És el mudèjar, amb diversos edificis que formen part del Patrimoni de la Humanitat, i el modernisme, importat de Catalunya gràcies a la figura de l’arquitecte Pau Monguió, el que s’emporta la palma a Terol i el que s’emportarà la practica totalitat de les mirades dels visitants. Això i la llegenda dels Amants de Terol, enterrats en un mausoleu acord amb la seva importància com a reclam principal de la ciutat i del que després us donarem 4 pinzellades.
Sembla que van ser els ibers els primers que van poblar Terol. Posteriorment, també els romans es van assentar aquí i, d’una o altra manera, també els musulmans, encara que probablement fos en base a algun tipus de fortificació més que una població en si mateix.
Va ser Alfons II, però, qui va fundar la població de Terol a la fi del segle XII, convertint-se de seguida en la més important de les viles de la província, en detriment d’altres nuclis d’origen islàmic com Albarracín.
Dels segles venidors són els més importants monuments que cal veure a Terol. Es tracta d’arquitectura mudèjar. És a dir, la que van alçar els musulmans que van romandre en els territoris conquistats pels cristians. No és estrany, per tant, que aquesta arquitectura ens recordi a la del nord d’Àfrica, per exemple.
VISITAR TERUEL EN 1 DIA.
Hem deixat el cotxe al costat de l’estació de ferrocarril de manera que no hi ha millor manera de començar la nostra ruta per Terol que pujant les monumentals escales que uneixen el pla de l’estació amb l’altiplà on s’ubica el centre històric de Terol.
Es tracta d’una preciosa obra fruit del geni de José Torán. Sent el mudèjar i en menor mesura el modernisme, els dos estils que han donat fama a Terol, no és d’estranyar que l’estil triat per a construir aquesta bonica escalinata fora el neomudèjar, que pren la seva base tant en el mudèjar com en el modernisme. Cal no oblidar que un i altre estil van fer ús del maó i de la ceràmica vidriada que és el material principal utilitzat per erigir aquesta fabulosa escalinata. No pot faltar, en un dels últims plans, un conjunt escultòric que ens recorda la història dels Amants de Terol, de la qual després parlarem.
TORRE DEL SALVADOR
Prenem el Carrer del Salvador per topar-nos de front amb la primera de les quatre grans torres mudèjars que cal veure a Terol i que formen part del Patrimoni de la Humanitat. Es tracta de la Torre del Salvador, de finals del segle XIII o principis del XIV. Una autèntica meravella de 40 metres d’altura construïda a base de maó i ceràmica, com és habitual en l’art mudèjar. Es fa difícil dir quina és la més bella de les 4 que visitarem (en realitat tres, perquè la torre de la catedral està actualment en obres), però potser és aquesta la que disposa d’una ornamentació més laboriosa. Una curiositat és que diverses d’aquestes torres estan obertes a la part inferior per tal de deixar pas als transeünts.
LA PLAÇA DEL TORICO I LA RUTA DEL MODERNISME DE TERUEL
De seguida arribem a la Plaça del Torico, que és la principal del nucli antic i la més important que cal veure a Toledo. Pren el nom del petit bou situat a la part alta d’una columna que domina la plaça en qüestió. Columna que en ocasió de les dates nadalenques queda amagada enmig d’un arbre de Nadal, per cert. Tampoc podrem beure de cap dels quatre canelles de la font situada a la base de la columna i que, segons sembla, porta sort a qui d’ella begui.
El torico en qüestió, que és un dels símbols de Terol, no és més que una petitíssima estatueta. Per cert, ens avisen que als de Terol per a res els agrada que es digui que el torico és molt més petitó del que s’esperava, de manera que més val anar amb compte amb els comentaris abocats davant el petit bou que, per cert, pesa uns 54 quilos.
Aquesta plaça, tot i ser petita és ben bonica. Té una forma més o menys triangular, sent porticada gairebé del tot.
I és, precisament, en aquesta plaça on ens trobarem amb dos dels millors exemples del modernisme que cal veure a Terol. Em refereixo a la Casa del Torico, la més bella de totes les de la ciutat, amb permís de la Casa Ferrán, i la Casa de la Madrilenya, més estreta, una mica menys ostentosa, però no menys impressionant.
Les dues mansions són obres de Pau Monguió Segura, arquitecte català arribat de Tarragona que va ser el veritable artífex de convertir la població de Terol en una de les capitals espanyoles del Modernisme. Monguió va obtenir la plaça d’arquitecte municipal, però més enllà d’això, va ser qui va dissenyar un bon nombre de mansions per a la emergent burgesia de Terol del primer terç del segle XX. Monguió bevia de les fonts del modernisme català, com no podria ser d’una altra manera, però especialment de Domènech i Montaner, autor del Palau de la Música i l’Hospital de Sant Pau, tots dos de de Barcelona.
Un altre exemple de la Ruta del Modernisme de Terol el trobem en la propera Casa Ferran, també del mateix arquitecte, situada en el Carrer Nou, a uns 50 metres de la plaça del Torico. No obstant això, la capital de Terol està esquitxada de petites obres mestres del modernisme que un s’anirà trobant cada pocs passos. Si esteu més interessats en el tema, l’Oficina de Turisme publica un tríptic en relació a aquesta temàtica. Terol, principalment gràcies a la figura de Monguió, forma part de la Ruta Europea del Modernisme.
CONJUNT DE SAN PEDRO I LOS AMANTES DE TERUEL
Després de visitar la plaça del Torico ens dirigim al que és el més important dels llocs que cal veure a Terol. I el més famós, per descomptat. Em refereixo al Mausoleu dels Amants de Terol. O molt millor dit, al conjunt formant pel Mausoleu, l’Església de Sant Pere, la Torre de Sant Pere, el ándito, el Claustre i el Absis.
Més enllà de la llegenda dels Amants de Terol (que us expliquem en el requadre groc), el conjunt és una autèntica meravella que es visita en un recorregut guiat que té una durada d’uns 45 minuts. La Torre de Sant Pere és una altra més de les que ens il·lustren la brillantor que va obtenir l’art mudèjar en aquesta ciutat. Una meravella d’argila i ceràmica que forma part, com les altra tres torres, del Patrimoni de la Humanitat. També en aquest cas, a la planta baixa se situa un passadís que permet seguir el camí als vianants.
L’església de Sant Pere és una obra meravellosa del gòtic de Terol, alçada durant el segle XIV, en una sola nau i amb capelles laterals situades entre els contraforts. No obstant això, el que més crida l’atenció és la seva formidable decoració policromada que decora la totalitat de la nau així com la creueria. És una obra de finals del XIX que no deixa indiferent a ningú. Igual d’impressionant és el retaule renaixentista obra de l’artista francès Gabriel Jolly, autor també del retaule de l’altar major de la Catedral.
Durant la visita guiada al conjunt dels Amants de Terol s’accedeix també a la Torre de Sant Pere, des d’on de obtenen boniques vistes de la ciutat, i al ándito, una mena de passeig que recorre l’església per fora, des del primer pis; i al Claustre de Sant Pere, del segle IV, encara que molt reconstruït.
La visita guiada al conjunt acaba en el panteó dels Amants de Terol on, qui més qui menys, espera torn per tal d’immortalitzar-se al costat de l’obra de Juan de Ávalos, sota les quals es van situar les mòmies dels arxifamosos Isabel i Juan Diego.
No obstant això, per a aquest moment el pare d’Isabel ja li havia buscat marit a la noia i just va tornar Diego el dia del casament d’Isabel amb el seu ric pretendent. No obstant això, la nit de noces, Diego va aconseguir entrar a l’alcova d’Isabel i li va requerir un últim petó al qual Isabel es va negar. El jove va caure mort als peus de la noia.
A Diego el van enterrar a l’església de Sant Pere i fins allà es va dirigir Isabel per donar-li aquell últim petó que en vida li havia negat. A l’apartar la mortalla per besar-lo va caure també fulminada en una de les històries de desamor més tristes que les llegendes ens expliquen. Els van enterrar junts i avui són un dels símbols de Terol.
LA CATEDRAL DE TERUEL
El següent punt d’aquesta visita als llocs més atractius que cal veure a Terol ens porta a la Catedral de l’Assumpció. Hem tornat a la Plaça del Torico i hem pres el Carrer Santa Maria per arribar-hi en menys de cinc minuts.
La Catedral de Terol és una obra iniciada a finals de la XII tot i que amb moltes transformacions dutes a terme en els segles successius. Per desgràcia no podem gaudir d’una altra de les torres mudèjars de Terol, per trobar-se en obres. No obstant, sí que podem conèixer el seu interior. Després de passar per caixa, això sí.
No és la Catedral una obra colossal, ni molt menys. Les seves dimensions palidèixen enfront de les grans catedrals europees. No obstant això són diversos els tresors que podrem conèixer al seu interior. Potser és el seu meravellós enteixinat mudèjar, del segle XIII, un dels elements més extraordinaris que calgui veure a Terol. Només per aquest motiu ja seria suficient l’incloure la Catedral com un temple d’obligada visita. La decoració, d’evident inspiració morisca com no podria ser d’altra manera, alterna els motius geomètrics amb els vegetals i amb la iconografia cristiana, amb un bon nombre de personatges de les Santa Escriptures, inclosos Jesucrist, diversos sants o escenes de la Passió. Una meravella.
No menys espectacular és el retaule major, una altra obra mestra del renaixement tallada per Gabriel Jolly. Aprofitant que esteu davant del retaule, cal no deixar de mirar cap amunt per gaudir de la part interna del cimbori.
Així mateix, cal no perdre detall de la capella de la Coronació, amb un bonic retaule gòtic que ens mostra la Coronació de la Mare de Déu al costat d’altres diverses escenes, i de la barroca Capella de la Immaculada.
Per cert, després de visitar la Catedral la voregem per complet, adonant-nos d’un bonic edifici que queda a la plaça posterior a aquesta. Es tracta de la Casa de la Comunitat, una construcció renaixentista del segle XVI que disposa d’una meravellosa portalada així com una no menys cridanera galeria oberta mitjançant arcs de mig punt suportats per columnes, dominant el pis superior de l’edifici. En l’actualitat es tracta de la seu del Museu Provincial del qual no tindrem temps de visitar.
TORRE DE SAN MARTÍN
Ja hem comentat que són quatre les torres mudèjars que cal veure a Terol. La de Sant Martí serà, per tant, l’última que coneixerem. Se situa a la plaça Pérez Pardo, on també es localitza la Casa de la Cultura, que fa les funcions de biblioteca pública, i el Seminari Conciliar. Potser és aquesta la més esvelta de les quatre torres mudèjars de Terol. El curiós és que, en aquesta ocasió, es tracta de dues torres superposades. La segona, la que envolta la interior, és la que suporta l’ornamentació mitjançant l’habitual ús de la ceràmica vidriada que s’alterna amb els maons d’argila, el material habitual de construcció d’aquestes meravelles mudèjars. Es tracta d’una obra del primer terç del segle XIV. Novament, la planta baixa està oberta mitjançant un passadís.
Després de visitar aquesta última joia del mudèjar de Terol és hora de tornar a la plaça del Torico i començar a buscar un bon lloc per sopar. Opcions no en falten en una ciutat que viu per al turisme, particularment després de la inclusió del mudèjar de Terol dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat.
Després del sopar, encara tindrem una bona estona per gaudir dels monuments més importants que cal veure a Terol. En aquesta ocasió, il·luminats. La veritat és que el passeig nocturn no desmereix al diürn.