GUADALAJARA. El Palau de l’Infantado i quelcom més.

Hi ha res més a veure a Guadalajara a part del Palau de l’Infantado? Això era el que em preguntava quan em vaig disposar a preparar el nostre viatge del Pont de la Puríssima de 2017. Havíem d’economitzar al màxim els 5 dies de vacances dels que disposàvem de manera que no estàvem segurs de visitar Guadalajara o deixar-la per una altra ocasió.

Finalment, l’imant que suposa el Palau de l’Infantado, monument inclòs dins de la llista indicativa del Patrimoni Mundial (una mena de llista de nominats) va ser massa potent, de manera que aprofitant que estaríem per Conca, monumental ciutat que dista únicament un parell de hores de Guadalajara, vam incloure la visita a aquesta capital castellanomanxega dins de l’itinerari de viatge.

I després de dedicar unes 5 o 6 hores us puc assegurar que els atractius que cal veure a Guadalajara són suficients com per dedicar-li una visita d’almenys mig dia, tot i que el desitjable seria dedicar-li el dia sencer. Això sí, no espereu trobar-vos amb la ciutat més bella d’Espanya encara que als vilatans els agradi presumir de que viuen en una de les capitals amb més espais verds del país (distinció que es disputen amb Àlaba) o que el renaixement va entrar a Espanya per Guadalajara, de la mà de la família Mendoza.

VISITAR GUADALAJARA EN 1 DIA

Comencem la visita turística de Guadalajara a l’Oficina de Turisme del Parc de l’Horta de Sant Antoni. Allà ens hem proveït d’un mapa on ens han marcat els llocs de més interès que cal veure a Guadalajara. A més, hem adquirit la Guadalajara Card, per 3 euros, que inclou la visita a diversos llocs d’imprescindible visita.

Els nostres passos ens porten fins la Torrassa d’Álvar Fáñez, un dels escassos vestigis de les muralles que van defensar la ciutat durant l’època medieval. La llegenda explica que per allà va entrar Álvar Fáñez, company de batalles i sembla que cosí del Cid Campeador, disposat a conquerir la ciutat als moriscos. Encara que no se sap del cert la veracitat o no de la llegenda, la porta-torrassa porta el nom del bel·licós noble i en l’actualitat ha estat reconvertida en Centre d’Interpretació de l’escut heràldic de Guadalajara.

De seguida arribem al gran monument que cal veure a Guadalajara. Em refereixo al Palau de l’Infantado, una de les obres més notables del renaixement espanyol.

EL PALAU DE L’INFANTADO, LA JOIA DE GUADALAJARA

Va ser Íñigo López de Mendoza, segon Duc de l’Infantado, qui va manar erigir aquest palau. Els Mendoza eren una família nobiliària de la més alta nissaga, l’origen de la qual l’hem de trobar a Àlaba. Diversos dels més importants personatges d’aquest llinatge es van situar en els més alts escalafons polítics, socials o eclesiàstics del moment, de tal manera que la família va disposar de tot tipus de possessions i llogarets en la Castella de l’època. Un dels fills de l’esmentat Iñigo López de Mendoza, Pedro González de Mendoza, va ser un dels cardenals més importants del moment, arribant a ser confessor de la pròpia Reina Isabel.

La qüestió és que el Duc de Mendoza va encarregar a Juan Guas el disseny d’un nou palau a partir de la dècada dels 80 del segle XV. Es tracta d’un magnífic palau que al principi s’hauria de considerar de finals del gòtic. No obstant això, als Mendoza se’ls atribueix l’arribada del Renaixement a Espanya, de manera que les reformes esdevingudes en les dècades següents pels successius Ducs de l’Infantado, van convertir al Palau en una de les meravelles del renaixement espanyol, encara que amb una mena de solucions artístiques i estètiques que la historiografia no es posa d’acord en atribuir-les al gòtic isabelí, al renaixement o al plateresc. Probablement tingui de tot una mica i és que, al cap i a la fi, els tres estils solen barrejar-se per gairebé convertir-se en un de sol, segons diversos autors.

La qüestió és que la façana és una autèntica meravella, amb una conjunt de caps de claus poc habitual a Espanya, encara que no únic, i una porta principal descentrada flanquejada per dues columnes i on l’escut dels Mendoza cobra especial protagonisme.

No obstant això, la veritable meravella d’aquest Palau de l’Infantado la trobem en el seu pati central. Ja ens fiquem de ple en el Renaixement per gaudir d’aquest Pati dels Lleons, que així es diu, disposat de forma rectangular i on trobem una doble arcada superposada, a força d’arcs mixtilinis decorats amb imatges de lleons, el que dóna nom al pati, que se sustenten per columnes d’ordre toscà. Una meravella.

Per desgràcia pràcticament no podem gaudir dels enteixinats que fins al primer terç del segle XX decoraven les galeries del Palau. La Guerra Civil Espanyola se’ls va emportar per davant i només queda una petita mostra en un dels vèrtexs del pis inferior.

A les dependències del Palau de l’Infantado es localitza el Museu Provincial que no tindrem temps de visitar, tot i que sabem que conserva alguns extraordinaris frescos de l’època.

IGLESIAS, PALACIOS Y PANTEONES DE GUADALAJARAESGLÉSIES, PALAUS I PANTEONS DE GUADALAJARA

Després del Palau de l’Infantado ens dirigim a una de les esglésies que cal veure a Guadalajara. Es tracta de l’Església de Santiago, de traça mudèjar.

Al cap de pocs metres ens trobem amb el Convent de la Pietat, l’entrada renaixentista del qual és també una meravella, com igualment ho és la portalada plateresca del Palau d’Antonio Mendoza que se situa en la mateixa placeta on s’alça l’esmentat convent i amb el qual en realitat formava una sola construcció.

En l’actualitat, el Palau d’Antonio Mendoza exerceix les funcions d’escola pública. No obstant això, almenys durant la nostra visita en cap de setmana, no hi ha cap problema en poder admirar el seu fabulós pati, que va ser reformat durant el segle XIX, moment en el qual es van afegir una mena d’enrajolats de tipus sevillà. El pati central del palau, amb dos pisos de llinda s’atribueix a Alonso de Covarrubias, un dels més importants arquitectes del Renaixement Espanyol. Els capitells de pedra sustenten cornises de fusta, en una solució poc habitual en els patis espanyols.

La monumental escala que dóna accés al primer pis és francament bella i igualment ornamentada amb les rajoles sevillans que decoren la plata baixa del pati. Poc s’ha conservat de l’enteixinat original, encara que si ens fixem en el sostre de la zona on s’ubica l’escala en qüestió tindrem una sorpresa agradable.

Seguim la nostra ruta per arribar fins al Palau de la Cotilla o dels marquesos de Villamejor. Es tracta, per descomptat, d’un palau molt més senzill que els visitats fins al moment. No obstant això, en el seu interior alberga una joia d’allò més original i ben poc habitual a Espanya. Em refereixo al Saló Xinès, decorat amb pintures sobre paper d’arròs. Una obra mestra absoluta del segle XIX que mereix una ràpida visita.

Gairebé davant d’aquest palau se situa la Cocatedral de Santa Maria, la més important de les esglésies que cal veure a Guadalajara, encara que ningú ha d’esperar trobar-se aquí amb una catedral comparable als grans temples europeus.

La Cocatedral de Santa Maria va ser alçada en el lloc on s’hauria ubicat una vella mesquita musulmana i comparteix seu episcopal amb la Catedral de Sigüenza. El temple va ser alçat entre els segles XIII i XIV en estil mudèjar. Una cosa que ens sorprèn són les diverses portes dissenyades mitjançant arcs en ferradura, ben poc habitual en les catedrals espanyoles. També crida l’atenció el pòrtic sobre columnes de la façana, que és un afegit del XVI, ja en ple renaixement.

Pujant per la Costa de Sant Miquel que queda davant de la cocatedral ens topem amb un dels edificis més sorprenents que cal veure a Guadalajara: la Capella de Luis de Lucena. Sembla ser que el tal Luis de Lucena va ser un important metge i humanista del renaixement. La qüestió és que el personatge va ser requerit a Roma per curar al Sant Pare d’unes malalties a les dents, moment en què la mort el va sorprendre, de manera que va ser enterrat a la mateixa capital italiana. Això va comportar que la Capella mortuòria de Luis de Lucena mai arribés a exercir les funcions per les quals havia estat alçada.

S’explica que probablement va ser el propi Luis de Lucena qui dissenyés la capella, encara que se sap que les pintures de l’interior haurien estat fruit del geni d’un artista florentí, de nom Ròmul Cincinato, i realitzades ja després de la mort de l’humanista. Són una meravella que no us heu de perdre sota cap concepte i que, per cert, queda inclòs dins de les visites de la Guadalajara Card. Hi ha qui crida a la capella, potser amb certa presumpció, la Capella Sixtina de Guadalajara. Cert és que el tal Cincinato no és Miquel Àngel, però la veritat és que la visita val molt la pena.

Passem per davant de la Porta de Bejanque, un altre dels vestigis de la vella muralla medieval, per arribar fins a un altre dels monuments que cal veure a Guadalajara de forma ineludible. Em refereixo a l’Església de Sant Francesc i, particularment, a la seva cripta.

La veritat és que l’església és sí és d’allò més insulta. Molt freda i sense cap tipus d’ànima. No obstant això, només per visitar el seu curiosa cripta ja val la pena acostar-se fins aquí. És aquí on es localitza el Panteó dels Mendoza. Això sí, tal família no es podia acontentar amb un panteó senzill, de manera que en van alçar un a imatge i semblança, ni més ni menys, que del Panteó Reial de l’Escorial. I és que no són pocs els experts que expliquen que el poder que ostentava aquesta família estava gairebé a l’alçada del de la mateixa família reial.

El panteó en qüestió, on abunden els marbres de diferents colors, va ser saquejat en diverses ocasions. L’última de les quals, durant la invasió francesa de 1813 de la mà de Napoleó, de manera que res queda en els diferents sepulcres que allí se situen.

Tornem al centre en un tres i no res i ens disposem a esmorzar, ja que fins la tarda no reobrirà les portes a Panteó de la Comtessa Vega del Pou, l’últim dels llocs que cal veure a Guadalajara. L’oferta al Carrer Major és abundant, amb diversos menús a preu raonable. No obstant això, preferim menjar a base de tapes i racions.

EL PANTEÓ DE LA COMTESSA VEGA DEL POZO DE GUADALAJARA

A les 3 i mitja de la tarda estem davant del nostre últim objectiu: l’esmentat Panteó de la Comtessa Vega del Pozo. Hem arribat fins aquí amb cotxe, ja que queda una mica allunyat del centre i ja des d’aquest lloc prendrem rumb al nostre proper destí.

És aquest un altre lloc que cal veure a Guadalajara de formen ineludible. Aquí està enterrada Maria Diega Desmaissières, duquessa de Sevillano i comtessa de la Vega del Pozo i autèntica mecenes de la població de Guadalajara. I pel que es veu, gens discreta la senyora, ja que el lloc que manés construir com a lloc d’últim repòs és francament d’impressió. Es tracta d’un gran edifici d’aires bizantins amb planta de creu grega i culminat amb una preciosa cúpula decorada amb ceràmica vidriada. No menys ostentós és el seu interior, on el que més destaca és el grup escultòric que representa el seguici fúnebre de Maria Diega Desmaissières, una obra sublim d’Ángel García Díez. Una pena que no es permeti fotografiar l’interior.

I ara sí, després de visitar aquest últim lloc tanquem aquesta ruta que ens ha portat a conèixer els principals monuments, places, esglésies i palaus que cal visitar a Guadalajara, una ciutat que, sense ser la més bonica d’Espanya, bé mereix una visita.