RUTA DEL CISTER. Cap de setmana entre monestirs i pobles medievals.

La Ruta del Cister és un dels recorreguts històrics i culturals més interessants que es poden realitzar a les comarques catalanes. L’eix i motiu principal del viatge és la possibilitat de conèixer tres dels més importants monestirs cistercencs d’Espanya, localitzats en tres comarques contigües: Santa Maria de Poblet a la Conca de Barberà, Santes Creus a l’Alt Camp i Santa Maria de Vallbona a l’Urgell.

No obstant això, més enllà de visitar aquests bells cenobis, la ruta ens permet recórrer els bellíssims paratges de l’interior de Catalunya plens de camps de vinya, poblacions medievals o singulars cellers modernistes, per exemple. En aquest sentit, són desenes els atractius que se sumen als monestirs en aquesta Ruta del Cister que requereix d’un mínim de dos dies per a ser coneguda.

En aquest post us explicarem un possible recorregut de dos dies per aquesta ruta del Císter. Es tracta d’un trajecte que requerirà de cotxe per poder ser realitzat, ja que el transport públic ni arriba amb facilitat a tots els llocs comentats ni té la freqüència que ho faci prou atractiu.

RUTA DEL CÍSTER EN 2 DIES.

PRIMER DIA. MONESTIR DE SANTES CREUS, CELLERS MODERNISTES I CIUTATS MEDIEVALS.

El nostre recorregut en cotxe per la Ruta del Cister tindrà origen i final a Barcelona. Es tracta d’una ruta circular d’uns 350 quilòmetres de trajecte que suposen unes 5 hores de cotxe. Per descomptat, les possibles variants d’aquesta ruta del Cister són moltíssimes i només cal passar-se per la web oficial de la Ruta per conèixer les desenes de propostes.

Després d’una hora i quart de trajecte arribem a la població de Nulles, a la comarca tarragonina de la Conca de Barberà. En aquesta petita població localitzem un dels millors exemples de les conegudes com Catedrals del Vi. Es tracta d’un conjunt de cellers modernistes, construïts a principis del segle XX, l’origen dels quals l’hem de buscar a la tremenda plaga de la fil·loxera que va assolar els camps de vinyes a tot Europa, a finals del segle XIX.

Després d’aquell tremend succés, els diferents productors de les comarques tarragonines van unir les seves forces fundant una sèrie de cooperatives agrícoles que tenien com a objectiu prioritari el reflotar la per aquell llavors malmesa indústria vitivinícola. L’època coincideix, a més, amb la florida del moviment modernista que trobarà en aquestes cooperatives la seva vessant més industrial i menys ornamentada. Al capdavant d’un reduït nombre d’arquitectes que abanderen aquest estil que podríem denominar modernisme industrial se situa Cèsar Martinell, dissenyador d’un bon nombre de Catedrals del Vi, que és el nom amb que han passat a la història aquests cellers. I un dels millors exemples el trobem a Nulles, on a més és possible visitar la sitja en qüestió i gaudir dels seus preciosos arcs catenaris construïts amb el gairebé omnipresent maó.

La visita a la Catedral del Vi de Nulles acaba amb un petit tast dels diferents vins que elabora el celler en qüestió. I si em permeteu un consell, abans d’abandonar el poble, acosteu-vos fins al forn de la vil.la, on en temporada de calçots (la deliciosa ceba dolça típica d’aquestes comarques) s’elabora un deliciós croissant de calçot. Cal no oblidar, que la ceba tendra elaborada en aquestes terres està protegida sota la Indicació Geogràfica Protegida del Calçot de Valls, de manera que si recorreu la Ruta del Cister a l’hivern, fer un àpat a base de calçots és una proposta de gairebé obligat compliment.

La nostra següent parada en aquesta Ruta del Cister és el primer dels cenobis que tindrem l’oportunitat de visitar. Em refereixo al Monestir de Santes Creus.

L’Ordre del Cister va sorgir, al segle XI, com a resposta al progressiu distanciament de la Paraula de Déu per part de les diferents ordres monàstiques. Robert de Molesme va ser el fundador d’aquell primer cenobi, l’Abadia de Citeaux, que va donar origen als diferents monestirs cistercencs que en nombre de 862 es van fundar al llarg i ample d’occident. Un dels més importants a Catalunya va ser, precisament, el de Santes Creus. És l’únic dels tres que visitarem que no roman en actiu. Es localitza a la comarca de l’Alt Camp.

Santes Creus es va fundar al segle XIII i va gaudir del patrocini real de la Casa Catalano-Aragonesa. El mateix Pere III va manifestar el seu desig de ser enterrat al cenobi. També Jaume II i Blanca de Nàpols tenen el seu cenotafi aquí. Això ens dóna a entendre la importància del Monestir de Santes Creus des de la seva fundació. Es tracta d’un dels millors exemples del gòtic cistercenc amb una església i un claustre que es compten entre els més bells que l’art gòtic va llegar a Catalunya.

A més, al Monestir de Santes Creus s’ha disposat un espai que presenta un molt interessant audiovisual que ens permet entendre el que va suposar l’Ordre del Cister durant l’Edat Mitjana.

Aiguamúrcia, la localitat on s’assenta el Monestir de Poblet, és un bon lloc on dinar, amb diferents restaurants on degustar l’exquisida gastronomia d’aquestes terres. Si és temporada de calçots, no us perdeu la calçotada de Cal Mosso. Igualment, durant els caps de setmana és habitual que es disposi, davant del monestir, un petit mercat de productes artesanals, on formatges i embotits s’emporten la palma. Les botifarres blanques amanides amb diferents gustos, són exquisides.

Després del dinar, podem seguir el nostre recorregut per la Ruta del Cister prenent rumb cap a una de les més belles poblacions de Catalunya. Ens referim a l’emmurallada Montblanc. Hem retornat a la comarca de la Conca de Barberà per transportar-nos a l’Edat Mitjana. No és difícil imaginar com devia ser aquesta bella població fa set o més segles. El seu perímetre emmurallat es conserva per complet, així com diverses de les esglésies d’aquells anys.
No és mala idea fer alguna degustació de vins amb Denominació d’Origen Conca de Barberà en algun dels diferents locals que ofereixen aquesta activitat a la vila. No us perdeu tampoc la seva porxada Plaça Major així com la de vianants i irregular plaça de Santa Maria, on es localitzen alguns dels palauets més antics d’aquest bell burg.

Després de recórrer els carrerons de Montblanc, una bona idea pot ser dirigir-se fins l’Espluga de Francolí, on val la pena donar una mica de volta per aquesta petita població i particularment, buscar el Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí, una altra de les bodegues modernistes de les que hem parlat al principi d’aquest post. En aquesta cas, qui va dur a terme el projecte va ser l’arquitecte Lluís Domènech i Roure sota el disseny del seu pare, l’insigne Lluís Domènech i Montaner, un dels tres grans arquitectes del modernisme català (al costat de Gaudí i Puig i Cadafalch). Actualment, aquest celler fundat el 1902 acull el Museu del Vi. Millor lloc, no podria haver-se escollit, per descomptat.

SEGON DIA. MONESTIRS DE POBLET I VALLBONA DE LES MONGES I SANTUARI DE MONTFERRI.

Ens llevem aviat per apropar-nos fins al Monestir de Poblet (encara que una bona idea és pernoctar a la mateixa Hostatgeria de Poblet). És aquest el més important dels tres monestirs que formen la base de la Ruta del Cister.
Aquest cenobi va ser fundat a mitjan segle XIII sota l’impuls de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. Va ser el monestir de Fontfreda, al sud de França, qui va actuar com casa mare del català, que de seguida va gaudir dels favors comtals i, posteriorment, reals. Les donacions per part de la noblesa es van multiplicar des dels primers anys fins al punt que el de Poblet es converteix en el més important dels monestirs del Cister a la Península

Ibèrica i en casa mare de bona part d’ells. A partir de mitjans de segle XIV, en temps de Pere el Cerimoniós, el Monestir de Poblet es converteix en Panteó Reial. Aquí podem trobar les restes de diversos dels comtes de Barcelona i Reis de la Corona Catalana-Aragonesa com Jaume I el Conqueridor o el mateix Pere IV.

cenobis cistercencs. El lavatori del claustre, davant del refectori, és un dels seus emblemes. No obstant això, gairebé tots els racons d’aquest monestir gòtic (amb traces romàniques) són meravellosos: claustre, sala capitular, biblioteca, cuina, dormitoris (preciosos els arcs en diafragma). Tot és perfecte a Poblet que, per cert, segueix exercint les seves funcions de recolliment monàstic gràcies a una petita comunitat de poc més de 30 monjos que manté viva la flama del cenobi.

Poblet, pertany a la població de Vimbodí, de manera que no està de més acostar-se fins aquest petit poble ni que sigui per visitar el seu petit Museu del Vidre. A més, el mestre vidrier Paco Ramos ofereix periòdiques demostracions d’aquest mil·lenari art.

La nostra Ruta del Cister per les comarques de l’interior de Catalunya continua cap a la població de Rocafort de Queralt. És aquí on trobem el primer dels cellers modernistes que va dissenyar Cèsar Martinell, el més prolífic dels arquitectes que es van encarregar d’alçar les diverses desenes de Catedrals del Vi. Val la pena visitar el Celler de Rocarfort de Queralt, que pertany a Cellers Domenys, empresa que segueix adscrita als valors cooperativistes fundacionals.

Després del dinar és hora de prendre rumb cap a la lleidatana comarca de l’Urgell, a la recerca del Monestir de Vallbona de les Monges que, com el seu nom indica, està regit per una comunitat monàstica femenina. Només durant la Guerra Civil Espanyola es va veure interrompuda la vida monàstica en aquest cenobi.

Potser és aquest de Vallbona de les Monges el menys important dels tres monestirs de la Ruta del Cister. No obstant això, cal no oblidar que Vallbona també va gaudir del favor reial. Alfons II el Cast va visitar i es va allotjar al monestir en diferents ocasions, per exemple. L’edifici del monestir, majorment gòtic tot i que també conserva traces romàniques, és menys imponent que els de Santes Creus i Poblet. Però això no li treu absolutament res d’interès. El claustre, per exemple, que combina algunes ales romàniques amb altres gòtiques, és d’una delicadesa difícilment igualable. El cimbori gòtic, visible des del mateix claustre, és igualment preciós.

Amb aquesta visita gairebé que donaríem per acabat el nostre recorregut de 2 dies per la Ruta del Cister. És per això que tornem a prendre direcció Montblanc per buscar l’AP-2 que ens portarà de tornada a Barcelona. No obstant això, una desviació ens acostarà fins a l’última visita que volem realitzar. Es tracta del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri, novament a la Comarca de l’Alt Camp.
És aquest un petit santuari, el temple del qual es deu al geni d’un dels arquitectes cabdals del modernisme català i, en canvi, menys reconegut. Parlem de Josep Maria Jujol, estret col·laborador d’Antoni Gaudí en obres tan importants com la Casa Batlló o la Pedrera. A Montferri, Jujol va dissenyar una de les seves obres més originals, un petit santuari dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. El seu traç ens recorda, a parts iguals, la cèlebre muntanya sagrada de Catalunya i la no menys famosa obra colossal de Gaudí, la Sagrada Família.

I, ara sí, és moment de tornar cap a la Ciutat Comtal per donar per acabada aquest recorregut de 2 dies per la Ruta del Cister de Catalunya, on hem pogut gaudir de meravelloses ciutats medievals, d’una exquisida gastronomia, de diverses obres mestres del modernisme català i de, com no, els tres meravellosos cenobis que donen nom a la Ruta.