Ruan. La Catedral de Monet i una de les més belles ciutats de Normandia.

Que ver en Ruan en 1 día. O en medio día, porque este fue el tiempo que dispondré para recorrer esta bonita población. Ruan, capital administrativa de Normandía, es una de las ciudades francesas más desconocidas por los españoles. Y es una pena, porque no solo supone una etapa imprescindible de cualquier viaje a Normandía, si no que localizada a solo una hora y media de París, podría ser considerada una excursión de un día ideal para poder ser disfrutada desde París.

Y es que aunque actualmente Ruan es una ciudad más bien pequeña, de poco más de 100.000 habitantes, durante la edad media fue la segunda ciudad en importancia de Francia. Testigo de ello son no solo su bella catedral, si no las múltiples iglesias y abadías de proporciones catedralicias que pueblan un centro histórico medieval cuya extensión es solo superado por el parisino. 

I no és poc mèrit que Ruan conservi tan gran centre històric, tenint en compte que es va tractar d’una de les ciutats més durament castigades durant la Segona Guerra Mundial. Particularment després que fos ocupada per l’exèrcit alemany durant quatre llargs anys i que, en un intent per recuperar-la, les pròpies tropes aliades estiguessin a punt de destruir-la completament. Ruan, sumida en flames durant tres llargs dies amb les seves corresponents nits, va perdre el quaranta per cent del seu centre medieval. No obstant això, unes dues mil d’aquells vells habitatges construïts amb la característica tècnica de l’entramat de fusta, van resistir i avui dia són un dels motius que converteixen en aquesta ciutat en una de les més pintoresques de França.

VISITAR RUAN EN 1 DIA.

LA CATEDRAL DE RUAN.

Comencem el recorregut pels edificis i llocs més importants que cal veure a Ruan per un dels seus emblemes. Parlem de la Catedral, el temple immortalitzat per Claude Monet en més de 40 ocasions en una de les sèries pictòriques més famoses de la història.

L’artista va pintar aquesta joia del gòtic francès des de diferents ubicacions i en diferents hores del dia i sota condicions atmosfèriques diverses. Això suposa un compendi de com canvia el color de la pedra segons la incidència dels raigs del sol i el tamís que suposen els habituals núvols normands.

La Catedral de Notre Dame de Ruan es va començar a principis del segle XIII per tal de substituir el temple romànic existent per un nou edifici gòtic, l’estil imperant en el moment. Els treballs no es van donar per finalitzats fins a tres segles més tard, motiu pel qual a la Catedral de Ruan serà fàcil visualitzar l’evolució del gòtic fins arribar a un estil d’acord amb el gòtic florit.

Es tracta de la segona catedral més llarga de tot França encara que la seva altura és bastant menor a les d’Amiens, Reims o Beuvais. Això pel que fa referència a l’alçada de la nau, ja que l’altura de l’agulla del transsepte s’eleva fins els  151 metres d’altura, sent en el moment de la seva construcció la més alta del món i, encara ara, la més alta entre les franceses.

Donem una bona volta per la Catedral, meravellant-nos amb algunes de les vidrieres medievals que es van poder conservar durant la guerra. També ens sorprenem amb la tomba de Ricard Cor de Lleó, el cor del qual va ser dipositat a la catedral per exprés desig del monarca anglès i, particularment, amb la seva meravellosa escala llaurada en pedra que es considera el primer exemple del renaixement a França.

SAINT MACLOU I L’ESGLÉSIA ABACIAL DE SAINT OUEN

Sortim de la Catedral i prenem Rue Saint Roman, una de les més boniques del centre històric i on els habitatges construïts amb entramats de fusta són la norma. En alguns d’ells podem comprovar que els pisos superiors sobresurten en relació a la planta. En algunes poblacions això obeïa al fet que els impostos a pagar es relacionaven amb la superfície ocupada a la planta baixa. No era el cas de Ruan, de manera que aquí el motiu era purament estètic i va ser prohibit durant les èpoques d’epidèmies darrere d’una major salubritat, quan en els carrerons més estrets els habitatges podien arribar a contactar amb les que hi havia davant. Un d’aquests carrerons especialment estrets part precisament de Rue Saint Roman i pren en nom de Rue des Chanoines. És dels més bells carrerons del centre històric de Rouen.

Arribem finalment a Sant Maclou, una església gòtica de proporcions catedralícies dedicada a un dels sants fundadors de la Bretanya, Sant Maclou. Igual que part de la catedral, Sant Maclou es va edificar en gòtic flamíger. Per tant correspon ja al final d’aquest moviment, al segle XV. No obstant això, la seva fletxa o agulla, que s’alça fins als 83 metres d’altura, és bastant posterior, doncs va ser inclosa en el segle XIX. Per desgràcia no podem entrar al temple perquè avui és festiu.

Sí que podem entrar, però, a l’Atri de Sant Maclou. A aquest antic cementeri s’accedeix a través d’un passadís que s’obre des de Rue Martainville. La veritat que, amb la seva forma de claustre i construït també gràcies a les habituals bigues de fusta, és un lloc certament curiós. En els travessers laterals trobem símbols llaurats a la mateixa fusta i que fan referència a la mort, com calaveres, taüts o dagues.

Ni tres-cents metres separen aquest lloc del nostre proper objectiu, l’Abadia Saint-Ouen. Es tracta d’un altre testimoni que ens recorda la importància de la ciutat durant l’edat mitjana i un dels monuments que cal veure a Ruan de manera inexcusable. La mida d’aquest temple torna a ser sorprenent, amb 137 metres de llarg i 33 d’alt. Correspon al segle XIV i, en aquest cas, sí que es van conservar bastantes de les vidrieres originals. No obstant això, com ens ha passat amb Sant-Maclou, ens hem de conformar amb visitar el seu exterior i rodejar-la per fora. A la capçalera hi ha un bonic parc arbrat on poder descansar durant uns minuts. Just al costat d’aquest enorme temple es localitza l’Hotel de Ville. És a dir, l’ajuntament de Ruan.

PALAU DE JUSTÍCIA DE RUAN, PLAÇA DEL VELL MERCAT I CARRER DEL RELLOTGE.

El següent edifici que cal veure a Ruan és el del seu enorme Palau de Justícia. Té el seu origen a finals del segle XV i inicis del XVI, exercint inicialment la funció de sala perquè els comerciants poguessin reunir-se. Posteriorment, l’edifici es va ampliar per convertir-se en el Palau de Justícia de Ruan.

Com correspon a l’època, estem ja en plena transició entre el gòtic i el renaixement. En aquest sentit, si bé els pinacles de la façana principal fan referència al gòtic florit, els seus finestrals són ja renaixentistes. Es tracta d’un edifici públic i, per tant, de lliure accés. No obstant això, per ser festiu avui ens hem d’acontentar amb gaudir de la seva meravellosa façana.

Això sí, després dels greus danys soferts durant la Segona guerra mundial, el Palau de Justícia de Ruan va haver de ser remodelat gairebé del tot. Només part dels murs van resistir a tan terrible envit.

De seguida arribem a l’última de les places que visitarem en Ruan. Es tracta de la Plaça del Vell Mercat. Es tracta d’un emplaçament francament ampli on en l’època medieval es situava el mercat de la població. La seva perifèria està ocupada per un bon nombre d’aquests dos mil habitatges medievals que van resistir als avatars de la Segona Guerra Mundial. Alguns, però, van ser portats aquí des del barri de Sant Maclou. Es tracta d’un dels espais més bells de la ciutat i també dels més històrics.

Va ser aquí on el 30 de maig de 1431 va ser condemnada a la foguera Joana d’Arc, una de les heroïnes històriques del poble francès. Una creu ens recorda aquell episodi. No obstant això, més curiosa és l’església localitzada just al centre de la plaça del Vell Mercat i que està dedicada a la mateixa Joana d’Arc, que va ser santificada el 1920 durant el pontificat de Benedicte XV. Es tracta d’un temple molt modern, amb una curiosa teulada de pissarra la forma de la qual podria fer-nos recordar la d’un barret. A l’interior de l’església trobem els vitralls medievals de l’Església de Sant-Vicent, que van ser col·locats en aquest espai tan innovador. La veritat és que el contrast és sorprenent i a ningú deixa indiferent. A mi personalment, em sembla molt bonica.

Tanquem el cercle que ens portarà de nou a la Catedral de Rouen passant per una altra dels carrers més interessants de la ciutat: el Carrer del Gran Rellotge. El nom fa referència a un altre dels monuments que cal veure a Ruan i que es localitza a mig camí entre la Plaça del Vell Mercat i la Catedral. Ens referim a un vell i gran rellotge astronòmic, del segle XIV. Es tracta d’una de les inevitables fotografies que el viatger s’emportarà de Ruan. El campanar adjacent és d’estil gòtic. En dies laborables, la seva visita permet gaudir tant d’unes meravelloses vistes (de ben segur) del centre històric de Rouen com del mecanisme interior del bonic rellotge. El mateix carrer Gros Horloge o Gran Rellotge, és un dels més pintorescs, amb diverses dels habitatges més antigues de la ciutat i que es van salvar de l’atac anglès durant la Segona Guerra Mundial.

I amb aquesta visita acabem la nostra visita pels llocs i monuments més importants de Ruan, una bonica ciutat que ha de ser inclosa en el recorregut de qualsevol viatge a Normandia, però que també suposa una excel·lent excursió d’un dia des de París.