Visitar la Basílica de Sant Pere del Vaticà suposa un altre dels imprescindibles de qualsevol viatge a Roma. Això sí, tret que opteu per comprar entrades per a una de les visites guiades sense cues al Vaticà prepareu-vos per haver d’esperar una llarga estona abans d’entrar. I és que la visita al Vaticà (tant a la Basílica de Sant Pere com als Museus Vaticans, dels quals ja us hem parlat aquí) és una de les més esperades entre els viatgers de la ciutat eterna.
SANT PERE DEL VATICÀ. BREU HISTÒRIA.
Abans d’explicar-vos la visita al Vaticà deixeu-me que us faci quatre pinzellades sobre la història de la Basílica.
La Basílica de Sant Pere s’alça en el lloc on se suposa que es va situar la tomba d’un dels seus apòstols més importants: Simó Pere. Se sap que el deixeble va viatjar a Roma cap a l’any 64, en un moment en què la fe cristiana començava a expandir-se amb certa fluïdesa, cosa que no agradava gens a l’Imperi Romà.
Aquella època coincideix amb la del terrible incendi de Roma del 18 de juliol de l’any 64, sent Neró l’emperador del moment. Els cristians van ser responsabilitzats d’aquells focs i molts d’ells van ser martiritzats. Entre aquells seguidors de la fe de Crist martiritzats es trobava l’apòstol Pere. Les seves restes van ser dipositades en un dels mítics set turons de Roma: el turó Vaticana.
No va ser fins a 300 anys més tard quan sobre aquell cementiri de cristians es va alçar una primera basílica. Va ser Constantí I, conegut com Constantí el Gran, el mateix que va legalitzar la fe cristiana mitjançant l’Edicte de Milà del 313, qui va manar erigir aquell primer temple. Van ser necessàries tres dècades per completar aquella basílica que es va convertir en un important lloc de peregrinació per al Cristianisme. Això va comportar el continu embelliment del temple amb estàtues, altars, mosaics i tot tipus d’ornamentacions.
No obstant això, el pas del temps va deixar la seva empremta en aquella primera basílica, de manera que durant el papat de Juli II, ja en el segle XVI, es va decidir construir un nou temple just on estava l’anterior, preservant fins i tot l’altar original.
SANT PERE DEL VATICÀ, L’ESGLÉSIA MÉS GRAN DE LA CRISTIANDAT.
No es van escatimar esforços econòmics, materials o humans per alçar el més gran dels temples mai construïts per la Cristiandat. Amb 187 metres de llarg i 45 metres d’altura, Sant Pere del Vaticà va superar a la Basílica de Santa Sofia d’Istanbul, fins aquell moment el major temple de la Cristiandat.
Els millors arquitectes van presentar els seus projectes, encara que finalment va ser Bramante l’elegit. La nova Basílica de Sant Pere tindria una estructura amb planta grega i seria coronada amb una enorme cúpula. Aquesta última, va ser dissenyada per Miquel Àngel, un dels més importants genis del Renaixement. No obstant això, no només Bramante i Miquel Àngel van treballar en el projecte. També ho van fer Rafael Sanzio, Antonio da Sangallo, Giacomo della Porta, Carlo Maderno o Gian Lorenzo Bernini, entre d’altres grans de la història de l’art. D’aquest últim, per exemple, és també la magnífica plaça de Sant Pere, que se situa just davant de la Basílica, amb la famosa doble columnata que sembla voler abraçar als fidels que allí es congreguen.
LA FAÇANA DE SANT PERE DEL VATICÀ
Abans de visitar el Vaticà per dins cal fer una ullada a la façana dissenyada per Maderno. No té res a veure la façana de la més important de les esglésies catòliques amb la de les desenes de catedrals gòtiques que ens poden venir al cap. Aquí no hi trobareu ni les dues habituals torres ni tres grans pòrtics d’arcs apuntats, ni galeria dels reis ni rosassa central.
El gòtic ha donat pas al renaixement en aquesta façana de molt més ampla (146 metres) que alta (46 metres). Dominen l’escena un conjunt d’enormes columnes d’ordre corinti que sustenten una mena de arquitrau sobre el qual se situa un frontó que només ocupa la part central de la façana. En els laterals de la façana, les pilastres adossades compleixen la mateixa funció. Entre les columnes s’han distribuït un conjunt de grans finestrals. Al bell mig queda el Balcó de les benediccions, que és on s’anuncia el nom del nou Papa.
Per sobre de la cornisa queda un segon pis al que anomenen àtic, on s’ubiquen vuit finestres més. Per sobre se situa una enorme balustrada que ocupa tot l’ample de la façana i on podem observar 13 estàtues. Són Crist, Joan Baptista i tots els apòstols excepte Sant Pere. En la mateixa balustrada, gairebé a la cantonada, se situen dos grans rellotges, situats allí a la fi del segle XVIII. I just per sota del rellotge de l’esquerra, el campanar, que treu el cap per la primera de les finestres.
LA CÚPULA DE SANT PERE DEL VATICÀ.
Podreu observar la cúpula per dins en visitar el Vaticà. Però abans cal retirar-se una miqueta i posar-se al final de la plaça, per observar-la per fora. És una de les majors cúpules erigides mai i és una obra de Miquel Àngel. Sabut és que Buonarroti va quedar enamorat de la cúpula de la Catedral de Florència, obra de Brunelleschi, fins al punt de comentar que la podria fer més gran però no més bella.
La qüestió és que la cúpula de s’eleva fins als 136 metres, de manera que en visitar el Vaticà no us heu d’oblidar de pujar a la mateixa, ja que les vistes de Roma són fabuloses des d’allà. De fet, és la cúpula erigida a major altura a tot el món. No obstant això, el seu diàmetre interior és una mica menor al del seu model de Florència.
VISITA GUIADA AL VATICÀ. LA BASÍLICA DE SANT PERE DEL VATICÀ.
Després aturar-se a la façana i la cúpula és moment de visitar Sant Pere. Si heu contractat un tour per visitar el Vaticà amb guia i sense cues, ho teniu fàcil. Si no, us tocarà esperar de valent. No té pèrdua perquè les cues es veuen d’una hora lluny. Se sol entrar per la porta de l’esquerra.
La nau central de Sant Pere del Vaticà no deixa cap dubte que es tracta d’una de les obres d’arquitectura més espectaculars alçades mai. 187 metres de llarg, ni més ni menys que es tanquen amb una volta de canó. La planta es basa en els projectes de Miquel Àngel i Bramante, corresponents a una creu grega, encara que certament modificada. L’interior es divideix en tres naus separades per enormes pilars.
No m’aturaré a totes les obres d’art que trobareu durant la visita al Vaticà, però algunes d’elles mereixen especial atenció. Les enormes estàtues que trobareu als arcs són les virtuts. I a les fornícules, fins a 39 sants fundadors de l’església.
Malgrat tot, rar serà si els vostres passos no s’encaminen cap a la primera nau de la dreta. Sembla que qualsevol visita guiada al Vaticà hagi de començar per allà. I és que és en aquesta capella on s’ha ubicat una de les escultures més famoses de la història de l’Art. Em refereixo a la Pietat, la cèlebre escultura de Miquel Àngel. Sobren les paraules per a una obra d’art que és model de perfecció.
Passareu per molts monuments funeraris, com el de Lleó XII o els de Pius XI i XII (aquests dos, comparteixen capella). Però el que no us heu de perdre és el monument funerari de la noble italiana Matilde de Canossa, obra de Gian Lorenzo Bernini.
Curiosament, entre els monuments funeraris dedicats als diferents papes no trobareu el que potser és el més cèlebre de tots: la tomba de Juli II, amb el popular Moisès de Miquel Àngel cal buscar-lo en l’església de San Pietro in Víncoli, un els llocs més importants que cal veure a Roma. Entre les existents, el Monument a Gregori XIII, de Camilo Rusco, és un dels més bells.
L’ALTAR DE SANT PERE, EL BALDAQUÍ DE SANT PERE I LA CÚPULA PER DINS.
Una altra de les obres més excelses que coneixereu durant la vostra visita guiada al Vaticà és el cèlebre Baldaquí de Sant Pere, obra d’un dels més grans artistes del barroc: Gian Lorenzo Bernini. Està realitzat en bronze que es va extreure del Panteó. Les quatre enormes columnes salomòniques imiten el temple de Salomó. El baldaquí en qüestió s’ha situat en el transepte, sota el pes de la cúpula de Sant Pere.
Just a sota del baldaquí s’ubica l’altar principal de la Basílica, que se situa sobre la tomba de Sant Pere i on només el Sant Pare pot celebrar misses.
Des d’aquest lloc toca aixecar el cap i observar la cúpula, que ja hem dit que s’alça a força més de 100 metres d’altura. En els quatre pilars que la sustenten s’han ubicat 4 boniques imatges. Entre elles, una altra obra de Bernini: Sant Longinos. A l’interior de la cúpula podeu llegir (en llatí) les cèlebres paraules que Jesucrist va dirigir a Sant Pere: “Tu ets Pere, i sobre aquesta roca edificaré la meva església. A tu et donaré les claus del Regne del cel “
PUJAR A LA CÚPULA DE SANT PERE DEL VATICÀ
No es pot acabar el recorregut a la Basílica sense pujar a la cúpula, encara que això ja no forma part de la visita guiada al Vaticà i cal pagar-ho a part. Per accedir a la cúpula teniu l’entrada a la dreta de la façana de la basílica. Allà hi ha les taquilles. Haureu de decidir si pugeu a ascensor o a peu (el preu és diferent) encara que heu de saber que l’ascensor no us portarà fins a dalt de tot ni de bon tros. En realitat només us estalviarà els primers 231 graons. Per davant us quedaran els últims 320 esglaons. Avisats esteu.
Per descomptat, les fotos que podeu fer tant de l’interior de la cúpula com de la nau principal des de les altures mereixen ja de per si la pujada a la cúpula del Vaticà. Però el moment àlgid el trobem en sortir a l’exterior, amb unes vistes excepcionals de la ciutat del Tíber, amb la porxada plaça de Pere als nostres peus, el riu a pocs metres i, a la seva riba, el Castell Sant’Angelo. La veritat és que cal no oblidar-se de pujar a la cúpula en visitar el Vaticà.
El dit, el us oblideu de realitzar durant el vostre viatge a Roma, una visita guiada al Vaticà, un dels llocs més excelsos de la ciutat.