VICENZA. La ciutat d'Andrea Palladio.

Vicenza, a mig camí entre Verona i Venècia, ciutats de les que dista menys d’una hora en cotxe, és una de les ciutats imprescindibles del nord d’Itàlia. No obstant això, tot i que hi ha força llocs a veure a Vicenza, el relativament reduït del seu centre històric dóna lloc a la que els monuments més importants de la població puguin ser visitats en una escapada de mig dia tant des de la capital del Vèneto, Venècia, com des de Verona, com ha estat el nostre cas.

Vicenza és coneguda com la Ciutat d’Andrea Palladio, un dels arquitectes més cèlebres del segle XVI. I no perquè el personatge fos natiu de la ciutat, ja que en realitat havia nascut a Pàdua, si no perquè va ser precisament a Vicenza on va desenvolupar gran part de la seva carrera professional. Palladio va treballar a Vicenza en tot tipus d’edificis, ja fossin esglésies, palaus i fins i tot, en un curiós teatre que tindrem l’oportunitat de visitar. Fins a 23 llocs porten la signatura de l’arquitecte de Pàdua. Tots ells estan inclosos dins d’una Ruta Palladiana i la majoria formant part dels monuments més importants a veure a Vicenza.

Tot això li va valer a Vicenza ser inclosa en la llista del Patrimoni de la Humanitat el 1994 en una nominació conjunta amb les Viles palladianes, un conjunt d’altres 24 palauets que també porten la signatura d’Andrea Palladio i que estan repartides per la regió del Vèneto .

Per descomptat, no tindrem l’oportunitat de visitar tots els edificis de Palladio a Vicenza. Ni és la nostra intenció ni és això possible, ja que la majoria d’ells són construccions privades tancades al públic. Diversos d’ells, a més, presenten un estat de conservació una mica per sota del que seria desitjable. Almenys, pel que fa a la seva façana es refereix. No obstant això, durant les 5 o 6 hores que estarem passejant per la ciutat sí que podrem conèixer alguns dels més importants exemples de la seva obra, així com altres edificis que mereixen la pena. Anem a fer-ho.

VISITAR VICENZA. L’OBRA D’ANDREA PALLADIO.

EL CORSO PALLADIO

Hem deixat el cotxe fora del centre històric, en un pàrquing de pagament, ja que no hi ha altres alternatives possibles. Una constant que s’ha anat repetint en cadascuna de les ciutats visitades durant aquest viatge pel nord d’Itàlia.

De seguida busquem el Corso Palladio, la via principal del centre de Vicenza i al voltant de la qual se situen els principals edificis de la Ruta Palladio.

Entrem al Corso Palladio pel Torreone di Porta Castello, que quelcom com les Portes de l’antic castell medieval de Vicenza i que conserva una bellíssima torrassa. Res queda del castell medieval, ja que va ser demolit al segle XVIII.

A mà esquerra queda l’elegant Palau Thiene Bonin Longare, dissenyat per Palladio encara que acabat per Scamozzi. Forma part del Patrimoni Mundial, tot i que no és possible visitar-lo.

La nostra idea és recórrer tot el Corso Palladio fins arribar a Piazza Matteotti on sí que volem visitar un dels monuments més importants de l’arquitecte i del que és possible conèixer el seu interior. En aquest sentit, el Corso Palladio és un carrer ample d’aproximadament un quilòmetre, que recorrerem en una mica més de quinze minuts, ja que en diverses ocasions ens aturarem per fer una ullada, almenys, a les façanes de les diferents construccions que formen part de la Ruta Palladiana i que, com dic, no són visitables. El Palau Pojana, seu actual de l’ajuntament o el Thiene o el Da Schio són alguns dels més destacats. Alguns dels palauets d’aquesta via recorden als de Venècia. Res extrany si tenim en compte que la ciutat va caure sota dominació de la Sereníssima durant gairebé quatre segles.

EL TEATRE OLÍMPIC I EL PALAU CHIERICATI

Finalment arribem a Piazza Matteotti on busquem el més important dels edificis que cal veure a Vicenza: el Teatre Olímpic. Es tracta del teatre cobert més a antic de tot el món. En aquesta ocasió, Palladio es va inspirar en els teatres clàssics grecs i romans per crear una veritable meravella del renaixement italià. L’escenari és obra de Scamozzi i està disposat a manera d’una gran portalada en forma d’arc triomfal. Per darrere d’aquest, treuen el cap els decorats que representen la ciutat de Tebas, en una mena d’artifici d’allò més original.

El Teatre Olímpic forma part, com tots els edificis de Palladio a Vicenza, de la llista del Patrimoni Mundial i és el més espectacular dels llocs que cal veure a Vicenza.

A la mateixa plaça Matteotti entrem al Palau Chiericati, una altra obra de Palladio que exerceix les funcions de Museu Cívic de Vicenza. Es tracta d’un gran edifici de dues plantes que va ser encarregat per Girolamo Chiericati, comte i personatge de gran influència en la Vicenza del segle XVI. La façana està composta per dues files de columnes superposades. A l’interior hi trobem una rica col·lecció de pintures, escultures i arts aplicades que van des del segle XIII fins al XX.

Un bitllet únic permet visitar la majoria de llocs que cal veure a Vicenza, molts d’ells en relació a l’obra palladiana. El bitllet únic permet l’entrada al Teatre Olímpic, la Pinacoteca del Palazzo Chiericati, el Museu Arqueològic, l’església de Santa Corona, el Palau Leoni Montanari, el Museu de Palladio i el Museu Diocesà. Té un cost de 15 €. Surt a compte si tenim en compte que l’entrada al Teatre Olímpic per separat ja costa 11 €.

LA SANTA CORONA I LA BASÍLICA PALLADIANA

Tornem per Corso Palladio per ficar-nos pel Carrer Contra Santa Corona on es localitza una de les esglésies més monumentals que cal veure a Vicenza: La Santa Corona. En aquesta església gòtica que pertanyia a l’orde dels dominics trobem diverses obres d’art d’interès, inclòs un bonic Baptisme de Crist de Bellini. Una de les capelles, la Valmarana, és una obra menor de Palladio. Veronese, un altre dels pintors més importants del renaixement italià, està igualment representat en aquesta església.

Busquem de nou el Cors Palladio per apropar-nos fins a un altre dels llocs que cal veure a Vicenza de forma inevitable. Em refereixo a la magnífica Basílica Palladiana, obra mestra de l’arquitecte i que se situa dividint una gran plaça en dos. D’una banda, la Piazza del Signori. I per l’altra, la Piazza delle Erbe. És a dir, de les herbes.

La Basílica Palladiana era (i és) un edifici civil del segle XV, que en el seu moment va fer les funcions de seu dels tribunals de justícia. És a dir, era el Palau della Raggione de la ciutat de Vicenza. Va ser un segle més tard quan va ser reformada pel genial Palladio per donar-li l’aspecte que té en l’actualitat. Es disposa a manera de logia amb un pòrtic de marbre que amaga l’edifici original, gòtic, que queden per dins de la façana palladiana.

Durant la nostra visita a Vicenza, la Basílica Palladiana és la seu una exposició de pintura dedicada a Vicent Van Gogh, que ha aconseguit reunir més de 40 llenços del genial pintor holandès.

Al costat de la Basílica Palladiana ens crida l’atenció una altíssima torre, que arriba als 82 metres d’altura. És la Torre Bissarra, els orígens de la qual cal trobar-los al segle XII, tot i que ha estat diverses vegades reformada. El rellotge astronòmic, encara que menys vistós que els de Brescia o Màntua, indica les fases lunars a més de les hores i és de finals del XIV.

A la mateixa Plaça dels Senyors ens fixem en un altre bell edifici. És la Loggia o Palau del Capitanato que en el seu moment va ser la seu del governador venecià i que també és una obra de Palladio que està sota l’auspici de la Unesco. En l’actualitat és la seu de l’ajuntament de la ciutat. Destaquen, a la façana, quatre enormes columnes corínties dissenyades en maó, encara que la idea inicial era que fossin revestides de guix.

A la Plaça dels Senyors trobem, igual que a la Plaça de les Herbes de Verona, dues columnes que ens recorden el moment de dominació veneciana. En particular una d’elles, que està culminada amb la imatge del lleó alat, símbol de la República de Venècia.

LA CATEDRAL DE VICENZA I EL MUSEU DE PALLADIO

Ens dirigim ara fins a la Catedral de Vicenza, que dista no més de dos minuts de la Plaça dels Senyors. El Duomo de la ciutat està dedicat a Santa Maria i és del segle XV. No obstant això, els temples cristians s’han succeït en aquest espai des que al segle III s’alcés el primer d’ells. La façana, en marbre de dos colors i dividida en quatre seccions és bastant més senzilla que el de la majoria de catedrals italianes. I de l’interior no en podem explicar res perquè per quan arribem al temple aquest roman amb les portes tancades.

Tornem a Corso Palladio per buscar el carrer Contra Porti on s’ubica el Palau Barbarán da Porto, una altra obra d’Andrea Palladio i que és la seu del Museu Palladià. Es tracta, igual que el Palau Chiericati, d’una construcció de dos pisos a la façana del qual hi destaca un doble ordre de columnes: jòniques a la planta baixa i corínties al primer pis. Algunes de les estances interiors tenen els sostres decorats amb bonics frescos, però el que trobem en aquest palauet és, sobretot, una enorme multitud de maquetes de fusta de les diferents obres de Palladio, tant a Vicenza com dels voltants. Cal no oblidar que l’arquitecte va dissenyar un bon nombre de viles al nord d’Itàlia. Alguns audiovisuals ens mostren també la influència que l’arquitecte de Pàdua ha tingut en el desenvolupament de la història de l’arquitectura, amb obres en altres latituds, particularment en Estat Units, basades en els seus dissenys.

Després de visitar el Museu Palladià al Palau Barbarán da Porto és hora de buscar un lloc on menjar. Hem estat tot el matí visitant diversos dels llocs més importants que cal veure a Vicenza en relació amb l’obra palladiana i és el moment ideal per fer un recés i omplir el pap, que a aquestes hores del migdia està ja més que buit.

Com dic, visitar els llocs més importants a veure a Vicenza us pot portar mig dia. Si teniu temps i ganes, podeu dedicar la resta de la jornada a conèixer alguna de les viles palladianes que es localitzen prop de la ciutat. La més emblemàtica d’elles és Vila Rotonda, encara que només permet les visites guiades en certes ocasions.