No obstant això, poc tenen en comú les dues vil.les, ja que si bé Vil.la d’Este va ser construïda durant el segle XVI, l’origen de Vil.la Adriana l’hem de trobar en l’època d’esplendor de l’Antiga Roma, quan l’Emperador Adrià va manar erigir una sumptuosa vil·la des d’on dirigir l’Imperi durant els seus últims anys de vida.
Hipòlit d’Este, cardinal i fill d’Alfons I d’Este, un dels nobles de més alt llinatge de la Península Italiana i duc de Ferrara i Mòdena, va ser qui va encarregar la construcció de Vil.la d’Este. Hipòlit no només estava ben connectat amb l’alta noblesa italiana sinó també amb la més alta jerarquia eclesiàstica del moment. En realitat, ell mateix era nét del Papa Alexandre VI. Tan és així que el Sant Pare del moment, Juli II, va nomenar governador de Tívoli a Hipòlit II i li va fer entrega d’una antiga vil.la existent.
Hipòlit II es va posar mans a l’obra i va contractar alguns dels més importants arquitectes i decoradors del moment a fi d’alçar una nova residència d’acord amb la seva rellevància. I de debò que ho va aconseguir. No obstant això, aquest palauet renaixentista no seria més que un altre dels molts existents a Itàlia si no fos per l’existència d’un dels més meravellosos jardins que mai s’hagin dissenyat.
VISITA A VIL.LA D’ESTE.
La visita a Vil.la d’Este de Tívoli comença pel palauet manat erigir per Hipòlit II. Es tracta d’una successió d’estamces distribuïdes en dos pisos, on el que més crida l’atenció és la proliferació de frescs que, en moltes ocasions, no només ocupen els sostres de les habitacions si no també les seves parets.
Estem en ple Renaixement i la decoració està d’acord al moment històric i artístic. No obstant això, en moltes ocasions es fa evident que part de la inspiració procedeix de l’època romana. No és estrany, doncs per a la construcció de Vil.la d’Este de Tívoli es va utilitzar abundant material trobat a la propera Vil.la Adriana.
Al pis superior del palauet, al qual s’accedeix des d’un pati, trobem el que són coneguts com Apartaments Superiors o Vells. Era aquesta la residència d’Hipòlit II i constava d’unes 10 habitacions. En aquestes estances no només trobem bells frescos si no alguns enteixinats francament sorprenents. En aquest pis superior es localitzen cambres com el menjador, el saló privat, el dormitori, la capella o la biblioteca.
Al pis inferior es van construir els que són coneguts com Apartaments inferiors o de convidats. La decoració aquí és, si cap, més sumptuosa encara amb els frescos decorant, gairebé per complet, tant murs com sostres. Mosaics i estucs també van ser utilitzats per ornamentar aquestes estances.
ELS JARDINS DE VIL.LA D’ESTE.
Després de visitar les dependències interiors passem als jardins que, en realitat, són el que han donat fama universal a aquesta meravellosa Vil.la d’Este. Es tracta d’uns dels jardins d’estil italianitzant més bells que hem coneguda mai. Res a veure amb l’assortiment de flors de Giverny o el Keukenhof.
A Vil.la d’Este el que predominen són les desenes de meravelloses i refrescants fonts que creen un excel·lent mosaic de jocs d’aigua. També decoren aquests magnífics jardins de Vil.la d’Este de Tívoli, un bon nombre d’escultures de tall clàssic inspirades, de ben segur, en la propera Vil.la Adriana.
El conjunt d’arquitectura, ornamentació, jardineria i escultures forma un dels paisatges més bells del renaixement, ja de camí al manierisme. La frondosa naturalesa sembla irrompre per tot arreu, amb bells parterres i tanques, distribuïts al llarg d’aquests jardins que estan dissenyats en el pendent natural que ofereix la vessant.
Passejant al llarg d’estrets senders ens anirem topant amb un bon nombre d’escènics sortidors.
Un dels més bells, i també refrescant, ja que no dubtem a ficar el cap sota una canella, és el conegut com Sortidor de les 100 fonts o Font de le. Es tracta d’un conjunt de fonts i sortidors situats al llarg d’un estret passeig que uneix dues de les fonts més conegudes, la de la Rometta i la Font Oval. No només sortidors i aigua dibuixant tirabuixons trobem en aquesta font dels 100 canelles, sinó també petites escultures que decoren al llarg del passeig.
Al final del mateix, trobem la Rometta, una altra de les més boniques fonts i sortidors dels jardins Vil.la d’Este de Tívoli. Es tracta d’un altre joc d’escènics sortidors formats a través de dos rierols que simbolitzen els rius Tíber i Aniene i que s’uneixen en un de sol. L’estàtua de Roma Guerrera i de la Lloba Capitolina simbolitzen l’Antiga Roma. A més, a la font es disposaven algunes de les més importants ruïnes de la ciutat del Tíber, com el Coliseu o l’Arc de Tito, encara que amb el pas del temps han perdut part del seu esplendor. El que segueix en peu és l’enorme barca i l’obelisc que signifiquen el poder de l’Església Romana i evoca l’autoritat cardenalícia del Cardenal Hipòlit II.
A l’altra banda del passeig, no menys interessant és la Font Oval, que disposa d’una de les més boniques cascades de Vil.la d’Este de Tívoli i suposa un altre veritable escenari en forma de bellíssima balustrada de marbre. L’estàtua representada és, en aquest cas, la de Sibil·la Tiburtina, la mà de la qual sosté un amoret que simbolitza Tívoli.
Enmig del passeig de la Font de les 100 canelles, un balustrada ens permet gaudir d’un altre bonic conjunt de sortidors: la Font dels Dracs. No obstant això, no ens resistim i baixem al nivell inferior per poder visualitzar millor aquest conjunt de grans dolls entrecreuats. La font queda just al mig, dominat l’eix del jardí de Vil.la d’Este. El seu nom evoca els 4 dracs que trobem decorant la base de la fontana, que la llegenda explica que es va construir en una sola nit. Com sempre en aquests jardins, l’aigua i la flora van de la mà de l’arquitectura. En aquest cas, són dues escalinates que emmarquen aquesta font del drac.
Seguim passejant per aquests Jardins de Tívoli entre parterres, estanys, balmes i estàtues (com la que representa la Deessa Diana, l’Artemisa grega) fins arribar a la que és la gran font de Vil.la d’Este: la Font de l’Òrgan.
A la part superior de la Font de l’Òrgan està disposat un altre ric escenari dissenyat en marbre on volutes, columnes, arcs i múltiples escultures tenen el seu lloc. Per darrere d’una balustrada s’obre una espècie de fornícula, d’on surt un òrgan que de tant en tant toca una melodia. No obstant això, més impressionant ens sembla el conjunt de sortidors, fonts i cascades que queden en un nivell inferior al de l’òrgan i que suposen un dels punts més bells dels jardins de Vil.la d’Este de Tívoli. Just davant d’aquests dolls se situen diversos estanys que ofereixen una fenomenal perspectiva del conjunt.
I així acaba la nostra visita al Palau d’Hipòlit II i els seus jardins, a Vil.la d’Este de Tívoli, una de les més interessants excursions d’un dia que es poden realitzar des de Roma.