PERPINYÀ. Passeig per la capital de la Catalunya Nord.

Visitar Perpinyà en 1 dia (Perpignan en francès). Perpinyà va suposar durant més de 40 anys quelcom així com l’accés a la llibertat per bona part del poble espanyol. Situada al sud de França, a uns 50 quilòmetres de la frontera espanyola, arribar a Perpinyà suposava arribar a la democràcia per escapar de la dictadura espanyola.

I no necessàriament havien de ser exiliats els que arribessin a Perpinyà per sentir aquell alleujament. També arribaven a la ciutat francesa espanyols desitjosos de conèixer l’últim en cinema o cultura, que s’escapaven al sud de França sabedors que aquí podrien accedir a un tipus de cultura que al seu país sabien vetat. A la propera data de 1972, van ser molts els espanyols que es van desplaçar a Perpinyà per gaudir de la pel·lícula L’Últim tango a París, de Bernardo Bertolucci, censurada pel règim franquista i que no va arribar a les pantalles espanyoles fins a cinc anys més tard.

Molt han canviat les coses des d’aquells anys, però Perpinyà segueix sent una població amb suficient interès per dedicar-li un dia sencer.

En aquest post us explicarem quins són els llocs que cal veure a Perpinyà en 1 dia, a més d’aconsellar-sobre l’allotjament o on menjar a Perpinyà.

BREU HISTÒRIA DE PERPINYÀ.

Abans de començar amb els llocs que cal veure a Perpinyà, permeteu-me que donem una ullada a la seva història.

Encara que les dades són una mica confuses, sembla ser que Perpinyà hauria estat fundada pels romans, com moltes altres ciutats del sud de França, inclosa Narbona que també hem visitat durant aquest viatge.

No obstant això no és fins al segle X quan Perpinyà es converteix en una població de certa importància, com a capital del Comtat de Rosselló. En 1172 la ciutat s’incorpora a la Corona d’Aragó, encara que el monarca concedeix a la ciutat la Carta Municipal el 1197 el que li permetia gaudir de certs privilegis i autonomia.

Després de la mort de Jaume I el Conqueridor, el monarca catalanoaragonès divideix el seu regnat. Al segon fill, Jaume II li correspondran els antics comptats del Rosselló i la Cerdanya així com les Illes Balears. Són els anys del Regne de Mallorca, entre 1276 i 1349. Després de la mort de Jaume III, nét de Jaume II, els territoris són reincorporats a la Corona d’Aragó.

Una nova volta de rosca esdevé després del Tractat dels Pirineus que va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys, signat per Felip IV d’Espanya i Lluís XIV de França. Espanya va perdre part del Comtat de la Cerdanya així com la totalitat del Comtat del Rosselló; i Perpinyà va ser incorporada al Regne de França. Des de llavors, Perpinyà ha estat considerada, d’una manera o altra, capital de la Catalunya Nord, denominació donada als territoris de parla catalana perduts per Espanya després del Tractat dels Pirineus.

VISITAR PERPINYÀ EN 1 DIA.

EL CASTELLET.

Perpinyà va ser durant segles una ciutat emmurallada. I encara que res queda d’aquell mur que envoltava l’avui centre històric de la població sí que podem visitar la que era la porta principal de la ciutat. És el Castellet, monument històric des de 1889 i símbol de Perpinyà.

Es tracta d’un bonic edifici conegut com Casa Pairal i que exerceix les funcions de Museu d’història de la ciutat. Aquí podrem començar-nos a familiaritzar amb Perpinyà, que va ser la capital del Regne de Mallorca entre els anys 1276 i 1344. D’aquell període històric visitarem més tard un altre dels monuments que cal veure a Perpinyà: el Palau dels Reis de Mallorca.

No obstant això, el Castellet és bastant anterior, doncs va ser alçat en temps de Pere IV d’Aragó el 1368, utilitzant maons vermellosos per a la seva construcció. Després de diverses remodelacions, el Castellet de Perpinyà va acomplir funcions de presó d’estat després del Tractat dels Pirineus pel qual Espanya va perdre part del seu territori en favor de França.

Avui en dia, com hem dit, el Castellet és un dels museus més estimats per als perpinyanesos. No en va, ens explica sobre la seva història i la seva cultura. Val la pena i, a més, des de dalt de la seva torre es gaudeix d’unes meravelloses vistes de la ciutat.

LLOTJA DE MAR I AJUNTAMENT.

Des del Castellet prenem el Carrer Louis Blanc per arribar, de seguida, a la Llotja de Mar, un altre dels vestigis que cal veure a Perpinyà d’aquella daurada època en què va ser capital del Regne de Mallorca.

La Llotja de Mar és un bonic edifici gòtic de finals del segle XIV que exercia les funcions de consolat de la mar i borsa de comerç. Quelcom indispensable per a una ciutat amb una important vocació comercial. Eren habituals aquest tipus d’edificis en les principals ciutats de la corona Catalano-Aragonesa. De fet, podem trobar edificis similars a Barcelona, València o Mallorca. Els pòrtics apuntats i les belles i decorades finestres del primer pis són típiques del gòtic català.

Al costat de la Llotja de Mar se situa l’Hotel de Ville. És a dir, l’ajuntament de la ciutat. Es localitza en un altre bonic edifici gòtic del segle XIII. Al pati porticat no us podeu perdre una de les més belles obres del famós escultor de la Catalunya nord, Arístides Maillol: la Mediterrània. Val la pena, a més, entrar al excels Saló de Noces de l’Ajuntament, d’entrada lliure i de decoració exquisida.

CASA XANXO

Busquem ara fa un estret carreró, de nom Rue de la Main de Fer. Aquí trobem un dels habitatges civils més belle d’aquell període històric on la ciutat va prosperar gràcies al comerç tèxtil i l’exportació. La Casa Xanxo era la rica mansió palatina d’un empresari d’èxit de la Perpinyà de principis del segle XVI. Cal aturar-se en l’acurada ornamentació de les finestres i el fris de la façana principal, on es representen els pecats capitals.

L’interior és també d’entrada lliure i encara que no sigui especialment interessant el seu contingut, sí que val la pena fer-li un cop d’ull per tal de saber com era un habitatge palatina de l’època d’esplendor de Perpinyà.

CATEDRAL DE SANT JOAN BAPTISTA I CEMENTIRI.

Molt a prop de la Casa Xanxo trobem la Catedral de Sant Joan Baptista. No espereu trobar la típica catedral gòtica francesa tan habitual a la Ille de France o rodalies. Per descomptat, la catedral de Perpinyà no pot competir amb les d’Amiens o Reims. No obstant això, us asseguro que val la pena visitar-la.

Es tracta d’un temple d’una sola nau i amb moltes capelles laterals, encara que inicialment quan va ser alçada a principis del segle XIV disposava de tres naus. L’església de Sant Joan Baptista va ser ascendida a la categoria de Catedral a partir de 1601. A les capelles laterals podem conèixer un bon nombre de bonics retaules barrocs, amb els seus daurats i querubins, com és habitual d’aquest estil.

Al costat de la Catedral es localitza el Cementiri, que és l’únic claustre-cementiri entre les catedrals franceses. Un claustre gòtic, per cert, que ens mostra quatre galeries d’enormes dimensions. No obstant això, encara que l’horari d’obertura és de 11 a 17.30 segons el rètol de la porta, el claustre roman tancat i només el podem visualitzar des de les finestres que donen a la Rue Almirall Ribeil. Menys és res.

MUSEU D’ART HYACINTHE RIGAUD

Tornem a passar per davant de la Llotja de Mar per buscar la Rue Mailly. Allà es localitza el més important dels museus que cal veure a Perpinyà: el Museu Haycinthe Rigaud o Jacint Rigau. Aquest museu que ha estat renovat recentment porta el nom de Haycinthe Rigaud, un dels artistes més importants de Perpinyà. A l’interior, com no podria ser d’altra manera, podrem conèixer algunes de les seves pintures més conegudes, inclosos diversos dels autoretrats que va pintar. La veritat és que es tracta d’un pintor barroc que mereixeria molta més fama de la que en realitat té. La seva manera de pintar recorda en ocasions a Rembrandt, del que sembla que Rigaud era admirador. Més enllà de l’obra de l’artista que dóna nom al museu, en aquest edifici podrem trobar una completa representació de l’art rossellonès amb ales dedicades als períodes gòtic, barroc i modern. No hi falta l’obra dels artistes més importants de la regió, així com d’altres autors francesos i algun forà, com un llenç del mateix Pablo Picasso. Aquí trobarem diverses escultures d’Arístides Maillol, inclosa una estilitzada Eva amb la seva poma.

Per cert, amb l’entrada podreu demanar una interactiva tablet que mostra el context històric i artístic de les obres més interessants del museu, en espanyol (i en català també).

PALAU DELS REIS DE MALLORCA

Hem deixat per a la tarda la visita al més important dels monuments que cal veure a Perpinyà. Em refereixo al Palau dels Reis de Mallorca. És també el que es troba més allunyat del centre històric ja que va ser alçat en un suau turó al sud de la ciutat. En realitat, a no més de quinze minuts a peu de la Llotja de Mar.

El Palau dels Reis de Mallorca va ser alçat en temps de Jaume II, segon fill de Jaume I el Conqueridor i que va rebre del seu pare part del seu regne. En concret, Mallorca i el que avui és la Catalunya Nord. Perpinyà es va convertir en capital del Regne de Mallorca i el monarca va manar alçar un palau-fortalesa digne de la seva posició. Es tracta d’un palau gòtic, de finals del segle XIII. És a dir, que va ser construït ja a la fi de l’Edat Mitjana. Podrem conèixer diverses de les seves dependència així com les seves dues capelles superposades i la Torre de l’Homenatge, des d’on es gaudeix d’unes vistes privilegiades no només de la ciutat sinó de tota la regió. Al nord de Perpinyà destaca el cim nevat del Canigó, la muntanya més mítica de la Catalunya Nord.

I amb la visita al Palau dels Reis de Mallorca acabem el nostre recorregut per la capital del Rosselló, la regió històrica que va passar a mans franceses després del Tractat dels Pirineus.

I amb la visita al Palau dels Reis de Mallorca acabem el nostre recorregut per la capital del Rosselló, la regió històrica que va passar a mans franceses després del Tractat dels Pirineus.

ON DORMIR A PERPINYÀ.

Val la pena fer nit a Perpinyà, per tal de gaudir del seu ric patrimoni. A més, suposa una molt bona base per conèixer alguns dels llocs que es troben propers i que tenen molt interès, com Cotlliure, Elna, Ceret o Prades de Conflent.

HOTEL DE FRANCE. Nosaltres vam dormir a l’hotel de gamma mitjana que té en la seva localització, a un minut del Castellet, una de les seves millors virtuts. Vam gaudir d’una habitació triple, molt àmplia i amb comoditats diverses. L’esmorzar és complet i amb productes naturals que sempre s’agraeix. És una de les millors opcions dins dels allotjaments de nivell mitjà. Podeu mirar els preus en aquest enllaç.