Visitar Zamora en 1 dia. Aquest era el nostre objectiu quan vam decidir visitar aquesta petita capital castellana de camí cap a Salamanca, que era el motiu principal d’aquesta escapada per Castella Lleó.
La Molt Noble i Lleial Ciutat de Zamora, títol atorgat pel rei Enric IV de Castella el 1465, és una petita ciutat, capital de província, d’una mica menys de 65.000 habitants. La visita al centre històric de Zamora és molt fàcil de realitzar tenint en compte que es tracta d’una ciutat molt recollida i, a més, que bona part del recorregut està reservat per als vianants. Això afavoreix el passeig tranquil i reposat.
ZAMORA EN UN PETIT RESUM HISTÒRIC
Abans de comentar-vos el nostre passeig per la ciutat i els monuments més importants que cal veure a Zamora voldria donar una ràpida pinzellada per la seva història.
Se sap que Zamora va ser fundada en l’Edat de Bronze i que durant l’Edat de Ferro va ser ocupada per un poble d’origen cèltic: els vacceus. En realitat, aquest poble pre-romà va ocupar una superfície d’uns 45.000 quilòmetres quadrats en el que avui coneixem com a Regió vaccea repartits entre les actuals províncies de Palència, Valladolid, Salamanca o Zamora, per exemple. Els vacceus van denominar Ocalam a aquest emplaçament que actualment ocupa Zamora.
D’aquesta època és el líder Viriat, una figura mitificada arran dels seus continus enfrontament contra la puixant Roma. Segons sembla, Viriat va esdevenir un autèntic terror per als romans, encara que sembla ser que no es tractava d’un vacceo si no d’un lusità. Sigui com sigui, la ciutat de Zamora està molt agraïda al tal Viriat fins al punt de dedicar-li una cèntrica plaça. Per si fos poc, el braç de Viriat està present a l’escut de Zamora i les vuit tires vermelles de la bandera zamorana recorden les vuit victòries que Viriat va obtenir contra diversos cònsols romans.
La ciutat de Zamora, ja amb el nom de Senimure, va passar a formar part del Regne dels Suevos durant el segle VII, encara que posteriorment passaria a domini àrab.
No serà fins al segle X, arran de la Batalla de Simancas, quan la ciutat és recuperada pels cristians. No obstant això, no seria aquella l’última vegada que la ciutat passés a mans musulmanes.
Ferran I de Lleó i Castella va recuperar i repoblar la població a mitjans del segle XI, a més de proporcionar-li tot un conjunt de muralles de les quals avui podem ser-ne, en part, testimonis. En els segles següents, la reconquesta cristiana de la Península Ibèrica va seguir en direcció sud, de manera que Zamora no va tornar mai a mans àrabs.
VISITAR ZAMORA EN 1 DIA.
1. DE LA PLAÇA MAJOR A LA CATEDRAL DE SANT SALVADOR
PLAÇA DEL AJUNTAMENT
El nostre passeig per Zamora comença per la Plaça Major, presidides pel Nou Ajuntament a un costat de la mateixa, i pel Vell Ajuntament, en el costat contrari. Per descomptat, el Vell Ajuntament és molt més interessant. Es tracta d’un edifici construït amb pedra de Peñausende, de finals del segle XV, considerat una de les joies del plateresc zamorà. El Vell Ajuntament és una construcció de dos pisos que, encara que va perdre les seves torres el 1875 quan aquestes van ser escapçades, no ha perdut la seva dignitat. El corredor baix, que resta emporxat, està decorat amb arcs de mig punt. Al primer pis, els arcs són rebaixats o carpanells.
Al mig de la plaça destaca una construcció que suposa una de les diverses esglésies romàniques que cal veure a Zamora. Probablement sigui aquest l’estil arquitectònic el que major glòria ha donat a la ciutat, a nivell monumental, de manera que hi ha una Ruta del Romànic de Zamora que val la pena anar seguint. Va ser entre els segles XI i XIII, quan Zamora es trobava en zona fronterera amb les possessions musulmanes, quan la ciutat va viure els seus millors moments. D’aquella època és l’església de Sant Joan de Porta Nova dominant el centre de la Plaça Major. El temple s’alçava al costat de la porta oriental del recinte emmurallat més antic de Zamora. Encara que va ser edificada en tres naus durant el segle XII, a partir de la XV va ser reduïda a una sola nau. La torre, curiosament, no va ser alliberada dels habitatges adossats fins a la propera data de 1980. La bella portalada meridional, decorada amb diverses arquivoltes ornamentades amb motius vegetals és d’allò més bell de l’església. No cal si no deixar d’admirar la rosassa localitzada sobre d’aquesta porta, d’un estil que es repetirà en moltes de les esglésies del romànic zamorà.
L’interior, i això serà una constant en la nostra ruta per les esglésies romàniques més importants que cal visitar a Zamora, és massa fosc. Només introduint una moneda d’un euro en una ranura s’il·luminarà part de l’església. Un pena, ja que al final, entre els visitants que no s’adonen d’això i els que prefereixen no pagar l’euro en qüestió, la visita s’acaba fent a les fosques la major part de les vegades.
Abans de prendre direcció cap a la catedral fem una ullada al carrer Balborraz, que desemboca a la plaça major. Destaquen, a la part superior del mateix, un parell d’edificis modernistes, com la casa Faustina Leirado, al número 3 d’aquest carrer, que és obra de Francisco Ferriol.
EL CARRER RAMOS CARRIÓN FINS SAN INDEFONSO.
Ara sí, prenem el carrer Ramos Carrión, que anirà canviant de nom fins portar-nos al gran temple que cal veure a Zamora: la Catedral. Abans, però, ens queda un bon recorregut per aquesta zona del nucli antic.
Deixem a l’esquerra el Teatre Ramos Carrión, una altra obra amb traces modernistes de Francisco Ferriol, per arribar tot seguit a la plaça Viriat. Aquí trobem l’escultura del personatge en qüestió, del qual ja hem parlat, i diversos edificis d’interès. A mà esquerra queda el Palau dels Comtes Alba i Aliste, que actualment fa les funcions de Parador de Turisme. En aquest preciós edifici de pedra de principis del segle XVI destaca un meravellós pati central de característiques plateresques, format per dos ordres d’arcs rebaixats. En els diferents medallons tallats al pati trobem caracteritzats personatges antics, clàssics i medievals. L’edifici va caure en desgràcia a mitjan segle XVII però va ser recuperat posteriorment fins arribar a exercir funcions de correccional per a dones penedides i nens expòsits a partir de finals del XVIII. Per descomptat, millor com Parador de Turisme.
A l’altre costat de la plaça es localitza l’actual Diputació Provincial de Zamora que ocupa les dependències de l’antic Hospital de l’Encarnació. Val la pena entrar un moment per visitar tan sols el seu bell pati central. La uniformitat dels edificis, gairebé tots de pedra, fa especialment agradable aquest passeig matinal.
Doblem la cantonada cap a l’esquerra per la plaça Claudio Moyano per desviar uns metres del nostre destí cap a la catedral. De seguida localitzem l’església de Sant Cebrià.
És aquesta de Sant Cebrià una altra de les esglésies romàniques que cal veure a Zamora. Es tracta d’un temple de tres naus, amb capçalera triple i tancat gràcies a una volta de canó (apuntada a la nau central). L’església de Sant Cebrià va ser edificada en el primer terç del segle XII. L’edifici, tot i que a les fosques, desprèn solemnitat i tranquil·litat. Trencada, això sí, per una senyora gran que fa les funcions de guardiana del temple i que es posa a cridar de forma ostensible i molt poc respectuosa, de cap a cap d’església, quan se’ns dispara el flaix de la càmera. Agraïm que se’ns expliqui que les fotos amb flaix no estan permeses, però preferim que es faci amb educació. Els 7 o 8 visitants de Sant Cebrià ens quedem tots sorpresos de l’actitud de la senyora.
Baixem per la Cuesta de San Cipriano fins arribar a la bonica plaça de Santa Llúcia, dominada per l’església del mateix nom, que no visitem, i pel Palau del Cordó, seu actual del museu de Zamora. Es tracta d’un altre bonic edifici de pedra del segle XVI. Rep el nom pel cordó tallat en la pedra que emmarca la porta principal del palau. L’escut d’armes situat per sobre de la porta ens indica que el palau era propietat de Juan Arias Dávila, marquès de Maenza. Molts dels palaus i cases senyorials de Zamora mantenen aquests bells escuts d’armes.
En lloc de tornar per on hem vingut, passem per davant del pont de pedra i pugem per la Cuesta de Pizarro fins arribar a la Rua dels Francs, que és l’eix que ens portarà fins a la catedral.
Trobem en aquest punt, dos edificis d’interès, un enfront de l’altre. A l’esquerra el Convent del Trànsit. Es tracta de la casa de les franciscanes descalces de Corpus Christi. És aquest un convent de clausura, de manera que ni tan sols podem visitar el seu pati central.
Més interès, però, trobem en la meravellosa Església de la Magdalena, que es troba davant del convent. Es tracta d’un altre dels temples romànics que cal veure a Zamora. En aquest cas, una església d’una sola nau i tres trams amb un bell absis semicircular que tanca la zona occidental del temple. A la façana meridional es localitza una preciosa portalada amb cinc arquivoltes decorades amb motius vegetals. També aquí trobem una bonica rosassa just per sobre de la portalada. El més bell de l’interior de l’església de la Magdalena és el sepulcre romànic tardà. Destaquen en el cenotafi les precioses columnes de pedra, algunes amb fust salomònic i culminades amb bells capitells, així com la fauna fantàstica tallada a la pedra i la figura jacent de la dama de la qual es desconeixen les seves dades.
Seguim per la Rua dels Francs per arribar fins a la plaça de Sant Ildefons. Aquí es troba una altra bonica església, dedicada a Sant Pere i Sal Ildefons. Tot i que el temple era originalment dels segles XII i XIII els pedaços posteriors són evidents.
SANT ISIDOR, LA CATEDRAL DE ZAMORA I LAS ACEÑAS DE OLIVARES
Abans d’arribar a la plaça de la Catedral encara passarem per davant de l’Església de Sant Isidor. El temple va ser fundat per Donya Sancha, germana d’Alfons VII. Es tracta, doncs, d’un altre temple romànic del segle XII. Avui roman tancat, de manera que no podem entrar a aquest temple d’una sola nau. Al campanar destaquen alguns nius, ocupats per cigonyes. Aquesta és una imatge que hem vist ja repetida en diferents esglésies de la ciutat. Es veu que les aus han trobat en aquesta població un bon acomodament i, fins i tot a l’hivern, es resisteixen a marxar d’ella. Fan bé.
Ara sí que arrivem a la plaça de la Catedral per visitar el gran temple que cal veure a Zamora: la Catedral de Sant Salvador.
La Catedral del Salvador és un bellíssim temple romànic declarat monument nacional. Es tracta d’una catedral més aviat petitona. En realitat, és la de menor grandària entre les 11 catedrals de Castella i Lleó. No obstant això, aquest fet no la fa menys interessant.
La Catedral del Salvador té una planta en forma de creu llatina amb tres naus de quatre trams. En el seu interior hi ha alguns punts de força interès, com l’excelsa Capella de Sant Ildefons que conserva un bonic retaule, obra primerenca de Fernando Gallego. Per entrar a la capella en qüestió hem de superar una bella porta d’accés d’estil renaixentista. En la paret lateral destaquen les pintures manieristes que representen escenes de la vida de Sant Ildefons. A l’interior, a més del retaule comentat, ens criden l’atenció diversos sepulcres gòtics i renaixentistes, de bella factura tots ells.
També el cor de la Catedral de Zamora és especialment bell. Es tracta d’una obra de Joan de Brussel·les, preciosament tallada.
No obstant això, el més destacat de la Catedral de Zamora és, sens dubte, el seu elaborat i original cimbori. Es tracta d’un element amb una influència bizantina innegable. Observem el seu curiós tambor perforat amb 16 finestres amb vidrieres sobre el qual s’eleven dues cúpules. La interna és semicircular, lobulada; l’externa està lleugerament apuntada. La influència bizantina la trobem també en les quatre petites cúpules que decoren i reforcen les cantonades de la volta i en els quatre frontons que apunten cap als punts cardinals. Aquesta meravella, autèntic tresor de la Catedral de Zamora, va suposar la primera d’una sèrie de quatre cúpules de semblant factura. A la cúpula zamorana van seguir les de la col·legiata de Toro i les de les catedrals vella de Salamanca i de Plasencia. El cimbori de la Catedral de Zamora és, potser, el gran monument que cal veure a Zamora.
Voregem la catedral per observar, des de fora, la Porta del Bisbe de la façana sud, de bella decoració romànica.
Després de visitar la catedral ens dirigim fins al vell castell de Zamora. Es tracta del primitiu alcàsser zamorà, de planta trapezoïdal i envoltat d’un fossat, que està en estat ruïnós encara que ha estat parcialment restaurat. Podem pujar a algunes de les torres de la vella fortalesa i observar les belles vistes que des d’allà s’observen. El castell respon a les necessitats dels monarques cristians en temps de reconquesta (a partir del segle XI), quan Zamora suposava una plaça important situada en territori fronterer. Durant aquells anys la ciutat de Zamora va estar envoltada de diversos anells de muralles. Diverses parts d’aquelles defenses s’han conservat o restaurat, tot i que el visitant no ha d’esperar les muralles d’Àvila aquí.
Al davant de la Catedral es troben, d’una banda el Palau Arquebisbal i de l’altra, la coneguda com a Casa del Cid o Palau d’Arias Gonzalo. Aquesta última, adossada a la muralla i que la llegenda relacionada amb el Cid Campeador.
Sortim per un arc obert a les muralles de Zamora, de nom Arc del Bisbe, per baixar a nivell del Riu Duero fins arribar a les Aceñas de Olivares. Es tractava d’un conjunt de molins medievals que aprofitaven la força del pas del Duero per aquesta ciutat castellana. Actualment, un cop restaurades, les Aceñas de Olivares exerceixen la funció de Centre Interpretatiu del Duero. Val la pena acostar-se fins allà per conèixer-les. A més, la visita és gratuïta.
Gairebé davant de les Aceñas de Olivares es localitza una altra més de les diferents esglésies que componen aquesta Ruta del Romànic de Zamora. Es tracta de Sant Claudi de Olivares, del segle XI i amb un bonic pòrtic. No podem visitar l’interior per trobar-se tancada.
Després de gairebé quatre hores de passeig per la zona monumental de la ciutat, gaudint de diversos dels monuments que cal veure a Zamora és moment de tornar a la Plaça Major i prendre’s un descans per dinar. A més, la majoria d’esglésies i monuments tanquen entre les 14.00 i les 16.00 hores.
2. RUTA VESPERTINA: CARRERS DE SANTA CLARA I SANT TORCUATO I RODALIES.
Després del dinar, és moment per aseguir amb la nostra ruta pels monuments més importants que cal visitar a Zamora. A la Ruta del Romànic de Zamora s’uniran ara alguns habitatges d’estil modernista que ens sorprendran gratament. La ciutat està inclosa dins la Ruta del Modernisme Europeu, ni més ni menys, de manera que haurem de caminar amb el cap aixecat.
El passeig de la tarda serà força més tranquil que el del matí i transcorrerà pels carrers Sant Torcuato i Santa Clara que parteixen de la Plaça Major en direcció est.
Com comentava són diversos els edificis modernistes que trobem en aquesta zona. En trobarem tant a la Plaça Sagasta, que uneix els 2 carrers esmentats, com al mateix Carrer Santa Clara. Algunes de les més destacades Construcciones són el Casino, a Santa Clara 2, una obra de Miguel Mathet Coloma. També a la plaça del mercat trobarem les belles formes de la Casa Crisanto Aguiar, de Francisco Ferriol. No obstant això, més que buscar habitatges concrets val la pena passejar mirant cap amunt, per gaudir de les belles formes no sempre arrodonides del modernisme de Zamora. Aquest corrent artístic beu, a Zamora, tant de les fonts del modernisme català, més ornamental, com de l’Art Nouveau francès o de l’estil Secessió, una mica més rígid.
Un dels més bells edificis d’aquesta zona és la del Palau dels Momos, que se situa en la Plaça Zorrilla, davant del Casino. Actualment és la seu del Palau de Justícia de Zamora però es tracta d’un dels més bells palaus de la ciutat, erigit al segle XVI. La façana, d’estil gòtic florit i ben restaurada, és bellíssima.
També en aquesta zona de la ciutat podem trobar alguns dels monuments que cal veure a Zamora en relació a la Ruta del Romànic. El més bell de tots és l’Església Santiago del Burgo, situada a la Plaça de la Constitució i que és Monument Nacional. L’església, del segle XII, disposa d’una bonica planta basilical de tres naus. El temple es tanca amb una capçalera amb tres absis plans. El més bell de l’església són les seves portalades i, en concret, la meridional. Aquesta, molt original, presenta tres arquivoltes que descansen sobre 3 columnes amb capitells corintis. Els dos arcs de mig punt que parteixen d’aquests capitells s’uneixen, fent intersecció amb un penjant, una mena de floró penjant i decoratiu molt original.
Abans d’acabar amb la nostra visita de Zamora encara tindrem temps per conèixer un últim temple d’aquesta Ruta del romànic zamorà: Sant Esteve. Es tracta d’un altre bell edifici, menys espectacular que l’anterior, del segle XII. Actualment està dessacralitzada.
I així acaba la nostra visita del romànic zamorà i pels edificis i monuments que cal veure a Zamora en 1 dia. Una ciutat que ens ha deparat grans sorpreses i que mereix ser inclosa en qualsevol viatge per Castella Lleó.