MANTUA. La Joia Renaixentista de Llombardia.

Màntua (o Mantova, com es coneix a Itàlia) és una de les perles més desconegudes del nord del país transalpí. Almenys, per part dels viatgers espanyols que solen obviar-la en favor d’altres poblacions més conegudes com Milà o Verona.

És aquesta una característica que assembla la ciutat de Màntua amb altres que hem visitat durant escapada pel nord d’Itàlia, com Bèrgam, Brescia o Vicenza. I us asseguro que hi ha molt a veure a Màntua, una ciutat que forma part de la llista del patrimoni de la Humanitat des de 2008 per representar de forma emblemàtica la projecció urbanística duta a terme durant el Renaixement.

Màntua és, però i per sobre de qualsevol altra cosa, la ciutat dels Gonzaga. I és que la majoria de grans monuments que cal veure a Màntua ens recorden el moment en que aquesta família era amo i senyor de la població, arribant a ostentar un dels ducats més importants de la Península Italiana. Això va ser a partir de 1328, quan els Gonzaga van derrotar els Bonacolsi, que havien ostentat el poder a la ciutat durant queolcom més d’un segle. Molt abans, gairebé totes les grans civilitzacions de la

Península Italiana havien passat per aquí, incloent etruscos, romans, gals, llombards, bizantins i francs. No obstant això, va ser sota el paraigua i auspici dels Gonzaga quan la ciutat es va convertir en la veritable joia que és avui, de manera que bona part dels edificis que cal veure a Màntua ens recorden aquell moment històric

Una característica curiosa de Màntua és que està situada al costat de tres llacs artificials que la circumden. Fins i tot en els moments de major esplendor de la ciutat, van arribar a ser 4, de manera que Màntua es va desenvolupar en una mena de illeta. Actualment han quedat, com dic, tres llacs: el Superior, el Mitjà i el Inferior; el llac Palustre, el quart en discòrdia, va ser dessecat fa ja més de 300 anys.

Però, deixem de banda la història per centrar-nos en els llocs més interessants que cal veure a Màntua. Li hem dedicat a la població unes cinc hores, perquè el temps no ens donava per a més. Però, ja us dic, que la ciutat mereix d’una jornada sencera, ja que tot i ser petita té bastants llocs d’interès.

QUÈ VEURE A MANTUA EN 1 DIA.

Hem deixat el cotxe a prop de la Plaça virgiliana. Val la pena comentar que si veniu amb cotxe, com nosaltres, no us ho posaran gens fàcil per aparcar al centre de la ciutat. Finalment, hem trobat un lloc a la zona blava, a 1.70 euros l’hora i sense límit d’horari.

Just davant tenim el Museu Diocesà Francesco Gonzaga, que ocupa l’antic monestir de Santa’Agnese. No el visitarem.

• LA PLAÇA DEL SORDELLO, LA CATEDRAL I EL PALAU DUCAL.

Prenem Via Cairoli que ens porta directament a la primera de les tres grans places que cal veure a Màntua. És la Plaça del Sordello, un bellíssim emplaçament envoltat per diversos edificis de moltíssim interès, com la Catedral o el Palau Ducal.

La Catedral de Màntua és d’allò més curiosa, ja que si bé la seva façana correspon al barroc, des del lateral podem observar el seu passat gòtic i, més encara, el campanar és d’evident traça romànica. La veritat és que val la pena entrar al Duomo i, a més, l’entrada en gratuïta. Es tracta d’un temple monumental com pocs, de la mateixa manera que l’altra església que visitarem, que després comentaré, i està dedicada a Sant Pere.

En segon gran edifici de la plaça Sordello ocupa rodo al lateral de la mateixa. Es tracta del Palau Ducal, el gran monument que cal veure a Màntua i el que justifica, per si sol, la visita a la ciutat. El conjunt monumental es compon de tres espais diferenciats: el Castell de Sant Jordi, la Cort Vella i la Cort Nova. La veritat és que al visitar-los ens adonem de la importància que va arribar a adquirir la família Gonzaga com a senyors feudals de Màntua. El recorregut per les diferents sales dels tres espais us portarà hora i mitja, com a mínim. Això sí, gaudireu d’una infinitat de tresors tant pel que fa referència a l’arquitectònic, com el decoratiu. Una de les sales més belles és la coneguda com a Cambra dels Esposos del Castell de Sant Jordi, amb uns frescos que us deixaran sense respirar una bona estona. Al Palau Vell se succeeixen les estances a quina més decorada, sovint amb frescos també de riquíssim interès i particularment amb uns teginats excepcionals. La Galeria dels Miralls o els Apartaments dels Arazzi, plens de teixits flamencs, són també bellíssims. En la Cort Nova, els salons més espectaculars són els coneguts com Apartaments de Troia, que va ser la Sala d’audiències del Duc Frederic II, i els Apartaments Grans, amb les sales dels capitans, dels Marquesos i dels Ducs.

El que s’ha dit, un conjunt palatí que res ha d’envejar als millors palaus d’Europa.

Altres edificis que tanquen la plaça Sordello són el Palau Acerbi i el Palau Bonacolsi.

• LA PLAÇA BROLETTO I LA PLAÇA DE LES HERBES

Passem per sota d’un arc per arribar a la segona de les places que cal veure a Màntua. És la plaça Broletto, que d’una banda és porticada, quelcom molt comú en el nord d’Itàlia, i per l’altre es tanca amb el Palau Masaro i el Comunal.

Més interessant és, fins i tot, la següent plaça. Es tracta de la Plaça delle Erbe. És a dir, de les Herbes. Igual que la plaça Broletto, també aquest espai està porticat per un dels flancs. No obstant això, davant trobem dos edificis bellíssims. El primer, és el Palau de la Raggione. És a dir, de la Raó, que data del segle XIII i era on s’administrava la justícia des de l’edat mitjana. El que més crida l’atenció del palau és l’enorme torre, del segle XV, que disposa d’un bell rellotge astronòmic. És el segon que veiem en aquest viatge, després del de Brescia.

Just al costat hi trobem una curiosa església romànica. I dic curiosa perquè és de planta circular, quelcom ben poc habitual en aquest estil encara que ahir, també és Brescia, vam conèixer una altra de similars característiques. L’església, coneguda com Rotonda de Sant Llorenç, és del segle XI, i és d’accés gratuït. No us ho perdeu perquè és un lloc certament evocador, probablement per la seva simplicitat.

• LA PLAÇA MANTEGNA I LA BASÍLICA DE SANT’ANDREA.

La Plaça de les Herbes s’obre a la Plaça Mantegna, on s’alça la tercera de les esglésies que cal veure a Màntua de manera inexcusable. És la Basílica de Sant’Andrea, que custodia una relíquia d’allò més venerable: ni més ni menys que la sang de Jesús que el mateix soldat romà Longinos, qui ferís Jesús en la creu amb la seva llança, es va encarregar de recollir. Per descomptat cal posar-li prou fe per acceptar que el que conté l’urna és sang de Jesús, però bé, això és el que expliquen aquí.

Això sí, us asseguro que la Basílica de Sant’Andrea és un altre d’aquells edificis en què es pot arribar a l’èxtasi. Ludovico II Gonzaga va encarregar a Leon Battista Alberti que renovés un temple ja existent. I la veritat és que sembla que arquitecte i duc no van reparar en despeses perquè el resultat és francament sorprenent. Entre les obres d’art que conté la Basílica destaca alguns llenços d’Andrea Mantegna qui, per cert, té també la seva tomba en aquesta església. La plaça a la qual s’obre l’església, molt recollida, és francament bella.

• ALTRES LLOCS QUE VEURE A MANTUA

No ens donarà per a molt més el nostre temps a Màntua de manera que l’estona que ens queda la dediquem a passejar sense més pels seus estrets carrerons. Com deia, només disposem d’unes poques hores per conèixer una població que crec que mereix una jornada sencera. D’aquesta manera, si la visiteu deixeu-me que us indiqui, almenys, tres edificis més que crec que cal veure a Màntua i que nosaltres no vam poder conèixer. El primer, la Biblioteca Municipal Teresiana, alçada a la fi del segle XVIII i dedicada a Maria Teresa d’Àustria. Vam visitar Màntua en diumenge, just el dia en què la biblioteca roman tancada per festiu setmanal. Per les fotos que hem vist, les sales de lectures recorden les més belles biblioteques barroques d’Europa. Igualment interessant ha de resultar el Teatre Bibiena, que rep el nom de l’arquitecte que el va projectar al segle XVIII. Està considerat un dels millors teatres barrocs d’Europa però per quan vam arribar, ja havia tancat. L’últim lloc que crec que val molt la pena conèixer és el Palau Te, al sud de la ciutat. És una obra concebuda per desig de Frederic II Gonzaga i que sembla que disposa de diverses sales d’enorme interès.

El que s’ha dit, hi ha prou llocs d’interès a veure a Màntua com per dedicar-li un dia sencer i, sobretot, com per incloure a aquesta ciutat renaixentista dins de qualsevol itinerari pel nord d’Itàlia.

Us deixo, ara, amb alguns posts que us poden interessar si visiteu Llombardia: aquí va la nostra experiència a Bèrgam, Milà i Brescia.