MINES DE SAL de Wieliczka. Art sota terra a Polonia

Visitar les Mines de Sal de Wieliczka suposa una de les millors excursions d’un dia que es poden realitzar des de Cracòvia. Incloses dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat des de l’any 1978 i a només una vintena de quilòmetres de l’antiga capital de Polònia, les Mines de Sal de Wieliczka són una de les més grans del món sencer i les més antigues dins de les que , en l’actualitat segueixen explotant el negoci de l’extracció de sal.

Efectivament, se sap que, des del segle XIII, les Mines de Sal de Wieliczka són objecte d’extracció de l’or blanc, de manera que no és d’estranyar que amb el pas dels segles s’anessin obrint més i més galeries unides per un llarguíssim sistema de túnels i passadissos que totalitzen més de 300 quilòmetres lineals.

Però més enllà de la importància històrica del lloc, el que les ha convertida en un objecte de visita per part dels centenars de milers de turistes que fins aquí arriben cada any és l’art que al seu interior podem trobar. En aquest sentit, és veritablement sorprenent el treball realitzat pels mateixos miners en el sentit de crear una extraordinària iconografia en forma d’estàtues de sal que abasten des del profà al més sacre.

I no es tracta de petites estàtues, que alguna sí que ho són, sinó que bona part d’elles són estàtues humanes realitzades a mida natural i fins i tot molt més grans. Totes elles repartides en les múltiples sales que el visitant té la possibilitat de recórrer i que estan separades pels diferents passadissos que sempre estan formades per la mateixa sal que s’ha anat sedimentant durant milions d’anys. Per descomptat, el que el visitant tindrà l’oportunitat de conèixer es limita només a una petita part del total de la mines, uns tres quilòmetres i mig de galeries i passadissos (que no és poc) i un total de 22 càmeres subterrànies.

VISITA A LAS MINES DE SAL DE WIELICZKA

A tot això s’accedeix després de baixar gairebé 400 graons, el que totalitzen uns 64 metres verticals, que és al nivell on s’inicia el recorregut turístic en el que és conegut com Pou Danilowicza. Una de les primeres càmeres que es visiten és la que rep el nom de cambra Úrsula, on ja es representen alguns dels aparells que eren usats per a l’exploració de la mina.

Cal tenir en compte que la temperatura a l’interior de les Mines de Sal de Wieliczka es manté constant durant tot l’any en nivells dels 14-16 graus centígrads. Per això, si es visiten a l’estiu no cal oblidar-se de una jaqueta de màniga llarga per tal de no passar fred durant la visita.

crédito de esta foto

A les sales següents es comencen a poder contemplar les diferents estàtues tallades enterament en sal, tal com hem comentat. Les que es troben en aquestes primeres càmeres ens recorden alguns dels polonesos més universals, com Nicolas Copèrnic (la sala on es localitza l’estàtua rep el nom del famós astrònom) o el Rei Casimir el Gran (que també mereix una sala amb el seu nom , ja que sembla que va ser l’encarregat de fer redactar un estatut amb el qual es volia dignificar el duríssim treball de miner).

I així es segueixen passant sales i més sales, passadíssos més passadissos. No és un tòpic si parlem de ciutat sota terra, ja que s’explica que en moltes ocasions, els treballadors podien estar vivint durant mesos (si no anys) dins de les Mines de Sal de Wieliczka sense sortir a la superfície terrestre.

A mig camí s’arriba a la més increïble de les sales de les Mines de Sal de Wieliczka. Es tracta de la capella de la mina, una sala de mig centenar de metres de llarg i uns vint d’alt on se celebren tot tipus de celebracions, ja siguin de tipus religiós, inclòs casaments i batejos, fins a concerts de música. Es tracta de la qual capella de Sant Kinga, una veritable obra d’art d’exquisida execució que es troba a un centenar de metres sota la superfície terrestre. Després de visitar aquesta gran capella no és d’estranyar que les Mines de Sal de Wieliczka siguin conegudes amb el sobrenom de “La Catedral Subterrània” de Polònia.

És en aquesta sala on més estàtues podem trobar. Totes elles, com comento, tallades a la mateixa sal. Però no només les estàtues són de sal. També ho és el mobiliari de la capella. És a dir, l’altar o els bancs, per exemple, així com les mateixes llums d’aranya que en nombre de cinc pengen del sostre o el púlpit, una veritable obra d’art que no desmereixeria al de qualsevol catedral. El curiós de la sala, ja no són les dimensions o la bellesa de les obres d’art exposades allà, si no conèixer que aquest treball va ser realitzar per únicament tres obrers, dels quals es coneixen els seus noms. Dos d’ells eren germans, de cognom Markowsky, i un tercer, Antoni Wyrodek.

Sens dubte, la més espectacular de les obres d’art tallades que trobem a les Mines de Sal de Wieliczka és la reproducció del Sant Sopar. Per descomptat, tampoc podria faltar l’escultura que fa referència al Sant Pare polonès, Joan Pau II, veritable objecte de veneració en tot el país.

No obstant això, no és aquesta l’última de les càmeres que es visiten a les Mines de Sal de Wieliczka. Quan sembla que la festa hagi acabat, les càmeres segueixen succeint una rere l’altra, com la Sala Baracz, amb el seu llac salat, la gruta de Josef Pilsudki, dedicada a un antic president polonès i que es troba a 135 metres sota el nivell de la superfície terrestre o la sala Warszawa que es lloga per a celebracions especials com a sala de ball.

La veritat és que les Mines de Sal de Wieliczka suposen una visita ideal per realitzar en una excursió d’un dia des de Cracòvia, i complementen perfectament la visita a l’antiga capital de Polònia, de la qual ja us hem parlat en aquest post sobre Cracòvia.