Hi ha dos senders que porten al visitant des de la Prada d’Ordesa fins a la Cua de Cavall. El primer, és el conegut com Sender Clàssic d’Ordesa o Sender de Soaso. És el més fàcil, ja que només cal seguir una ruta d’uns 9 quilòmetres que, en suau ascens, porta al visitant fins a la Cua de Cavall. Als quals cal sumar la tornada, per descomptat.
El segon dels senders és el conegut com Senda dels Caçadors i és bastant més exigent. Té una longitud d’uns 12 quilòmetres i, com en el cas del Sender Clàssic, té també el seu final a la Cascada de la Cua de Cavall. La gràcia de realitzar el trekking des de la Prada d’Ordesa fins a la Cua de Cavall per la Senda dels Caçadors és que tindrem la possibilitat de gaudir del Parc Nacional des de les altures doncs gairebé la seva pràctica totalitat transcorre per la Faixa de Pelay, a la part alta de les cornises de la part sud del Parc. A més, això permet realitzar una ruta circular, tornant a la Prada d’Ordesa pel Sender Clàssic, gaudint, així, de les múltiples cascades que ens ofereix el riu Arazas entre la Cua de Cavall i la prada. En aquest cas, cal comptar amb unes 7 hores per realitzar un total d’uns 20,6 quilòmetres, encara que a nosaltres ens van sortir fins a 22,2 quilòmetres i gairebé 8 hores (entre parades diverses).
Vam decidir realitzar la Ruta dels Caçadors malgrat que, després de llegir l’experiència que Aitor i Henar ens relaten en el seu bloc, Cómete el mundo, vam tenir alguns dubtes.
En aquest post escriurem sobre la nostra jornada de senderisme per la Senda dels Caçadors al Parc Nacional d’Ordesa, però també sobre el retorn per la Senda Clàssica o de les Grades de Soaso.
SENDA DELS CAÇADORS DE ORDESA FINS LA CUA DE CAVALL.
L’autobús procedent de Torla ens ha deixat a la Prada d’Ordesa. És l’única manera de pujar fins aquesta sector del Parc Nacional a l’estiu, ja que no es permet arribar en cotxe propi durant l’època estival.
De seguida comencem l’únic sender que després de pocs metres es bifurca en dos: cap a l’esquerra el que pren la Ruta Clàssica d’Ordesa; cap a la dreta el que puja pel Sender dels Caçadors. Prenem aquest últim i, després de passar per un pont sobre el riu Arazas que transcorre en aquest punt bastant més calmat que aigües amunt, comencem el tram més exigent de la senda. El traçat pren un fort pendent i en forma de ziga zaga començarà guanyar alçada de forma ràpida. Es tracta de pujar uns 650 metres en uns 3 quilòmetres (encara que algunes guies parlen de només 2 quilòmetres, en realitat el nostre mòbil ens indicarà gairebé tres). Triguem una hora i mitja fins arribar fins a un mirador conegut com Mirador de Calcilarruego. És aquest el punt més alt de la Senda dels Caçadors, situat a 1955 metres sobre el nivell del mar. Observem que poc més amunt els arbres desapareixen per complet.
Gairebé tot aquest tram d’ascens ha transcorregut entre l’espessor del bosc. La fullaraca, els arbres caiguts i les múltiples pedres de totes les mides que envaeixen el sender, unit al fort ascens, el converteixen en una pèl dificultós, encara que a nivell tècnic no ho sigui en absolut. Només cal anar amb compte amb les relliscades i reposar sovint, quan notem que la suor ens inunda el front i el ritme cardíac s’accelera més del compte.
Un cop al Mirador de Calcilarruego, els més de 17 quilòmetres que ens queden fins a tornar a Prada d’Ordesa transcorren o en suau descens o en terreny pla. Només en alguns moment ens trobarem amb mínimes pujades. Perquè us feu una idea, si el mirador està a 1955 metres d’altura, la Cua de Cavall es localitza a 1755 metres i la Prada d’Ordesa, a 1305.
Unes tres hores més triguem a fer el trajecte des del Mirador de Calcilarruego fins a la Cua de Cavall. Gairebé sempre a la vora de l’abisme, el que ens dóna una fabulosa perspectiva de tota la part nord de la Vall d’Ordesa amb el riu Arazas al fons del mateix. Fins i tot podem albirar diverses de les cascades que posteriorment, ja tornant pel Sender Clàssic d’Ordesa, tindrem l’oportunitat de gaudir així com el Sender Clàssic que transcorre paral·lel al riu.
Durant el trajecte reconeixem diversos tipus diferents de flors, inclosa la tan famosa Edelweis, la flor de les neus que no és, ni de bon tros, de les més belles. El sender transcorre per la que cosa es coneix com Faixa de Pelay. En algunes ocasions, entre l’espessor del bosc, encara que les clarianes son el que predominen.
Tot i que teníem la intenció de dinar un cop arribats a la Cua de Cavall, ho fem a mig camí de la Sendera dels Caçadors, a uns 40 minuts de la celebrada cascada, en un lloc on un bon nombre d’enormes roques granítiques ens faciliten la tasca.
Després del dinar, seguim el sender en descens. Al cap de poc ja sentim la dringadissa de les esquelles del centenar de vaques que pasturen a la praderia que queda just davant del Circ de Soaso, encara que cap dels prop de 1500 exemplars d’isards que viuen al parc es deixen veure. I, ara sí, arribem a la colossal i preciosa cascada de la Cua de Cavall, punt final de la Senda dels Caçadors i moment de convergència amb la Senda Clàssica d’Ordesa.
Hem trigat, al final, unes 4 hores i mitja per cobrir la Ruta dels Caçadors. És moment per gaudir del paisatge, relaxar-nos amb el bell soroll de la cataracta i retratar-se amb ella. Al davant, el Circ de Soaso, es presenta majestuós. No és estrany que la Unesco hagi inclòs a el Parc Nacional d’Ordesa i Mont Perdut dins la llista del Patrimoni de la Humanitat.
És aquest un lloc, el de la Cua de Cavall, on es donen cita un bon nombre de senderistes per ser, precisament i com deia, el punt de convergència de les dues rutes.
RETORN A LA PRADERA DE ORDESA PER LA RUTA CLÀSSICA.
Després de gaudir de la cascada és el moment de tornar a la Prada d’Ordesa. Ho fem per la Senda Clàssica o Senda de les Grades de Soaso. Es tracta d’una ruta que transcorre sempre en descens i, a més, per una camí ben traçat, ampli i sense cap dificultat.
Durant la ruta per la Senda Clàssica d’Ordesa ens creuarem amb un bon nombre de cataractes, a quina més bonica. Algunes descendeixen des dels pics que queden a la cara nord de la Vall d’Ordesa. D’altres, les més, es localitzen al llarg del riu Arazas, que transcorre pràcticament paral·lel al Sender Clàssic.
Es totes elles, les Grades de Soaso, un conjunt de diverses cascades que se succeeixen al llarg d’un centenar de metres, de diferents altures i totes bellíssimes, són potser una de les més belles. Però no li van a la saga la Cascada del Estrecho, la de La Cueva o, més avall, la de Arripas.
Enmig, hem passat per un bell tram dominat per una fageda que, en aquesta època de l’any, no conserva ni una sola de les seves fulles. El sòl, això sí, ens mostra la caducitat d’elles. Es tracta d’un lloc preciós, d’especial humitat com ens testifica l’abundant molsa que colonitza les pedres.
Triguem unes dues hores i mitja, potser una mica més, per baixar fins a la Pradera d’Ordesa. Arribem bastant cansats, com no podria ser d’una altra manera després de 22 quilòmetres i gairebé vuit hores de ruta, però summament satisfets ja que no teníem tan clar que fóssim capaços de completar el recorregut sense sobresalts, sabent que, sent circular, un cop començat la ruta aquesta no tenia marxa enrere.
La Ruta dels Caçadors d’Ordesa, que porta al visitant des de la Prada d’Ordesa fins a la Cua de Cavall és una de les més belles del Parc Nacional. Per poc que es disposi d’un mínim de forma física, val molt la pena fer aquest sender.
ON DORMIR A ORDESA
En realitat, nosaltres teníem l’allotjament a Ainsa, a una hora de camí de Torla. Creiem que és millor opció perquè aquesta petita població és una de les més belles d’Aragó i mereix, per si mateixa, una visita.
No obstant això, també és possible pernoctar a Torla, el nucli urbà més proper al Parc Nacional d’Ordesa per aquest vessant. Podeu mirar les possibilitats d’allotjament a Torla aquí.
Ens hem allotjat en un apartament d’Airbnb que no podem recomanar. Altres viatgers amb els que hem coincidit recomanen aquest allotjament.