Visitar el Pont sobre el Riu Kwai suposa una altra de les més típiques excursions que es poden fer des de Bangkok. El pont en qüestió, un lloc històric de la Segona Guerra Mundial, es va fer especialment famós quan Hollywood va adaptar una novel·la de Pierre Boulle per filmar una famosíssima pel·lícula el 1957. Estava basada en una història de ficció amb el teló de fons de la construcció de la línia de ferrocarril de Birmània que és, precisament, la que passa pel famós pont.
Aquell film va guanyar ni més ni menys que 7 premis Oscar, inclosos el de la millor banda sonora de l’any. que comprenia una de les melodies més famoses de la història del cinema. Era la Marxa del Coronel Bogey, que els soldats xiulaven durant la pel·lícula.
La qüestió és que el Pont sobre el Riu Kwai es localitza a la població de Kanchanaburi, a uns 150 quilòmetres de Bangkok. És un atractiu de primer ordre per a aquesta ciutat que atrau, any rere any, un bon nombre de turistes.
Abans de parlar-vos de la visita al Pont sobre el Riu Kwai, deixeu-me que us expliqui una miqueta sobre el seu dignifica històric que és, al cap i a la fi, el que ens ha portat fins aquí.
QUÈ ERA EL PONT SOBRE EL RIU KWAI
Fins a principis de la Segona Guerra Mundial, la llavors Birmània era una colònia Britànica. No obstant això, durant la contesa, el Japó va envair i es va fer amb el control de Birmània. Per tal d’abastir les seves tropes, va idear la necessitat de construir una línia fèrria que unís les ciutats de Bangkok i Rangun, capital birmana en aquell temps. La línia en qüestió passaria a la història amb el nom del Ferrocarril de la Mort. I el topònim no es queda curt arran de la tràgica història de la seva construcció.
Se sap que un quart de milió d’homes van treballar en la construcció de la línia. La pràctica totalitat, per descomptat, mà d’obra forçada formada per treballadors asiàtics i presoners aliats. Més de cent mil d’aquells homes van morir durant l’extenuant projecte. La majoria asiàtics, però també uns 16.000 aliats. D’ells, els britànics, en un nombre superior a 6000, i els australians, gairebé 3000, van ser els més afectats.
La qüestió és que la línia fèrria passava per la ciutat de Kanchanaburi on es va construir el pont en qüestió. O, millor dit, dos ponts: un de fusta i un altre de ferro. Durant la Segona Guerra Mundial tots dos van ser destruïts. No obstant això, el de metall va ser reconstruït posteriorment i, arran de la novel·la de Pierre Boulle publicada el 1952 i, particularment després de l’oscaritzada pel·lícula dirigida per David Lean cinc anys més tard, es va convertir en l’atractiu turístic número u de la regió.
LA VISITA AL PONT SOBRE EL RIU KWAI I KANCHANABURI
Cal saber que encara és possible visitar el Pont sobre el Riu Kwai realitzant un trajecte en tren des de Bangkok, ja que una part de la línia fèrria del ferrocarril de la mort va ser rehabilitada després de la guerra, arribant en l’actualitat fins Nam Tok, uns 50 quilòmetres més al nord-est de Kanchanaburi.
I la veritat és que aquesta és la manera més interessant d’arribar a Kanchanaburi. També la més lenta i la que requereix de més paciència, per descomptat. El tren surt de bon matí de l’estació de Thoburi. Cal matinar, ja que el tren parteix a les 7:45. I, a més, només hi ha trens de tercera classe. Aquí us deixo els horaris.
El trajecte es cobreix en tres hores i, almenys durant la nostra visita, va ser puntual. Encara que a Tailàndia, per descomptat, no sempre és així. La veritat és que el trajecte en tren forma part de l’aventura, amb els seus bancs de fusta que ens remeten a altres èpoques. Al costat del nostre seient s’asseu un monjo budista amb els seus característics hàbits color safrà.
El paisatge que gaudim per les finestres sembla voler completar tota la gamma possible de verds. Exuberància en estat pur com correspon a Tailàndia quant ens allunyem una mica de la gran ciutat. En ocasions el tren va paral·lel al riu i, de vegades, ho fa sobre un congost francament vertiginós. Fins treure el cap per la finestra dóna cert compromís.
Abans de les 11 del matí hem arribat a l’estació de Kanchanaburi. És el moment de visitar el Pont sobre el Riu Kwai que, al cap i a la fi, és al que hem vingut a fer. El pont se situa a uns tres quilòmetres de l’estació que cobrim en menys de mitja hora.
Es tracta d’un pont de ferro, en diversos trams, que descansa sobre pilars de formigó. Aquests, per cert, sí que són originals del pont volat durant la Segona Guerra Mundial. Passegem per sobre del pont en diverses ocasions. Però cal anar amb compte, ja que la línia fèrria, com hem dit, segueix en funcionament tot i que els combois siguin pocs.
Si veniu amb gana o és hora de dinar no hi ha problema. La zona ha estat presa per un bon nombre de restaurants i xiringuitos que ofereixen al turista tot allò que necessita.
També hi ha un petit museu de la Segona Guerra Mundial que visitem. Un segon museu, el JEATH War Museum, queda una mica més allunyat.
EL CEMENTIRI MILITAR DE KANCHANABURI
Després de visitar el Pont sobre el Riu Kwai és moment d’acostar-nos fins a un dels dos cementiris militars de Kanchanaburi. No és d’estranyar que n’hi hagi doncs, com vaig dir, allà van morir milers de treballadors forçats.
Ens acostem al Kanchanaburi War Cemetery que es localitza just davant de l’estació de tren. Allà reposen, perfectament identificats, les restes de milers de soldats aliats, particularment australians, holandesos i britànics. Un lloc certament commovedor i perfectament cuidat. Es pot visitar sense problema i és d’accés gratuït tot i que cal presentar el degut respecte.
RETORN A BANGKOK
Un cop visitat el Pont sobre el Riu Kwai i el Cementiri Militar és moment de tornar a Bangkok. Aquesta vegada, en lloc de prendre el tren de tornada (hi ha un tren a les 14.44), prenem una de les minivan que parteixen cada 15 o 30 minuts o, millor dit, a mesura que es van omplint, com és habitual en el sud-est asiàtic. Només és una mica més car que el tren i la veritat és que ens estalvia com una hora de trajecte.
Visitar el Pont sobre el Riu Kwai de Kanchanaburi no ens ha defraudat en absolut. Crec que és una visita que val la pena, particularment per a aquells que estimem la Història en majúscula o per als nostàlgics de l’època daurada del cinema de Hollywood.
Si visitareu Bangkok potser també us interessa saber sobre la visita al mercat flotant de Damnoen Saduak o sobre els llocs més imprescindibles que cal veure a Bangkok.