UTRECHT, Holanda. La Casa Rietveld Schröder i molt més.

Utrecht, la quarta ciutat d’Holanda en Població, es localitza a uns cinquanta quilòmetres de les capital del país, Amsterdam (o a només mitja hora de trajecte de tren). Encara que té l’etiqueta de ser considerada la germana petita d’Amsterdam la veritat és que Utrecht és una ciutat amb molta personalitat i mereixedora d’una visita d’un dia sencer.

Ciutat de canals, d’animós ambient juvenil (la Universitat d’Utrecht és una de les més antigues i més grans dels Països Baixos, a més de ser una de les més prestigioses d’Europa) i també de museus, la ciutat d’Utrecht disposa també del campanar més alt de tot el país i d’un lloc que està inclòs en la llista del Patrimoni de la Humanitat, la casa Rietveld Schröder de la que parlarem més endavant.

UTRECHT. TRES PINZELLADES HISTÒRIQUES.

La fundació d’Utrecht l’hem de situar en el que va ser un petit castro romà a la vora del Rhin. L’enclavament va créixer i florir durant l’Edat Mitjana durant la qual la població es converteix en la més important dels Països Baixos. No és estrany, per tant, que en 1636 es fundés la prestigiosa Universitat d’Utrecht. També és fruit d’aquell esplendor el desenvolupament d’una important escola de pintura coneguda com a Escola d’Utrecht i que té en el geni del barroc italià Caravaggio al seu model d’inspiració. Dos dels pintors més famosos d’aquella època van ser Gerard van Honthorst i Dirck van Baburen.

També succeeix en aquells moments de màxim floriment la construcció de la més important de les catedrals del país, l’església de Sant Martí, que va ser alçada en l’estil gòtic procedent de França i imperant a l’Europa Medieval, a partir d’una vella església ja existent.

Finalment, comentar que testimoni de la importància que va obtenir Utrecht durant aquells segles és el conegut com Tractat d’Utrecht que posava fi a la Guerra de Successió Espanyola, en 1713.

VISITAR UTRECHT

Llegamos a Utrecht un sábado al mediodía, procedentes de Amsterdam. Inmediatamente al salir de la estación nos damos cuenta del enorme ambiente de la ciudad. Toda la zona comprendida entre la Estación Central y el Oudegratch, el canal principal de la población, está repleta de cervecerías y terrazas donde los lugareños disfrutan del soleado día.

Antes de dejar el equipaje en el hotel nos acercamos, precisamente, hasta las orillas del Oudegratch. Utrecht, como Amsterdam y tantas otras poblaciones holandesas, es ciudad de canales. Y de ellos, el Oudegratch que atraviesa todo el centro histórico es el más bello de todos. El paseo ribereño está ocupado, cada sábado, por un vistoso y colorido mercado de la flor. Una vez más nos damos cuenta de la enorme afición que los holandeses profesan por la floricultura. De ello también nos percatamos en el cercano mercado de Janskerkhof. Se trata de una afición que gusta por igual a viejos y jóvenes. A diferencia de los mercados de flores de Amsterdam, particularmente el que se dispone junto al canal Singel, en estos mercados de Utrecht observamos muchas más flores que bulbos, lo cuál los hace especialmente atractivos a los ojos del visitante.

LA CASA RIETVELD-SCHRÖEDER

Després de deixar l’equipatge a l’hotel ens dirigim fins a la Casa Rietveld Schröder, un dels llocs que cal veure a Utrecht i que forma part del Patrimoni de la Humanitat. No es tracta d’una mansió senyorial ni de cap palau d’alguna personalitat històrica de la ciutat. Estem davant d’un dels exemples més importants de l’estil artístic conegut com De Stijl, que va florir fa un segle (en realitat, el 2017 es celebren diferents actes arreu del país que celebren el centenari de De Stijl).

De Stijl significa, precisament, L’Estil. Es tracta d’un moviment artístic que propugnava la integració de les arts. De Stijl neix al voltant d’una avantguardista revista amb el mateix nom fundada el 1917 per Theo van Doesburg. Diversos van ser els artistes que es van integrar en el moviment. La majoria d’ells holandesos, com Piet Mondrian, la figura més important pel que fa referència al vessant pictòrica de l’estil, o el mateix Gerrit Rietveld, ebenista, dissenyador i, finalment, arquitecte.

Es tractava d’un estil que propugnava el senzill i l’elemental a partir d’economitzar els mitjans necessaris per a la construcció o el disseny. Es tractaria d’una arquitectura elemental, no monumental, gairebé sense esquemes previs i amb gran importància de la transparència, la lleugeresa i el buit.

No aprofundiré molt en aquests aspectes doncs s’escapen al meu propòsit i superen completament els meus coneixements artístics. Però la qüestió és que la Casa Rietveld Schröder que, per cert, va ser la primera que Gerrit Rietveld va dissenyar com a arquitecte, està considerada el prototip i exemple màxim del De Stijl pel fa referència a la seva vessant arquitectònica.

Es tracta d’un habitatge senzill, de dos pisos, dissenyat a l’una per Gerrit Rietveld i Truus Schröder, farmacèutica avançada al seu temps pel que fa referència al seu fervor per les avantguardes artístiques i que es va implicar en el disseny del seu propi habitatge familiar que havia encarregat a Gerrit Rietveld.

Es tracta d’un exemple d’economia de formes, amb un ús gairebé repetitiu de la línia recta i dels colors primaris tant per al disseny de l’immoble com per al de tot el mobiliari, que també va ser esbossat pel mateix Reitveld. Cadascun dels racons de la Casa Rietveld Schröder recorden als abstractes quadres de Piet Mondrian. És més, sembla el trasllat dels preceptes de Mondrian a l’arquitectura tot i que, segons sembla, les dues figures més importants de De Stijl podrien no haver-se arribat a conèixer personalment.

Al pis de dalt, que és on la família Schröder feia vida,, està dissenyat de forma diàfana, a manera d’un modern loft, un concepte que a principis del segle XX era completament innovador. No obstant això, gràcies a un sistema de senzilles portes i panells corredissos, l’espai es converteix en diverses habitacions independents on poder ubicar els diferents ocupants de l’habitatge pel que fa fora necessaris.

Tant el pis inferior com és superior estan desproveïts d’elements superflus i innecessaris com propugna De Stilj. Economia de mitjans i espais com ja hem comentat, tant en el continent com en el contingut, amb un mobiliari de senzilles formes i més aviat escàs.

La veritat és que la visita a la Casa Rietveld Schröder em sembla un dels llocs que cal veure a Utrecht, de manera que si visiteu la ciutat intenteu incloure-la dins de la visita a la mateixa, tot i que queda en una situació una mica allunyada del centre històric. La visita, mitjançant audioguia (en espanyol), depèn del Centraal Museum.

LA CATEDRAL I EL CAMPANARI D’UTRECHT

Després de gaudir de l’ambient d’Utrecht i sopar una deliciosa amanida cessar acompanyada d’un parell de bones cerveses al restaurant Olivier situat en una antiga església dessacralitzada, encara tenim temps de passejar pel centre històric d’Utrecht. Alguns dels seus llocs més emblemàtics estan il·luminats en el que es coneix com Trajectum Lumen, encara que a mi el que més m’agrada és l’enorme cadira que emula la famosa de Rietveld i que han situat al davant de l’ajuntament de la ciutat.

Després de despertar-nos i esmorzar dirigim el nostre objectiu cap a la Domplein, la plaça de la Catedral d’Utrecht, on desitjo realitzar diverses visites. El primer és gaudir del mercat dominical, on els producte gourmet són el rei. Productes holandesos però també d’altres llocs d’Europa, com deliciosos formatges, saborosos embotits, xocolates i altres tipus de menjars es donen cita just a espai que queda entre la Catedral i el campanar. A més, s’ha condicionat un lloc amb taules on poder degustar les exquisideses i que, com veurem al migdia, és aprofitat pels vilatans per dinar aquí.

Entrem a la Catedral per adonar-nos que es tracta d’un edifici més aviat petit. Aquest aspecte i el fet que el campanar estigui separat del temple té el seu origen en el tornado que el 1647 gairebé arrasa del tot la Catedral i que va fer col·lapsar la seva nau. La qüestió és que mai es van reconstruir els desperfectes ocasionats en aquell moment.

Encara que algunes de les vidrieres de la catedral no tenen desperdici, el que més ens agrada és el seu recollit claustre, el Pandhof, preciosament enjardinat amb l’existència de tanques i decorat amb una bonica font central. L’entrada al claustre en qüestió es realitza per una porta existent des de fora de la catedral a la Domplein. No deixeu de visitar aquest pati, ja que és un altre dels llocs que cal veure a Utrecht.

Al costat de la catedral ens fixem també en un bell edifici d’aires renaixentistes, el Academiegebouw, que pertany a la Universitat d’Utrecht.

Ara sí, és moment de pujar al campanar de la Catedral d’Utrecht que, com explicava, va quedar separat de la resta del temple després del pas d’un terrible tornado el 1647. Per pujar al mateix cal comprar les entrades a l’oficina de turisme situada a la mateixa plaça. El Campanar de la Catedral de Sant Martí té una alçada de 112 metres i és el més alt de tot el país. No és estrany, per tant, que des del seu cim es gaudeixi de les més meravelloses vistes d’Utrecht. Ara bé, per a això haurem de salvar els 465 graons que ens portaran fins al cim.

La Torre Dom va ser construïda a partir de 1321. Durant la visita a la mateixa fem (per sort) diferents parades, com a la Capella de Sant Miquel, que era la privada del Bisbe d’Utrecht i que estava connectada amb la resta de la catedral i amb el Palau Episcopal. També ens aturem a la zona on es disposa el bonic carilló que fa sonar una melodia diferent cada quinze minuts o al pis on es disposen les 13 grans campanes, algunes de fins a vuit tones de pes. Perquè totes toquessin en el mateix moment era necessari el treball conjunt de fins a 40 campaners.

La veritat és que la de la torre de la Catedral em sembla una de les millors visites que es poden fer a Utrecht. Val molt la pena.

EL CENTRAAL MUSEUM D’UTRECHT

El Museu Central o Centraal Museum suposa l’última de les visites que farem a la ciutat. La veritat és que són diversos els museus que hi ha a Utrecht, però a nosaltres no ens dóna el temps per més i preferim gaudir de les passejades per l’Oudergratch i el centre històric.

No obstant això, el Museu Central, ubicat a l’antic monestir de Santa Agnès, té diversos aspectes que ens interessen bastant.

El primer és que és un dels llocs on s’està celebrant el centenari del moviment De Stijl del qual ja hem parlat. És per això que durant aquest any se celebra l’exposició temporal Les Obres mestres de Rietveld. Llarga vida a De Stijl. Aquí podrem aprendre alguna cosa més d’aquell moviment artístic amb les esmentades obres de Gerrit Rietveld, però també amb les aportacions d’altres artistes pertanyents al mateix estil. Si visiteu el museu en un altre moment, sapigueu que el mateix disposa de diverses peces de Rietveld en el seu fons habitual.

Un altre dels aspectes que ens interessen del Museu Central és el seu fons (limitat però excel·lent) pel que fa a obres de l’Escola d’Utrecht. Parlem de l’escola pictòrica que va conèixer i es va inspirar en el treball de Caravaggio a principis del segle XVII, a Roma, i que va fer seus els seus principis artístics. Són els coneguts com Caravaggistas d’Utrecht. Hendrick ter Brugghen, Gerard van Honthorst o Dirck van Baburen són tres dels seus representants més importants. De Gerard van Honthorst gaudim de debò amb la seva famosa obra La alcavota.

El tercer dels punts d’interès era el de conèixer part de l’obra de J.H. Moesman, pintor de principis del segle XX que es pot englobar dins del Surrealisme. La semblança d’algunes de les seves obres amb les del geni de Salvador Dalí és evident. Veritablement sorprenent l’obra d’aquest pintor d’Utrecht injustament oblidat.

I és així com acaba la nostra visita d’aquesta bonica ciutat. Són molts els llocs que cal veure a Utrecht de manera que us aconsello que li dediqueu una jornada sencera. Utrecht, ja no és la germana petita d’Amsterdam. És una ciutat amb vida i personalitat pròpia que mereix ser gaudida.