Yaxhá es un dels recintes arqueològics maies menys coneguts de Centreamèrica però no per això menys interessant. Situat a només uns setanta quilòmetres de la població i illa lacustre de Floress, que serveix de base per visitar les fabuloses ruïnes de Tikal, el Parc Arqueològic de Yaxhá queda eclipsat per la merescuda fama del seu germà gran. D’aquesta manera, no es estrany que els viatgers passin per alt el Parc Arqueològic de Yaxhá per centrar-se únicament en el de Tikal, un dels més fabulosos del món maia i gran joia arqueològica de la selva del Petén.
No obstant això, durant el nostre viatge a Guatemala vam decidir reservar-nos una segona jornada a Flores per poder visitar, també, les ruïnes maies de Yaxhá.Yaxhá va ser una força important població maia corresponent al període clàssic d’aquesta civilització. Va ser construïda en la densa selva que se situa just a la vora de la llacuna Yaxhá. En realitat, el topònim Yaxhá significa precisament això: aigua i verd, fent referència a la llacuna i a la selva.
Les ruïnes de Yaxhá formen part del més ampli Parc nacional Yaxhá-Nakum-Naranjo, una àrea de 351 quilòmetres quadrats que no només protegeix el parc arqueològic de Yaxhá si no també els jaciments de Nakum, Naranjo i Tapoxté i l’ecosistema que els envolta, amb tot tipus de boscos, rius i llacunes.
És aquesta conjunció entre arqueologia i naturalesa un dels al·licients dels jaciments que hem tingut l’oportunitat de visitar tant a Guatemala com a Belize (com el meravellós Lamanai). En aquest sentit, ens ha recordat bastant la nostra experiència al Parc Arqueològic de Palenque, també envoltat i fagocitat per l’espessor de la selva.
És una pena que malgrat l’existència de més de mig miler d’estructures que comprenen el Parc Arqueològic de Yaxhá, pocs visitants hi arribin. Tampoc ajuden les infraestructures creades per a això, amb una carretera en no molt bon estat i amb escàs transport públic disponible. I en realitat, potser és això un dels al·licients de Yaxhá, ja que el viatger acaba recorrent aquestes fabuloses ruïnes maies gairebé en solitari el que, francament s’agraeix. I potser és precisament per aquesta solitud de la que parlo que el parc està especialment colonitzat per diverses famílies de micos aranya que no s’immuten durant la nostra presència. També durant el nostre recorregut no deixem de sentir els crits d’un mico udolador especialment actiu a primera hora del matí. Finalment aconseguirem localitzar també.
VISITA AL RECINTE DE YAXHÁ.
Sortim de Flores a primera hora del matí, de manera que cap a les 9 hem arribat al Parc Arqueològic de Yaxhá. Encara que són poc més de 70 quilòmetres els que separen Flores del jaciment hem trigat gairebé 2 hores en fer el recorregut en un taxi bastant atrotinat que havíem contractat la nit anterior.
De seguida ens adonem de la quietud de parc. Se sent el silenci. I se senten els diferents sorolls de la natura. Particularment de les diferents aus que han fet de Yaxhá el seu hàbitat natural. També els crits d’un mico udolador. So aquest que no ens deixarà durant gairebé tota la visita.
L’espessor de la selva ha fagocitat, literalment, un bon nombre d’estructures, de manera que no deixarem de creuar-nos amb diferents túmuls que amaguen les venerables pedres d’aquesta ciutat maia de l’època clàssica.
Una sèrie de passarel·les de fusta faciliten el deambular del visitant en els punts on el terreny es converteix en més dificultós.
A través de l’anomenada Calçada Lincoln i després de passar pel Complex Astronòmic Menor, una bella però no molt esvelta piràmide localitzada en l’anomenada Plaça C, hem arribat al Joc de la Pilota, el lloc on es disputava aquest esdeveniment a mig camí entre l’esport i el ritual (potser més proper al segon). És més petit que altres que hem tingut l’oportunitat de visitar, com el de Chichen Itzá. Potser s’assembli bastant al de Copán a Hondures.
Arribem al Gran Complex Astronòmic o Plaça F. Hem de pujar per unes escales de fusta per arribar a la cúspide de l’estructura, una piràmide completament fagocitada per la vegetació i que està pendent d’excavació. Les vistes de Yaxhá són francament belles i ens permeten comprendre la simbiosi entre selva i ruïnes maies.
És aquí on ens creuem amb un grup de diversos atletes que estan realitzant una carrera de fons per aquestes terres. No són molts, la veritat, de manera que la calma i quietud no es trenca en cap moment, però quedem sorpresos per l’esforç d’aquests valents, el recorregut dels quals no es limita a passejar entre les ruïnes sinó a anar pujant, a més, al alt de les diferents estructures del Parc arqueològic de Yaxhá. Tot això amb una calor sufocant i un grau d’humitat gens menyspreable.
Un dels llocs més extraordinaris de Yaxhá és el de l’Acròpolis Nord. És aquest un grup de tres temples que envolten una plaça central. La veritat és que l’escena és aquí impactant. No dubtem a pujar a la part alta d’una de les piràmides per gaudir de les belles vistes sobre la plaça i sobre tot el conjunt arqueològic de Yaxhá. És aquí on localitzem una família bastant extensa de micos aranya. A la plaça d’aquesta Acròpolis Nord un parell d’arqueòlegs fan volar un dron amb el que obtenen, de ben segur, unes espectaculars imatges aèries del complex.
A poca distància de l’Acròpolis Nord i unida a aquesta per la calçada Blom arribem de seguida al Grup Maier, en la coneguda com Plaça de les Ombres, que també està format per tres piràmides.
Abans de deixar el parc arqueològic ens dirigim fins l’Acròpolis Est. Mentre ens dirigim a ella, per la Calçada Est, i després de passar novament per davant del Joc de la Pilota, ens creuem amb una viatgera danesa suada i espantada pels crits que d’aquella zona arriben. Li expliquem que es tracta d’un mico udolador i es relaxa una miqueta. Just abans d’arribar a l’Acròpolis Est el localitzem a la part alta d’un dels arbres del recinte.
L’Acròpolis Est del Jaciment de Yaxhá és un altre lloc apassionant, menys restaurat que el de l’Acròpoli Nord. Aquí es troba el Temple de les Mans Vermelles, una piràmide de diversos pisos amb una escala en la seva zona central. Malgrat tot, aquesta escala no és practicable, de manera que per pujar al capdamunt s’han habilitat, novament, una mena de passarel·les i escales de fusta. Les vistes del jaciment i, particularment, de les llacunes adjacents a aquest, són precioses des de dalt del Temple de les Mans Vermelles.
Tornem al pàrquing per la Calçada dels Pelegrins, després de passar per davant de la Plaça de les Columnes i, novament, per davant del Complex Astronòmic Menor. Hem realitzat el recorregut una mica desorganitzats, però sembla que haurem vist el més important de recinte.
Així acaba la nostra visita al Parc Arqueològic de Yaxhá. No és d’estranyar que hi hagi qui ho digui la petita Tikal. Lluny del bullici i el relatiu turisme de masses del gran parc de Guatemala (molt relatiu, com dic), Yahxa és un lloc que permet gaudir del món maia i de la natura en gairebé completeu solitud. Una visita d’unes dues hores que suposa un complement ideal al Parc del Tikal.