Realitzar un vol en globus aerostàtic era una activitat que portàvem bastant temps desitjant gaudir. Alguns amics ens havien explicat la seva experiència i la veritat és que se’ns posaven les dents llargues.
Els vols en globus s’han anat popularitzant en els darrers anys. Particularment en llocs molt turístics com la Capadòcia, a Turquia, o en els Temples de Bagan, a Myanmar. Són localitzacions on els globus que s’alcen dia rere dia es poden comptar-se per desenes.
No obstant això, també és possible volar en globus a Catalunya, de manera que ens vam posar mans a l’obra a buscar una empresa que tingués bones referències. I entre les diferents possibilitats que hi havia ens vam adonar que una d’elles, Globus Kon-Tiki, estava ubicada a la llista de Tripadvisor com l’activitat número 1 (entre més de 500) per a realitzar a la província de Barcelona a l’aire lliure.
A més, es tracta d’una de les empreses pioneres en oferir vols en globus per Catalunya, amb diverses dècades d’experiència en el tema, de manera que no vam dubtar a escollir-la.
Les possibilitats per volar en globus per Catalunya són diverses amb Kon-Tiki, des de vols d’iniciació que duren una mica més d’una hora fins a grans travesses pel Pirineu. Aquestes últimes poden durar entre 3 i 4 hores i es realitzen a una alçada superior, ja que el globus ha de superar els cims pirinencs que s’acosten als 3000 metres d’altura.
Nosaltres vam escollir realitzar un vol en globus a prop de Montserrat, a la comarca del Bages, ben a prop de Manresa i a només una hora de camí de casa.
VOLAR EN GLOBUS PER CATALUNYA. LA NOSTRA EXPERIÈNCIA.
Realitzar un vol en globus suposa haver de matinar. L’atmosfera és molt més freda i estable a l’alba i, a més, els vents solen ser menors a primera hora. Amb aquestes premisses ens han citat a les 8 del matí en un descampat de la població de Callús, que dista únicament 10 quilòmetres de Manresa.
Arribem puntuals. No passen desapercebuts els tres globus aerostàtics que, a aquestes hores del matí, estan estirats a terra. És en aquest moment quan es desvetlla la sorpresa per al Marc, que no sabia ni perquè ens havíem aixecat tan aviat ni on ens dirigíem. La seva cara de sorpresa i il·lusió ja mereix de per si la sorpresa.
A poc a poc arriben tots els integrants de la triple expedició. Som una trentena, aproximadament. La meitat d’ells, forans.
En pocs minuts comencen les maniobres per omplir el globus aerostàtic d’aire. El procés triga una mica més de mitja hora. Particularment per al nostre globus, de nom Catalunya, que ens comenten que és el més gran de tot l’estat i que disposa d’una cistella amb cabuda per a 16 persones. És curiós que malgrat els avenços tecnològics no s’hagi aconseguit cap material millor que el vímet per al disseny de les cistelles dels globus aerostàtics. Fortalesa i lleugeresa són les seves dues particularitats que el fan ideal.
Després d’omplir el globus d’aire és moment de pujar a l’aparell. El nostre vol en globus per Catalunya està a punt de començar. És curiós perquè tot i que la velocitat de pujada és força important (uns 2 metres per segon ens indica el nostre guia Miquel), des de l’interior del globus no dóna cap sensació de rapidesa. No obstant això, només cal mirar a sota per adonar-nos com les persones, cotxes i habitatges empetiteixen ràpidament.
En uns pocs minuts hem arribat a una altura d’uns 1000 metres aproximadament. És ara, precisament, quan estem a la bondat del vent. I és que volar en globus aerostàtic no suposa realitzar un trajecte establert, ni molt menys. Els globus no disposen ni de volant ni de timó, de manera que serà la direcció del vent el que ens porti a una o altra part.
Al fons es veuen els Pirineus, nevats als seus cims més alts. Cap a l’altre cantó es dibuixa la màgiques serralada de Montserrat, amb les seves ondulades i sorprenents formes. Aquí i allà es disposen els turons, els prats i les diverses masies del Bages.
Aviat ens separem els tres globus aerostàtics. El que sí que pot regular el pilot del globus és l’altitud a la qual volarem. Amb això, l’aparell se serveix d’uns o altres vents i es dirigeix cap a algun costat. Als pocs minuts arriba una de les sorpreses. Al nostre globus s’ha pujat un paracaigudista de manera que quan estem a més de 1000 metres d’altura s’enfila a l’enorme cistella de vímet i es llença al buit. Veritablement sorprenent. En pocs segons l’individu ha empetitit fins a gairebé desaparèixer de la nostra vista i no és fins que li queden uns pocs centenars de metres per arribar a terra quan obre el seu paracaigudes. Quina sang freda.
El nostre vol en globus per Catalunya ens porta cap a la ciutat de Manresa. No volem a una gran altura, la qual cosa s’agraeix, ja que podem distingir amb molta facilitat la Torre de Santa Caterina, la Seu de Manresa o el Pont Vell. També veiem com la gent ens saluda amb el mà, al que nosaltres corresponem. I és que veure volar un globus aerostàtic és sempre quelcom molt bonic.
És en aquest moment quan un dels integrants de l’expedició treu la seva ampolla de cava per realitzar un brindis amb magnificència. Ha portat un bon nombre de copes de plàstic de manera que les reparteix i junts brindem de moment. La veritat és que la pau és enorme i l’experiència molt xula.
Quan portem aproximadament una hora de vol és moment de començar a buscar un lloc per aterrar. En realitat no hi ha cap lloc establert prèviament com pugui tenir un helicòpter amb el seu heliport. Volar en globus aerostàtic suposa no saber del cert cap a on et portarà el vent de manera que el que busca el pilot és alguna superfície plana, més o menys àmplia i a la qual sigui fàcil arribar en 4×4, ja que un tot terreny ens ha de recollir després nostre viatge en globus per Catalunya.
Triguem almenys uns 10 minuts en trobar el lloc ideal i la veritat és que l’aterratge és tan plàcid com ha estat el vol. A l’arribar a terra no dubtem a aplaudir, ja que tot l’equip estem d’allò més contents. Miquel, el nostre guia indica per telèfon al conductor del 4×4 de quina és la nostra posició i, mentre, l’equip es disposa a recollir el globus aerostàtic. Una maniobra, per cert, que porta una bona estona ja que tot l’aire de l’aparell ha de ser eliminat abans de recollir les gairebé 400 quilos de roba que el componen.
Quan arriba el nostre equip de rescat de seguida prepara una tauleta amb les seves estovalles i les seves 20 copes de cava. Tots, inclòs el nostre guia Miquel i l’equip de rescat, brindem per la plaent experiència que hem tingut i vam rebre el diploma que acredita la ruta realitzada.
La veritat és que volar el globus per Catalunya és una activitat d’allò més divertida. Tant en Marc com ensho hem passat d’allò més bé i no dubtarem a repetir-la en quan tinguem ocasió.