Sortir de tapes per Santiago de Compostel·la és un dels al·licients que presenta la capital gallega. El curiós, almenys per a mi, és que en bona part de les tavernes i bars del centre històric de Santiago, les tapes són gratis. O, com a mínim, les tapes que acompanyen les consumicions. I una altra característica d’aquesta Ruta de Tapes per Santiago de Compostel·la és que en la majoria d’establiments tenen el que podríem anomenar la “tapa de la casa” que, en ocasions, és l’única que serveixen i que sovint vénen fent-ho des de fa dècades . Una tapa, per cert, que en no poques ocasions es tracta d’un plat bastant elaborat. És a dir, que rarament es tracta d’un simple pinxo com de vegades ens serveixen en altres latituds.
En altres tavernes, però, després de demanar la nostra consumició ens demanen quina tapa gratis volem degustar. El cambrer enumera les 4 o 5 tapes gratuïtes de què disposen i en comensal tria.
És aquesta una costum, com dic, força arrelada a la ciutat. Hi ha qui diu, fins i tot, que si algun bar del centre de Santiago de Compostel·la deixés de servir les tapes gratis perdria bona part de la seva clientela. No sé si serà o no així, perquè la veritat és que sembla que no tots els bars serveixen la tapa gratuïta i bona part que els que sí ho fan, es tracta de tasques i tavernes de tota la vida amb una llarga història al darrere,
RUTA DE TAPES PER SANTIAGO DE COMPOSTEL.LA (GRATIS). LA NOSTRA EXPERIÈNCIA.
De les tres nits que vaig passar a Santiago, dues les vaig dedicar a recórrer les diferents tasques del centre històric de la ciutat. Per a la tercera nit, vaig reservar lloc en una marisqueria, com no podria ser d’una altra manera a Santiago. Una cosa no treu l’altra. I és que si Santiago de Compostel·la és coneguda, a nivell gastronòmic, per la seva Ruta de Tapes gratis, no ho és menys per ser una de les capitals mundials del marisc.
La primera nit vaig comptar, a més, amb l’ajuda d’una cicerone d’excepció. Es tractava d’una companya blocaire, Eva, autora del bloc Una idea un viage, que em va acompanyar per alguns dels bars de Santiago alhora que em va instruir sobre aquesta Ruta de Tapes de Santiago i sobre els diferents vins de la regió, els quals no vaig deixar de gaudir. Encara que no sóc, en general, molt amant dels vins, sí que em solen agradar els blancs suaus i afruitats. Els Ribeira Sacra, Alvariño i Godello van complir estupendament amb la seva comesa.
Us deixo, doncs, amb alguns dels bars i tavernes que vam poder gaudir durant aquesta Ruta de Tapes per Santiago de Compostel·la. Intentaré ser el més concís amb la consumició escollida, la tapa gratis i el preu pagat. Veureu que amb 4 tapes de acaba sopant a Santiago per un molt bon preu.
CABALO BRANCO
Va ser aquesta la primera parada de la nostra Ruta de Tapes per Santiago de Compostel·la, en ple centre històric de la ciutat. Aquí demanem una cervesa mitjana i una canya. I com a tapa gratis ens serveixen un plat amb una cassoleta amb una deliciosa sopa de mongetes, una croqueta i una pinxo. 4,5 euros entre els 2. És aquest un lloc més modern que alguns que visitaré posteriorment, ja sense la companyia d’Eva. Però pel que es veu, és tot un clàssic entre joves i vells del lloc.
SAN CLEMENTE
Un altre clàssic d’aquesta Ruta de Tapes. Demanem 1 vi godello i una cervesa mitjana. Ens serveixen com a tapa gratuïta una tempura de verdura, uns pinxos de truita de patates i unes croquetes. I a més, ens demanen que escollim una altra tapa de cinc que canta el cambrer: L’Eva es decanta per un cuit i jo per salpicó. 5.2 euros entre els 2.
LA TITA
Sembla que aquest és un altre dels locals que no pot faltar a la Ruta de les Tapes de Santiago de Compostel·la. És d’aquests bars on la tapa gratuïta és sempre la mateixa. En aquest cas una tendríssima truita de patata, que és una institució a Santiago. Altres tasques han intentat imitar la fórmula encara no han arribat al nivell de destresa de la Tita que deu servir centenars de tapes de truita, nit rere nit. Canya més tapa de truita per 1.8 euros.
BAR TRAFALGAR
Un altre dels bars del centre històric de Santiago especialitzats en una única tapa gratuïta. Es tracta d’un bar dels d’abans, de nul·la elegància però sobrat de solera. La tapa que serveixen és el Tigre Rabiós, un musclo un pèl picant, però deliciós. M’en serveixen dos. Copeta de Ribeiro i tapa per un sol euro. Just al costat, un altre bar serveix la mateixa tapa gratis.
ABELLA
Un altre dels bars del centre històric de Santiago de Compostel·la que serveixen des de fa lustres la mateixa tapa gratis. Es diu cocodril i explica la llegenda que és precisament això, carn de cocodril. El cambrer m’ho confirma amb serietat, assegurant-me que disposen de vivers a Nicaragua. Li seguiexo la broma per no trencar l’encant del moment. Aquest trosset de llom va servit damunt d’una base de patates xips artesanals, una mica greixoses, però boníssimes. També es va acompanyar d’un pinxo de truita. Tot això, al costat d’una canya, per 2 eurets.
RÁPIDO
En aquest restaurant que fa de marisqueria també es pot gaudir d’una tapa gratuïta. En aquesta ocasió, desconec si es tracta sempre de la mateixa o van canviant. La veritat és que la meva canya va venir acompanyada amb un plat on hi havia un pinxo de formatge, un trosset d’empanada i un musclo. Pago 2,1 euros.
LA ORELLA
Un altre dels clàssics d’aquesta Ruta de Tapes per Santiago de Compostel·la que ve servint, des de fa dècades, la mateixa tapa gratuïta. Es tracta d’un plat d’orella de porc, que és precisament el que dóna nom a aquest bar amb moltíssima solera i que sembla ancorat en el segle XX. La veritat és que mai havia provat l’orella de porc. I de no ser perquè em trobava realitzant aquesta Ruta de Tapes per Santiago, hagués seguit sense menjar-la. El curiós és que mentre jo em limitava a menjar el trosset de carn que acompanya al cartílag auricular, els vilatans s’ho menjaven sencer. En fi, que jo vaig seguir amb la meva. Em cobren 2 euros per la tapa i la consumició.
O BIGOTES
Va ser a la Orella on en preguntar sobre un altre local on oferissin sempre la mateixa tapa de la casa em suggereixen que visiti O Bigotes. Una mica més reformat que els anteriors, en aquest bar és típica la cassoleta de cigrons. I precisament això, al costat d’uns pinxos, és el que em serveixen al costat del meu consumició. En aquest cas, una generosa canya. Tot això, per 1.9 euros.
EL AVIÓN
Després d’haver recorregut un bon nombre de tavernes i bars del centre històric de Santiago de Compostel·la decideixo buscar un últim local una mica més allunyat. Es tracta del Bar El Avión. Volia comprovar si era veritat la llegenda que explicava que cada divendres, amb la consumició, es serveix una nècora. Una nècora sencera com a tapa gratis? És això possible? Doncs no surto de la meva sorpresa en comprovar que, efectivament, el meu Alvariño s’acompanya d’una nècora. Pago 2 euros pel vinet i la nècora en qüestió. Tres vilatans m’ensenyar a esbudellar el marisc en qüestió, ja que la tècnica requereix del seu art. Veure per creure. La mala notícia me la va donar la mateixa propietària. Segons sembla, El Avión baixarà definitivament les seves portes en vistes a una propera jubilació. Una pena.
I amb aquesta última tapa gratis dono per acabada la meva Ruta de Tapes de Santiago de Compostel·la. Puc certificar que, efectivament, el ritu de la tapa gratuïta amb cada consumició segueix vigent en la Compostel·la del segle XXI i que amb quatre o cinc parades es sopa però que molt bé, havent degustat diverses de les especialitats locals d’alguns dels bars i tavernes amb més història de Santiago.