VESUVI. Pujar al volcà que va sepultar Pompeia.

Pujar al volcà Vesuvi és una de les activitats que ningú que visiti el sud d’Itàlia, i concretament la regió de la Campània, s’hauria de perdre. El Vesuvi és, sens dubte, un dels volcans més famosos del món sencer.

El Vesuvi no seria res més que un més dels molts volcans adormits que hi ha al món si no fos per un fet que ha passat a la història com una de les tragèdies naturals més importants de la civilització romana. Parlem, com no, de la nit del 24 d’agost de l’any 70, quan el volcà va entrar en erupció per sepultar un bon nombre de poblacions situades en els seus vessants, de les que Herculà i Pompeia són, sens dubte, les més famoses.

Aquell succés, que va ensorrar per sempre la bastant important població de Pompeia, va ser estupendament documentat per Plini el Jove. En una missiva que l’historiador romà va fer arribar al seu amic Tàcit, Plini el Jove relata què va passar aquella nit així com la mort del seu oncle i pare adoptiu, Plini el Vell.

La veritat és que la magnitud de la tragèdia va ser tal, que la història va semblar aturar-se durant segles per a les ciutats que van quedar soterrades sota les cendres emanades pel enfurismat volcà. Això ha donat lloc al fet que les excavacions escomeses tant a Pompeia com a Herculà hagin possibilitat la recuperació de la pràctica totalitat de la ciutat, el que suposa poder comprendre com eren exactament les urbs romanes en el primer segle de la nostra era. En aquest post podeu descobrir com va ser la nostra visita a Pompeia, un dels recintes arqueològics més impressionants del món sencer.

Malgrat tot, després de visitar també Herculà (l’altra ciutat que va quedar igualment enterrada sota les cendres volcàniques i que, de la mateixa manera, ha estat miraculosament recuperada) el nostre següent pas va ser pujar fins al cim del volcà Vesuvi, el veritable protagonista d’aquells tràgics esdeveniments.

PUJAR AL VESUVI DES D’HERCULÀ EN TRANSPORT PÚBLIC

Des de la mateixa estació de trens d’Herculà (línia Circumvesubiana) parteixen els minubusos que en una mitja hora cobreixen el trajecte fins a la base del volcà. O millor dit, des de l’últim punt accessible amb cotxe. Són només quinze quilòmetres. Les vistes de tot el golf de Nàpols són extraordinàries durant l’ascens al Vesuvi.

Des d’aquest últim punt, es tracta de prendre el sender que en poc més de mitja hora permet al visitant accedir fins al cràter del volcà Vesuvi. Per a això cal passar per taquilla, ja que Itàlia no és Islàndia on per visitar tots els seus atractius naturals no calia pagar un sol euro.

El sender fins al cim és un pèl empinat i pedregós. No obstant això, pujar al Vesuvi resulta apte per a tots els visitants. Durant l’ascens, vam deixem alguns camps de lava en els marges del sender.

El cràter del Vesuvi té un diàmetre aproximat d’un quilòmetre i una profunditat d’uns 400 metres. La veritat és que és majestuós i encara que un hagi visitat ja diversos cràters volcànics, alguns d’ells més actius que el propi Vesuvi, no pot deixar de sorprendre’s davant tanta bellesa. Això sí, l’olor a sofre és evident, i en el cràter no és difícil distingir algunes fumaroles que mantenen certa activitat. No obstant això, per veure fumaroles en major quantitat cal acostar fins al cràter de la Solfatara, prop de Pozzuoli, també a pocs quilòmetres de Nàpols.

Les vistes cap a l’exterior de la muntanya Vesuvi són bellíssimes. Fins i tot més espectaculars que les que hem observat durant l’ascens en minibús, de manera que l’estampa del tot el golf de Nàpols des dels gairebé 1300 metres d’altitud on s’ubica el cràter mereixerien per si mateix l’ascens fins aquí. Fins i tot l’illa de Capri es pot distingir al fons de la panoràmica.

Una horeta aproximadament és el temps que ens ocupa el recórrer la part del sender que transcorre per l’aresta del cràter. Temps suficient, a més, per delectar-nos amb les vistes del cràter, a una banda, i del golf de Nàpols, a l’altre.

Després d’això, és moment de tornar per on hem pujat, on el minibús ens portarà de tornada a Herculà. Des d’allà, prendrem novament la línia de tren Circumvesuviana per retornar a la ciutat de Nàpols