En aquest post, per tant, no tractaré de descriure minuciosament totes les obres de Gaudí a Barcelona si no de fer un breu repàs de cadascuna d’elles. Per a això, seran exposades cronològicament.
La importància de Gaudí al Modernisme Català és vital, com per tots és sabut. El moviment va arrelar amb força entre la burgesia catalana de finals del segle XIX. Particularment després de l’Exposició Universal esdevinguda a Barcelona el 1988 que és considerada, de forma gairebé unànime, com el tret de sortida d’aquest estil artístic a la Ciutat Comtal.
Antoni Gaudí, natural de Reus, es va incorporar a les tendències modernistes des de gairebé un primer moment. No obstant això, podríem parlar d’una primera etapa, potser fins a 1885, on Gaudí està buscant el seu propi estil i que el portarà, finalment, a dissenyar algunes de les obres més cèlebres del modernisme mundial després de l’adveniment del segle XX.
Gairebé totes les obres de Gaudí a Barcelona es poden visitar a l’actualitat. L’excepció seria el Col·legi de les Teresianes (encara que en algunes ocasions es realitzen jornades de portes obertes) i la Casa Calvet. A més, 8 de les obres de Gaudí a Barcelona (i entenem com a tals no només les situades al terme municipal de Barcelona si no les dues que se situen a menys de 30 quilòmetres de distància) formen part del Patrimoni de la Humanitat en una designació conjunta que testifica la importància de la seva obra dins de la història de l’arquitectura moderna.
Sense més, us deixo amb la descripció de les 15 obres de Gaudí a Barcelona.
|
|
Obra |
|
Època |
Localitat |
|
1 |
Faroles de la Plaça Real |
|
1878-1979 |
Barcelona |
|
2 |
Casa Vicens |
* |
1883-1888 |
Barcelona |
|
3 |
Sagrada Família |
* |
1883-1926 |
Barcelona |
|
4 |
Pavellons Güell |
|
1884-1887 |
Barcelona |
|
5 |
Font d’Hércules i Pèrgola |
|
1884 |
Barcelona |
|
6 |
Palau Güell |
* |
1886-1890 |
Barcelona |
|
7 |
Col-legi de les Teresianes |
|
1888-1889 |
Barcelona |
|
8 |
Bodegues Güell |
|
1895-1897 |
Sitges |
|
9 |
Casa Calvet |
* |
1898-1900 |
Barcelona |
|
10 |
Torre Bellesguard |
|
1900-1909 |
Barcelona |
|
11 |
Parc Güell |
* |
1900-1914 |
Barcelona |
|
12 |
Portal Miralles |
|
1901 |
Barcelona |
|
13 |
Casa Batlló |
* |
1904-1906 |
Barcelona |
|
14 |
Casa Milà |
* |
1906-1910 |
Barcelona |
|
15 |
Cripta de la Colònia Güell |
* |
1908-1915 |
S. Coloma Cervelló |
* : obres que formen part del Patrimoni de la Humanitat
TOTES LES OBRES DE GAUDÍ A BARCELONA
1. LES FAROLES DE LA PLAÇA REAL I EL PLA DE PALAU. 1878-1979.
Gaudí va rebre el títol d’arquitecte el 1878. La primera de les obres de Gaudí a Barcelona li va ser encarregada per l’ajuntament de la Ciutat Comtal aquell mateix any. Després de diversos dissenys, el projecte va ser aprovat i al setembre de 1879 van ser col·locats a la Plaça Reial de Barcelona dos fanals monumentals de sis braços, amb fust de ferro i un peu de marbre. Un caduceu i un casc alat que fan referència a Mercuri, el déu romà del comerç, rematen els dos fanals.
A l’any següent es van col·locar 4 fanals semblants al Pla de Palau, de les quals en l’actualitat queden únicament dos. No són exactament iguals, ja que aquestes tenen únicament tres braços.
2. CASA VICENS. 1883-1888.
Va ser la primera de les grans obres de Gaudí a Barcelona. L’arquitecte només tenia 31 anys quan va rebre l’encàrrec de Manuel Vicens, corredor de borsa. Gaudí està en un moment d’aprenentatge i aquesta obra i el Capricho de Comillas, amb la qual tenen grans semblances, seran les primeres on començarà a desenvolupar un estil propi amb l’ús d’alguns dels materials amb que desenvoluparà la pràctica totalitat de l’obra, com la fusta, la ceràmica o el ferro forjat. Molts estudiosos de Gaudí situen a aquestes primeres obres dins el període eclèctic de l’arquitecte.
La Casa Vicens és un habitatge innovador per a l’època, de formes orientalitzants i amb l’ús de la ceràmica en la pràctica totalitat de la façana principal, cosa que era poc habitual en aquell moment.
3. SAGRADA FAMÍLIA. 1883-1926.
La Sagrada Família és la més important i coneguda de les obres de Gaudí a Barcelona. En realitat, és l’obra de la seva vida, encara que el projecte no va ser iniciat per aquest arquitecte sinó per Francesc de Paula del Villar. No obstant això, de seguida va prendre Gaudí les regnes del projecte que va ser, en realitat, el gran projecte de vida de Gaudí, fins al punt que l’arquitecte acabaria per desplaçar-se a viure a la mateixa Sagrada Família per tal poder-li dedicar tots els seus esforços.
Es tracta, probablement, d’una de les més grans esglésies construïdes al segle XX i de la qual s’espera que pugui concloure’s en la pròxima dècada gràcies als múltiples plans que va deixar Gaudí i a les noves tècniques constructives que han permès accelerar el projecte.
4. PAVELLONS GÜELL.1884-1887.
Diverses de les grans obres de Gaudí a Barcelona van ser construïdes sota el mecenatge d’Eusebi Güell, un dels prohoms més importants de la societat catalana de finals del segle XIX.
Per Güell, Gaudí va dissenyar diverses obres i aquesta va ser la primera. En aquesta finca dels Güell, Gaudí va elaborar dos pavellons. Un destinat a cavallerisses i picador de cavalls i una altra a porteria i habitatge del conserge. El maó vist és el material més utilitzat per a la construcció d’aquests dos petits espais. És aquí on Gaudí comença a experimentar amb els arcs catenaris, que es convertiran en un dels elements més característics de l’arquitecte.
La porta d’entrada a la finca és també obra de Güell. En aquest cas, Gaudí dissenya en ferro forjat un preciós drac, un motiu que s’anirà repetint al llarg de la seva obra.
5. FONT D’HÉRCULES I PÈRGOLA. 1984.
Localitzem aquestes dues obres menors als jardins del Palau Reial de Pedralbes. En realitat, en el moment de la seva construcció i disseny formaven part dels patis de la finca d’Eusebi Güell que hem esmentat en l’apartat anterior.
No obstant això, posteriorment Güell va cedir els terrenys a la Corona després de ser-li concedit el títol de Comte. I en aquests terrenys es va alçar el Palau Reial de Pedralbes.
El broc de la font, dissenyada en ferro forjat i que assembla un drac és el més destacat d’aquesta obra que pren el nom del bust d’Hèrcules que corona el pedestal. Més simple és, si cap, la Pèrgola que decora igualment els jardins del Palau Reial. Es tracta d’un senzill forjat a força d’arcs parabòlics (marca de la casa) coberts de vegetació.
6. PALAU GÜELL. 1886-1889.
Després de treballar per a Gaudí en diferents obres, finalment Eusebi Güell li encarrega a l’arquitecte el disseny del seu nou palauet al cor de les Rambles de Barcelona. Les formes neogòtiques i medievalitzants són presents en aquesta obra del jove Gaudí i donen inici, en realitat, al que els autors anomenen període neogòtic de l’obra de Gaudí. Els arcs parabòlics de les entrades o de les cavallerisses, l’ús recurrent del ferro forjat o els primers passos amb el trencadís, aquesta mena de puzle realitzat amb petites peces de ceràmica vidriada trencada a trossets i posteriorment encaixada que Gaudí utilitzarà en les xemeneies de la terrat, es barreja amb luxosos marbres o teginats neomudéjars que podem gaudir a l’interior d’aquest bell Palau Güell.
7. COL.LEGI DE LES TERESIANES. 1888-1889.
Entre les diferents obres de Gaudí a Barcelona també trobem un col·legi. I de fet, és una de les poques que no es puguin visitar. Els que sí que ho poden ser són els nens que hi acudeixen a estudiar, ja que aquesta escola segueix exercint les funcions per a les quals va ser creada.
No es va disposar de grans pressupostos per afrontar les obres del Col·legi de les Teresianes però Gaudí va deixar la seva empremta. El totxo i la pedra dominen la totalitat de les façanes de l’escola que té un aire mudèjar i neogòtic, encara que molt més auster que altres projectes gaudinians.
L’arc parabòlic es manifesta aquí en la seva màxima expressió tant a la façana (portes i finestres) com a l’interior (particularment als passadissos) que es disposen a manera de claustres.
8. BODEGUES GÜELL, 1895-1897.
A la carretera del Garraf, a una trentena de quilòmetres de Barcelona, localitzem una de les poques obres que Gaudí va dissenyar per a fora de Barcelona. No obstant això, la seva proximitat amb la Ciutat Comtal fa que la incloguem en aquesta llista d’obres de Gaudí a Barcelona.
En aquests cellers, Gaudí projecta dos edificis: la porteria i les pròpies caves. En el cas de les caves, l’arquitecte fa ús de la pedra local gairebé de forma exclusiva, cosa poc habitual en el modernisme. No obstant això, per a la porteria Gaudí utilitzarà, igualment, maó cuit.
Es tracta d’una obra senzilla però summament elegant en la qual es creu que hauria sumat esforços amb el seu amic Francesc Berenguer, qui va actuar com a col·laborador de Gaudí a altres obres.
Güell es creua novament en la vida de Gaudí, ja que va ser el ric empresari qui encarregaria el projecte al de Reus per tal d’embotellar el vi que s’exportava a Cuba.
9. CASA CALVET. 1898-1900.
Entre les obres de Gaudí a Barcelona també trobem diversos edificis d’habitatges. El primer d’ells és la Casa Calvet, situat al centre de la capital catalana. No hem pogut més que visitar l’exterior d’aquest edifici de veïns per ser propietat privada.
L’obra porta el nom de la societat tèxtil Fills de Pere Màrtir Calvet. La pedra de la façana s’alterna amb el ferro forjat dels balcons i amb un bonic balcó-galeria del principal, tan típic de les cases burgeses de l’eixample barceloní. Es tracta d’una obra a mig camí entre el vuitcentisme i el modernisme i es considera la primera del període naturalista de Gaudí que el portarà de ple a militar en el més radiant modernisme.
Les fotografies del vestíbul són certament d’impressió, amb sostres decorats, columnes salomòniques i l’habitual ascensor de ferro i fusta de l’època. No obstant això, mai hem tingut l’oportunitat de veure-ho més enllà d’en fotografies.
10. TORRE BELLESGUARD. 1900-1909.
Maria Sagués Molins, vídua del ric comerciant Jaume Figueras, va encarregar la construcció d’aquest edifici a Gaudí al llavors terme municipal de Sant Gervasi de Cassoles. No obstant això, després de la fagocitació per part de la capital catalana de les seves poblacions confrontants a principis del segle XX, la Torre Bellesguard es va incorporar a aquesta llista d’obres de Gaudí a Barcelona.
A la Torre Bellesguard, pedra i ceràmica s’uneixen per alçar un petit palauet amb aires de castell neogòtic amb una alçada de fins a 33 metres gràcies a la seva fabulosa torre culminada amb una creu de sis braços, un altre dels signes d’identitat de Gaudí.
Aquí podem trobar un altre dels clàssics de l’obra gaudiniana: el trencadís. Particularment en els diversos bancs que adornen els jardins de la torre.
11. PARC GÜELL.1900-1914.
Una de les més famoses obres de Gaudí a Barcelona que també va ser encarregada per Eusebi Güell. En aquest cas, amb la idea de dissenyar una urbanització de luxe. Tot i que el projecte no arribaria a acabar-se mai el que ens ha llegat Gaudí és un dels parcs urbans més famosos del món sencer.
La Sala hipòstila amb els seus cèlebres mosaics, els bancs de la plaça amb els seus no menys famosos bancs ondulats i decorats amb trencadís o el drac localitzat a la font de les escala d’entrada suposen tres dels moments culminants del modernisme català.
12. PORTAL MIRALLES. 1901.
Probablement una obra menor, però sent aquest portal (l’únic que queda a peu de la Casa de Ermenegild Miralles) una obra de Gaudí es fa d’indispensable visita si es volen conèixer totes les obres de Gaudí a Barcelona.
Pedra i ferro van ser utilitzats per a aquest portal que és culminat amb una coronació ondulada i amb una creu de ferro, un altre element gairebé omnipresent en l’obra de Gaudí, les arrels catòliques del qual eren d’allò més profundes. Es tracta d’una porta doble, amb entrada per a persones i per a carruatges, que recorda en certa manera a la Porta de Moro de Comillas, també obra de Gaudí.
13. CASA BATLLÓ.1904-1906.
Per descomptat, una altra de les més famoses obres de Gaudí a Barcelona. Situada a la Poma de la Discòrdia de Barcelona, en ple Passeig de Gràcia, un Gaudí convertit en autèntica celebritat mundial dóna curs a la seva imaginació.
Es tracta d’una de les obres més excelses del modernisme català. A la façana destaquen l’extraordinari virtuosisme de ceràmica dissenyat juntament amb Josep Maria Jujol, els balcons decorats amb baranes en forma d’antifaç que porten la imaginació fins a límits insospitats i la fenomenal tribuna del pis principal.
No menys impressionant és l’interior de la Casa Batlló, ple de detalls i on sembla haver-se prohibit del tot la línia recta. La ceràmica és també present al pati de llums i al terrat on destaquen els grups de xemeneies o l’espècie de volta que rematarà l’edifici amb una solució espectacular en forma de drac i que suposa un altre punt culminant del modernisme.
14. CASA MILÀ. 1906-1910.
I de la Casa Batlló a la Casa Milà, la cèlebre Pedrera, una altra de les millors obres de Gaudí a Barcelona.
Una altra façana espectacular de línies ondulades on la seva imaginació s’uneix novament al geni de Josep Maria Jujol, autor de la forja dels balcons. Es tracta, al costat de la casa Milà, de la més bella façana del modernisme català.
No obstant això, on Gaudí sembla donar curs a la seva imaginació és el terrat, on dissenya un conjunt de xemeneies, trencadís mitjançant, que han passat a formar part de l’olimp del modernisme i de l’imaginari gaudinià per antonomàsia.
En l’actualitat es pot visitar un dels pisos de la Casa Milà que està decorat tal com ho hauria estat durant l’època modernista.
15. CRIPTA DE LA COLÒNIA GÜELL. 1908-1915.
L’última de les grans obres de Gaudí a Barcelona es localitza a una vintena de quilòmetres de la Ciutat Comtal, a la Colònia Güell de la població de Santa Coloma de Cervelló. Es tractava d’una de les moltes colònies fabrils que es van alçar a Catalunya durant el segle XIX.
En aquest cas, el propietari de la mateixa era Eusebi Güell, el més important mecenes de Gaudí com ja hem comentat, qui va pensar en l’arquitecte per tal que alcés la nova església de la colònia. No obstant això, els treballs mai es van arribar a acabar (la qual cosa era una constant en Gaudí) de manera que només es va poder alçar la cripta, que és un bellíssim prodigi de la imaginació gaudiniana.
Gaudí dissenya el projecte de la Cripta de la Colònia Güell utilitzant la revolucionària tècnica de la maqueta esteteostática, que s’usa per al per al càlcul d’estructures. Gaudí posteriorment utilitzarà aquest mètode per al disseny de part de la Sagrada Família.
En aquest cas, Gaudí se serveix de materials ben poc habituals, com maó recuit, el basalt o l’escòria. Amb una imaginativa solució són precisament quatre columnes basàltiques les que suporten el pes de l’edifici.
I amb la Colònia Güell acabem aquest repàs a totes les obres de Gaudí a Barcelona. Espero que us hagi agradat l’article i si voleu aprofundir en algunes de les millors obres de Gaudí a Barcelona (o fora de la Ciutat Comtal), el podeu trobar en el següent enllaç.