UNIVERSITAT DE SALAMANCA. Visita a la Universitat més antiga d'Espanya.

La Universitat de Salamanca suposa una de les visites més importants que cal fer a Salamanca. Fins i tot podríem parlar de les Universitats de Salamanca, ja que encara que la que pren el nom de la ciutat és la més important de totes elles, no poc interessant és la Universitat Pontifícia, situada a les antigues dependència dels jesuïtes.

En aquest article parlarem, només, de la Universitat de Salamanca. És a dir, la universitat pública que és, ni més ni menys, que la més antiga de la Península Ibèrica i la tercera en antiguitat de tot Europa i que el 2018 complirà el vuitè centenari des de la seva fundació.

UNIVERSITAT DE SALAMANCA. BREU HISTÒRIA.

Va ser Alfons IX de Lleó qui va instituir el Studium Generale a Salamanca, en 1218. Era aquest un títol atorgat per monarques o papes als estudis, més o menys reglats, que impartien certes institucions educatives que complien diverses condicions d’excel·lència. Els monarques solien prendre sota la seva empara, en forma de mecenatge i donacions, les institucions que rebien aquesta distinció.

No obstant això, cal saber que la de Salamanca no va ser la primera institució de la Península Ibèrica en rebre aquesta distinció, ja que en 1215 a Palència ja li havia estat atorgat aquest honor.

Els Studium Generale van ser el germen del que acabaria per convertir-se en la Universitat de Salamanca a partir de 1252, quan Alfons X el Savi atorga el títol d’Universitat a la institució, mitjançant una cèdula reial.

Dret, Lògica o Medicina van ser alguns dels estudis oferts des dels primers segles d’existència de la Universitat. Curiosament, no va ser fins 1381 quan es van començar a impartir estudis de teologia a la Universitat de Salamanca. I dic curiosament, ja que la implantació i desenvolupament de la Universitat va estar lligada, des d’un primer moment, al mecenatge real, però també a l’eclesiàstic. Una de les maneres de finançament en aquests primers segles va ser per exemple, mitjançant les tèrcies reals del delme eclesiàstic. És a dir, la part de l’impost agrari que l’església recaptava i que era transferit a la Corona de Castella.

La Universitat va anar creixent de mica en mica, de manera que passaria d’uns 400 alumnes durant el segle XIV a més de 6000 a la fi del XVI. I amb el creixement de l’alumnat van arribar les necessitats de comptar amb edificis propis on impartir les classes, que fins a la data havien vingut essent ofertes en diferents dependències, sobretot de caràcter eclesiàstic. Diego d’Anaya, una de les figures més importants del segle XV, va ser qui va fundar el primer Col·legi Major de Salamanca, el de Sant Bartomeu, germen de l’actual Col·legi d’Anaya (per desgràcia el primitiu edifici va ser substituït per l’actual). Però de seguida es van començar els treballs de construcció del veritable vaixell insigne de la Universitat de Salamanca, les Escoles Majors. Fins i tot ara, l’edifici històric de la Universitat de Salamanca és el gran estendard de la institució.

Amb èpoques de menor i major esplendor, la Universitat de Salamanca ha estat sempre present entre les millors institucions docents del país. Molts dels més importants i alts funcionaris de l’Estat van sortir de la Universitat que va formar, a més, a molts altres destacats personatges del món de la literatura o la ciència.

Només després de la invasió francesa de principis del XIX la Universitat de Salamanca va entrar en franc declivi. Fins i tot, en 1852, la Universitat perd la facultat per expedir el títol de doctor. Els estudis oferts es redueixen, en aquella època, als de Dret i Filosofia i Lletres. Salamanca havia perdut, fins i tot, la possibilitat d’impartir estudis de Medicina, cosa impensable només un segle abans, en plena Il·lustració.

A partir del segle XX comença una progressiva recuperació de la Universitat de Salamanca. A mitjan segle, després de l’oferiment del doctorat honoris causa al dictador Francisco Franco, la Universitat recupera la potestat per a atorgar títols de doctorat. De mica en mica, la Universitat de Salamanca va recuperant el seu espai entre les universitats de més prestigi internacional. Una ascendència que perdura en el temps i que fan de la de Salamanca una de les universitats més demandades tant per espanyols com per estrangers.

VISITA A LA UNIVERSITAT DE SALAMANCA.

La visita a l’Edifici Històric de la Universitat de Salamanca suposa un dels moments culminants d’un viatge a Salamanca. No obstant això, comporta un cert neguit, quan el viatger arriba a l’edifici en qüestió i comprova que una enorme tela cobreix per complet la façana de les Escoles Majors, obra culminant del Plateresc Espanyol.

Una veritable pena que ens privarà de gaudir d’una obra mestra en forma de bellíssim retaule llaurat en pedra de Villamayor. Sí que vam tenir l’oportunitat de delectar-nos amb aquesta bellesa fa gairebé quinze anys, la primera vegada que vam visitar la ciutat. Escuts, carreus, frontons, medallons, decoració vegetal … la façana de la Universitat de Salamanca és una obra culminant del Plateresc, aquest moviment a mig camí entre el gòtic i el renaixement, que té a Salamanca el seu epicentre. Aquesta façana és una obra de 1529 i va costar la xifra de 30.000 ducats de l’època. Us deixo una foto amb llicència creeative commons perquè veieu com és la façana en qüestió.

Entrem a l’Edifici Històric de la Universitat de Salamanca. Ens rep un bell vestíbul amb una destacada volta d’estil gòtic. L’edifici es disposa, en dos pisos, al voltant d’un bonic pati. Un més dels molts patis i claustres que cal veure a Salamanca.

Aquest claustre de dos pisos està dissenyat amb 23 arcs en cada un d’ells. De mig punt a la galeria inferior i contracurvs a la superior. A les parets del claustre ens criden l’atenció unes grafies. Són els vítors, les figures amb els noms dels doctorats per la Universitat, que tenien l’honor de poder inscriure el seu nom en tan preuades pedres. Actualment, aquestes glòries queden només reservades a personalitats i institucions d’especial rellevància.

En aquest primer pis s’obren les diferents aules que són les que van ser utilitzades, durant molts segles, per a impartir la docència. Actualment, moltes d’ells han perdut aquesta funció. Alguna de les aules de més renom, i que es poden visitar, són la Aula Miguel de Unamuno o la de Fra Luís de León, on el frare agustí va impartir les seves classes de Teologia i que conserva la seva configuració del segle XVI amb una senzillíssima bancada original inclosa.

Potser sigui el Paranimf de la Universitat de Salamanca un dels espais més estimats en aquestes Escoles Majors. És un projecte de Rodrigo Gil d’Hontañón, mestre d’obres relacionat amb la pràctica totalitat dels grans edificis de Salamanca, i on se celebren els actes més solemnes de la Universitat de Salamanca. Per desgràcia, la bancada original va ser substituïda per l’actual, a mitjan segle XX.

Després de visitar algunes altres aules entrem a la Capella Universitària, una obra de 1767. Aquí es trobava un primitiu oratori de finals del segle XV. Just a sobre, al primer pis, se situava la primera biblioteca, el sostre del qual estava decorat amb el famós Cel de Salamanca, una bonica obra de Fernando Gallego. La construcció de la capella es va emportar la primera biblioteca i, amb això, el citat Cel de Salamanca. Per sort, part del fresc es va salvar d’aquesta barbàrie artística i, un cop transportat en una de les dependències que s’obren al Pati de les Escoles Menors, és novament visitable. Podeu llegir sobre el Cel de Salamanca en aquest post on parlo de tot allò que cal veure a Salamanca.

Pugem al primer pis de l’Edifici Històric de la Universitat de Salamanca per una extraordinària escala del segle XVI, amb un ampit fabulosament tallat i que suposa un dels punts més fascinants de l’edifici.

Al pis superior destaca, per sobre d’altres, una estança: la Biblioteca de la Universitat de Salamanca. Es localitza a la galeria de ponent i després d’una bellíssima portalada gòtica, de pedra, en arc rebaixat i amb tres arquivoltes meravellosament llaurades amb motius vegetals. No es pot entrar dins de la biblioteca, de manera que ens hem de conformar en observar-la des del vidre. L’actual és una estructura de mitjans del segle XVIII. Les prestatgeries, d’aire barroc, donen lloc a un dels moments més gloriosos entre les biblioteques europees. Les taules, les escultures, les prestatgeries, els globus terraqüis. Tot això suposa un fascinant decorat per a aquest temple de la cultura i el saber, que custodia peces d’enorme valor, inclosos 785 incunables del segle XV.

També en aquest primer pis es localitza una sala d’actes i el pis superior de la Capella.

Després de visitar aquest pis superior baixem per la bella escala i donem per acabada la nostra visita a les Escoles Majors de l’Edifici Històric de la Universitat de Salamanca. Per descomptat, una de les visites imprescindibles d’aquesta capital castellana.