RESUM VIATGER DE 2016. Un any amb massa ombres.

Ha acabat 2016 i és moment de fer un petit repàs del que ha esdevingut durant els últims dotze mesos pel que fa a viatges. Ha estat aquest 2016 un any molt difícil en el personal, la qual cosa ha redundat en que el nostre periple viatger no hagi resultat tan favorable com en altres períodes.

El segon trimestre de l’any, en concret, va ser especialment dur, amb tres dels nostres familiars més pròxims batallant contra les seves respectives malalties. Dos d’ells segueixen en la lluita i el tercer, el meu pare, ens va deixar per sempre. Ho va fer en pau i als 86 anys. Llei de vida i ben poc que lamentar-se davant una persona que va poder ser autònoma fins a l’últim sospir de la seva vida. Ni més ni menys.

Això va comportar que per primera vegada haguéssim de suspendre el viatge més important de l’any, el que ens havia de portar durant uns 23 dies per Àfrica (per Sud-àfrica i Swazilàndia amb una extensió a les Cascades Victòria). Era un viatge especialment desitjat, ja que havíem esperat que en Marc tingués vuit anys per poder gaudir amb ell de l’aventura. El viatge havia estat minuciosament preparat amb més de mig any d’antelació, tenint en compte les peculiaritats del país en tant a capacitat hotelera, particularment pel que fa referència als Parcs Nacionals, i de la necessitat de prendre diversos vols interns. Poc vam recuperar de la important inversió realitzada però el pitjor (més enllà de les circumstàncies que van ocasionar la suspensió) ha estat la sensació que no s’ha tractat només d’un ajornament de la destinació. El temps dirà si algun dia reprenem la idea de visitar Sud-àfrica, però la sensació de burn-out, després de bastants desenes d’hores de preparació del viatge que van resultar en va, van deixar bastant exhaust al que aquestes paraules escriu.

Per descomptat, no tot ha estat negatiu aquest any en qüestió de viatges. Hem pogut descobrir un bon nombre de llocs de gran interès; hem pogut conèixer, per primera, el que significa fer un creuer; hem pogut seguir descobrint alguns dels llocs més significatius del modernisme català i visitar algunes de les ciutats i llocs més interessants de la península ibèrica, per exemple.

En fi, que us deixo amb alguns dels millors moments viatgers de 2016, abans de desitjar-vos feliç 2017.

EXTREMADURA I ALENTEJO.

El primer viatge de l’any, recentment inaugurat el 2016, ens va portar a Extremadura, comunitat espanyola que no teníem el plaer de conèixer, en companyia dels meus nebots i cunyats. Fent base a Mèrida, vam poder conèixer altres bells racons com Zafra, Càceres, Trujillo o el Monestir de Guadalupe. I aprofitant la proximitat amb l’Alentejo portuguès vam recórrer part d’aquesta regió per conèixer Elvas o Évora, dues ciutats que formen part del Patrimoni de la Humanitat.

CAP DE SETMANA ALS PIRINEUS FRANCESOS.

Vam aprofitar un cap de setmana llarg de febrer per visitar el departament dels Pirineus Orientals de França. Esquiàrem a l’estació de Font Romeu i vam recórrer alguns bells enclavaments com Sant Martí del Canigó o Vilafranca de Conflent.

PANAMÀ.

Panamà va ser, al març, el protagonista del nostre viatge de Setmana Santa de 2016. L’excusa perfecta va ser la de poder visitar a un dels meus millors amics, que des de fa un parell d’anys resideix i treballa en aquest país centreamericà. Més enllà de conèixer la megalòpolis de Ciutat de Panamà, vam poder recórrer alguns dels més bells paratges d’Amèrica, com l’arxipèlag de San Blas i visitar una de les obres d’enginyeria més importants de tot el segle XX, com és el Canal de Panamà.

CREUER PEL CARIB.

Aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid (o sigui, que visitàvem Panamà) ens vam embarcar en la nostra primera experiència creuerista pel Carib. Les belles platges de Aruba i Curaçao, l’actualment caòtica Caracas i la bellíssima Cartagena d’Índies van ser les escales. Espero que no sigui aquest el nostre únic creuer pel Carib.

REUS, CAPITAL MODERNISTA DE CATALUNYA, I LES COMARQUES DE TARRAGONA.

Un dels objectius de l’any era el de seguir coneixent algunes de les obres més importants del modernisme català. Això ens va portar, a finals d’abril, a visitar la ciutat de Reus, una de les capitals catalanes d’aquest moviment. De la mà de la nostra amiga blocaire Teresa Trilla, estupenda amfitriona, vam poder descobrir obres tan fascinants com l’Institut Pere Mata o la Casa Navas, dues de les obres més importants de Lluís Domènech i Montaner.

El mateix cap de setmana ens va portar a recórrer alguns dels paratges i monuments més importants de les comarques de Tarragona, com la bella població medieval de Montblanc, l’excepcional monestir cistercenc de Poblet o els extraordinaris paratges de la serra de Prades i Siurana.

SAN MARINO, URBINO, RAVENNA I PÀDUA.

L’objectiu d’un vol a Bolonya, a finals de maig, era el d’assistir a la Final de la Champions de Futbol que se celebrava a la ciutat de Milà. No obstant això, el Futbol Club Barcelona no va aconseguir arribar-hi i amb els bitllets d’avió a la mà va ser una bona excusa per armar una petita escapada que em permetés conèixer un dels estats més petits d’Europa: la República de San Marino. Els dies restants em van servir per recórrer algunes belles ciutats italianes que no tenia el plaer de conèixer (com Urbino) o retrobarme amb altres ja conegudes en anteriors viatges, però de gran interès (com Ravenna o Pàdua).

SICÍLIA

Tot i que semblava que el nostre estiu viatger transcorreria sense pena ni glòria, finalment vam poder armar un viatge de vuit dies per Sicília. Es va tractar d’un recorregut bellíssim descobrint algun dels llocs més fascinants del passat grec (com Siracusa o Agrigent) i romà (la fenomenal Vila del Casale) de l’illa, així com diversos dels seus paratges naturals més interessants (com el volcà Etna o les Goles d’Alcántara). Va ser un viatge certament alliberador després d’uns mesos de bastant tensió.

CONGOST DEL MONT-REBEI

Conèixer el Congost del Mont-rebei va ser el leitmotiv de la nostra escapada de tres dies per terres lleidatanes. Es tracta d’un dels paratges més bells de Catalunya, que mai havíem pogut recórrer. Vam Aprofitar aquest cap de setmana de tres dies de setembre per gaudir d’Àger i el seu cel estelat al Parc Astronòmic del Montsec, a més de recórrer el Congost del Mont-rebei tant des de dalt dels penya-segats com des del mateix riu, gràcies a una bonica jornada de caiac.

TRIÁNGLE DALÍ DE L’EMPORDÀ.

Encara que havia visitat el Teatre-Museu de Dalí a Figueres feia més de vint anys, aquesta vegada vam voler completar la visita amb una ruta més completa, per tal de recórrer el que es coneix com Triangle Dalí. Es tracta dels llocs més importants per on va esdevenir la vida i obra del genial pintor català. Octubre ens va portar, durant un cap de setmana, a conèixer el Castell de Púbol, la Casa de Portlligat i el mateix Teatre-Museu Dalí de Figueres.

SALAMANCA, ZAMORA I CIUTAT RODRIGO.

Tot i que ja coneixia Salamanca d’una anterior visita (de fa gairebé 15 anys) a l’octubre vaig poder tornar a la que és una de les més belles ciutats d’Europa. A més vaig poder completar el recorregut amb sengles visites a dues poblacions que no havia tingut l’oportunitat de conèixer: Zamora i Ciutat Rodrigo. Monumentals les dues.

SANTIAGO DE COMPOSTEL.LA, LUGO I LAS MÉDULAS

Després de més de trenta anys sense trepitjar Galícia, novembre em va portar una escapada a Santiago de Compostel·la, la capital gallega, que vaig poder completar amb un recorregut per Lugo (el màxim interès era recórrer les seves muralles romanes, que formen part del Patrimoni de la Humanitat) . Amb un dia sobrant, vaig llogar un cotxe que em va portar fins a Las Médulas, amb la idea de poder conèixer un dels paratges més sorprenents de la península Ibèrica: les mines romanes de Las Médulas, a la província de Lleó.

RUTA DE TRES DIES PEL BERGUEDÀ

També al novembre vam poder gaudir, en família, d’una escapada de tres dies per la comarca del Berguedà, una de les més belles i amb més contrastos de Catalunya. Revisitàrem llocs que ja coneixíem (com Castellar de N’Hug o les Fonts del Llobregat) i vam visitar altres racons que no havíem tingut l’oportunitat de recórrer fins a la data, com les interessants Colònies Industrials del Ter o els Jardins Artigas de la Pobla de Lillet.

VALÒNIA.

Gairebé a finals d’any, al desembre, hem emprès la última escapada de 5 dies. Això ens ha permès conèixer Valònia, la regió més meridional i menys coneguda de Bèlgica. Tournai, Mons, Namur o Lieja has estat algunes de les ciutats que hem pogut recórrer. Però també hem conegut alguns llocs de gran importància històrica, com Waterloo, escenari d’una de les batalles més importants de la història.

Doncs aquests han estat els viatges més importants que hem pogut realitzar durant 2016, a més d’alguna altra escapada de cap de setmana. A més hem seguit recorrent part de la Ruta del Modernisme de Catalunya, el que ens ha portat a conèixer l’obra de Josep Maria Jujol a Sant Joan Despí, la de Domènech i Muntaner a Canet de Mar o obres tan destacades com el Palau de la Música catalana o la Casa de les Punxes de Barcelona.

Només em queda desitjar-vos a tots els seguidors feliç any 2017 i que ens porti salut i, en la mesura del possible, algun viatge per poder seguir saciant nostre vici.