BRESCIA. La Brixia Romana i la ciutat longobarda, Patrimoni de la Humanitat.

Brescia, a escassament de 50 quilòmetres de Bèrgam, ha estat la nostra segona parada en aquesta ruta pel nord d’Itàlia. I la veritat és que, com ahir Bèrgam, ha resultat tot una sorpresa. Hi ha molt a veure a Brescia i la veritat és que en mitja jornada no hi ha temps suficient, de manera que, en contra del que teníem pensat, hem acabat dinant en la pròpia ciutat per acabar-li dedicant un dia sencer.

En aquest post us comentaré les visites imprescindibles de Brescia, incloent dos enclavaments que han estat inclosos dins la llista del Patrimoni de la Humanitat i que, per si sols, ja mereixerien que la població formés part de qualsevol itinerari pel nord d’Itàlia.

I és que la història de Brescia és francament prolífica, remuntant-se al segle IV quan els Gals es van establir per aquestes contrades. Posteriorment, va ser annexionada a Roma, de manera que diversos dels llocs més atractius que cal veure a Brescia fan referència a la Brixia romana. Visigots i Gots també es van passar per Brescia abans que els Llombards o Longobards deixessin igualment la seva empremta, fins al punt que els vestigis com a antic enclavament llombard és el que li ha valgut a Brescia ser inclosa en la llista del Patrimoni Mundial. També la República de Venècia es va annexionar la ciutat a partir de 1426 per passar, després de la caiguda de Napoleó, a mans austríaques. Finalment, des de 1860 forma part d’Itàlia.

VISITAR BRESCIA EN 1 DIA.

LES TRES PLACES.

Hem deixat el cotxe a uns 500 metres del centre històric per buscar el mateix pel Carrer Sant Faustino, que avui dissabte està plè de paradetes, ja que se celebra el mercat setmanal. Són les 10 del matí i l’ambient és màxim. Fruites, verdures, formatges, molta pasta fresca i tot de tipus de menjar ja cuinat és el que es ven aquí. Com ahir a Bèrgam, no podem evitar comprar una mica de formatge. En aquest cas, Parmeggiano-Regiano, que encara que no és de la regió ens encanta.

Arribem a la Plaça de la Loggia, la primera de les 3 grans places que cal veure a Bèrgam. Pren el nom del Palazzo della Lògia, seu del govern de la ciutat des que va ser alçat a la fi del segle XV. Palladio i Sansovino, dos dels arquitectes més importants del moment, van posar el seu granet de sorra en aquest palau que és un dels emblemes de la ciutat. Podem entrar al seu interior on se celebra una exposició fotogràfica. L’escala cerimonial i els frescos de l’atri de distribució del primer pis mereixen la visita.

La plaça, per cert, també està ocupada pel mercat setmanal, de manera que bull d’activitat encara que això dóna lloc al fet que potser no llueixi com mereixi. A la tarda, ja sense les paradetes, tornarem. Just a l’altre costat de la plaça en relació al Palau de la Loggia es troba el segon dels símbols de la ciutat que cal veure a Brescia. Em refereixo al bonic rellotge astronòmic, de mitjan el XVI. Les dues figures que el coronen segueixen tocant les hores. Un altre rellotge astronòmic que afegim al llistat i ja van més d’una dotzena. Un altre edifici que crida l’atenció se situa al sud de la plaça. Són els Mont de Pietat. En la seva façana trobareu inserides làpides que ens recorden el passat romà de la ciutat.

Ni cent metres separen la Plaça de la Loggia de la segona de les places que cal veure a Brescia. És la Plaça de la Victòria, molt menys bella per descomptat, encara que important també a nivell històric. Ens recorda els anys en què la ciutat va caure a mans del feixisme, de manera que està alçada en l’arquitectura megalomaníaca típica del moment. El Palau de Correus i el Torreone, que està considerat, amb els seus 60 metres d’altura, un dels primers gratacels d’Itàlia, són els monuments més destacats de la plaça.

Prenem rumb est per arribar, en dos minuts, a la tercera plaça i, per ventura, la més bella. És la Plaça Paolo VI. En ella trobem no una, sinó dues catedrals. La vella i la nova. I si bé la nova, amb la seva immaculada façana de blanc marbre és la més espectacular, la que trobem més encantadora és la Catedral Vella de Brescia. Es tracta d’un edifici romànic de planta circular, un fet ben poc habitual en l’època. És per aquest motiu que és popularment coneguda com La Rotonda. Va ser alçada en el segle XI sobre de les ruïnes de la Basílica de Santa Maria Major. Entrem i quedem veritablement meravellats amb una estructura francament sorprenent i amb diversos tresors d’excepcional interès com un bellíssim sepulcre del segle XIII que presideix l’entrada o una cripta, dedicada a Sant Filastrio, que ens deixa bocabadats. També trobem en aquesta església les restes de diversos mosaics que ens recorden l’existència d’una antiga església paleocristiana en aquest mateix lloc.
Després de la Vella, entrem a la Catedral Nova, magnífica igualment, encara que més convencional. Segons llegim, disposa de la tercera cúpula més alta d’Itàlia.

Un tercer edifici ens crida l’atenció en aquesta plaça Pau VI. És el Palau del Broletto, un dels edificis de caràcter civil més antics de la ciutat de Brescia i que va ser seu de les magistratures cíviques. Aquesta plaça, com la de la Loggia, està plena de cafès, de manera que pot ser un bon moment per fer un recés.

BRESCIA COM A PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Les dos següents destinacions ens porten als dos llocs més importants que cal veure a Brescia. Almenys, segons el criteri de la Unesco, ja que tots dos han estat inclosos dins la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Comencem per la Plaça del Fòrum, que era el centre polític, civil i religiós de l’antiga Brexia romana. No us penseu que es tracta de Roma o Pompeia, per descomptat. Però hi ha un parell d’edificis, i particularment un, que si que resulten espectaculars.

El més bell és el Santuari Republicà del segle I aC, que es conserva en el que literalment resulta una càmera cuirassada situat al subsòl de la ciutat. Som els únics visitants quan entrem al mateix i, dit sigui de passada, l’entrada ens sembla un pèl cara (8 euros). La decoració que es conserva, amb frescos, mosaics de vius colors i columnes és exquisida.

Després de visitar aquest santuari accedim al Capitolium, que està comprès en el preu de l’entrada encara que en realitat es pot veure des de l’exterior. Es tracta d’un temple dedicat a la que era coneguda com Tríada capitolina. És a dir, a Júpiter, Juno i Minerva. L’interior del temple, massa restaurat, ens defrauda una mica.

Finalment accedim al Teatre, que és del segle I dC i que està en bastant mal estat de conservació. Cal posar-li una mica d’imaginació per entendre on era la càvea o l’escena.

Diguem que, tot i tractar d’un lloc d’indubtable importància històrica, molts altres parcs arqueològics ens han impressionat bastant més i que el que veritablement converteix en excepcional el d’Brecia és aquest Santuari Republicà del qual ja us he parlat.

Després de recórrer el fòrum romà busquem el segon gran lloc que cal visitar a Brescia segons la Unesco. Em refereixo al Museu de Santa Giulia, que actua com a Museu de la Ciutat. El Museu es localitza en el que era el monestir i església de Santa Giulia i la veritat és que, en primera instància, crida l’atenció que la Unesco l’hagi inclòs en tan preuada llista. I no perquè no contingui peces de gran valor, si no perquè no coneixem altres casos d’aquest estil i, per descomptat, museus com el del Louvre o el British contenen moltíssims més tresors.

No obstant això, si quelcom ha convertit a aquest museu en Patrimoni de la Humanitat és que conté alguns dels vestigis més importants que va llegar el poble longobard a la Península Italiana. D’aquesta manera, Santa Giulia va formar part d’una candidatura conjunta amb altres llocs longobards tals com la Basílica de San Salvatore de Spoleto o el Templeto Longobard de Cividale del Friuli.

Dit això, no és estrany que l’estrella del Museu de Santa Giulia sigui, precisament l’església longobarda (o llombarda) de Sant Salvador, incloent la seva meravellosa cripta. Només per aquest motiu ja val la pena visitar el museu, ja que no resulta gens fàcil trobar vestigis d’aquella civilització. La Basílica de Sant Salvador no és l’únic tresor llombard del museu. També resulta bellíssima la Creu de Desideri, del segle VIII, plena de pedres precioses incrustades i que va pertànyer al rei llombard fundador del museu. El reliquiari d’ivori del segle VI, conegut com lipsanoteca, resulta igualment d’una bellesa enlluernadora.

Més enllà dels tresors llombards, el fons museístic de Santa Giulia és extensíssim, amb gran quantitat de peces que ens rememoren a l’època romana de Brixia, incloent diverses domus d’exquisida decoració.

En el segon pis, no us oblideu de visitar el Cor de les Monges, una mena de capella renaixentista d’excepcional decoració.

EL CASTELL

Una altra de les constriccions que cal veure a Brescia es localitza a la part alta d’un turó que domina la ciutat des del nord. És el Castell, que està considerat una de les fortificacions més ben conservada d’Itàlia i que es va anar alçant al llarg dels segles. Les muralles i bastions, per exemple, corresponen al segle XV, durant el moment de dominació veneciana, com ja vam veure en Bèrgam.

En l’actualitat, el Castell de Brescia és la seu de diversos museus com el del Resorgimento i el d’Armes, encara que nosaltres no podrem visitar-los perquè avui romanen tancats.

BIBLIOTECA QUERINIANA I EL TEATRE GRAN

No voldria acabar el post sense esmentar dos dels llocs més bonics que cal veure a Brescia i que nosaltres no vam poder visitar. El primer, l’excel·lent Biblioteca Queriniana, que disposa d’una sala de lectura preciosa, amb uns frescos enlluernadors segons hem pogut veure en fotografies. Els dissabtes tanquen al migdia i per quan ens vam decidir, ja estava tancada.

El segon lloc és un teatre, el Teatre Gran. Encara que el seu origen l’hem de trobar en l’època de dominació veneciana, la sala actual correspon a principis del segle XIX. Si teniu l’oportunitat de recórrer Brescia, visiteu-los per nosaltres.

I amb aquests dos llocs acabem aquest post sobre els llocs que cal veure a Brescia, una població encantadora que, igual que Bèrgam, sovint passa massa desapercebuda darrere de Milà, la capital de la Llombardia.