Els jueus, és a dir els fills d’Israel o israelites, probablement van arribar a Europa abans de l’inici de l’Era Cristiana. Aquest poble, s’hauria originat a l’Orient Mitjà a partir del Regne de Judà, d’on procedeix el seu nom, allà per l’any 1000 abans de Crist.
A aquells habitants de l’antic regne llevantí de Judà se’ls coneixia com jueus, encara que el nom es va ampliar posteriorment per abastar a tots aquells que van emigrar a altres regions procedents d’aquell lloc, així com als seus descendents.
La veritat és que per als que no som jueus, la seva història i tot el que fa referència a les diferents branques ens sembla un autèntic galimaties, de manera que pretrendré fer un tractat d’història jueva en aquest post, doncs més que inexacte seria sens dubte incorrecte. No obstant això, comentar que aquest poble (un concepte ampli que en el cas del judaisme suposa una barreja entre els conceptes ètnics i religiosos) es va disgregar (en el que coneixem com diàspora jueva) des probablement els primers segles de la seva existència.
Potser l’exili assiri va ser el primer que estigui documentat, allà pel segle VIII aC, al que li van seguir el babiloni, a principis del segle VI aC, o el romà, al segle I aC. Durant aquella època, els jueus es van exiliar en massa fins als més recòndits racons de l’Imperi Romà.
Molts d’ells van arribar també a Espanya, de manera que els seus descendents van acabar per assentar-se en les seves noves destinacions, encara que mantenint d’una o altra manera la flama jueva. Podem dividir els jueus d’Europa en Askhenazis per als del nord i est d’Europa i sefardites per als de la Península Ibèrica.
Coneguda és l’expulsió dels jueus de la Península Ibèrica a partir de 1492, encara que ja abans havien estat també expulsats d’Anglaterra a finals del segle XIII. Molts d’aquells sefardites van buscar acomodament a Centreeuropa, on crearien noves arrels. En aquest sentit, se sap que la que era coneguda com Mancomunitat polonesa-lituana va donar cabuda a uns 750.000 jueus a mitjan segle XVIII, que eren més de la meitat dels jueus de tot el món. És normal, per tant, que un dels barris jueus més importants que han arribat als nostres dies sigui el de Cracòvia, l’antiga capital de Polònia. Altres sefardites van emigrar, però, al nord d’Àfrica, on també es van assentar. Al Marroc, per exemple, van arribar a viure fins a 250.000 jueus als anys 40 del segle XX. No obstant això, després de l’adveniment de l’Estat d’Israel molts van emigrar al recentment creat estat i en l’actualitat no sumen més de 5000 ànimes.
És sabut, finalment, la fustigació a la què va ser sotmès el poble jueu a partir dels anys precedents a la Segona Guerra Mundial i especialment, després de l’ascens del nazisme al poder a Alemanya. La massacre va ser absoluta, de manera que bona part dels que no van aconseguir emigrar a altres latituds, especialment, als Estats Units, van morir en els diferents camps de concentració i extermini, com ara Auschwitz.
En aquest post us explicarem el que queda de l’empremta que van deixar els jueus a Europa. Un llegat que no es correspon amb el nombre actual de jueus que segueixen residint en el vell continent i que ha quedat reduït a petites comunitats, tot i que les xifres són bastant discordants segons les fonts consultades. Segons l’Enquesta Mundial sobre el Poble Jueu, dels 13 milions d’hebreus del món sencer en 2002, uns 8 milions viuen a la diàspora (és a dir, fora d’Israel). I d’ells, 1 milió viuen a Europa occidental (la meitat a França) i 400.000 a Rússia. Aquesta mateixa enquesta parla que els jueus espanyols sumen 12.000, els polonesos 3500, els txecs 2800, o els hongaresos 50.000. Per parlar d’alguns països on les comunitats jueves van ser nombroses en el moment de màxima esplendor d’aquesta cultura a l’Europa Medieval.
Sense més, us expliquem què podem veure de l’empremta que han deixat els jueus a Europa en 4 de les ciutats on el seu llegat és més visible en l’actualitat.
4 DELS BARRIS JUEUS MÉS FAMOSOS D’EUROPA
EL BARRI JUEU DE PRAGA. EL JOSEFOV.
Els jueus van arribar a Praga sobre el segle X, tot i que no es van assentar en el que és el Barri Jueu de Praga fins a mitjan segle XII. Aquest Barri Jueu de Praga és conegut com Josefov en honor a Josep II d’Habsburg, que va permetre el retorn dels jueus després que fossin expulsats per l’Emperadriu Maria Teresa.
En l’actualitat, el Call Jueu de Praga ens mostra un dels més importants llegats dels jueus a Europa. Fins a cinc sinagogues podem visitar al Josefov de Praga, reconvertides totes en memorials i museus que ens expliquen la vida de les comunitats jueves a Bohèmia i Moràvia. Algunes de les sinagogues són gòtiques i del segle XIII, encara que la nostra favorita és la coneguda com Sinagoga Espanyola, els arabescos de la qual ens recorden als de l’Alhambra granadina, motiu pel qual rep el nom d’espanyola.
També val molt la pena visitar el Vell Cementiri Jueu de Praga, un dels més evocadors d’Europa, o el que és conegut com Memorial Hall, que no era més que un vell dipòsit de cadàvers de principis de segle XX, alçat en un bellíssim edifici neoromànic , i que avui s’ha convertit en museu de les tradicions jueves relacionades amb la mort.
Per descomptat, entre les moltes visites imprescindibles de Praga, el Barri Jueu té un lloc destacat.
EL BARRI JUEU DE CRACÒVIA. EL KAZIMIERZ.
El Barri Jueu de Cracòvia és de tal importància que forma part del Patrimoni de la Humanitat. Kazimierz va ser una població independent de Cracòvia fundada per Casimir II (de qui pren el seu nom) a mitjans del segle XIV.
El 1495 els jueus de Cracòvia van ser expulsats de la ciutat i enviats a Kazimierz, que es va convertir en una ciutat compartida entre cristians i jueus. Finalment, amb l’ampliació dels límits de la ciutat de Cracòvia, Kazimierz va ser incorporada a la ciutat i es va convertir, en certa manera, al Barri Jueu de Cracòvia.
Encara avui en dia podem visitar diverses de les sinagogues existents al Barri Jueu de Cracòvia, l’eix l’hem de trobar al carrer Szeroka. La Sinagoga Remuh és una de les més petites però l’única que segueix oferint culte. El seu cementiri del darrere és una delícia.
La més bella de les sinagogues de Cracòvia és, però, la Vella Sinagoga, del segle XV, encara que remodelada completament el 1570, en estil renaixentista. Una preciositat que exerceix les funcions de museu jueu. És un dels més bells llegats que ens recorden el pas dels jueus per Europa.
La Sinagoga Izaaka i la Tempel, també tenen el seu interès. Aquesta última oferia culte a la Societat de Jueus Progressistes i va ser alçada al segle XIX.
A més, la cultura hebrea sembla haver renascut de la mà del turisme, de manera que és fàcil sopar en un restaurant on s’ofereixi menjar kosher o assistir a un concert de música klezmer. El Barri Jueu és un dels llocs més interessants que cal veure a Cracòvia.
BUDAPEST. LA SINAGOGA MÉS GRAN D’EUROPA.
Entre els molts llocs que cal veure a Budapest té un lloc destacat la Sinagoga del Carrer Dohány que és, ni més ni menys, la més gran de totes la sinagogues d’Europa i la segona del món sencer.
Les comunitats jueves van ser admeses a Hongria des de gairebé l’adveniment de la nació hongaresa. És a dir, al poc temps que les tribus magiars procedents dels Urals arribessin a la plana.
Tot i que els jueus mai van gaudir d’igualtat d’oportunitats en relació als no jueus, la veritat és que una certa tolerància cap a ells va reportar que la comunitat creixés poc a poc, fins a esdevenir molt important. Fins mig milió de jueus van arribar a establir-se a Hongria, la majoria a Budapest, a la fi del segle XIX quan es va establir, per llei, la igualtat entre totes les comunitats religioses.
Són diversos els llocs d’interès de barri jueu de Budapest. El que més, aquesta preciosa Sinagoga del carrer Dohany que va ser la seu del moviment neolog, que promocionava l’obertura del judaisme a la resta de la societat. Es tracta d’un temple amb tint d’església catòlica, assemblant-se a una basílica cristiana encara que amb molt de color i amb uns aires a la façana certament neomoriscs.
No és aquesta l’única sinagoga d’aquest barri jueu de Budapest. Les sinagogues Rumbach i Kazinczy en són dues més. Aquesta última, és la utilitzada per les 100 famílies ortodoxes que segueixen vivint a la ciutat.
Un cert floriment de la comunitat hebrea a Budapest ha donat lloc a l’obertura de diversos restaurants i supermercats on se serveix i ven menjar kosher, el que completa l’oferta jueva de la ciutat.
Durant la Segona Guerra Mundial, els nazis van convertir el barri jueu de Budapest en un gueto i molts dels seus conciutadans van acabar per ser traslladats als camps de concentració on van morir. No us heu de perdre l’arbre de la vida que recorda aquells moments. Es troba al pati de la Gran Sinagoga de Budapest. En l’actualitat es calcula que uns 50.000 jueus segueixen residint a Hongria.
ÁMSTERDAM. EL BARRI JUEU I LA CASA D’ANA FRANK.
També a Amsterdam trobem un barri jueu de força importància així com un dels llocs més importants i significatius per al judaisme modern com és la Casa d’Ana Frank.
La majoria dels jueus d’Amsterdam procedien de la Península Ibèrica i van arribar als Països Baixos després de la seva expulsió. Eren, per tant, sefardites que van arribar atrets per un clima de major tolerància en aquesta part d’Europa.
No obstant això, tot es va torçar amb l’arribada del nazisme. Molts dels jueus van haver d’emigrar i els que no ho van fer es van veure obligats a amagar-se, tal com ens relata la tràgica història dels Frank. El 1940 vivien a Amsterdam uns 60.000 jueus i la realitat és que molts van acabar per ser traslladats al camp transitori de Werterbork per arribar finalment a Bergen-Belsen o Auschwitz.
Una de les visites més interessants del Barri Jueu d’Amsterdam és la de la Sinagoga Portuguesa, de 1675, una de les més grans del món i que va ser la utilitzada pels sefardites.
També interessant resulta el Museu Jueu que ocupa el lloc on es localitzaven 4 antigues sinagogues. En l’actualitat, el museu ens explica la història del poble jueu des que van arribar a Holanda a la fi del segle XV, expulsats d’Espanya i Portugal.
Un altre lloc de visita obligada a Amsterdam és el Hollandsche o memorial del Teatre, situat en un teatre del Barri Jueu. En aquest teatre era on s’ubicava als jueus que eren deportats cap als camps de concentració.
Com explicava, l’autèntica estrella de la Amsterdam jueva no és una altra, però, que la casa dels Frank, la família de la petita Anna, que amb el seu diari va donar a conèixer els detalls de les famílies que vivien d’amagat dels nazis durant l’ocupació. La Casa d’Ana Frank és el lloc més visitat d’Amsterdam.
I amb el Barri Jueu d’Amsterdam acabem aquest repàs d’alguns dels llocs més significatius del judaisme a Europa. Per descomptat no són els únics. A Espanya hi ha desenes de poblacions amb bonics barri jueus, com Besalú o Girona o exemples de precioses sinagogues com Santa Maria la Blanca de Toledo. I a Europa, són centenars els exemples existents de Barris Jueus, com el de Trebic, Patrimoni de la Humanitat, o fins i tot el Barri de Balat d’Istanbul, que va ser ocupat pels jueus sefardites durant l’època otomana.