WATERLOO. La fi de somni de Napoléon.

Visitar Waterloo ha suposat l’última etapa del nostre viatge a Valònia, la regió més meridional de Bèlgica. Per a alguns lectors de la meva edat, Waterloo no és més que el nom d’una famosa cançó del grup suec ABBA que va suposar el seu primer gran èxit internacional al imposar-se amb la seva interpretació, al festival d’Eurovisió de 1974. Per a d’altres, entre els quals m’hi trobo jo, Waterloo és també el nom d’una batalla més o menys famosa que ens resulta impossible situar al mapa ni tampoc els contendents ni el moment històric en què va succeir. Només els més avesats en història sabran que Waterloo va ser una batalla que, ni més ni menys, va canviar el rumb d’Europa per sempre i que va suposar la fi dels dies de Napoleó Bonaparte al capdavant de França.

En aquest post intentarem explicar què va ser la batalla de Waterloo, quines van ser les conseqüències que va tenir la seva disputa i el seu resultat i, sobretot, què veure a Waterloo, ja que, al cap i a la fi, el nostre és un blog de viatges.

LA BATALLA DE WATERLOO. EL FINAL DE NAPOLEÓ.

La Batalla de Waterloo va esdevenir en els voltants d’aquest municipi való el 1815. Va ser una contesa que va durar un únic dia: el 18 de juny de 1815, concretament. Però anem a pams.

Hem de trobar els antecedents de la Batalla de Waterloo en la Batalla de les Nacions o de Leipzig, de 1813. En ella, una coalició internacional aconsegueix posar fre a les ambicions expansionistes de Napoleó Bonaparte. Rússia, Regne Unit, Portugal, Espanya, Àustria o Suècia són algunes de les potències que es van unir amb una mateixa finalitat: derrotar Napoleó.

Després de la pèrdua d’aquella guerra, Napoleó és deposat dels seus càrrecs pel senat francès i ha de seguir el camí de l’exili a l’illa d’Elba. Això sí, mantenint el títol vitalici d’Emperador. Les grans potències aliades aconsegueixen imposar les seves tesis i després del Congrés de Viena, Luis XVIII es fa amb el tron ​​de França.

Malgrat tot, Napoleó aconsegueix fugir d’Elba al febrer de 1815 i retorna triomfal a París, promulga una nova constitució i es disposa a reprendre els seus anhelades ambicions expansionistes. La primera de les campanyes serà la de Bèlgica i, en concret la Batalla de Waterloo.

Finalment, és a Waterloo on es dirimirà el futur d’Europa per a les següents generacions. Centenars de milers d’homes de s’han unit a la causa napoleònica disposats a lluitar pel seu emperador i per França. Al davant, són els exèrcits britànic i prussià que es posaran al capdavant dels aliats, amb l’objectiu d’enterrar per sempre les ambicions de Napoleó. El Mariscal Blücher és qui comanda l’exèrcit prussià. Arthur Wellesley, duc de Wellington, és qui està al capdavant de l’exèrcit britànic. En total, més de 150.000 homes disposats a dilucidar el futur de tot un continent. El dia assenyalat, el 18 de juny.

No explicaré els moviments de cada exèrcit en aquesta batalla, però sorprèn que se sàpiga amb gran exactitud què va passar en cada moment i quines ofensives van disposar els diferents batallons que van prendre part de la contesa. Tot això ho podrem entendre millor en visitar el Memorial 1815, un dels llocs que cal veure a Waterloo.

Els resumeixo en que dos dels fronts més importants de la batalla van tenir lloc a sengles granges fortificades, de nom Hougoumont i La Haye Sante. Precisament a Hougoumont es va lliurar una de les batalles més importants d’aquesta contesa. El que s’ha anomenat la batalla dins de la batalla. La qüestió és que després de la presa d’aquesta granja i la posterior de La Haye Sante, la batalla es va decantar del bàndol aliat i l’exèrcit francès no va tenir una altra possibilitat que rendir-se. Wellington i Blücher es van trobar al tall de la nit. La guerra havia acabat. I amb ella, la sort de Napoleó estarà tirada.

Blücher entra a Versalles l’1 de juliol. El 8 es restaura la monarquia i el 10, Napoleó es rendeix. El 26 de juliol, Napoleó és obligat a exiliar-se. Aquest cop ben lluny, en una remota illa de l’Atlàntic, de nom Illa de Santa Elena, on passarà el restes dels seus dies, fins a morir sis anys més tard.

Molts dels escenaris de la batalla que va canviar el rumb d’Europa formen part dels llocs que cal veure a Waterloo. Amb tot, per a això és necessària gairebé una jornada sencera. Es pot visitar per exemple, la granja de Hougoumont, d’importància vital en el desenvolupament de la contesa, o els llocs on Napoleó i Wellington van passar la nit anterior a la Batalla de Waterloo, a Vieux Genappe i Waterloo, respectivament. També és possible visitar els Camps de Batalla de Waterloo, amb diferents punts d’interès. Us faré un petit resum dels llocs que vam tenir l’oportunitat de conèixer en aquesta llista de llocs que cal veure a Waterloo i els seus voltants, en relació a la batalla.

Nosaltres vam estar unes 4 hores en el lloc històric, però ja us dic que l’indret dóna per bastant més i es requereix d’una jornada sencera per conèixer-lo una mica en profunditat. I la veritat és que val molt la pena. Visitar Waterlooo, més enllà d’una lliçó d’història, ha suposat un dels moments més interessants del viatge a Valònia.

VISITAR WATERLOO. DELS CAMPS DE BATALLA A LES CASERNES GENERALS DE NAPOLEÓ I WELLINGTON.

MEMORIAL 1815.

El memorial 1815 és una gran exposició permanent i interactiva que ens permet conèixer el context històric en què es desenvolupà la pujada de Napoleó al poder, l’esdevenir de la batalla de Waterloo hora a hora i les conseqüències que va tenir per a Europa la caiguda de Napoleó.

La veritat és que és una exposició memorable. Amb moltes pantalles tàctils i, fins i tot, amb la possibilitat de gaudir d’una filmació en 4D que té una durada d’uns 15 minuts i que et submergeix en el que va haver de ser aquell dia.

Durant la més d’una hora i mitja que estem dins del Memorial 1815 en Marc no es queixa ni un sol moment i gaudeix de l’exposició tant com nosaltres. Explico això en el sentit que s’entengui lo amena que és. L’única pega, per posar-ne una, és que l’audioguia que presten amb l’entrada no està disponible en espanyol a diferència, per exemple, de la Casa-Museu de Wellington a Waterloo, com comentaré posteriorment.

PANORAMA.

Després de visitar el Memorial 1815 és moment d’accedir al segon dels recintes que cal veure a Waterloo. Es tracta del Panorama, una sala circular de 35 metres, en forma de rotonda d’estil neoclàssic dissenyada en 1911.

La pintura que acull la rotonda fa referència, com no podria ser d’altra manera, a la Batalla de Waterloo. És un oli de 1912, obra de Louis Dumoulin, que totalitza uns 100 metres de longitud. Enfront de la pintura, una sèrie de figures de guix estan realitzades per donar una certa impressió de tres dimensions. Cal tenir en compte, lògicament, que es tracta d’un projecte de fa 100 anys i que, com no podria ser d’altra manera, ha estat superat pel que fa a sensació de realitat, per la meravellosa filmació 4D que hem comentat. Per cert, tant el Camp de Batalla de Waterloo com el mateix Panorama han estat proposats pel govern belga per formar part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.

COLINA DEL LEON.

Sortim del Panorama i ens trobem, davant, el Turó del Lleó o Lion Butte, un altre dels llocs que cal veure a Waterloo. Es tracta d’un turó artificial construït a amb les restes que va originar la Batalla de Waterloo. Va ser Guillem I, Príncep d’Orange-Nassau i monarca dels Països Baixos qui va ordenar la seva construcció en 1820. És a dir, només 5 anys després que acabés la batalla.

El turó es va alçar just en el lloc on el seu fill Guillem, futur Guillem II va caure ferit víctima d’una bala de mosquetó. Els Països Baixos van formar part de la coalició aliada que va lluitar contra l’exèrcit francès.

Val la pena pujar els més de 200 graons que ens porten fins a dalt del turó. Ja no per observar de prop el lleó de 31 tones que el corona, símbol del coratge, si no per gaudir del magnífic panorama de part del camp de batalla de Waterloo.

No s’entendria la visita a Waterloo sense pujar al turó del Lleó.

Per visitar cada recinte cal pagar una entrada. Només que es vulgui visitar un dels llocs apartats del camp de batalla (casernes generals de Wellington o Napoleó o la granja de Hougoumont), compensa comprar el passi anual (Pass 1815) que dóna dret a visitar tots els llocs relacionats amb la Batalla de Waterloo.

CASERNES GENERALS DE WELLINGTON.

Tant les casernes generals de Wellington com les de Napoleó es poden visitar i són dos dels llocs que cal veure a Waterloo. Es tracta de les estances on els dos generals van passar la nit abans de la gran batalla.

Les casernes generals de Napoleó s’ubiquen a Vieux-Genappe, a uns 10 quilòmetres del Pujol del Lleó, mentre que els de Wellington es localitzen a la mateixa població de Waterloo, a 5 quilòmetres del Camp de Batalla. Malauradament, tots dos espais, actualment museïtzats tanquen a les 5 de la tarda a l’hivern, per la qual cosa hem d’optar per visitar-ne només un de sol. Preferim acostar-nos al Museu Wellington, que és el nom que té actualment el lloc on va passar la nit anterior a la Batalla, Arthur Wellesley, duc de Wellington.

L’antic alberg que Wellington va utilitzar com a caserna general abans de la gran batalla ja no és una casa de camp aïllada, ja que està enmig de Waterloo, una població de mida mitjana i, pel que veiem, amb un gran carrer comercial.

Actualment alberga el Museu Wellington que redunda en la figura del general, a més d’explicar punt per punt, els diferents moments de la gran batalla del 18 de juny. En aquesta ocasió l’audioguia que ens ofereixen sí que està en espanyol, de manera que podem gaudir especialment de la visita que té una durada aproximada de la batalla.

La veritat és que val la pena visitar també aquest punt del recorregut per Waterloo i els seus voltants per fer la visita una mica més completa.

Com explicava, quedarà per a una altra ocasió la visita a altres punts que cal veure a Waterlooo, com la granja Hougoumont, on es van desenvolupar alguns dels esdeveniments més importants de la Batalla de Waterloo o les casernes generals de Napoleó, on el autoproclamat emperador de França va passar la seva última nit.

La veritat és que la visita a Waterloo és molt interessant i ha suposat un magnífic final per al nostre viatge de 5 dies a Valònia.