Würzburg. Visita a la Capital de la Baixa Francònia.

Són suficients els llocs que cal veure a Würzburg com per dedicar-li una jornada sencera. I és que aquesta ciutat ha estat una de les grans sorpreses durant el nostre viatge a Baviera. Una població que va renéixer completament de les seves cendres després de ser destruïda gairebé per complet en únicament 20 minuts de bombardeig britànic, el 16 de març de a 1945.

Una ciutat màrtir que va ser reconstruïda i que en l’actualitat presenta un dels més bells centres històrics entre les grans ciutats d’Alemanya. No us enganyo si us dic que cal dedicar-li un dia sencer a la segona ciutat de Francònia, la comarca històrica que se situa al nord de Baviera però que ocupa també part dels estats de Baden-Württemberg i Turíngia. Würzburg és, en aquest sentit, la capital de la Baixa Francònia.

Hi ha molt que veure a Würzburg i la veritat és que en unes poques hores no us donarà temps de gairebé res, de manera que us aconsello que si heu de visitar Baviera li dediqueu un dia sencer.

WURZBURG A LA HISTÒRIA.

Com sempre, abans de detallar-vos aquells llocs que cal veure a Würzburg us donaré quatre pinzellades sobre la seva riquíssima història. Se sap de l’existència d’un castro celta al turó on avui se situa la fortalesa de Marienberg i que hauria dominat la vall del riu Main.

Res queda d’allò, per descomptat. No obstant això també es coneix la presència d’uns missioners d’origen irlandès que haurien cristianitzat la zona allà per l’any 686, tot i que el primer esment escrit de Würzburg el trobem en 704.

La qüestió és que aquella primera comunitat va prosperar i el mateix Carlemany va consagrar una primera església en el lloc que avui ocupa la catedral de Würzburg. L’actual, per descomptat, es va edificar ja en temps del romànic, estant considerada la quarta més gran alçada a Alemanya en aquest estil.

Federico I va convertir la ciutat en independent de l’Imperi, cosa que va afavorir el progrés de la vella Würzburg. Són els anys del Principat-Bisbat de Würzburg, que és qui mou els fils i ostenta el poder de la ciutat durant segles. No obstant això, com ja vam veure amb Rothemburg, la ciutat va patir els envits de la Guerra dels Pagesos i, posteriorment, de la Guerra dels Trenta anys.

Durant tots aquells segles els Prínceps-Bisbes van anar ampliant els seus dominis i la seva ascendència dins de la població, sempre sota l’auspici Imperial. Primer governant des de la Fortalesa de Marienberg i posteriorment des del Palau Barroc de la Residenze, el gran lloc que cal veure a Würzburg i que forma part del Patrimoni de la Humanitat.

Com ja hem vist amb altres ciutats lliures alemanyes, Würzburg passa a dependre de Baviera amb l’adveniment del segle XIX per acabar sent incorporada a Alemanya després de la Unificació.

Com ja vaig comentar, Würzburg va ser una de les ciutats alemanyes més sacrificades durant la Segona Guerra Mundial. En únicament 20 minuts el seu centre històric va ser esborrat de cop. No obstant això, els llargs treballs de restauració han donat els seus fruits i avui dia, la capital de la Baixa Franconia s’ha convertit en una de les poblacions més animades del país i amb un centre històric més compacte i reconeixible.

QUÈ VEURE A WURZBURG.

EL CENTRE HISTÒRIC.

Comencem la nostra ruta pel Centre Històric de Würzburg per la Plaça del Mercat. Es tracta d’una bella àgora que acull el mercat setmanal i on trobem alguns dels edificis més bells que cal veure a Würzburg. Destaca especialment la gòtica Capella de Maria, una de les esglésies més belles de la ciutat i que crida especialment l’atenció pels colors de la seva façana, que alterna el vermell amb el blanc, i per l’esveltesa de la seva torre. Es va aixecar sobre les restes d’una sinagoga a partir de 1377. No us perdeu el’Adam i Eva del seu portal sud. A l’interior trobem alguns bells monuments funeraris així com una preciosa Mare de Déu dissenyada en plata.

A la plaça annexa a la Plaça del Mercat hi ha un edifici excels pintat en color groc pastís però que destaca principalment els seus estucats rococós. És la Casa del Falcó, que durant segles va exercir les funcions de casa d’hostes. En l’actualitat trobareu aquí l’oficina de turisme on us proporcionaran un bon mapa per seguir la vostra ruta.

Prenem un carreró que parteix de la Plaça del Mercat i que ens porta fins al que és el carrer principal del centre històric de Würzburg, la Domstrasse, que comunica la catedral amb el Pont Vell.

El primer edifici d’interès és el del Vell Ajuntament o Grafeneckart, avui pintat de blanc i que disposa d’una bonica torre on s’han ubicat dos rellotges: un d’esfera i un altre de sol. La torre va ser alçada sobre l’any 1200, però el consistori no la va comprar fins 1316. Des d’aquell moment, l’edifici va ser convertit en Ajuntament i així segueix set segles més tard. A la planta baixa de l’edifici trobem un petit memorial que recorda els bombardejos aliats que van destruir la ciutat en 1945. És un lloc petit i simple però al que val la pena fer una ullada. Les fotografies de l’època posen la pell de gallina.

Ni trenta metres separen l’ajuntament del pont més bell de la ciutat, i una altra de les construccions que veure a Würzburg de manera imprescindible. El Pont Vell porta al viatger fins a l’altra riba del riu Main, just per sota del turó de Marienberg. La construcció que veiem en l’actualitat correspon al pont alçat a partir de finals del segle XV i que va substituir a l’anterior. Les estàtues barroques que l’adornen des del segle XVIII ens fan recordar a les del pont de Carles de Praga. La veritat és que el pont és una meravella i les vistes que des del mateix s’obtenen, amb la Fortalesa de Marienberg a la part alta del turó, no ho són menys.

Tornem per on hem vingut per arribar fins al final de Domstrasse. Aquesta via està animadíssima i plena de cafeteries, restaurants i comerços. Avui és dissabte, el dia és assolellat i sembla que a la població sencera li ha donat per passejar per aquí.

Domstrasse desemboca a la Catedral de Sant Kilian, que rep el nom d’un d’aquells primers missioners arribats a aquestes terres des de la seva Irlanda natal al segle VI. Es tracta d’una de les catedrals romàniques més importants d’Alemanya, encara que després dels danys ocasionats pel bombardeig de 1945 va haver de ser reconstruïda en gran mesura. No obstant això els treballs es van realitzar de tal manera que el que va sorgir després de la remodelació va ser un renovat temple que és barreja d’estils. Aquí trobem les làpides de diversos Prínceps-Bisbes, encara que el que més ens crida l’atenció és el disseny barroc del cor, així com part de la decoració més moderna.

Gairebé adjunta a la catedral trobem un altre temple, el Neomünster. Es tracta d’una fenomenal església barroca que no us heu de perdre, encara que en realitat la construcció es va iniciar molt abans, allà pel segle XI. La façana és meravellosa però l’interior torna a sorprendre amb aquesta barreja d’antic i modern tan típica de Würzburg i que és producte de les reconstruccions dutes a terme durant l’últim mig segle.

Abans de dirigir-nos a la Residenz, encara tenim temps per donar un bon marrada pel centre històric i fer una ullada a diversos edificis de gran interès, com el de la Universitat, la renascuda Stift Haug, que en el seu moment va ser la primera església barroca de Francònia o el Juliusspital, un hospital fundat pel Príncep-Bisbe Julius Echter en 1576 i que avui en dia segueix exercint les funcions per les quals va ser concebut. No us perdeu l’excel·lent farmàcia barroca del primer pis ni el relaxant pati interior. L’hospital, per cert, es finança en part gràcies a les seves explotacions vinícoles, que conformen una de les tres més grans de la Francònia. I això no és poc dir, doncs els vins de Würzburg estan considerats entre els millors d’Alemanya.

LA RESIDÈNCIA, EL PALAU DELS PRÍNCEPS-BISBES.

La Residència o Resindenz és, sense cap dubte, el gran monument que veure a Würzburg. Es tracta d’un dels més grans palaus barrocs d’Europa i va ser construït a partir de 1720 amb la idea que els Prínceps-Bisbes de Würzburg traslladessin la seva seu des de la fortalesa de Marienberg fins a la nova edificació.

La magnificència de la Residenz és tal que la Unesco la va incloure dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat el 1981. Com molts altres edificis de la ciutat, la Residenz va ser víctima dels estralls de la Segona Guerra Mundial, de manera que en part va haver de ser reconstruïda i en part, remodelada. No obstant això avui llueix com en els seus millors moments i tant els jardins com el propi palau s’han convertit en el gran atractiu de la ciutat.

La visita a la Residenz es realitza en visites guiades. Per sort, n’hi ha en anglès. El guia ens explica que un jove arquitecte, Balthasar Neumann, va ser l’artífex de la mateixa. El Príncep-Bisbe Franz von Schöborn era qui ostentava el poder en aquell moment. No obstant això, la decoració del Palau no es va donar per acabada fins 1781, més de seixanta anys més tard de la col·locació de la primera pedra i fins a quatre Prínceps-Bisbes després.

Després d’entrar al hall distributiu de la planta baixa, passem a pujar la elegantíssima escala d’honor que res ha d’envejar a la dels millors palaus europeus. La cúpula que tanca l’escala en qüestió va ser decorada per un dels més grans mestres que l’escola veneciana de pintura ha donat: Giovanni Battista Tiépolo. El motiu ornamental és el de les 4 parts del món, on es fa referència als 4 continents coneguts en aquell moment.

Posteriorment es passa a la Sala Blanca, on els estucs d’Antonio Bossi han substituït els frescos de Tiepolo. De seguida es passa a la segona gran sala de la Residència de Würzburg: la Sala dels Emperadors. També està decorada amb frescos de Tiépolo que representen la investidura del bisbe Herold i les Noces d’Herold amb Beatriz de Borgonya.

Després d’aquesta gran sala es passa a la ala sud de la Residenz on visitarem les diferents sales de l’Emperador, a quina més ornamentada. La Sala dels miralls o les diferents estances decorades amb bellíssims tapissos són d’un refinament màxim.

Després de visitar el Palau de la Residenz de Würzburg entrem a la Hofkirche adjunta. És a dir, la capella del palau, d’un recargadíssim i exultant barroc. També aquí va ser Balthasar Neumann l’arquitecte que va dur a terme el projecte.

Posteriorment passem als elegants jardins del palau que queden per la part posterior del mateix. La veritat és que són ben bonics encara que molt menys extensos que en altres palaus com Versalles o la Règia de Caserta. La veritat és que la visita a la Residenz és quelcom que no us podeu perdre de cap manera durant la vostra visita a Würzburg. Només per visitar aquest palau ja s’entén que Würzburg s’inclogui entre els llocs que cal veure a Baviera de forma obligada.

LA FORTALESA DE MARIENBERG

Després de dinar, ens dirigim a l’altre lloc de visita inexcusable a Würzburg. Em refereixo al turó de Marienberg, on se situa la fortalesa que va ser seu del Principat-Bisbat de la ciutat durant gairebé 500 anys.

El primer que crida l’atenció és que el turó del tot està cobert de vinyes que donaran lloc al bastant famós vi de Würzburg. M’imagino que en època de verema la imatge ha de ser espectacular.

La fortalesa de Mariemberg va ser iniciada a partir del segle XIII encara que, com és lògic, les diferents edificacions que hi trobarem corresponen a les diferents èpoques constructives. Pugem al turó en cotxe, però qui vulgui pot fer-ho en un passeig que ha de ser força llarg, per descomptat. Hi ha un aparcament a la part posterior de la fortalesa on deixem el cotxe per tres euros.

Després de passar per successives portes entrem als diferents patis interiors de la fortalesa. En un d’ells ens trobem una enorme torre d’homenatge, la planta baixa de la qual exercia les funcions de masmorra. En aquest mateix pati trobem també un pou que té una profunditat de més de 100 metres i que era utilitzat per proveir d’aigua a la fortalesa en cas de tocador. El templet octogonal que l’adorna és bastant posterior, ja renaixentista.

L’església situada al costat del pou és un dels edificis més antics de la fortalesa, tot i que actualment està en obres de manera que no la podem visitar.

Aquest pati interior està emmarcat per complet per les diferents dependències palatines, mentre en tres dels seus costats es disposen tres torres de base quadrada.

Després de visitar aquest pati interior de la Fortalesa de Marienberg a Würzburg ens disposem a fer una volta per fora de les muralles medievals de la mateixa. Cada pocs metres es disposa una torrassa circular.

No cal dir que un dels plats forts d’aquesta visita al turó de Marienberg són les extraordinàries vistes de la Ciutat Vella de Würzburg que des d’aquí s’obtenen. Des d’aquest punt distingim sense cap dificultat gairebé tots els llocs que hem visitat, des del Pont Vell de la catedral i les diferents esglésies o la Residenz.

També en les dependències de la fortalesa es distribueixen diversos museus. Entre ells, el Fürstenbaumuseum que explica els últims 1200 anys de la història de la ciutat. No tenim temps de visitar-los, però us asseguro que el turó de Marienberg és un dels llocs que veure a Würzburg de manera inexcusable.

EL MEMORIAL A RÖNTGEN

No volíem acabar el recorregut per Würzburg sense el nostre particular homenatge a Wilhem Conrad Röntgen, descobridor dels raigs X. I és que va ser en aquesta ciutat on el científic va realitzar un dels descobriments mèdics més importants de la història del que va portar a ser guardonat amb el primer Premi Nobel de Física.

La veritat és que el laboratori ha estat convertit en un homenatge al descobridor dels raigs X i nosaltres no ens el volíem perdre. Recordo perfectament la primera classe de radiologia en el tercer curs de medicina (fa ja més de 25 anys) en què el Doctor Olazábal, el meu professor en la matèria, ens va explicar qui era Röntgen i la importància del seu descobriment. De manera que no hem pogut deixar de visitar aquest lloc que ocupa una pàgina realment important en la Història de la Medicina.

I així acaba la nostra visita a la tercera ciutat més populosa de Baviera i capital de la Baixa Franconia. Com deia, hi ha molt que veure a Würzburg, una ciutat que sorprèn per bé i que mereix una visita d’un dia sencer.