En aquest post us parlarem de què veure Comillas. I particularment, de la Ruta del Modernisme de Comillas. I és que aquesta bonica població càntabra està considerada, amb tot mereixement, una de les capitals espanyoles del modernisme.
Val la pena saber, però, que encara que en aquest escrit parlarem únicament de la Ruta del Modernisme a Comillas, la població val molt la pena més enllà es aquesta singularitat. Es tracta d’una petita vila amb multitud de bells casalots, pertanyents la majoria d’ells als indians tornats a Comillas després de fer fortuna a Amèrica, que val la pena ser recorreguda amb calma i dedicar-li un dia sencer. Per si fos poc, la població disposa de precioses platges de les que no vaig poder gaudir perquè la meva visita a Comillas es va realitzar a l’octubre, fora ja de la temporada estival.
EL PERQUÈ DEL MODERNISME A COMILLAS.
Però, per què una petita població càntabra es va convertir, gairebé, en capital nacional del modernisme? I, sense ànim d’ofendre a ningú, fins i tot diria que del modernisme català.
Aquesta particularitat es deu a la figura més destacada de la història de Comillas. Parlem d’Antonio López i López, que acabaria rebent el títol de Marquès de Comillas. La seva història es resumeix breument en aquests termes. El petit Antoni, que va quedar orfe de pare als pocs anys de vida, va passar tota mena de misèries durant la seva primera infància. Tal va ser així que a la primerenca edat de 14 anys decideix marxar a Amèrica a provar ventura, com tants espanyols van fer durant el segle XIX. I la veritat és que Antonio López va fer fortuna i de quina manera. Entre d’altres, perquè va saber envoltar-se de gent amb possibles, particularment després de les seves noces amb la filla del seu ric casolà. Els Bru s’havien enriquit també a Cuba i havien tornat a Barcelona. Antoni es va casar Luisa, filla dels Bru.
Antonio López va fundar nombroses empreses, tot i que la llegenda negra (verídica en qualsevol cas) atribueix bona part de la seva fortuna a la seva tasca com esclavista. Cal no oblidar que Espanya va ser l’últim estat, al costat de Brasil, en abolir l’esclavisme. I Antonio López va saber treure d’això el màxim de rendiment.
Una segona particularitat va convertir a Comillas en capital modernista. Al seu retorn a Espanya, la seva filla primogènita va casar-se amb el ric empresari català Eusebi Güell, el més important mecenes de Gaudí i que encarregaria al genial arquitecte català diverses de les seves obres més famoses, inclosos el Parc Güell, la cripta de la Colònia Güell o el propi Palau Güell, residència de la família a Barcelona. És així com Antonio López es posa en contacte amb el modernisme català i els seus més destacats protagonistes.
Encara que Antonio López es va instal·lar a Barcelona després de tornar de Cuba, sempre va tenir present la seva població natal. Per això, va encarregar la construcció d’un dels palaus privats més espectaculars de tota la Península, el Palau de Sobrellano, va patrocinar la creació d’un fabulós Seminari, també d’estil modernista, i fins i tot va alçar un preciós panteó familiar, on el marquès i la seva família estan enterrat.
Per cert, Alfons XII, rei d’Espanya, va ser qui va atorgar a Antonio López el títol de Primer Marquès de Comillas com agraïment a les ajudes financeres prestades durant les diferents guerres d’independència de Cuba.
Com explicava, Antonio López es va posar en contacte amb els millors exponents del modernisme català, de manera que aquesta ruta dels més importants llocs que cal veure a Comillas ens portarà a conèixer algunes obres de Lluís Domènech i Montaner i Antoni Gaudí entre d’altres, és a dir, els més importants puntals del modernisme.
RUTA DEL MODERNISME A COMILLAS. QUÈ VISITAR A COMILLAS.
1. PALAU DE SOBRELLANO I PANTEÓ FAMILIAR DELS MARQUESOS DE COMILLAS.
Comencem la nostra visita pels llocs més interessants que cal veure a Comillas amb la visita al Palau de Sobrellano, que pren el nom del barri on es localitza. Les visites són guiades i duren uns 35 minuts.
Es tracta del palau manat construir per Antonio López com a residència estival en el moment que la família residia a Barcelona. Com explicava, López va encarregar els seus projectes a la seva ciutat natal a arquitectes catalans d’estil modernista, que era l’estil de moda entre la burgesia catalana de l’època. En aquest cas, va ser Joan Martorell l’arquitecte encarregat del disseny del palau encara que la pràctica totalitat d’artesans que van prendre part en el mateix, ja fos per al disseny i manufactura de vidrieres o elements decoratius eren també catalans. Fins i tot part del mobiliari portaria la signatura d’Antoni Gaudí.
Es tracta d’un palauet bàsicament neogòtic, encara que sovint s’adscriu al moviment modernista. I és que aquest moviment va beure freqüentment de fonts medievalistes, inclòs el goticisme, de manera que no és habitual trobar en els edificis modernistes certa traçada neogòtica.
Es tracta d’un palau de tres plantes, d’alts sostres i fastuosa decoració, amb una entrada principal fabulosa que permet la distribució, a dreta i esquerra, de les estances de la planta baixa i amb una escala també bellíssima que permet accedir a la primera planta. La segona, però, era la dedicada al servei.
Cal no perdre’s detall del mobiliari, de la traceria de les formes neogòtiques, dels sostres, de les vidrieres i de les fabuloses pintures de saló més important d’aquest Palau de Sobrellano, on es representen alguns dels moments més importants en la vida del Marquès de Comillas.
Al costat del Palau de Sobrellano es localitza la també neogòtica Capella-Panteó, on està enterrat Antonio López. No podem entrar per trobar-se en fase de rehabilitació.
2. ANTIGA UNIVERSITAT PONTIFICIA DE COMILLAS. CENTRE CIESE.
Seguidament ens acostem dalt d’un suau promontori on s’ubica l’Antiga Universitat Pontifícia de Comillas i actual centre CIESE. Es tracta d’un altre dels grans llocs que cal veure a Comillas i l’edificació del qual es deu, novament, a l’obstinació d’Antonio López a tornar a Comillas part del que la vida li havia regalat.
En aquest cas, la seva idea era la d’alçar una obra pia destinada a l’ensenyament per a nens pobres que serien becats. Antonio López havia passat veritables misèries durant la seva infància i d’allí el seu interès a desenvolupar aquesta obra.
No obstant això, finalment els jesuïtes van convèncer a López perquè el que fos alçat es tractés d’un Seminari per a pobres i no una escola de Segon Ensenyament, que era la idea inicial. El projecte es deu a Lluís Domènech i Montaner, el més important dels arquitectes modernistes del moment al costat de Gaudí. No obstant això, altres artistes, gairebé tots catalans, van col·laborar en aquesta magna obra, inclosos Joan Llimona o Eduardo Llorens.
Encara emmarcat dins el corrent modernista, en aquest Seminari o Universitat Pontifícia trobem traces neomudèjars i neogòtiques, en una mena d’estil eclèctic tan propi de moviment modernista.
La visita al Seminari o antiga Universitat Pontifícia (i actual centre CIESE adscrit a la Universitat de Cantàbria i que ofereix estudis de Hispànica) és guiada i té una durada d’una mitja hora.
El més impressionant és el preciós vestíbul d’entrada, on la mà de Domènech i Montaner és evident tant en la forma general com en els detalls de capitells o escales, i el bellíssim sostre enteixinat, un dels més bells del modernisme a Espanya, amb un conjunt d’animals o bestiari realment d’impressió i que alguns estudiosos atribueixen la seva autoria a Alfons Jujol, habitual col·laborador de Gaudí i del qual ja vam parlar en parlar de modernisme a Sant Joan Despí.
També les vidrieres del primer pis així com el preciós paranimf, obra d’Eduardo Llorens, mereixen un esment, així com les fabuloses portes de bronze, de més d’una tona de pes per fulla, dissenyades pel propi Domènech i Montaner i que representen a les virtuts i els pecats capitals.
Per desgràcia no podem entrar a l’església d’aquest Seminari de Comillas, ja que està sent rehabilitada en aquest moment. No obstant això, sí que podem observar com està enterament recoberta de ceràmica, quelcom únic entre les esglésies a Espanya. en un recobriment que ens recorda al de la Casa Thomas de Barcelona, obra també de l’autor del Palau de la Música Catalana.
ON DORMIR A COMILLAS
3. EL CAPRICHO DE GAUDÍ
Gaudí també va deixar la seva empremta en aquesta població, de manera que un dels llocs que cal veure a Comillas porta la seva signatura. Parlem del que és conegut com Capricho de Gaudí i que en el seu moment va rebre el nom de Vila Quijano. I és que va ser, Máximo Díaz de Quijano, un jove advocat, el que va encomanar al llavors jove arquitecte el disseny del seu palauet.
Novament, la figura d’Antonio Díaz, Marquès de Comillas, es creua d’una manera o altra en l’esdevenir d’un d’aquests edificis de la Ruta del Modernisme de Comillas. I és que el promotor de l’obra, el citat Màxim Díaz, era precisament l’encarregat de portar els assumptes legals del marquès així com d’altres acabalats indians.
El Capricho va ser una de les primeres obres que va signar Gaudí qui, segons sembla, no portava els treballs sobre el terreny. Al Capricho ja trobem alguns dels elements que farien de Gaudí el més gran dels arquitectes del modernisme català. L’ús de la fusta, les ceràmiques, el predomini de la corba o el ferro forjat són alguns d’ells. No obstant això, aquest petit palauet té unes formes certament orientalitzants, particularment pel que fa referència a la seva torre que sembla, més aviat, el mira’t d’una mesquita.
Gaudí va dissenyar per a la Vila Quijano algunes solucions ben curioses en relació al tancament de les finestres, com tindrem l’oportunitat de conèixer durant la visita guiada (tenen també una durada d’una mitja hora i van incloses en el preu d’accés). No obstant això, pràcticament s’ha perdut tot el mobiliari original.
Al Capricho trobem també múltiples referències al món de la música com les manetes de les finestres que tenen forma de corxera o les claus de sol amb que es decoren les baranes de ferro forjat del primer pis. Això es deu al fet que Díaz de Quijano era un apassionat de la música, fins al punt que va arribar a compondre diverses melodies per a piano.
La vila disposava d’unes set estances a la planta baixa que es disposen al voltant d’un hivernacle. Una solució ben curiosa. A les golfes del primer pis es trobaven les zones de servei. Actualment és ocupat per una col·lecció de mobles gaudinians procedents d’altres llocs.
La veritat és que el Capricho de Gauidí és un dels llocs imprescindibles que cal veure a Comillas i, particularment, d’aquesta Ruta del Modernisme.
4. FONT DELS QUATRE CAÑOS
Se situa just al centre del poble i va ser alçada com a homenatge a Joaquín del Piélago, promotor de la canalització de les aigües a Comillas durant els últims anys del segle XIX. La figura d’Antonio López, Marquès de Comillas, està també present aquest treball, doncs del Piélago era fill polític de López per haver-se casat amb la seva filla Luisa.
És aquesta una altra de les obres dissenyades per Domènech i Montaner en aquest poble. Just en aquesta plaça es localitza l’Ajuntament on podeu sol·licitar un fullet sobre la Ruta del Modernisme de Comillas i altres llocs monumentals que cal veure a Comillas.
5. CEMENTERI DE COMILLAS
El Cementiri de Comillas se situa, també, a la part alta d’una altra dels pujols de Comillas i s’assenta sobre les ruïnes de les antigues ruïnes gòtiques de la que va ser església de la població.
Les obres d’ampliació es deuen a Lluís Domènech i Montaner i inclou diversos mausoleus francament bells. No obstant això, una de les obres més cèlebres és l’escultura de l’Àngel Extermindor, obra de Joan Llimona, que va ser inicialment dissenyat per al mausoleu del fill primogènit del Marquès de Comillas tot i que finalment va ser donat al poble.
6. MONUMENT DEL MARQUÈS DE COMILLAS.
Àngel Pérez, amic d’Antonio López, va donar un prat en una altra dels turons de Comillas perquè fos alçat un monument dedicat al més important dels fills de la població. Es tracta, novament, d’una obra el disseny de la qual l’hem atribuir al geni de Domènech i Montaner.
El pedestal del monument representa la proa d’una embarcació, homenatge d’una de les empreses més importants que formaven part de l’enorme holding empresarial d’Antonio López, la Companyia Transatlàntica Espanyola. L’estàtua del Marquès de Comillas s’alça a la part alta d’una columna. Al·legories marines i a les seves possessions a les Filipines o la Antilles és el que trobem en aquest monument que va ser alçat per subscripció popular del poble de Comillas.
Les vistes des del monument són, per cert, espectaculars i arriben, al lluny, les platges de Comillas.
7. PORTA DE LOS PÁJAROS O DE MORO.
La Porta dels Ocells o Porta de Moro no és, probablement, la més espectacular d’obres d’aquesta Ruta del Modernisme de Comillas. No obstant això, la seva autoria es deu a Antoni Gaudí, el que la converteix, a l’instant, en un dels llocs que cal veure a Comillas.
Les formes arrodonides de la mateixa ens recorden la seva adscripció al modernisme. El geni de Reus va utilitzar deixalles de pedra per al seu disseny. Les tres obertures d’aquesta porta permetien el pas de cotxes de cavall, persones i ocells respectivament, el que ha acabat per donar nom a la porta.
I amb aquesta Porta dels Ocells acabem aquesta Ruta del Modernisme de Comillas. No obstant això, ja us he comentat que més enllà del modernisme, són bastants els llocs que cal veure a Comillas. Encara que a mi, particularment ,el que més em va agradar va ser passejar tranquil·lament pels seus carrers i placetes on els diferents palauets alçats pels indians s’obrien al meu pas.