ROTHEMBURG. El poble més bonic d'Alemanya?

Rothemburg ob der Tauer no només és la joia de la Ruta Romàntica si no un dels pobles més bonics d’Alemanya. Per a molts el que més. I no és estrany que opinin així d’aquesta petita població de poc més d’onze mil habitants, ja que té tots els ingredients que se li suposen al que podríem anomenar un poble de conte de fades.

Poc importa que Rothemburg patís greus danys durant la Segona Guerra Mundial. La població va ser reconstruïda per complet i avui llueix millor que mai. Al cap i a la fi, la bella Rothemburg ob der Tauer ja va renéixer de les seves cendres després de patir els envits de la Guerra dels Trenta Anys durant el segle XVI i, posteriorment, va fer el mateix després de la desgràcia de la pesta.

Doncs bé, Rothemburg ob der Tauer ha suposat la primera de les parades durant el nostre viatge a Baviera.

ROTHEMBURG A LA HISTÒRIA.

Abans d’explicar-vos sobre els principals llocs que cal veure en Rothemburg ob der Tauer, permeteu-4 pinzelles sobre la història de la ciutat. Se sap de l’existència de l’existència d’alguns enclavaments humans a la vall del Tauber des de mitjans del segle X. No obstant això, és en 1142 quan Conrado III escomet la construcció d’un primer castell imperial que seria abandonat al cap de poc més de 25 anys.

Per aquell temps, a la vora d’aquest primer castell ja havia crescut un nucli poblacional que fet i fet es convertiria en Rothemburg ob der Tauer que, per cert, vol dir quelcom així com La fortalesa vermella sobre el (riu) Tauer.

El desenvolupament de la vella Rothemburg va ser progressiu en els següents anys, particularment quan el rei Rodolfo d’Habsburgo li concedeix el títol de Ciutat Lliure Imperial. Això va portar als moments de millor esplendor de Rothemburg, un període que va durar uns dos segles i mig. La Guerra dels Llauradors, del segle XVI, i la dels Trenta Anys, en el XVII, al costat dels estralls propiciats per l’epidèmia de pesta gairebé aconsegueixen destruir per complet Rothemburg. Fins i tot el 1802 la població va perdre la seva condició de ciutat lliure i va ser annexionada a Baviera i posteriorment, després de la creació d’Alemanya, al nou estat. Tampoc el segle XX va ser especialment procliu per Rothemburg que va patir els avatars de la Segona Guerra Mundial. No obstant això, després de les contesa, els treballs en favor de la recuperació del patrimoni històric es van portar a l’extrem i la veritat és que la imatge de poblet ideal va tornar a Rothemburg en l’últim terç del segle XX, per convertir-se novament en una de les més belles ciutats d’Alemanya.

QUÈ VEURE AN ROTHEMBURG OB DER TAUER

Com escrivia, tot a Rothemburg ob der Tauer sembla situat en el seu just lloc. Les múltiples cases d’entramat de fusta (que ens recorda a diverses de les poblacions visitades a Alsàcia i la Selva Negra), els seus diferents temples gòtics, la bellíssima Plaça del Mercat amb el palatí Ajuntament, les reconstruïdes muralles amb les seves múltiples torrasses i les diferents portes que permeten l’entrada al centre històric. Una vila, com dic, que respon a tots els cànons que se li suposen al que en diríem un poblet de conte.

Deixem el cotxe en un dels pàrquings que queden fora de les muralles, concretament el P4 que queda just davant de la Porta de Würzburg. És la primera de les diferents portes que cal veure en Rothemburg i que suposen les diferents vies d’accés a la ciutat intramurs.

Unes costerutdes escales permet l’accés a les muralles per emprendre el camí de ronda a les mateixes. No obstant això, sabem que la ruta sencera dura més de dues hores de manera que ho deixem per més tard.

El Carrer Galgengasse ens porta a la Torre Blanca, del segle XII, que no és més que una de les moltíssimes torres que tindrem l’oportunitat de conèixer. Ja trobem en aquests primers trams una constant que es repetirà al llarg de la nostra visita a Rothemburg ob der Tauer. Es tracta de les moltíssimes edificacions construïdes amb la tècnica de l’entramat de fusta. Cert que diverses d’elles han estat reconstruïdes després de les destruccions ocasionades durant la Segona Guerra Mundial, però moltes altres tenen més de vuit segles d’història al darrere.

En aquest punt dobleguem per Pfargasse per buscar un dels punts més pintorescs del poble. Em refereixo a una altra de les torres que cal veure en Rothemburg, de nom Torre de Sant Marc, que formava part del primer recinte emmurallat de la ciutat i que data de principis del segle XIII. L’arc que queda sota de la torre és conegut com Arc de Roeder.

Hafengasse ens porta a tres minuts, perquè en aquesta vila tot és a prop, a la més bella de les places que cal veure a Rothemburg: la plaça del Mercat o Marktplatz. L’espai està envoltat de bonics edificis, però és just al centre de la plaça on trobem alguns dels llocs més importants a veure en Rothemburg. El primer d’ells, l’Ajuntament, amb una part davantera renaixentista i una posterior gòtica. Per desgràcia l’accés a la torre, que s’eleva a 60 metres està avui tancat. Una pena perquè està clar que les vistes han de ser espectaculars. El segon dels edificis que ens crida l’atenció és el que avui ocupa les funcions d’oficina de turisme i que en el seu moment era una taverna reservada als regidors de la població.

El tercer edifici dóna al carrer Herrngasse i és el de les Voltes Històriques. Es tracta d’un bellíssim passadís gòtic voltat. A l’esquerra s’obre un museu que recrea la història durant la Guerra dels Trenta Anys, encara que no el vam visitar.

Just davant de l’entrada a les Voltes Històriques i a Herrngasse trobem un dels llocs més curiosos que cal veure a Rothemburg. Em refereixo a la Casa del Nadal o Käte Wohlfahrt, que és botiga i museu al mateix temps i on, curiosament, el Nadal se celebra durant tot l’any. Aquí podreu admirar i comprar tot tipus d’adorns que fan referència a les dates nadalenques. Es tracta d’una mena de mercat nadalenc que obre durant tot l’any. La veritat és que val molt la pena, de manera que us aconsello que no us ho perdeu. Per cert, si no recordo malament, vam visitar-ne un de molt semblant a Triberg, a la Selva Negra.

Al mateix carrer, davant d’aquesta casa del Nadal, trobem una de les diverses fonts que podrem anar veient durant la visita a Rothemburg. És la Font de Sant Jordi, que durant la Setmana Santa està decorada amb moltíssims ous de Pasqua de colors.

Aquest mateix carrer ens portarà fins al Jardí del Castell, després de deixar a mà esquerra la gòtica església dels franciscans, que és la més antiga de Rothemburg i va ser alçada a finals del XIII. Passem per sota de la Torre del Castell per accedir al Jardí del Castell. Res queda d’aquell castell que va donar pas a la població de Rothemburg, més enllà de la Capella de Sant Blai. No obstant això, des d’aquesta situació es gaudeix d’unes excel·lents vistes de la Vall del Riu Tauber, amb múltiples vinyes i amb part del recinte emmurallat accessible als nostres ulls. Pena que el dia, boirós d’allò més, enteli al moment.

Burggasse ens porta ara a un dels museus que cal veure a Rothemburg. Es tracta del Museu del Crim i la Tortura i s’ubica al costat de l’església de Sant Joan. Un podria pensar que es tracta d’un més dels molts museus dedicats a la tortura que s’ubiquen en poblacions de caràcter medieval. Però us asseguro que aquest mereix moltíssim la pena. No només trobareu aquí tota mena d’artefactes dedicats a la tortura des de l’època medieval si no també un bon nombre de manuals que descrivien amb tot luxe de detalls en què consistia aquest art de la tortura, perquè dóna la sensació que com a tal era tractat, donant cobertura legal a aquest tipus d’actes. També trobem múltiples objectes, particularment màscares dissenyades per ridiculitzar i vexar tota mena de personatges.

Quelcom que ens ha sorprès en visitar Rothemburg és que en els seus empedrats carrerons es distribueixen multitud de petxines. Això no pot significar res més que també per aquí passa un dels Camins de Sant Jaume. I, amb aquesta finalitat, ens dirigim a la més important de les esglésies de la població, la dedicada a Sant Jacob, un enorme temple gòtic de principis del segle XIV que guarda una preuada relíquia: 3 gotes de la mateixa sang de Crist.

Després de passejar una bona estona i descobrir preciosos racons com el de la Torre Sieber, és moment de pujar a les muralles. I és que una altra cosa que cal veure en Rothemburg és el mateix poblet des de les altures. I ja que no hem pogut pujar a la torre de l’ajuntament, que menys que fer part del camí de ronda que, a més, és gratuït. Pugem a les muralles mitjançant el Bastió Klingen per recórrer la zona nord de les mateixes fins a arribar a la Porta de Wurzburg o del Patíbul que és, precisament, per on hem accedit al centre històric de Rothemburg.

La veritat és que el passeig ha estat apassionant. Una població de conte que amb raó surt inclosa en llocs d’honor en totes les llistes de ciutats més boniques d’Alemanya i que suposa un dels punts de major interès de la qual és coneguda com a Ruta Romàntica.

Hi ha molt a veure en Rothemburg, de manera que no escatimeu temps per un del llocs més bonics de Baviera.