Esquiar a Boí Taüll Resort

L’estació d’esquí de Boí Taüll ha estat l’escollida aquest any per gaudir de la nostra jornada anual d’esquí. Ja sabeu que esquiar ens agrada bastant, però les nostres atapeïdes agendes (treballem la meitat dels caps de setmana, per exemple) dóna lloc al fet que, al final, només puguem pujar a pistes una o dues vegades l’any.

A més, ho solem compatibilitzar amb alguna jornada dedicada al patrimoni de la zona on esquiem, de manera que en aquesta ocasió hem aprofitat per visitar Lleida, ciutat que no coneixíem, i recórrer les esglésies romàniques de la Vall de Boí, un dels conjunts monumentals més interessants del Pirineu.

L’ESTACIÓN D’ESQUÍ DE BOÍ-TAÜLL

L’estació d’esquí de Boí Taüll gaudeix d’una localització envejable, en ple Pirineu de Lleida. Va ser inaugurada l’any 1988, de manera que a finals d’any celebrarà el seu 30è aniversari, i ha anat creixent per esdevenir una de les més interessants dels Pirineus.

Des 2014 està sota l’administració de la Generalitat de Catalunya i la veritat és que funciona a ple rendiment tant a l’hivern, amb les pistes d’esquí, com a l’estiu, on hi ha una completa xarxa de senders que permet gaudir d’agradables passejades familiars.

Es tracta de l’estació d’esquí que disposa d’una cota més alta entre les del Pirineu Català, que arriba als 2757 metres del Cap de les Raspes Roies, més conegut com Puig Falcó. La cota mínima es localitza també per sobre dels dos mil, concretament a 2038 metres.

Entre les més de 50 pistes d’esquí n’hi ha per a tots els nivells. 10 verdes per als debutants o 7 blaves per als més previnguts, per exemple. Els més valents poden gaudir de més de vint pistes vermelles i els experts d’una desena de pistes negres.

LA NOSTRA JORNADA A L’ESTACIÓ D’ESQUÍ DE BOÍ-TAÜLL

Aprofitem que tenim l’allotjament al Pla de l’Ermita de Taüll, a 5 quilòmetres de pista, per no matinar. Després d’un copiós esmorzar, a les 10 del matí estem recollint el nostre material d’esquí i a les 10.30 prenem els primers remuntadors.

Encara que l’hivern ha estat cru durant les primeres setmanes, sembla que amb l’arribada de l’any nou ha tornat el bon temps. El dia llueix espectacular i la veritat és que té pinta que gaudirem d’una molt bona jornada d’esquí.

Comencem escalfant amb una pista verda per passar de seguida a les blaves, la Basseta i la Junior, des de l’estació superior del telecadira del Pla de les Bassetes. La veritat és que les pistes estan francament tranquil·les de manera que no cal fer cua en cap dels remuntadors que prenem.

La Isa, molt previnguda sempre, no accedeix a passar a les pistes vermelles durant tot el matí i només al final de la mateixa permet que en Marc i jo ens dediquem a fer diverses baixades pel nostre compte en pistes una mica més complicades. Al final aconseguim completar diverses vegades la pista vermella de Mulleres i la veritat és que és una estona que gaudim de valent. En Marc, que va millorant any rere any, baixa les pistes sense cap dificultat, sempre per davant de mi i la veritat és que amb escassíssimes caigudes.

Després de gairebé tres horetes d’esquí és moment de prendre’ns una bona estona de descans, de manera que ens acostem fins a la zona de serveis per a demanar-nos un entrepà calent i un refresc. Merescudíssim, per descomptat.

Després del dinar, la Isa sembla haver-ne tingut prou però enMarc i jo ens llencem a prendre el telecadira que ens porta fins al Port de l’Erta, a 2460 metres, on realitzem una última hora dedicada, gairebé en exclusiva, a gaudir de les pistes vermelles de Boí-Taüll.

La veritat és que la jornada ha resultat fenomenal. Un temps excel·lent, assolellat i sense vent, nul·les cues als remuntadors i uns adequats gruixos de neu. La nostra primera experiència a Boí-Taüll ha estat un èxit.