VALL DE BOÍ. Ruta del Romànic, Patrimoni de la Humanitat.

Visitar la Ruta del Romànic de la Vall de Boí suposa conèixer un dels indrets més bonics de Catalunya. En pocs llocs a la Península Ibèrica es van donar les circumstàncies que van portar al fet que es construís tal quantitat d’esglésies romàniques de primer ordre en un espai tan limitat.

La Ruta del Romànic de la Vall de Boí ens mostra fins a nou meravellosos temples que formen part del Patrimoni de la Humanitat, repartits en set petites localitats (algunes d’elles amb una població d’escassament 100 habitants), pertanyents a un mateix municipi, el cap del qual l’hem de trobar a la localitat de Barruera.

Però, ¿Què va portar a aquestes minúscules poblacions de la Vall de Boí a construir tal densitat de meravelloses esglésies romàniques fa uns 900 anys? La resposta l’hem de trobar en la influent família dels Erill, originaris d’Erillcastell (actualment un poble deshabitat de la comarca de l’Alta Ribagorça), senyors feudals que ostentaven un enorme poder durant l’Edat Mitjana. Els Erill van col·laborar de forma important durant la reconquesta duta a terme en temps d’Alfons I d’Aragó, anomenat el Bataller, que va ser Rei d’Aragó i de Pamplona. El monarca va conquistar ciutats de la importància de Barbastre, Tudela, Saragossa o Calataiud, a més de repoblar els nous dominis cristians. Els Erill van col·laborar en la reconquesta aconseguint, de ben segur, grans beneficis en l’envit.

Van ser precisament els Erill qui van impulsar la construcció de les nou esglésies del romànic de la Vall de Boí que avui formen part de la llista del Patrimoni de la Humanitat. I per a això es van portar de la Península Italiana alguns dels més prestigiosos mestres d’obra del moment, capaços d’alçar els temples en qüestió en l’estil imperant en aquell moment per aquelles latituds: el romànic llombard.

Amb això, els Erill no només augmentaven el seu prestigi entre els habitants, sí no que es feien guanyar el cel, cosa indispensable per a la noblesa del moment, tan interessada en pastar terres i diners com en assegurar un confortable repòs etern.

No obstant això, no contents amb alçar aquestes nou meravelloses esglésies romàniques de la Vall de Boí, els Erill van manar que l’interior de diverses d’elles fossin ornamentades amb un conjunt de pintures al fresc de meravellosa factura i que van donar lloc al moment més gloriós de la pintura mural catalana. Per desgràcia, la majoria d’aquests frescos no es localitzen in situ, sinó que van ser traslladats a Barcelona ja fa gairebé un segle, en un moment en què el patrimoni rural estava seriosament amenaçat per la cobdícia de col·leccionistes i traficants d’art.

LA RUTA DEL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ.

Com comentava, la Ruta del Romànic de la Vall de Boí està formada per 9 esglésies ubicades en 7 nuclis poblacionals. A Barruera, cap municipal, se situa l’oficina de Turisme de la Vall de Boí (a escassament 100 metres que l’església de Sant Felip), mentre el Centre d’Interpretació del Romànic de la Vall de Boí cal buscar-lo a Erill la Vall, just al costat de l’església de Santa Euàalia.

Durant la nostra estada vam poder visitar 6 de les esglésies romànica de la Vall de Boí: Santa Maria i Sant Climent de Taüll, Sant Feliu de Barruera, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Joan de Boí i la Nativitat de Durro.

En aquesta ocasió no vam tenir l’oportunitat de visitar les esglésies de Cardet i Coll, ni tampoc l’ermita de Sant Quirc de Durro. Aquestes romanen tancades durant l’hivern. No obstant això, per a mi la Vall de Boí és un lloc enormement conegut. Durant dos anys la vaig poder visitar extensament amb els meus pares fa ja més de 25 anys (abans que fos inscrita dins el patrimoni de la Humanitat) i posteriorment he tornat en no menys de tres vegades.

Comencem la visita a les esglésies romàniques de la Vall de Boí acudint al Centre d’Interpretació del Romànic d’Erill la Vall, on una exposició ens posa en antecedents en relació a l’època i al perquè de la construcció d’aquests temples. Vam visitar Erill la Vall, Boí i Barruera al matí i Durro i Taüll, a la tarda.

Us descriuré el millor de les 6 esglésies de la Ruta del Romànic que vam tenir l’oportunitat de visitar.

LA RUTA DE LAS ESGLÉSIES ROMÀNIQUES DE LA VALL DE BOÍ

SANTA EULÀLIA D’ERILL LA VALL

La primera de les esglésies romàniques que visitem és la d’Erill la Vall, alçada a partir del segle XI. Aquí ja podem trobar diverses de les característiques que es repetiran en els diferents temples. Es tracta, sempre, d’esglésies de poble relativament senzilles però amb les ornamentacions típiques del romànic llombard que comentaré posteriorment. En tots els casos sobresurt un bell campanar que en el cas d’Erill la Vall és especialment esvelt (de sis pisos). La planta de l’església, que en aquest cas és d’una sola nau, sol tancar-se amb un absis que pot acompanyar o no de dos absidioles laterals. En el cas d’Erill la Vall els dos absidioles se situen a manera de fals creuer.

Una altra de les característiques d’aquestes esglésies és que es tanquen amb una estructura de fusta i amb una teulada de pissarra. Això va ser molt típic d’aquest primer romànic, encara que se sap que posteriorment s’hauria alçat una pesada volta de canó que en algun moment es va enfonsar.

Aquestes esglésies romàniques de la Vall de Boí disposen, de forma gairebé unànime, d’un recollit cementiri al costat de la mateixa. Ens fixem ara en el campanar, on trobem diverses de les característiques del romànic llombard, com les arcuacions cegues, les finestres bigeminades (en altres esglésies arribaran a ser trigeminades) o les decoracions simples, però elegants, que queden per sobre de les arcuacions cegues , a manera de sanefa.

L’interior de l’església és simple, d’una sola nau com hem dit. Trobem una còpia del fabulós Davallament de la Creu, una de les obres més importants del romànic català a nivell escultòric, l’original se situa entre el MNAC de Barcelona i el Museu de Vic.

Pugem al campanar per adonar-nos que queda alineat amb els de Boí i Taüll, pobles que se situen muntanya amunt.

SANT FELIU DE BARRUERA

Baixem a Barruera, que no dista més de 3 quilòmetres d’Erill la Vall, per visitar Sant Feliu. Si bé en aquesta església el campanar ni és tan esvelt ni està tan decorat, sí que podrem conèixer per primera vegada les ornamentacions llombardes de l’absis, igualment característiques del romànic del segle XI. En concret, les arcuacions cegues que se segueixen de bandes llombardes o lesenes. La absidiola lateral de Sant Feliu de Barruera és una mica posterior, ja del segle XI, i no disposa d’aquestes ornamentacions.

Una curiositat d’aquesta església és que l’entrada queda acollida sota un porxo que s’obre mitjançant arcs de mig punt. En aquest cas, la planta sí que es tanca mitjançant una volta de canó. També vam pujar al campanar, que és menys espectacular i esvelt que el de Barruera i que és, en realitat, una mica posterior

L’entrada a cadascuna de les Esglésies romàniques és de 2 €, excepte Sant Climent de Taüll que té un preu de 5 € i Santa Maria de Taüll que és gratuïta. Surt a compte comprar l’entrada combinada a les 5 esglésies més el Centre d’Interpretació del Romànic i que té un preu de 10 €. Es compra al Centre d’Interpretació del Romànic d’Erill la Vall.

SANT JOAN DE BOÍ

Prenem novament el cotxe per pujar fins Boí, on visitarem la tercera de les esglésies romàniques de la Vall de Boí. Boí i Taüll es localitzen a la vall de Sant Martí que segueix la llera del riu del mateix nom, afluent de la Noguera de Tor.

A Sant Joan de Boí ens retrobem amb les decoracions llombardes del campanar. No obstant això, el que més ens crida l’atenció aquí són les pintures murals que alberga el temple, que és una altra de les característiques de les esglésies romànica de la Vall de Boí.

La planta de Sant Joan és de tipus basilical, de tres naus, i amb coberta de fusta a dues aigües i sostre de pissarra, tal com vam veure a Erill la Vall. L’absis central és quadrangular, sent les dues absidioles laterals de base semicircular, les que disposen de decoració llombarda.

Les pintures que podem observar a l’interior no són les originals, ja que aquestes van ser traslladades al Museu Nacional d’Art de Catalunya durant el primer terç del segle XX. Per retirar-les es va utilitzar la tècnica del strappo, portada d’Itàlia. Consistia a aplicar diverses capes de tela mullada amb cola orgànica sobre les pintures murals. En treure les teles amb molt de compte s’aconsegueix arrencar també les pintures murals.

La reproducció de les pintures ens permet entendre com era la decoració interior d’aquestes esglésies romàniques de la Vall de Boí. Trobem aquí un ric bestiari, així com escenes dels sants. Una de les més belles és la de la lapidació de Sant Esteve.

Pugem al campanar. Des de dalt podem albirar el de Santa Eulàlia d’Erill la Vall i un dels de Taüll, tot i que no sabem si és el de Sant Climent o el de Santa Maria.

SANTA MARIA DE TAÜLL

En cinc minuts de cotxe hem pujat a Taüll, un dels pobles més bonics de Catalunya i que disposa de dos dels millors exemples entre les esglésies romàniques de la Vall de Boí. Al matí visitarem Santa Maria, ja que a Sant Climent hi ha una visita guiada programada a la tarda.

Es tracta d’una església de planta de basilical, que va ser consagrada l’11 de desembre de 1123, just un dia després de Sant Climent. Se situa just al mig del poble, en el que podríem anomenar la plaça principal. És una de les més belles i molt semblant a Sant Climent, amb un absis central i dues absidioles, decorades amb arcuacions cegues, bandes llombardes i sanefes, un campanar que disposa també del mateix tipus de decoracions i una sostrada de pissarra a dues aigües que es munta sobre una estructura de fusta.

Les pintures murals van ser traslladades al MNAC, però les còpies existents ens permeten entendre com era originalment. Particularment destacable és l’escena de l’absis central, amb la Mare de Déu, el nen Jesús a la falda, i l’ofrena dels tres reis d’Orient. És un dels moments més importants de la pintura romànica.

RESTAURANT EL FAI. TAULL. Menjar consistent i de muntanya en el que és un dels restaurants més ben valorats de Taüll. Una empresa familiar que porta gairebé 25 anys oberta, servint plats sense estridències, però amb un toc personal. Vam menjar el menú del dia (en tenen 2, un a 16 € i un altre a 18 €). Els caneolons estaven deliciosos.

NATIVITAT DE DURRO

Després de dinar i abans de visitar Sant Climent, prenem el cotxe fins Durro per visitar l’església de la Nativitat. Es tracta d’una església d’una sola nau i en quatre trams, tancada amb volta de canó. Res queda de l’absis que tancava l’església i que disposava de la característica decoració llombarda. Sí la presenta el seu estilitzat campanar, de cinc pisos, i on observem l’existència de finestres simples, bigeminades i trigeminades.

Les dues capelles adossades al mur nord són posteriors com testimonien les voltes apuntades que les tanquen.

SANT CLIMENT DE TAÜLL

L’última de les esglésies romàniques de la Vall de Boí que visitarem és també la més bella i emblemàtica de totes. Ens referim a Sant Climent de Taüll, una de les més formidables obres del romànic del Pirineu.

Ramon Guillem, bisbe de Roda i Barbastre, la va consagrar a 10 de desembre de 1123. Es tracta del prototip d’església romànica de la Vall. De planta basilical, amb tres naus separades per columnes, amb la teulada a dues aigües muntat sobre coberta de fusta i amb un absis central i dues absidioles laterals. Els sis pisos del campanar completen un disseny meravellós. I tot això, ornamentat amb la característica decoració llombarda de la qual ja hem anat parlant.

En el campanar, per exemple, observem la gran quantitat d’arcuacions cegues existents, així com els diferents tipus de finestres, trigeminades, bigeminades i simples, però de major grandària les superiors, per tal d’alleugerir el pes de la torre. Les arcuacions, les sanefes i les lesenes es repeteixen en els absis.

També l’interior de Sant Climent estava decorat amb les característiques pintures murals. Sense cap dubte són les més belles de la vall i, potser de tot el romànic dels Pirineus. En l’actualitat es conserven també al Museu Nacional d’Art de Barcelona, ​​encara que l’església conserva alguna petita part de l’original.

L’absis de Sant Climent, amb el Pantocràtor envoltat de la màndorla mística, suposa un dels moments culminants de la història de l’art. Al seu voltant es situen quatre àngels que representen els 4 evangelistes. Per sota, se situen la Verge i els apòstols.

El que les tècniques del strappo i el seu trasllat a Barcelona ens van treure, ens el torna, almenys en part, l’estupenda tècnica del vídeo mapping. Es tracta d’una filmació que es projecta diverses vegades al dia, que té una durada d’uns 10 minuts, i que ens permet entendre com eren les pintures murals en el moment de màxima esplendor de Sant Climent.

Finalment, pugem al campanar de l’església, des d’on es gaudeix d’unes vistes d’excepció i que suposen el punt final del nostre recorregut per la Ruta del Romànic de la Vall de Boí.