CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL•LA. La destinació final del Camí.

Visitar la Catedral de de Compostel·la suposa el destí final de tots aquells que realitzen el Camí de Santiago. També és, per descomptat, la més important de les visites de la ciutat per als que, simplement, han viatjat fins a la capital gallega per gaudir dels seus atractius.

En aquest post us explicarem quelcom sobre la visita a la Catedral de Santiago de Compostel·la així com el recorregut que es pot fer pels seus terrats i que a mi em va semblar d’allò més interessant.

L’ORIGEN DE LA CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL.LA.

Abans de parlar-vos de la visita a la Catedral de Santiago de Compostel·la en si mateixa escriuré quatre línies sobre la història d’aquest temple.

Com ja sabeu, la Catedral de Santiago acull el que és el sepulcre de l’Apòstol Santiago. O això és el que diu la tradició, almenys. I és que les restes de l’Apòstol Santiago el Major, que han estat l’origen d’una de les rutes de pelegrinació més importants de la Cristiandat, van ser trobats allà per l’any 813. La llegenda de que la tomba es trobava per aquestes terres es remuntava a la fi del segle VII, però no va ser fins a l’any 813 que el presumpte sepulcre va ser trobat per un ermità de nom Pelayo i el llavors bisbe d’Iria Flavia, Teodomir.

De seguida es va erigir una petita església en aquell mateix lloc que, per descomptat, no ha estat la que ha arribat als nostres dies. Amb aquell petit temple van començar les pelegrinacions a Santiago de Compostel·la, fins al punt que a finals del mateix segle, en temps d’Alfons III el Gran, es va edificar un temple preromànic de tres naus. Aquesta església, però, va ser destruïda per les hosts musulmanes que van atacar Santiago de Compostel·la a la fi del segle X.

Amb tot això, a finals del segle XI es decideix construir l’actual Catedral de Santiago de Compostel·la, en estil romànic, l’imperant en aquell moment. És aquest el temple que ha arribat als nostres dies, encara que amb el pas dels anys s’hagi modificat de manera ostensible. Per exemple, amb aquesta fabulosa façana barroca, que és una de les joies d’aquest estil a la Península Ibèrica.

IMG_7727

ELS PEREGRINATGES A SANTIAGO DE COMPOSTEL.LA

Des del mateix moment que les relíquies de l’Apòstol Sant Jaume van ser trobades es van iniciar les pelegrinacions a la seva tomba. A això va contribuir a la protecció real rebuda. Primer per part d’Alfons II, però després per part dels diferents monarques regnants.

En aquest sentit, es van alçar monestirs, esglésies, albergs, posades i allotjaments de tot tipus en aquelles ciutats que formaven part de les diferents rutes que portaven al fidel des dels diferents punts d’ fins al sepulcre de l’Apòstol. Els privilegis papals que gairebé equiparaven el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la com la pròpia de Roma van contribuir també a la popularitat del Camí de Santiago. Una fama que no va fer més que créixer al llarg dels segles, encara que durant l’Edat Mitjana, les diferents guerres i epidèmies, les convulsions econòmiques i socials patides per tot , i la pèrdua de possessions cristianes darrere dels nous regnes musulmans , van fer caure la popularitat dels diferents Camins de Sant Jaume fins al punt de convertir-los en gairebé residuals.

No obstant això, en els últims segles el camí de Sant Jaume va renéixer de les seves cendres per convertir-se no només en una de les rutes de pelegrinació més importants existents en l’actualitat, sinó en una de les rutes culturals de més rellevància en el nostre temps. De fet, el Camí de Sant Jaume és al segle XXI, una ruta més cultural, lúdica i gastronòmica que religiosa, per a la gran majoria dels viatgers que la realitzen.

IMG_7846

LA VISITA A LA CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL.LA

El primer que crida l’atenció a la Catedral de Santiago de Compostel·la és la seva fantàstica façana barroca, que res té a veure amb la seva planta romànica.

La façana de l’Obradoiro, que és l’occidental i se situa a la plaça del mateix nom, és una de les meravelles de l’art barroc espanyol. És una obra de Fernando de Cases Novoa alçada a partir de 1740. Les grans finestres que ocupen part de l’actual façana permeten que la llum entri prou com per il·luminar l’antiga façana romànica que queda per dins de l’actual.

A la fornícula superior s’ha situat la imatge de l’Apòstol Santiago i en un nivell inferior, dos dels seus deixebles: Atanasio i Teodoro. Dues grans torres barroques, autèntica filigrana, tanquen aquesta façana per la part nord i sud.

Un mica per sota la façana trobem l’escala d’accés a la mateixa. Es tracta d’una preciosa escala renaixentista del segle XVII dissenyada en doble rampa.

Fachada Catedral de Santiagocrèdit foto

No obstant això, no és aquesta l’única façana cridanera en aquest temple. Abans de visitar la Catedral de Santiago per dins heu envoltar-la. A la plaça Platerías trobareu una preciosa façana, aquesta sí, romànica. És la Façana de Platerías. Aquí es van dissenyar dues portes que disposen de timpans historiats i arquivoltes. Un fris es va situar just per sobre dels dos frisos. Curiosament, aquí es van afegir, al segle XVIII, part dels elements decoratius desmantellats de la façana de Azabachería, de manera que el que veiem en l’actualitat és una mena de collage una mica desconcertant.

Per l’altre costat de la façana, al nord, arribareu a la Façana de Azabachería. Malauradament, en aquest cas res queda de l’antic portal romànic, de manera que el que aquí es troba és una portalada a mig camí entre el barroc i el neoclàssic, del segle XVIII.

IMG_7749

IMG_7721
IMG_7722

L’INTERIOR DE LA CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL.LA

En visitar la Catedral de Santiago de Compostel·la us adonareu que es tracta d’un temple de tres naus, amb una planta en forma de creu llatina. La nau central es tanca per una volta de mig punt suportada per arcs faixons, com correspon al romànic.

Les dimensions són realment importants per tractar-se d’una catedral romànica, amb prop de cent metres de longitud per uns setanta en el creuer.

Veureu que l’interior de la Catedral de Santiago de Compostel·la no deixa de ser una superposició d’estils. El cimbori, per exemple, correspon ja al gòtic. No obstant això, la major part continua sent romànica, com els finestrals de les naus laterals, els capitells de l’absis, o molt especialment, la gran portalada occidental original, que és una de les obres d’art més importants del romànic espanyol. Em refereixo, per descomptat, al Pòrtic de la Glòria, obra del Mestre Mateo. Per desgràcia, en la meva última visita a Santiago, el Pòrtic de la Glòria estava sent remodelat, de manera que en la meva ment em queda el record de visites anteriors.

Els nostres ulls, però, es dirigeixen a la Capella Major de la Catedral de Santiago que disposa de púlpits renaixentistes però d’una disposició principalment barroca. El més destacat i d’imprescindible visita és la imatge de l’Apòstol, de pedra policromada, vestit de pelegrí i particularment, ornamentat amb una meravellosa esclavina de plata. La tradició mana que el pelegrí ha de pujar per darrere i abraçar a l’Apòstol en el que suposa el punt final del pelegrinatge a Santiago.

IMG_7733

IMG_7950

IMG_7954

Un altre moment culminant en visitar la catedral de Santiago de Compostel·la suposa el baixar a la cripta on es troben les suposades restes de l’Apòstol. Poc importa el que hi hagi en aquella urna d’argent. I al cap i a la fi, millor no pensar-ho si tenim en compte que fins l’any 800 les restes no van ser trobades i entre el 1589 i 1879, les relíquies van romandre perdudes en algun lloc de l’absis de la Catedral. Aquelles restes (o altres) van ser recuperades tres segles més tard i verificades per la mateixa Santa Seu. Doncs això, que al pelegrí li toca el rés final davant de la susdita urna de plata i mostrar els seus respectes davant tan venerables relíquies.

IMG_7731

VISITA ALS TERRATS DE LA CATEDRAL DE SANTIAGO.

Finalment, volia comentar-vos una cosa que val molt la pena. Es tracta de fer la visita guiada als sostres de la Catedral de Santiago. La veritat és que durant la ruta s’expliquen bastants detalls i curiositats de construcció de la Catedral. Però el més bonic acaba sent el poder descobrir la ciutat de Santiago de Compostel·la des de la altures.

A més, es puja també a la galeria occidental que queda just per sobre del Pòrtic de la Glòria, el que permet visualitzar la mateixa Catedral de Santiago des de les altures.

I així vam acabar de visitar la Catedral de Santiago de Compostel·la, punt culminant del recorregut per aquesta meravellosa ciutat, en el qual un no es cansa de passejar.

IMG_7812

IMG_7820

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ESPANYA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

6 thoughts on “CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL•LA. La destinació final del Camí.

  1. Un post de lo más completo. Se lo pasaré a los que vengan por Galicia para que estén bien informados.
    Aunque puedan matarme a mí no me dice mucho, siempre me ha parecido demasiado sombría y triste esta catedral.
    Un saludo Jordi!

    • jejeje, quedará entre nosotros!!! Bueno, la verdad es que la fachada de la Catedral es espectacular, pero en cuanto al interior sí que es verdad que las hay de bastante más bonitas. Al menos, esto creo yo!

  2. ¡¡No sabía que se puede subir a la cubierta de la catedral!! Ya tengo una razón para regresar a Santiago. 😉

  3. Estuve hace poco en Santiago y no sabía lo de la visita a los terrados, así que sin duda me lo apunto para cuando vuelva. Como bien dices, ya importa poco qué hay en esa cripta, la tradición y cultura que se ha construido sobre ese lugar es imposible que desaparezca. ¡Un saludo!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *