VERONA. Molt més que la ciutat de Romeu i Julieta.

Verona, al nord d’Itàlia i a la província del Vèneto, és una ciutat que mereix una visita d’un mínim d’un parell de dies. Situada a mig camí entre Milà i Venècia suposa, a més, una molt bona base per visitar un bon nombre de ciutats properes d’enorme interès i incloses en la llista del Patrimoni Mundial. En aquest sentit, Brescia, Màntua, Pàdua o Vicenza no disten més que una hora de cotxe de la ciutat de ciutat de Romeu i Julieta.

Perquè Verona és per a la majoria dels turistes, precisament això: la ciutat de Romeu i Julieta. No obstant això, i encara que molts dels llocs que cal veure a Verona fan referència a aquests amants, cal no oblidar que la història de la ciutat és rotunda ja des de l’antiguitat. Particularment des que la ciutat es convertís en colònia romana a principis del segle I aC. No és estrany, per tant, que diverses de les visites imprescindibles de Verona facin referència al seu passat romà. Com en tot el nord d’Itàlia, gots, llombards i francs es van passar també per aquí. No obstant això, va ser durant l’Edat Mitjana, amb el domini de les diferents senyories començant per la dels Scaligeri, quan Verona va renéixer com a important centre comercial i artístic. Entre els segles XV i XVIII, Verona formà part dels dominis de la República de Venècia. Posteriorment, Napoleó pren la ciutat abans que aquesta fos transferida a l’Imperi Austrohongarés, per acabar formant part de la Itàlia unida a partir de 1866.

En aquest post us parlarem dels llocs més importants que cal veure a Verona. Una ciutat, per cert, que també forma part del Patrimoni de la Humanitat.

QUE VISITAR A VERONA.

• LA VERONA ROMANA.

Com deia, Verona va ser colònia romana des d’abans de l’Era Cristiana. No és estrany doncs, que alguns dels vestigis d’aquella època estiguin alguns dels monuments més importants que veure a Verona.

El més significatiu és, per descomptat, l’Amfiteatre o Arena de Verona. Es tracta d’un dels més grans i més ben conservats amfiteatres que han arribat als nostres dies. En el seu moment de major esplendor podia acollir fins a 30.000 espectadors que es donaven cita per gaudir dels coneguts espectacles de gladiadors. 2000 anys més tard, l’Arena segueix en actiu. En aquest cas, sent la seu d’un fabulós Festival d’Òpera que se celebra estiu rere estiu.

La veritat és que els amfiteatres romans són uns monuments que tenen cert follet i el de Verona no és una excepció. Val la pena pujar a la part alta de les graderies per gaudir d’una panoràmica completa de l’el·líptica construcció.

No obstant això, no és l’Arena l’únic vestigi romà que cal veure a Verona. Menys impressionant és el vell Teatre Romà, que es va alçar a la vora d’Adige aprofitant les vessants de la muntanya Sant Pere. En l’actualitat forma part del Museu Arqueològic que, encara que disposa d’algunes peces d’interès no està a l’altura d’altres museus arqueològics d’Itàlia.

Més impressionant que el teatre resulta l’Arc del Triomf de Verona o Arc dels Gavi, que s’alça just al costat del Castell de Verona. Va ser construït durant el segle I per part d’una influent família local, els Gavi. De fet, els noms de quatre membres d’aquesta poderosa dinastia estan inscrits en aquest arc triomfal. També està inscrit el nom de l’arquitecte que el va dissenyar, quelcom poc habitual en l’arquitectura romana. Va ser Lucio Vitruvi Cerdone.

Els dos fronts principals estan connectats per dos arcs menors. A cada un dels fronts ha dos nínxols, un a cada costat dels fòrnix, on es disposaven quatre estàtues de la família dels Gavi.

Tampoc us heu de perdre dues portes que daten de l’època romana: la Porta dels Lleons i la Porta Borsari. Aquesta última, integrada perfectament en la ciutat actual a l’inici del Corso Porta Borsari. És del segle I i, probablement, era una de les portes principals de la ciutat romana, donant accés al decumanus maximus.

• LA VERONA DE ROMEO I JULIETA.

I després de la Verona romana, la Verona de Romeu i Julieta. Per descomptat, alguns dels llocs que cal veure a Roma fan referència a aquests cèlebres personatges que William Shakespeare va popularitzar en una cèlebre novel·la que porta el nom dels populars amants.

Sembla que tant Romeu com Julieta podrien haver existit, podrien haver estat veronesos i podrien haver format part de dues famílies enfrontades entre si: els Montesco i els Capuleto. I escric podria perquè sembla que tot allò que envolta a Romeu i Julieta neda al mar de dubtes. D’aquesta manera, si bé és cert que Shakespeare situa la seva novel·la a Verona, no ho és tant que ni els Montesco ni els Capuleto visquessin en aquesta ciutat i ni tan sols, que fossin rivals.

Sigui com sigui, el cert és que Verona sap explotar el filó Romeu i Julieta. I particularment, el d’ella, doncs se li va buscar una petita mansió a Via Capello, de tall medieval i diversos pisos, que no es va dubtar a batejar com a Casa de Julieta i que s’ha convertit en un autèntic lloc de peregrinació d’amants de tot el món. I de no amants, per descomptat. Doncs, qui pot resistir-se a visitar la Casa de Julieta? I, més encara: ¿Algú pot resistir-se a fotografiar-se en la balconada de pedra del pati interior del palauet qual Julieta esperant al seu estimat?

En fi, que la Casa de Julieta és, sens dubte, un dels llocs imprescindibles de Verona per més que el seu interior no tingui gaire interès (més enllà de l’existència d’alguns mobles d’època i una petita exposició sobre el llibre de Shakespeare) i per més que, de totes totes, Julieta mai visqués aquí.

Per cert, sembla que tocar el pit dret de l’estàtua de bronze de Julieta que localitzareu al pati de casa (estrany que per això no s’hagi de pagar entrada), assegura sort eterna en els temes amorosos. De manera que toca esperar torn per tal d’immortalitzar el moment.

El segon dels llocs que cal veure a Verona en relació a Julieta ens porta al final de la seva vida. La protagonista del romanç té la seva tomba al Convent de Sant Francesc del Corso. En una cel·la s’han situat un sarcòfag de marbre vermellós i obert que havien trobat a l’hort de l’antic convent caputxí. Per descomptat, les evidències que la tomba pertanyi a Julieta són nul·les, però la llegenda ens indica que allà es troba.

Salvant les distàncies i, que els més devots em disculpin aquestes paraules, l’acte de fe en relació als llocs que fan referència a la vida i la mort de Julieta no difereixen gaire de l’acte de fe que cal fer a la Ciutat Vella de Jerusalem a fi de donar com a certs, en aquest cas, cada un dels llocs que s’atribueixen a la vida de Crist a la Ciutat Santa.

Bastant més interessant que la tomba de Julieta em sembla el Museu degli Affreschi, o dels frescos, que es troba en mateix complex conventual.

• LA PLAÇA DEL’ERBBE I LA PLAZA DEI SIGNORI.

Aquestes són les dues grans places que cal veure a Verona. Es troben al centre històric de la població, són les més monumentals i representaven el més important del poder civil de l’època.

A la Plaça de les Herbes (que això significa del’Erbbe) s’instaura un petit mercat que ven, a parts iguals, mercaderies per als turistes i per als vilatans. Està ple de torres, palauets, fonts i altres ornamentacions que la converteixen en la més bella de la ciutat.

L’edifici més emblemàtic és la Torre dels Lamberti, que és el seu moment va ser una torre privada manada alçar per una de les famílies més riques de Verona. L’original del segle XII mesurava 37 metres i va ser enderrocada per un llamp. L’actual, de 1403 s’alça fins als 84 metres d’altura, el que la converteixen en el talaia perfecta per a gaudir de Verona des de les altures. No us la perdeu.

Nosaltres pugem a peu els gairebé 300 graons que porten al mirador (un altre existent mica més amunt roman tancat en l’actualitat). També teniu l’oportunitat de pujar en ascensor. Des de dalt es distingeixen amb claredat tots els grans edificis que cal veure a Verona, inclosos l’amfiteatre o les grans esglésies de la ciutat.

La Torre forma part del Palau de la Raó, seu del tribunal de la ciutat i màxim exponent del poder polític de la Verona medieval.

Per descomptat no és aquest l’únic palau d’aquesta plaça de les Herbes. Un altre és el Palau Maffei, considerat el primer palau barroc de la ciutat. Al costat d’aquest destaca una altra torre, una mica menys alta que la Torre dels Lamberti. És la Torre del Gardello o de les Hores.

Dues columnes que ens recorden els anys de domini venecià i una bonica font ornamental formen part de la decoració de la plaça més bonica de Verona.

Passem per sota de l’Arc de la Costa que uneix el Palau Comunal amb el Palau de la Raó per passar a la segona de les grans places que cal veure a Verona: la plaça del Signori. Penjant de l’arc, per cert, trobem un os de balena que els veronesos atribueixen al mateix diable.

La plaça dels Sigmori va esdevenir el centre polític a l’època en què la ciutat formava part dels dominis dels Scaligeri i, també, durant el període de dominació veneciana. Es tracta d’una plaça quadrada, més petita, però summament elegant i amb diversos palaus d’interès. Un dels edificis més significatius és la que és coneguda com Casa dels Montecchi, és a dir la casa de la família del famós Romeu. Altres edificis de la plaça són el Palau de Casignorio i el Palau de Cangrande. Al centre, trobem una estàtua dedicada a l’autor de la Divina Comèdia, Dante Alighieri, que va trobar acomodament a Verona després d’exiliar de Florència.

Des d’aquest punt cal acostar-se fins al Arche Scaligere, un deliciós cementiri privat per a aquesta rica família. Encara que és privat i no es pot visitar el seu interior, no tindreu problema en veure-ho des de fora.

• LES 4 ESGLÉSIES DE VERONA.

Per descomptat són molt més que 4 les esglésies que hi ha en aquesta ciutat. No obstant això, són 4 els temples que cal veure a Verona de manera inexcusable. Encara que, per això, probablement requeriu d’una segona jornada a la ciutat.

La primera església, que en realitat són dos, és la Catedral o Duomo. Es tracta d’un temple a mig camí entre el gòtic i el romànic que es va alçar a partir de l’últim terç del segle XII sobre les ruïnes d’unes antigues esglésies paleocristianes. A la portada occidental ens crida l’atenció una estructura que ja hem vist a Santa Maria Maggiore de Bèrgam. Una mena de porxada sobre columnes que disposen de sengles lleons com basament. Ens recorden al passat venecià de Verona. L’interior, com sempre a Itàlia, és espectacular.

No obstant això, gairebé tan bella com el Catedral és la quasi annexa Església de Santa Elena, que es visita amb el mateix bitllet del Duomo i que forma un conjunt al costat del Baptisteri. L’església de Santa Elena és del segle IX encara que va ser restaurada al XI. El curiós és que al subsòl del temple i visible per al visitant trobem les excavacions arqueològiques que corresponen a una església palocristiana ja documentada al segle IV.

Al costat de l’església de Santa Elena visitem el Baptisteri de San Giovanni in Fonte, un altre temple romànic del segle XI, la meravella del qual l’hem de trobar en la font baptsimal que data del segle XII i que està meravellosament esculpida.

La segona de les esglésies que cal veure a Verona és la de Santa Anastasia, un preciós exemple del gòtic veronés, de finals del segle XIII. El conjunt és molt harmoniós i estava sota la cura dels monjos dominics. La veritat és que el més simple és la façana principal que desmereix completament el fantàstic interior amb columnes de marbre vermell veronès sostenint les tres naus. La volta de creueria està decorada amb motius florals i l’ornamentació de les diferents capelles és fastuosa.

No menys espectacular resulta Sant Fermo que, novament, es tracta d’un conjunt de dues esglésies. En aquest cas, la inferior i la superior. Els temples van ser alçats a partir del segle XI on ja existia un temple paleocristià des del segle V i que recordava els sants martiritzats Fermo i Rústic. L’església inferior, de planta basilical i estil romànic, és d’una simplicitat meravellosa. Encara que inicialment es tractava d’un temple de tres naus, la del mig es va doblar gràcies a un conjunt de columnes. Bona part d’elles conserven la decoració original del segle XIII a força de frescs. La Verge Alletant i el Bateig de Jesús són els més bells. L’església superior és molt més espectacular amb una decoració que fa caure d’esquena. Aquí la senzillesa s’ha deixat de banda i el conjunt ornamental és ric i fastuós, amb un bon nombre de capelles d’aquelles a les que a un se li acaben els adjectius. Crec que la més bella és la dedicada a Sant Antoni amb el conjunt de frescos que s’han recuperat en la restauració de 2004 i que ens expliquen la vida de Sant Antoni de Pàdua.

L’última de les 4 esglésies que cal veure a Verona és la de Sant Zeno, una altra meravella del romànic que es divideix en tres nivells: la cripta, que conserva el cos del sant, el presbiteri i la nau.

I amb les 4 esglésies terme aquesta llista de llocs que cal veure a Verona en 2 dies. Una ciutat que no defrauda més enllà dels mitòmans perseguidors de Romeu i Julieta i amb un bon nombre de monuments que converteixen aquesta població vèneta en una de les ciutats més belles del nord d’Itàlia.