Visitar el Mur de Berlín suposa un dels al·licients més importants de la capital alemanya. Encara que són molt els llocs o museus que cal veure a Berlín, potser són les restes del mur el lloc més emblemàtic de la ciutat. Almenys, per als visitants de la meva generació i de l’anterior que recordem, com si fos avui, les imatges d’aquells dies on aquesta vergonyant barrera que separava no només la ciutat sinó també dos mons, va ser enderrocada.
I és curiós que la visita al Mur de Berlín segueixi sent la més desitjada pels viatgers si es té en compte que fa ja gairebé tants anys que aquest va ser desarmat (26) com els que es va mantenir en peu (28).
EL MUR DE BERLÍN EN QUATRE DADES.
El Mur de Berlín conegut a Occident com “Mur de la Vergonya” i a l’antiga RDA com “Mur de Contenció Antifeixista” va ser construït el 1961 i formava part de la frontera entre les dues Alemanya sorgides després de la Segona Guerra Mundial.
La peculiaritat és que el Mur de Berlín separava no només dos estats si no una ciutat. 45 quilòmetres de Mur de Berlín van partir la ciutat en dues, deixant centenars de famílies separades durant diverses dècades. Més enllà d’aquests 45 quilòmetres, altres 115 quilòmetres envoltaven la part oest de la ciutat aïllant-de la República Democràtica Alemanya.
Aquest enorme mur es va construir en una sola nit, la que anava del 12 al 13 d’agost de 1961, per sorpresa i sotrac del món sencer.
Sabut és que, durant els 28 anys que el Mur de Berlín es va mantenir en peu, milers de persones i famílies senceres van intentar creuar-lo. Moltes d’elles ho van aconseguir, tot i que desenes van morir en l’intent.
El Mur de Berlín va ser enderrocat, finalment, a partir del 9 de novembre de 1989. Poques hores van ser suficients per abatre no només un mur sinó un món sencer. Amb la caiguda del Mur de Berlín, l’antic Teló d’Acer es va ensorrar com un castell de cartes. Un any després les dues Alemanya quedarien unides en una sola. La Unió Soviètica sucumbiria un any més tard, el 1991, donant per finalitzada la Guerra Freda.
VISITAR EL MUR DE BERLÍN: LA TOPOGRAFIA DEL TERROR I LA EAST SIDE GALLERY.
Són diversos els llocs de Berlín on es pot visitar el Mur de Berlín. Un dels més coneguts és en el lloc conegut com Topografia del Terror, en Niederkirchnerstrasse 8, molt a prop del Check Pont Charlie. Es tracta d’un espai obert, a l’aire lliure, on es mostra una exposició sobre l’aparell de seguretat de Hitler entre 1933 i 1945. És al solar de més de 4 hectàrees que, al seu moment, van ocupar les seus centrals de la Gestapo i les SS a Berlín. L’exposició val la pena i el tros de mur que podem trobar en aquesta ubicació es troba en molt bon estat i respectant l’aspecte que tenia durant els anys en què el mur va separar Berlín.
No obstant això, gairebé tots els viatgers que volen visitar el Mur de Berlín tenen en ment una imatge que podria semblar bastant més festiva. Em refereixo al tros de mur que es troba a la vora del riu Spreee, just al davant del poliesportiu multiusos Mercedez-Benz Arena. És conegut com East Side Gallery.
L’East Side Gallery és un dels sectors més llargs que romanen en peu del vell Mur de Berlín (desconec si és exactament el de major longitud) i mesura 1.3 quilòmetres. No obstant això, la seva peculiaritat resideix que no només es tracta d’un llarg tram del Mur de la Vergonya sinó de la que està considerada la major galeria del món a l’aire lliure.
I és que, en l’East Side Gallery del Mur de Berlín diferents artistes del món sencer van tenir l’oportunitat de dissenyar tot tipus de grafits, relacionades molts d’ells amb els temes de la pau i tot el que feia referència a aquells anys de la Guerra freda. Els 105 murals pintats per 118 artistes pertanyents a 21 països s’han convertit en una de les imatges més icòniques de la Berlín del segle XXI a l’altura del Reichstag o la Porta de Brandenburg.
Imatges de vells Trabant (el cotxe fetitxe de l’antiga RDA) s’alternen amb algunes pintures més abstractes o que presenten personatges menys coneguts per nosaltres. No obstant això és una la pintura buscada per gairebé tots els viatgers que visiten el Mur de Berlín. Em refereixo a la imatge del petó entre el dirigent soviètic Brezhnev i Erich Honecker, el president de la República Democràtica Alemanya fa esdevenir la caiguda del mur de la vergonya. La qüestió és que aquest petó que va pintar el 1989 l’artista rus Dimitri Vrúvel no és una invenció de la seva ment. Aquest moment va esdevenir, tal qual, durant la celebració 30 Aniversari de la República Democràtica Alemanya al juny de 1979. Aquest tipus de petons eren bastant comuns a Europa Oriental però va ser rebut amb no poc sarcasme en occident. El grafit en qüestió, per cert, porta el nom del petó de la Mort i per subtítol i retolat sota el dibuix, l’epígraf “Déu, ajudeu-me a sobreviure a aquest amor letal”.
Tot i que el viatger pot visitar el mur de Berlín en diferents llocs de la ciutat, probablement sigui aquest de l’East Side Gallery un dels més interessants.
Comments:
12 thoughts on “Visitar el Mur de Berlín. L'East Side Gallery, el romanent d'un mite de l'Europa del segle XX.”
Curiosamente tengo un trocito del muro de Berlín en casa, con sus grafittis y todo, pero no he visitado Berlín. Es de mi mujer que se fue a Berlín cuando cayo el muro y se unió a las miles de personas que colaboraron para tirarlo.
Saludos
GranPumuki
Caramba. Entonces este trocito sí que es de verdad. Que momento, madre mía!
Hasta que no lo he leído en tu post no era consciente de todo el tiempo que ha pasado desde la caída del muro, me parecía más reciente. Lamentablemente, parece que hay quien lo ha olvidado y pretende volver a levantar nuevos muros.
Fue una buena idea dejar trozos del mismo para no olvidarlo.
Saludos.
Así es, el tiempo pasa rapidísimo. Desde luego, muros se siguen levantando en todo el mundo: el de Melilla, el de Palestina, el de Estados Unidos con México… y muchos otros.
Una visita imprescindible en Berlín. Me vienen geniales tus posts sobre la ciudad porque creo que caerá el próximo año 🙂 El de Berlín en 1 día ya lo tengo guardado en mis favoritos.
Un abrazo!!
Así es. Y lamentablemente quedan muchísimos muros en el mundo. El de Palestina, el de México-EEUU, las vallas de Melilla… La libre circulación de personas debería estar siempre garantizada.
Un abrazo Cris.