El Wadi Shab, l’entrada del qual es troba escassos quilòmetres abans d’arribar a la població de Tiwi, en el trajecte que uneix Muscat amb Sur, suposa un els millors moments de qualsevol viatge a Oman.
Després d’haver gaudit del Sinkhole al Parc Hawyat Najm, ha arribat el moment culminant del dia: conèixer un dels més meravellosos wadis d’Oman. Els wadi són les diferents lleres de rius secs o estacionals tan habituals tant al nord d’Àfrica (al Marroc vam poder-ne visitar diversos) com a la Península Aràbiga.
La qüestió és que diversos dels wadis d’Oman, com el Wadi Shab que ens ocupa, s’han convertit en excel·lents reclams turístics a causa de l’extraordinària bellesa dels escenaris per on transcorren.
Un petit aparcament s’ha disposat en el que és la desembocadura d’aquest riu. Per iniciar el treking, però, hem de prendre alguna de les embarcacions que ens portaran fins a l’altra riba, ja que és allà on comença a sender. Paguem 1 OMR (anada i tornada) pel trajecte de dos minuts escassos, però no queda una altra opció.
Sense més, però proveïts de suficient aigua, comencem amb la caminada, de no més d’una hora de durada i exempta de dificultats més enllà que, en algunes zones, la roca excessivament polida és bastant relliscosa. El trajecte no té pèrdua doncs hem d’anar seguint el traçat del riu o del llit del mateix. I dic això perquè, tal Guadiana, la llera sembla desaparèixer del tot durant alguns moments per, posteriorment, reaparèixer com si res.
En diferents ocasions hem de canviar de riba per poder seguir el sender però, com us dic, no cal cap mapa i només n’hi ha prou amb un mínim de sentit comú.
La bellesa del camí, però, és deguda a l’extraordinari escenari per on transcorre el Wadi Shab. A banda i banda de la llera s’alcen sengles penya-segats, que en algunes ocasions superen, amb escreix, el centenar de metres. Es tracta d’una estretíssima gola formada per segles i segles del poder erosionador de l’aigua al seu pas per aquest punt.
Sovint, quan l’espai s’obre, es disposen diferents terrasses a manera de cultiu que aprofiten l’aigua del riu per proveir-se d’aquest bé tan escàs a Oman y que només estacionalment baixa pel Wadi Shab. A més, durant el trajecte som també testimoni de l’existència dels falaj, una mena de canals de regadiu tradicionals i amb diversos segles a l’esquena tot i que, lògicament, remodelats de tant en tant.
Després de passar diferents zones de tolls d’aigües d’un color turquesa sorprenent i que ens recorda al del Congost del Mont-rebei de la comarques lleidatanes, arribem a un primer lloc on el bany sí que està permès. Ni en Marc ni jo no ho dubtem ni un segon a brindar-nos la capbussada que ens mereixem. Amb més de trenta graus a l’ombra no és estrany que l’aigua estigui summament calenteta, tal com ens agrada. Durem unes 45 minuts de caminada, encara que a un ritme bastant pesat per les nombroses parades realitzades, i mereixem refrescar-nos.
Seguim ascendint pel Wadi Shab ja que sabem que uns quinze minuts més amunt la recompensa és doble. Efectivament, quan arribem al final del trajecte descobrim un altre bon nombre de tolls de cristal·lines i templadísimes aigües que semblen disposades per al gaudi dels visitants. En Marc i jo tornem a l’aigua i aquesta vegada la Isa ens segueix. La veritat és que és un moment màgic.
No obstant això, és moment de seguir el trajecte Wadi Shab amunt. Aquesta vegada la senda segueix pel mateix riu i no pels marges. D’aquesta manera, quan l’aigua ens cobreix hem de nedar; i quan no és tan profunda, podem seguir caminant però sempre dins de l’aigua. És en aquests moments quan trobem a faltar aquestes càmeres submergibles tan modernes, ja que hem hagut de deixar a resguard tant la nostra reflex com els mòbils, just abans d’iniciar aquest últim tram.
Després d’uns deu minuts finals arribem fins al que és una petitíssima cova, de no més de deu metres d’amplada encara que moltíssims més de profunditat (els vilatans ens expliquen que ningú sap amb exactitud el profunda que és la cavitat), La qüestió és que la cova està plena d’aigua i, a més, per entrar-hi cal passar per un estret passadís, de no més de 40 centímetres d’amplada, no apte per claustrofòbics i que converteix el trams final del Wadi Sahb en una petita aventura. La recompensa bé s’ho val. Els colors de l’aigua dins de la cova són realment espectaculars i, per afegit, al final de la cova es precipita una estrepitosa cataracta que converteix el moment viscut en un dels millors, ja no del viatge a Oman, si no de l’any.
La veritat és que la del Wadi Shab és una de les millors excursions que es poden gaudir a Oman.
COM ARRIBAR AL WADI SHAB. DADES PRÀCTIQUES.
L’inici del Wadi Shab està ben indicat a l’autopista que uneix les ciutats de Muscat i Sud. La sortida a Wadi Shab es troba uns 5 quilòmetres abans de la la població de Tiwi (si s’ha pres la autopsita en direcció Sur).
Cal deixar el cotxe al pàrquing gratuït i prendre una petita embarcació per creuar el riu i iniciar el sender. El treking no dura més d’una hora fins a l’última zona de tolls i és apte per a gairebé tots els públics amb un mínim forma física.
Qui sigui capaç de nedar 50 metres en una piscina també podrà arribar a la cova submergida, destí final del treking pel Wadi Shab.