LA CIUTAT VELLA DE JERUSALEM. La ciutat dels miracles.

La Ciutat Vella de Jerusalem és un dels llocs més importants a nivell històric que es poden conèixer al món sencer. En realitat, tot Jerusalem ho és. Una ciutat, com diu el tòpic, amb massa miracles per metre quadrat. Bastants més dels que és capaç d’assumir o assimilar, la qual cosa li ha generat múltiples i constants conflictes des de fa més de 3000 anys.

En aquest post, però, no us parlaré de tota la Ciutat Santa, sinó únicament de la ciutat intramurs, la qual és coneguda com Ciutat Vella de Jerusalem. És a dir quedaran fora d’aquest post llocs tan importants com els barris ultraortodoxos de Mea Shearim o el Cenacle o lloc on Jesús va celebrar l’últim sopar.

QUE ÉS LA CIUTAT VELLA DE JERUSALEM.

La Ciutat Vella de Jerusalem és un territori realment reduït, de no més de 0.9 quilòmetres quadrats, que se situa en el que és conegut com Jerusalem Est, és a dir els territoris que corresponen a Palestina i que estan parcialment ocupats per Israel.

La importància de la Ciutat Vella de Jerusalem, que ha estat inclosa dins la llista del Patrimoni de la Humanitat, és que un bon grapat de llocs considerats sants per les tres religions monoteistes més importants se situen aquí. Crida l’atenció que en tot just 300 metres puguem visitar el lloc on Jesús va morir crucificat, el que queda del Temple de Jerusalem i el lloc on Mahoma va ascendir als cels. És a dir tres dels llocs més sagrats per al Cristianisme, el Judaisme i l’Islam.

La Ciutat Vella de Jerusalem es divideix en quatre barris: l’armeni, el cristià, el musulmà i el jueu. Encara que aquest últim no es resigna a ocupar els anteriors, cosa que irrita especialment a la comunitat musulmana. Trobem un cinquè espai que és l’ocupat per l’Esplanada de les Mesquita o la Muntanya del Temple, que és on se situa la famosa Cúpula de la Roca, un dels edificis més importants i bells que cal veure a la Ciutat Vella de Jerusalem .

A més, la Ciutat Vella de Jerusalem està envoltada completament per una muralla que té un perímetre d’uns 4 quilòmetres i mig i l’altura varia entre els 5 i els 15 metres. 43 torres de vigilància defensaven aquestes muralles i 8 portes permetien l’accés a la Ciutat Vella, tot i que actualment, la Porta Daurada roman tancada.

QUE VEURE A LA CIUTAT VELLA DE JERUSALEM. ELS 4 BARRIS DE LA CIUTAT VELLA.

Com he dit, la Ciutat Vella de Jerusalem es divideix en 4 barris, dels que el barri musulmà és el més extens i l’armeni el més petit. No obstant això, al visitar-la acabareu passant d’un barri a l’altre de cop i volta i, sovint, sense adonar-vos-en, de manera que més que dividir el post segons barris us aniré enumerant els llocs més importants que cal veure a la Ciutat Vella de Jerusalem.

LA PORTA DE JAFFA I LES MURALLES DE JERUSALEM

La Porta de Jaffa és una de les 8 que permet l’entrada a la Ciutat Vella de Jerusalem i, probablement, la més important d’elles. A més, trobareu un punt d’informació turística just a l’entrar per aquesta porta en el qual us proporcionaran un mapa de la ciutat.

Podeu accedir a les muralles de Jerusalem des de la Porta de Jaffa. No està permès fer la ronda completa, ja que l’accés està bloquejat a nivell de la Muntanya del Temple, però sí un bon tram. I la veritat és que l’experiència de veure la Ciutat Vella de Jerusalem des de les altures val la pena.

LA PORTA DE DAMASC

Una altra de les portes d’accés a la Ciutat Vella de Jerusalem i una de les més interessants. La Porta de Damasc és la que dóna accés al barri musulmà (també podeu accedir a aquest barri a través de la Porta d’Herodes).  Se sol situar un actiu mercat just al davant, on podreu comprar quincalla i algun record de la ciutat.

LA VIA DOLOROSA

La Via Dolorosa suposa un dels recorreguts més interessants de la Ciutat Vella de Jerusalem. Es tracta, ni més ni menys, que el trajecte que va seguir Jesús, amb la creu a coll, de camí a la Muntanya del Calvari, el Divendres Sant. És a dir, el dia que va ser crucificat. Es tracta, per tant, de les catorze estacions del Via Crucis.

La Via Dolorosa se situa entre els Barris musulmà i cristià i té el seu inici en la Porta dels Lleons, a l’est de la Ciutat Vella, per acabar al Sant Sepulcre. Tots aquests llocs estan adequadament indicats per tal que els pelegrins realitzin en cada punt les corresponents oracions. Passarem per on Jesús va ser sentenciat a mort al Palau de Pilatos, per on Jesús va caure per primera, segona i tercera vegada, per on Simó el Cirineu va ajudar a Jesús a carregar amb la Creu o per on Jesús va consolar a les dones piadoses que ploraven per ell. I, dit sigui de pas, en moltes d’aquestes estacions s’han acabat per erigir capelles o esglésies que commemoren la importància històrica del lloc, com ara la Capella de la Flagel·lació o de la Verònica.

També passarem, per descomptat, per les estacions finals que es troben dins de l’Església del Sant Sepulcre (de la 10a a la 14a estació). És a dir on Jesús va ser clavat a la creu, on va morir, on va ser baixat de la creu i, finalment, on va ser dipositat a la tomba. Cadascun dels passos està documentat en la Via Dolorosa. I on no arriba la història, arriba la fe, per descomptat.

És habitual trobar-se en aquesta Via Dolorosa a grups de pelegrins que fan el mateix recorregut que la llegenda ens explica que va fer Jesús, també amb una creu a coll. Ni m’imagino com ha de posar-se la ruta just per Setmana Santa.

EL SANT SEPULCRE

Menció a part, dins d’aquesta Via Dolorosa, mereix el Sant Sepulcre, que és el lloc més important de la Ciutat Vella de Jerusalem per als cristians i, en realitat, un dels llocs més sagrats per a aquesta religió a tot el món.

A la Basílica del Sant Sepulcre trobarem, com ja hem comentat, les últimes 5 estacions de la Via Dolorosa. Un pensa trobar la Muntanya Gòlgota o Calvari als afores de la ciutat, que per això és una muntanya. Doncs bé, quan arriba a Jerusalem es troba amb la sorpresa que la muntanya en qüestió se situa dins de la ciutat emmurallada. I que no és un monticle, per descomptat. El que ja he dit, que on no arriba la història que ho faci la llegenda.

Per cert, va ser Santa Elena, mare de l’Emperador Bizantí, qui es va encarregar d’identificar aquest lloc com on Jesús va ser crucificat. De seguida es va construir una església, tot i que el temple que podem visitar a l’actualitat no és l’original, per descomptat.

No espereu trobar aquí cap gran catedral. La veritat és que la façana és més aviat modesta i podria ser la de qualsevol església de poble. La Basílica, que està custodiada per representants de diverses branques del cristianisme, es manté amb una llum certament tènue, per no dir tenebrosa.

A mà dreta podreu prendre unes escales que us pujaran al que es considera el cim de la Muntanya Calvari. És a dir, on Jesús va ser crucificat, ni més ni menys. Això queda indicat en un disc de plata situat a terra. Sembla que Santa Elena va encertar en el lloc exacte. Molt daurat, plata per tot arreu, frescos diversos i, el que s’ha dit, un ambient més aviat tenebrós, és el que trobareu en el que és un dels llocs més sagrats del Cristianisme. Per descomptat, un lloc fascinant independentment del fervor religiós de cadascú.

En baixar del Gòlgota arribem fins a un altre lloc molt important. És la coneguda com Pedra de la Unció. Es tracta d’una llosa on van jeure el cos de Jesús a fi de ser netejat i perfumat per la Verge i per Maria Magdalena. Això segons la tradició catòlica romana. No pocs creients aprofiten per resar en tan sagrat lloc.

Finalment arribem al que és conegut com La Rotonda, que és del poc que queda de l’edifici original alçat després del descobriment de Santa Elena, al segle IV. En una construcció anomenada el Edicle s’ubica, exactament, el Sant Sepulcre de Jerusalem. No cal dir que les cues són tremendes, encara que cap cristià renúncia al moment, per descomptat.

Una curiositat de la Basílica del Sant Sepulcre és que, com he comentat, està custodiat per representants de diverses branques del cristianisme, algunes d’elles ben desconegudes per nosaltres. I pel que es veu, les picabaralles entre ells són força habituals. No obstant això, és una família musulmana qui custodia les claus de la Basílica, els Nuseibe. El súmmum, vaja.

BARRI MUSULMÀ.

Ja us he comentat que part de la Via Dolorosa es localitza al Barri Musulmà. Però més enllà d’això, cal no desaprofitar cap moment per perdre’s pels diferents socs del barri, on un embull de vilatans, tot i que sobretot de comerciants i turistes no para de moure amunt i avall.

Val la pena gaudir d’algun moment de relax en algun dels cafès localitzats en aquest raval, on podreu gaudir també d’una shisha o pipa d’aigua. Això sí, l’ambient és gairebé exclusivament masculí.

EL MUR DE LES LAMENTACIONS

I del lloc més sagrat pels cristians al més sagrat del judaisme i, per descomptat, un dels llocs més importants que cal veure a la Ciutat Vella de Jerusalem. Em refereixo al cèlebre Mur de les Lamentacions. Per entrar en aquest punt cal passar per un control de seguretat, la qual cosa no ens estranya atès que els rifirafes entre musulmans i jueus són constants en aquesta ciutat.

El Mur de les Lamentacions és dels pocs vestigis existents del Temple de Jerusalem. I, concretament, del Segon Temple. Però, a diferència del que molta gent creu, no es tracta del que queda del mur del temple, sí no d’un mur de contenció de la Morià, la muntanya ocupada avui per l’Esplanada de les Mesquites i que va ser on en l’antiguitat es va situar el Temple de Jerusalem.

La qüestió és que és aquí on els jueus van a resar una i altra vegada. Sobretot en sàbat, però no només en sàbat. I, per cert, les dones i homes de manera separada, encara que elles disposen d’un espai molt més reduït.

La majoria de fidels que hi acudeixen van vestits en rigorós negre. Entenc que no tots han de ser ortodoxos, però la veritat és que ho semblen. Molts d’ells resen en silenci amb la cara enganxada al mur, encara que altres canten i ballen a pocs metres del mateix, el que ens crida l’atenció.

Com és sabut, entre els gruixuts carreus del mur es dipositen paperets amb oracions o peticions. Nosaltres no portem cap paper a sobre de manera que no ho fem. És el mur de les lamentacions un indret certament fascinant i al qual tornarem en diferents ocasions durant la nostra estada a Jerusalem.

L’EXPLANADA DE LES MESQUITES O EL MONT DEL TEMPLE

La Muntanya del Temple és el tercer dels grans llocs que cal veure a la Ciutat Vella de Jerusalem i el més sagrat per a l’Islam a Jerusalem. Es tracta d’una àrea elevada on s’ubiquen dos importants mesquites i on, al seu moment, es va localitzar el Temple de Jerusalem. Una zona conflictiva que es disputen jueus i musulmans, tot i que actualment són aquests últims els que custodien el lloc. Això és així des de la Guerra dels Sis Dies, el 1967.

En aquest sentit, el que per musulmans és l’Esplanada de les Mesquites per als jueus és la Muntanya del Temple.

Per descomptat, l’esplanada de les Mesquita és un dels llocs més apassionants de Jerusalem. No obstant això, a causa de diferents circumstàncies, nosaltres no la vam poder visitar. En fi, que això és motiu suficient per haver de tornar a Jerusalem algun dia. Només vam poder veure l’esplanada i la Cúpula de la Roca, des dels diferents miradors, inclòs des de la Muntanya de les Oliveres.

L’horari per als no musulmans està restringit entre les 7:30 i 10:30 del matí de dissabte a dijous. Avisats esteu.

Per entrar a l’esplanada haureu de passar una sèrie de check-point. Accedireu al petit monticle per un accés que s’ubica des de la plaça que queda just davant del Mur de les Lamentacions.

Allà dalt se situa la Mesquita Al-Aqsa, l’accés també està prohibit als infidels, i la Cúpula de la Roca, un dels edificis més increïbles que mai s’hagin alçat. La seva enlluernadora cúpula daurada domina el cel de Jerusalem. En el seu interior trobareu el lloc on Mahoma va pujar al cel. Curiosament, també aquí es localitza la pedra on Abraham es va disposar a sacrificar el seu fill Ismael. El que s’ha dit, massa miracles per metre quadrat i massa història acumulada per a una ciutat que ha demostrat ser incapaç de poder assumir-ne tanta.

La Cúpula de la Roca és un edifici octogonal recobert de rajoles de color blavós, que recorden a les decoracions perses i uzbekes. Es tracta d’una construcció de l’any 668. La cúpula d’or, per cert, resulta d’una donació del Rei Hussein de Jordània i va substituir a l’original que es va perdre, probablement per a fondre l’or per tal de poder pagar les nombroses deutes del califa de l’època.

Per descomptat ha de ser un puntàs poder passejar per l’esplanada de les mesquites. Però, com he dit, hauré de tornar a Jerusalem per poder gaudir d’aquest moment.

EL BARRI JUEU

El Barri Jueu és, al costat del armeni, el barri més petit de la Ciutat Vella de Jerusalem. No obstant això, l’ocupació contínua així com la fustigació amb què part de la població jueva sotmet a l’àrab dóna lloc al fet que poc a poc vagi eixamplant els seus límits a costa dels barris musulmans i armeni.

La veritat és que en l’actualitat el Barri Jueu és el més pròsper de la Ciutat Vella, a causa de les constants injeccions de capital que rep de part de tots els sectors del judaisme, inclòs l’estat hebreu.

Encara que temps enrere també aquí els musulmans eren majoria i, de fet, algun minaret queda com a vestigi d’aquell temps, la realitat és que en l’actualitat es tracta d’un barri que no té de multiètnic. Fins al punt que els musulmans tenen prohibit comprar propietats en aquest barri, ni més ni menys.

Més enllà d’això, alguns dels llocs més interessants que cal veure a la Ciutat Vella de Jerusalem es troben aquí. Com per exemple el que queda de l’antic Cardo màxim, és a dir, una de les vies principals de la Jerusalem dels primers segles. Podem trobar en aquest carrer que unia les portes de Damasc i de Sió un conjunt de columnes que ens rememoren l’antiga Aelia Capitolina. Al llarg d’aquest carrer es disposa una mena de soc, molt més net i ordenat que els diferents basars del barri musulmà. Encara que per al nostre gust, bastant mancada del caràcter de què gaudeixen els socs àrabs.

Per descomptat el lloc més important del barri jueu és el Mur de les Lamentacions del qual ja hem parlat. No obstant això, val la pena fer-li un cop d’ull a algunes de les sinagogues del barri. Una d’ella és la Sinagoga Hurva. El nom significa “la ruïna”. I és que així va quedar, en ruïnes, després de ser destruïda pels musulmans al segle XVIII a poc temps de ser alçada. No obstant això, en el XIX aquest temple va renéixer de les seves cendres i ara és la més important de les sinagogues asquenasites de Jerusalem. Finalment, després de ser destruïda novament durant la Guerra Àrab-Israeliana de 1948, va ser reconstruïda per complet en 2010.

També en el Call Jueu trobem les que es coneixen com Les 4 sinagogues sefardites, erigides a partir del segle XVI. Es tracta d’un conjunt o complex de 4 temples juxtaposats i interconnectats.

EL BARRI ARMENI

El Barri Armeni és el més petit dels 4 que componen la Ciutat Vella de Jerusalem i, en realitat, la seva comunitat no està formada per més de 2000 persones. Però no per això és menys atractiu.

El més interessant del barri és la fenomenal Catedral de Santiago, una església del segle XII que exerceix les funcions de Patriarcat Armeni de Jerusalem.

La veritat és que no us podeu oblidar de visitar aquest lloc. I si pot ser, durant alguna de les celebracions que, d’altra banda, sol ser l’únic moment en què es permet l’accés. Això sí, aquestes celebracions duren diverses hores de manera que el més probable és que amb una estoneta allà tingueu suficient. Un reduït nombre de monjos armenis celebren les seves oracions i càntics embolicats en una atmosfera certament peculiar i coberts per l’habitual caputxa punxeguda que rememora la Muntanya Ararat.

Aquesta Catedral Armènia de Jerusalem s’articula a partir d’una nau central de planta quadrada coberta per una cúpula sostinguda per quatre pilars. A banda i banda de la nau central es disposen sengles naus laterals, més petites. Les parets estan recobertes de rajoles amb motius geomètrics i el terra, de catifes.

La veritat és que és un lloc fosc i ombrívol però recarregat d’una atmosfera certament interessant i que el converteix és un dels llocs més interessants que cal veure a la Ciutat Vella de Jerusalem.

LA CIUTADELLA I LA TORRE DE DAVID

L’últim lloc de la Ciutat Vella que us comentaré és la Torre de David o Ciutadella que, en realitat, es localitza també al Barri Armeni. Hem de trobar l’origen d’aquesta ciutadella al segle II aC, encara que el que ha arribat als nostres dies és fruit de les múltiples reconstruccions esdevingudes al llarg dels segles. Cristians, mamelucos, musulmans i otomans han intervingut d’una o altra manera en l’esdevenir de la Torre de David, que en l’actualitat és una mena d’espais i torrasses que se situen al costat de la Porta de Jaffa i que rep aquest nom bíblic a arran que en el seu moment es va pensar que era aquí on es trobava tant el Palau del Rei David com la teva tomba.

Actualment, la Ciutadella o Torre de David exerceix les funcions de Museu de la Ciutat, disposant d’una sèrie de maquetes que fan més comprensible la Ciutat Vella de Jerusalem.

I amb la Ciutadella o Torre de David terme aquesta llista dels llocs més importants i històrics que cal veure a la Ciutat Vella de Jerusalem, veritable melic d’aquesta meravellosa urbs.