VALL DE LIÉBANA. La Cantàbria més rural als peus dels Picos de Europa.

La Vall de Liébana és una de les zones més rurals de Cantàbria i, alhora, de les més aïllades i amb més encant.

Val la pena dedicar-li un mínim d’una jornada sencera encara que l’ideal seria poder  gaudir d’un segon dia per aquesta comarca natural que arriba fins a la zona occidental del Parc Nacional dels Pics d’Europa.

Curiosament, la comarca de la Vall de Liébana (que per cert no disposa d’entitat jurídica per no haver-se desenvolupat la llei càntabra de comarcalització) està composta al seu torn per 4 valls (Valdebaró, Cereceda, Valdeprao i Cillorigo). De manera que cal no entendre la Vall de Liébana com una vall situada al voltant d’un riu, si no com un conjunt de valls que dóna lloc a una comarca natural de caràcter muntanyós.

En aquest post us parlarem d’alguns dels llocs que cal veure a la Vall de Liébana.

QUÈ VEURE A LA VALL DE LIÉBANA.

CONGOST DE LA HERMIDA

La carretera N-621 que uneix les poblacions de Unquera i Potes és una de les més espectaculars d’Espanya. El motiu no és altre que 21 dels gairebé 40 quilòmetres que uneixen les dues poblacions transcorren pel congost més llarg d’Espanya, conegut com Congost de la Hermida. Estretes parets que arriben als 600 metres d’altura encaixonen aquesta estreta via que transcorre paral·lela al riu Deva a través de fins a vuit termes municipals. Curiosament, un d’ells pertanyent a la Comunitat d’Astúries, ja que la carretera penetra durant uns quilòmetres per aquesta comunitat per tornar de seguida a terres càntabres.

L’estret de la carretera impedeix aturar el cotxe per tirar bones fotografies. Si de cas algun mirador a peu de carretera ens permetrà treure alguna instantània.

Si algú vol prendre fotografies aèries haurà de pujar fins al Mirador de Santa Catalina que s’enfila muntanya amunt des de la població de la Hermida. Nosaltres no vam tenir temps d’això.

BEJES

Liébana és una comarca formatgera i la població de Bejes és un dels seus nuclis més importants en aquest sentit. Es tracta d’una petita població que pertany al municipi de Cillorigo de Liébana. Uns pocs quilòmetres separen La Hermida de Bejes, situat en una posició envejable, al peu de les boniques i nues muntanyes que ja formen part del Parc Nacional dels Pics d’Europa.

En pocs minuts s’haurà recorregut aquest burg de evident caràcter rural i bressol del deliciós formatge Picón-Bejes-Tresviso que, per cert, és el meu favorit entre els formatges espanyols, al costat del Formatge Cabrales i la Torta del Casar.

És possible visitar alguna de les coves naturals on envelleixen aquests formatges que gaudeixen de la denominació d’origen protegida des de 1994.

SANTA MARIA DE LEBEÑA

Sent el Monestir de Sant Toriobio de Liébana el monument més conegut de la comarca hi ha un segon temple que cal veure a la Vall de Liébana, ja que és tant o més important que el famós cenobi.

Em refereixo a l’Església de Santa Maria de Lebeña a la qual s’accedeix des d’una via que parteix de la N-621 a mà esquerra (en la direcció de Potes). Als pocs quilòmetres arribem al poble de Lebeña. Un pèl abans cal parar en aquesta església que és un dels dos únics exemples del pre-romànic càntabre.

Sembla que l’església hauria estat alçada per ordre dels Comtes de Liébana, don Alfonso i Donya Justa, al primer terç del segle X. I, encara que no se sap del cert la veracitat d’aquesta dada, el que sí que és evident és que es tracta d’una església de notables dimensions per a aquella primerenca data.

L’estil mossàrab queda confirmat quan observem els diferents arcs en ferradura de l’interior d’aquest temple de planta rectangular i basilical i capçalera recta. També ens criden l’atenció els bonics capitells corintis decorats amb fulles d’acant.

En l’altar principal destaca la imatge de la Mare de Déu de la Bona Llet, una preciosa talla policromada del segle XV. Per desgràcia no ens deixen fer fotografies de l’interior encara que amb el preu de l’entrada (molt barata, si no recordo malament 2 euros) s’inclou una visita guiada que es repeteix cada 20 minuts.

POTES

És la població més important de la Vall de Liébana i, per la seva localització en un punt central de la comarca, un bon lloc per fer nit. A més, disposa de tot tipus de serveis, amb gran quantitat d’hotels i restaurants amb encant i, especialment, que serveixen el famós cuit liebaniego, apetitós menjar la degustació del qual és gairebé obligada.

El més interessant de Potes és passejar pels estrets carrerons que s’obren a banda i banda del riu Quiviesa que, per cert, a Potes s’uneix al riu Deva. Si us pugeu a la part alta de la població gaudireu d’una fabulosa panoràmica amb el poblet als vostres peus i amb el massís dels Pics d’Europa com a teló de fons, ja que d’una o altra manera podríem dir que Potes és, precisament, la porta d’entrada als Pics d’Europa per la part càntabra.

El monument més important de Potes i un dels inexcusables que cal veure a Vall de Liébana és la Torre del Infantado, del segle XIV i edificada en la confluència dels dos llits fluvials que transcorren per Potes. Entre les moltes funcions que ha exercit la Torre de l’Infantado hi ha la de presó de la vall. Val la pena pujar fins a dalt de la torre per gaudir de les meravelloses vistes del poble. Aquest bonic bastió distribuït en sis plantes al voltant d’un pati central és la seu de l’exposició “El cosmos de Beat de Liébana. Aquí comença tot “on s’explica la vida i obra del famós abat de Liébana, considerat el primer escriptor espanyol de la història.

SANTO TORIBIO DE LIÉBANA

El monument més famós de la vall de Liébana és el Monestir de Santa Toribio de Liébana, un dels llocs de peregrinació més importants d’Espanya. El motiu: albergar el major tros conegut de la Santa Creu o Lignum Crucis.

Aquest monestir, que es localitza a 5 quilòmetres de Potes, consta d’una església gòtica que es va construir a mitjan segle XIII sobre restes d’antics temples preromànic i romànic.

No obstant això, les portes que s’obren en el seu costat meridional són d’estil romànic, el que rebel·la que haurien estat alçades anteriorment a l’interior de l’església. Una d’elles és la coneguda com la Porta del Perdó que només s’obre en Any Sant Jubilar. És a dir, l’any en què el dia de Santa Toribio coincideix en diumenge. I això és el que passa aquest any 2017, de manera que es celebra l’Any Sant Jubilar nombre 73. La Porta del Perdó es va obrir el passat 23 d’abril i així quedarà durant un any sencer.

Vaig tenir l’oportunitat de visitar Sant Toribio de Liébana en diumenge i la veritat és que diversos centenars de pelegrins es van acostar al cenobi disposats a entrar per la citada Porta del Perdó abans de missa de 12.

No obstant això, perquè la Gràcia Jubilar li sigui concedida al pelegrí, no n’hi ha prou en traspassar la Porta del Perdó, ja que són diverses les condicions que s’han de donar i que s’especifiquen en els diferents cartells que hi ha davant de l’església. En aquest sentit, abans d’assistir a la diària Missa del Pelegrí de les 12 del migdia s’ha de resar el Parenostre i el Credo, realitzar una pregària pel Sant Pare i confessar-se i prendre la comunió (ja sigui el mateix dia o 15 dies abans o després del pelegrinatge).

Val la pena saber, a més, que aquesta relíquia del Lignum Crucis era parada obligada del Camí de Sant Jaume des de l’Edat Mitjana. Fins i tot molts de pelegrins acabaven aquí el seu camí, sabedors del poder miraculós tant de la relíquia de la creu com del cos del Sant.

Més enllà de la fe cristiana de cadascú, la veritat és que acostar-se fins Sant Toribio al migdia suposa gairebé obligat a Valle de Liébana.

MOGROVEJO

Un altre d’aquests poblets amb encant que val la pena visitar a la vall de Liébana. La veritat és que no deixen de ser 4 casetes que es recorren en poc més de mitja hora, però la localització és excepcional, una vegada més, amb el massís dels Pics d’Europa com a teló de fons d’aquest petit burg.

No és estrany que Mogroviejo gaudeixi de les qualificacions de Bé d’Interès Cultural i Conjunt Històric Artístic. Val la pena fer una ullada a la emmerletada Torre de Mogroviejo, que data del segle XIII i va ser edificada pels Senyors de Mogroviejo; i també a l’Església parroquial de Nostra Senyora de l’Assumpció, del segle XVI.

Sin embargo, no son los únicos que merecen ser visitados. Solo la falta de tiempo me impidió acercarme, por ejemplo, hasta el 

I fins aquí els llocs que cal veure a la Vall de Liébana i que vaig tenir l’oportunitat de conèixer durant la meva escapada per Cantàbria.

No obstant això, no són els únics que mereixen ser visitats. Només la falta de temps em va impedir acostar-me, per exemple, fins al Funicular de Fuente De. Es localitza en la part més occidental de la comarca de Valle de Liébana i va ser inaugurat el 1966. Gràcies al telefèric s’aconsegueix superar un desnivell de més de 750 metres en tot just 4 minuts, per arribar a una cota de 1823 metres sobre el nivell del mar.

Per descomptat, les vistes des de dalt han de ser insuperables, a més que l’estació superior del telefèric és popular per ser l’inici de diferents rutes senderistes.

Si voleu llegir sobre altres llocs que cal veure a Cantàbria us emplaço a aquest post.