La Vall d’en Bas en un municipi català de la gironina comarca de la Garrotxa formant per un bon nombre de nuclis poblacionals dispersos, encara que bastant propers entre si. La veritat és que encara que havíem tingut l’oportunitat de visitar la Garrotxa en diverses ocasions, mai havíem arribat a acostar-nos fins a la Vall d’en Bas, de manera que aquesta vegada no volíem perdre l’oportunitat. I ja us dic ara que ha valgut la pena.
Són diversos els assentaments rurals que es troben repartits per la Vall d’en Bas i que podrien ser inclosos en una llista dels poblets més bonics de Catalunya. A més, el municipi s’assenta enmig d’una natura exuberant, amb diversos rius i rierols (particularment, el riu Fluvià la capçalera del qual es troba a la Vall d’en Bas), belles serres amb el pic del Puigsacalm com a principal reclam, extraordinàries cataractes com el Salt de Sallent que en època de desglaç es mostra esplèndid i una interessant oferta agroturística que us comentaré posteriorment, ja que és aquesta una terra rica en granges de caràcter ramader i agrícola.
RECORRENT ELS POBLES DE LA VALL D’EN BAS.
SANT PRIVAT D’EN BAS
Pernoctem a la bonica masia catalana Can Rubió, propera a Joanetes (un dels nuclis rurals que formen el municipi de la Vall d’en Bas) a fi de poder aprofitar el matí.
La nostra primera visita és la de Sant Privat d’en Bas, quina població total no arriba al miler d’habitants, encara que la gran majoria d’ells no viuen al centre històric si no en algunes urbanitzacions properes.
Poc o res cal fer en aquests petits pobles més enllà de gaudir de l’arquitectura tradicional que fa servir la pedra com a material gairebé únic de construcció, pujar i baixar costes, extasiar-se amb els balcons plens de testos amb flors de colors (a la primavera, sobretot ) i gaudir del que ara es coneix com slow-travel. És a dir, passejar sense presses i, gairebé, sense rumb.
Sant Privat fa les funcions de capital administrativa de la Vall d’en Bas. Però això no és obstacle per gaudir d’una tranquil·litat absoluta. Entrem al poble per un arc que ens porta directament a l’epicentre d’aquest nucli poblacional, que està dominat per una plaça on s’alça l’església, que no podrem visitar per estar tancada, i diversos habitatges. Ambient 100% rural amb la serra del Puigsacalm i les muntanyes de Falgars i Llancers com a teló de fons. Als nostres oïdes només arriba el proper remor del riu Gurn que passa al costat del poble. Una única botiga resisteix a aquesta plaça i, malgrat que és diumenge, està oberta. Es tracta d’una xarcuteria, de nom Can Gari, on una dona gran ens explica que venen els seus propis embotits des de fa més de 85 anys. No dubtem a fer-nos amb una botifarra blanca amb llardons i una llonganissa d’espectacular sabor.
Abans de prendre rumb al següent poble ens acostem fins al rierol que no hem deixat de sentir. Es tracta del riu Gurb, que baixa amb força a causa de les nevades esdevinguda en les últimes setmanes.
Al lluny, a més, observem el majestuós Salt de Sallent, d’uns 80 metres de caiguda vertical. Un sender circular porta fins a la base del mateix. I la veritat és que ens hagués agradat anar-hi. Quedarà per a una altra ocasió.
EL MALLOL
El nostre següent objectiu és el Mallol, que dista no més de cinc minuts en cotxe de Sant Privat. En realitat, un sender de vianants uneix els dos nuclis poblacionals.
El Mallol es situa a la part alta d’una molt lleu turó. Antigament, la Vall d’en Bas va ser seu d’un vescomtat. Els senyors haurien tingut la residència, precisament, a El Mallol. No era mala idea situar la fortalesa en aquest alt, ja que des d’aquest petit turó les vistes de les terres adjacents són francament belles. Res queda del castell o fortalesa emmurallada que una vegada va ser seu del vescomtat en qüestió. No obstant això, el passeig per El Mallol, un poble amb grans pendents però fàcil i ràpid de recórrer, és d’allò més entretingut. Un cop més, arquitectura rural amb els diferents tipus de pedra com a material gairebé únic de construcció.
A la zona més alta del poble es localitza l’església de Sant Bartomeu, que també està tancada. Entre les construccions més interessants es troben l’antiga presó o la Casa del Notari, encara que més que buscar grans monuments es tracta de passejar gaudint de la tranquil·litat del moment.
La Vall d’en Bas, i particularment El Mallol, té certa importància històrica per haver estat l’epicentre de la qual va ser coneguda com a Revolució Remença. Amb aquest nom es coneixia el pagament que els pagesos estaven obligats a sufragar als seus senyors en concepte de rescat. És a dir, pel simple fet d’abandonar la terra de cultiu. Això va acabar derivant en que, tot i ser homes lliures, aquests treballadors de la terra no podien mai abandonar la terra que conreaven per als seus senyors i amb els que quedaven units per mitjà de la servitud.
Francesc de Verntallat, nascut a la població, va ser un dels fundadors i dirigents d’un primer sindicat agrari, allà pel segle XV, que va lluitar pels bons usos i les llibertats. És el que es coneix com a Revolució Remença. La seva lluita va tenir, finalment, el seu premi, ja que els agricultors van aconseguir, de Ferran el Catòlic, una sentència arbitral que alliberava els pagesos catalans de la servitud en qüestió. Va ser, en aquell moment, un enorme avanç social de transcendències històriques.
HOSTALETS D’EN BAS
Des del Mallol ens desplacem fins Hostalets d’en Bas, l’últim dels pobles que visitarem d’aquest municipi de la Vall d’en Bas. L’origen d’aquest petit burg és posterior al del Mallol i Sant Privat. Hem de situar-lo al segle XVIII, en créixer un petit conjunt al voltant d’un hostal localitzat en el que era el camí ral que unia les poblacions de Vic i Olot. D’aquí li ve el topònim dels Hostalets d’en Bas. En realitat, aquest petit nucli es limita a un parell o tres de carrers de les que el més pintoresc és el Carrer Texeira que desemboca a l’església. És aquest el carrer més reconeguc, en realitat, de tota la Vall d’en Bas, havent estat immortalitzat nombroses vegades per moltíssims pintors. A la part dreta del carrer se situen habitatges de dos pisos, amb balcons al primer pis (i sovint també en el segon) decorats amb testos amb geranis. Al final del carrer es troba l’església del poble on dues dones resen el rosari.
No tenim molta sort amb la meteorologia perquè en arribar als Hostalets d’en Bas comença a ploure i ens fastigueja el passeig.
La veritat és que, com El Mallol i Sant Privat, aquest petit poble es passeja en pocs minuts, tot i que podem observar que disposa de diversos restaurants que tenen bastant bona pinta i que serveixen, de ben segur, bona cuina com correspon a aquestes terres de la Garrotxa.
VISITA A UNA GRANJA AGRÍCOLA DE LA VALL D’EN BAS.
Són diverses les granges de la Vall d’en Bas que permeten al viatger entendre com és la vida de pagès en aquestes comarques gironines. En un primer moment teníem la intenció de visitar la Granja La Xiquella, una explotació de vaques lleteres que s’encarrega d’elaborar el seu propi formatge artesanal gràcies al fet que disposen d’una formatgeria artesanal. No obstant això, la nostra visita a la Vall d’en Bas va coincidir amb una fira formatgera en altres latituds de manera que, durant aquest cap de setmana, no reben visitants per haver-se desplaçat fins a la fira.
La qüestió és que va ser mirant un fulletó en el nostre allotjament com vam descobrir l’existència de la Granja La Coromina, a Joanetes, un altre dels poblets del municipi de la Vall d’en Bas. Es tracta d’una altra explotació de vaques lleteres que admet visites cada diumenge. Per 5 euros per persona ens donen una explicació d’allò més interessant sobre el que significa administrar una explotació ramadera, a més de poder fer un ampli recorregut per les seves instal·lacions.
Quedem francament sorpresos de l’alt nivell de tecnificació emprat en cada un dels processos que es duen a terme en l’explotació. Ens expliquen de la separació dels 200 caps bovins segons es tracti de joves vedelles, vaques primípares o multípares, per exemple. També ens expliquen que la pràctica totalitat del cereal utilitzat com a aliment per als animals es conrea a la mateixa granja, utilitzant-se els propis fems de les vaques per millorar la fertilitat del camp.
Durant la visita a la Coromina podem observar el procés de munyiment mecànic que es duu a terme tres vegades al dia i que està perfectament monitoritzat per tal de tenir sota control qualsevol variable que pugui indicar que algun animal està patint algun tipus de malaltia que comporti la disminució de la seva producció lletera.
La visita acaba amb la degustació d’alguns productes elaborats amb la llet de l’explotació, com ara iogurts o formatges. No obstant això, ens comenten que els derivats no es realitzen a la pròpia granja si no en d’altres de properes.
No seria just dir que és Marc és l’únic que gaudeix donant de menjar a les vaques, acariciant els petits conills (a més de vaques disposen d’altres animals per a consum propi) o atenent les explicacions. La veritat és que tant la Isa com jo trobem la visita a la granja summament interessant.
