L’origen de Siena l’hem de trobar bastant abans de la colonització per part de la Roma Imperial, quan la vella Sena Julia era súbdita de la capital. Ja en temps dels etruscs hauria existit algun tipus d’assentament al turó on s’emplaça aquesta ciutat, de manera que és a ells a qui els devem aquest emplaçament.
La veritat és que l’auspici romà no va portar molta prosperitat a la ciutat de Sena Julia. No obstant això, després de la invasió llombarda sí que la ciutat aconsegueix desenvolupar-comercialment.
Després dels llombards van arribar els francs que, units a l’aristocràcia local, van acabar per fundar una incipient República de Siena, l’establiment de la quan hem de situar-la el 1125. Durant els segles següents la prosperitat de Siena va augmentar de forma exponencial. A la seva vocació comercial se li va unir la seva capacitat com a gran centre prestatari de diners, de manera que es converteix en una de les ciutats-estat més pròsperes de la Península Italiana. La major part dels grans edificis que cal veure a Siena, com la Catedral o el Palau Públic corresponen a aquesta època de màxima esplendor de la República de Siena. També la Universitat de Siena és fundada durant el segle XIII, sent una de les més antigues d’Europa, fet que testimonia la importància d’aquesta ciutat-estat durant l’Edat Mitjana.
És una època marcada, a més, pels enfrontaments amb la ciutat rival de Florència, que pugnava amb Siena per convertir-se en l’actor més important de la zona.
La decadència de Siena l’hem de situar a partir de mitjans del segle XIV, quan la ciutat es veu assolada per l’epidèmia de la pesta. Encara que Siena es va reposar (i prova d’això és la fundació, en 1472, del banc més antic del món que segueix en funcionament, el Monte dei Paschi), la prosperitat mai arribaria a apropar-se a la dels segles anteriors. Finalment, Siena cau sota domini de la seva gran rival, Florència, el 1555. Aquest fet marca el final de l’altre temps rica República de Siena.
VISITAR SIENA EN 1 DIA
En centre històric de l’antiga ciutat-estat és bastant compacte, de manera que els monuments que cal veure a Siena són accessibles en una visita d’un dia des de Florència, capital de la Toscana, com en el nostre cas.
L’autobús procedent de Florència ens deixa a la Piazza la Lizza, als peus del centre històric. Des d’aquí fins a la plaça del Camp, la gran àgora que cal veure a Siena i destí de tots els turistes que s’apropen a la població, no hi ha més de cinc-cents metres.
Busquem el Viale Tozzi per, després de passar per la Piazza Giacomo Matteotti, prendre la Via Banchi di Sopra, una de les més belles del centre històric de Roma i que ens portarà fins a la citada Plaça del Camp.
Abans, però, ens aturem en una altra placeta, Piazza Salimbeni, dominada pel palau homònim. Es tracta d’un dels més bells palaus gòtics de la ciutat. Actualment, el Palau Salimbeni està ocupat per dependències del banc Monte dei Paschi, que ja hem comentats que és el més antic entre els que segueixen en funcionament en el món sencer.
Seguim per l’estreta i bella Via Banchi di Sopra, per a vianants, molt comercial i que bull d’activitat des de primeríssima hora. Abans d’entrar a la Plaça del Camp ens fixem en un edifici, la Lògia de la Mercaderia, que antany formava part de l’adjacent Palau de la Mercaderia. Es tracta d’una lògia construïda en un estil de transició del gòtic al renaixentista, a la fi del XV i format per tres arcs sustentats sobre pilars, decorats amb estàtues.
Ara sí, un arc subterrani ens porta fins a la Plaça del Camp, una de les més belles d’Europa i escenari del famosíssim Palio, la cursa de cavalls que es disputa dues vegades a l’any i que enfronta els diferents barris de la ciutat de Siena .
La Piazza del Campo de Siena és de vianants, està dissenyada en forma de petxina i té al Palau Públic el més bell i espectacular edifici de quants l’envolten. Abans, però, ens fixem en una font situada just davant del palau en qüestió. De tracta de la Fonte Gaia, construïda en la llunyana data de 1419 com a punt final del sistema de canals que portaven l’aigua des dels afores de la ciutat. La marmòria font està bellíssimament decorada gràcies a una sèrie de baix relleus obra de Jacopo della Quercia.
Ara sí, és moment de detenir-se en el Palau Públic o Palau Comunal, l’edifici més important a visitar a Siena costat de la Catedral. Es tracta d’un dels ajuntaments més antics d’Europa al mateix temps que un dels més bells representants del gòtic civil d’Europa. Pedra i maó són els materials gairebé únics de construcció per a aquest edifici del segle XIV que és conegut pel seu esvelt i altíssim campanar, la Torre Mangia, una de les torres medievals més belles d’Itàlia.
La Torre Mangia, edificada a partir de 1338, s’alça fins als 88 metres d’altura i suposa la imprescindible talaia des d’on gaudir de la millor vista de la ciutat de Siena. Als nostres peus s’obre la bella Plaça del Camp. I més enllà, tot l’entramat de carrerons medievals, les universals teulades de teules i, al fons, la Catedral de Nostra Senyora de l’Assumpció, el nostre proper destí. Pujar a la Torre Mangia és, sens dubte, un imprescindible de Siena.
Actualment, el Palazzo Pubblico alberga les dependències del Museu Comunal de Siena, de manera que és possible visitar-lo. La veritat és que les diferents sales, decorades amb frescos, són d’impressió. Potser la més bella sigui la Sala del Risorgimento, encara que no menys espectacular és la capella del palau.
Després de la visita al Palazzo Pubblico ens perdem pels carrerons de la població fins a arribar al segon dels grans monuments que cal veure a Siena: la Catedral.
LA CATEDRAL DE SIENA, JOYA DEL GÒTIC TOSCÀ
La Catedral de Siena, bell exemple del gòtic toscà, està dedicada a l’Assumpció de la Verge. Es tracta d’un temple del segle XIII acabat pel famós arquitecte, escultor i pintor Giovanni Pisano, probablement sobre la base d’un temple previ.
Presenta base de creu llatina, amb una bonica cúpula sobre el transsepte i un bellíssim campanar. La façana, però també l’interior del temple, està decorat gràcies a l’ús de marbre blanc i negre, cosa molt típica del gòtic toscà, encara que en altres temples de la regió es va utilitzar també el marbre vermellós.
La façana de la Catedral de Siena, molt en la línia de les façanes-pantalla d’altres catedrals toscanes, és una de les més belles del gòtic. A diferència de la Catedral de Florència, va ser edificada al mateix temps que la resta de la construcció (a Santa Maria del Fiore, és neogòtica i, per tant, força posterior). Estàtues de filòsofs, profetes i apòstols decoren aquesta façana occidental. Els originals eren obra del propi Giovanni Pisano encara que les que podem veure en l’actualitat no són més que meres còpies.
El que si és bastant posterior a la resta de la façana són els mosaics d’estil venecià que decoren els gablets triangulars.
L’interior no és menys espectacular que la façana. Les columnes estan decorades amb els mateixos marbres blancs i negre-verdosos vistos a l’exterior. A més, cal no deixar d’admirar les múltiples obres mestres que alberga aquesta meravella de catedral, com el púlpit esculpit per Nicola Pisano, un Sant Joan Baptista de Donatello, dues escultures de Sant Pere i Sant Pau, obra de Miquel Àngel, o la capella Chigi, al transsepte dreta i que alberga un Sant Girolamo i una Maria Magdalena, obres del geni barroc de Bernini.
No obstant això, l’estada més espectacular de la catedral és, al meu entendre, l’exultant Biblioteca Piccolomini. És, sens dubte, un dels espais imprescindibles de Siena. No visitar-la seria un crim, per a una fabulosa estança situada a la nau esquerra de la catedral i construïda amb la idea d’albergar els llibres pertanyents a la col·lecció de Pius II. L’arquebisbe Piccolomini, nebot del Sant Pare, va ser l’encarregat de manar construir tan gran bellesa. La decoració de la volta i dels murs és excepcional i converteixen la visita a la catedral de Siena en imprescindible. La sèrie de pintures evoquen la vida de Pius II. Pinturicchio és l’autor principal dels frescos en qüestió, encara que sempre s’ha parlat de la intervenció d’un jove Rafael Sanzio, que hauria format part de l’escola del seu llavors mestre, Pinturricchio.
Finalment, val la pena visitar el fabulós baptisteri de la Catedral de Siena, dedicat a Sant Joan. Cal sortir del temple, envoltar-lo i entrar per una porta que res sembla indicar el que ens trobarem al seu interior.
Encara que en el centre del baptisteri es localitza una bella pila baptismal, els nostres ulls es dirigeixen, de seguida, cap a l’enlluernadora decoració de murs i cúpules, uns frescos renaixentistes d’excepció que podrien fer empal·lidir la pila baptismal en si mateixa i que són obra de Francesco di Giorgio, Lorenzo Il Vecchietta i Michele di Matteo.
No obstant això, la pila baptismal és també una obra sublim. Va ser decorada per alguns dels majors artistes de la història del renaixement, inclosos Lorenzo Ghiberti (cèlebre autor de les Portes del Paradís del baptisteri de Florència), Donatello o Della Quercia.
I amb la visita al baptisteri de la Catedral de Siena donem per acabat la nostra visita als monuments més importants que cal veure a Siena. És moment, ara, de perdre´s pels seus carrerons, gaudir de l’ambient sienès i buscar algun bon restaurant on gaudir de la cuina d’aquesta ciutat toscana.