Narbona, és una ciutat del sud de França, situada a només un centenar de quilòmetres de la frontera espanyola, en plena regió d’Occitània. La població suposa un bon lloc per utilitzar com a base d’operacions per visitar part de la província de l’Aude-País Càtar, amb llocs de tant interès com la Ciutadella de Carcassona o les Abadies de Fontfreda i Lagrasse.
A més, Narbona suposa una destinació turística en si mateixa, amb un ruta patrimonial de suficient interès com per dedicar-li un dia. A això, s’uneix una oferta gastronòmica de primer ordre, amb diversos restaurants que permeten gaudir de la meravellosa cuina occitana. I per sobre de tots, dels Grands Buffets, del qual us parlaré posteriorment i que resulten un motiu suficient que porta a molts viatgers a visitar Narbona.
Com altres vegades, abans de parlar-vos sobre els llocs que cal veure a Narbona us faré quatre pinzellades sobre la història d’aquesta ciutat.
NARBONA EN LA HISTORIA.
Com altres ciutats del sud de França, Narbona va ser fundada pels romans com a colònia, amb el nom de Narbo Martius. La ciutat va créixer fins a convertir-se en capital de la província romana de la Narbonense. A més, es va beneficiar de ser punt de pas a la Via Domitia, la calçada que unia la Península Ibèrica amb la Italiana.
Amb la caiguda de Roma, Narbona va ser integrada successivament en diferents imperis i civilitzacions, inclosos visigots, regnes musulmans i francs.
També durant l’Edat Mitjana, Narbona gaudeix de certa importància com a plaça forta fronterera i com a port marítim. No obstant això, durant el segle XVII perd les dues condicions. La primera a causa del Tractat dels Pirineus, amb el qual el nord d’Espanya és incorporat al Regne de França. El segon, per la destrucció d’un important dic de contenció.
Tot i que el desenvolupament de la cultura de la vinya i l’arribada del ferrocarril va retornar certa importància a la ciutat, mai va recuperar l’esplendor dels temps passats.
QUÉ VER EN NARBONA. RUTA PATRIMONIAL.
Podríem dir, en certa manera, que el Centre Històric de Narbona queda dividit en dos pel Canal de la Robine, branca lateral del Canal de Midi que passa per aquesta ciutat. Tots dos formen part del Patrimoni Mundial de la Humanitat.
RUTA AL NORTE DEL CANAL DE LA ROBINE
Comencem la nostra ruta per Narbona per la Catedral de Sant Just i Sant Pastor. Es tracta d’un exemple del gòtic francès que tant abunda al centre del país però que és bastant menys comú en el sud de França, on les catedrals s’assemblen més a fortaleses que a meres esglésies.
De seguida ens crida l’atenció el estrany de la seva planta. La raó és que aquesta catedral mai va arribar a acabar-se, de manera que aquí no podrem contemplar l’habitual façana occidental de caràcter monumental. També observem la tremenda altura en què es va tancar la volta de Sant Just i Sant Pastor. I és que aquesta catedral és la tercera més alta de França només per darrere de la Catedral d’Amiens i la Beauvais. Aquesta última, per cert, igualment inconclusa.
No podem entrar a l’interior del temple perquè avui és festa nacional a França, amb motiu de la celebració de l’armistici de la Primera Guerra Mundial. De manera que si m’accepteu un consell us diria que intenteu que la vostra escapada al sud de França no coincideixi en 11 de novembre, ja que gairebé tots els museus públics i monuments romanen tancats en aquesta jornada.
De seguida arribem al Palau Arquebisbal, la façana principal del qual se situa a la plaça de l’Ajuntament. El motiu no és altre que el palau exerceix en l’actualitat les funcions de Casa Consistorial. Al costat de la Catedral, el Palau Arquebisbal forma un conjunt monumental només equiparable al d’Avinyó. Malauradament tampoc podem entrar i visitar els dos museus que es localitzen en el seu interior: el d’art i l’arqueològic.
Val la pena passejar pel carrer que parteix des d’un arc situat a la mateixa façana del Palau Arquebisbal i per el qual s’accedeix a un dels museus que, com dic, romanen tancats avui. A la mateixa plaça de l’Ajuntament podem observar un dels trams de l’antiga Via Domitia que va ser descobert a la fi del segle XX. La Via Domitia unia les províncies romanes d’Hispània amb la Península Italiana, passant per ciutats com Narbo Martius (l’actual Narbona) o Nemausus (Nimes).
També destaca en aquesta plaça la bella torrassa medieval de Gilles Aycelin, que en realitat forma part del Palau Arquebisbal.
Un carrer estret, la Rue Droite, ens porta fins a la plaça del Fòrum, que rep aquest nom per ser aquí on se situava l’antic fòrum romà. Accedim a la mateixa després de passar per sota d’un arc presidit per una escultura de la lloba capitolina que ens recorda el passat romà de la població. Cap vestigi queda dels temps de l’Antiga Roma en aquesta plaça del Fòrum més enllà d’alguna columna escampada. Més interessant resulta el petit mercat de productes bio que aquí se situa. No resistim a la temptació de portar-nos a casa un trosset de formatge.
RUTA AL SUR DEL CANAL DE LA ROBINE
Tornem per on hem vingut per buscar la riba oposada del Canal de la Robine. Com explicava es tracta d’un ramal del Canal de Midi que té uns 32 quilòmetres de longitud i uneix el riu Aude amb la ciutat de Narbona, per seguir posteriorment pels diferents estanys i zones pantanoses localitzats al sud de la ciutat per acabar desembocant en el mar Mediterrani.
El Canal de la Robine es considerada una branca lateral del Canal de Midi. Tant un com l’altre formen part del Patrimoni de la Humanitat.
Caminem per la vora del canal pel conegut com Passeig de les Barques. Des d’aquí podem fer una foto del Pont des marchands (Pont dels comerciants), que en certa manera recorda al Pont Vell de Florència, per disposar d’edificis al llarg del mateix. De fet, en passar pel pont per arribar a la riba oposada no tindrem sensació d’estar caminat per cap pont, ja que més aviat sembla un carrer de vianants normal i corrent. Això sí, 100% comercial amb botigues de caràcter internacional però també amb paradetes que venen artesania local i productes gourmet de proximitat. Curiosament, tot i ser festiu i estant la totalitat de monuments i museus tancats al públic, els comerços romanen oberts.
Després de passejar per la bonica Plaça de les Quatre Fonts, dominada per una fontana amb no quatre si no vuit canelles, ens dirigim a una altra de les esglésies que cal veure a Narbona. Em refereixo a la Col·legiata de Sant-Paul, una de les esglésies gòtiques més antigues de França i que en realitat es situa a mig camí entre el romànic i el gòtic. Va ser alçada just on es localitzava un antic cementiri paleocristià del segle III. Les dimensions són colossals. En el temple s’està celebrant una missa solemne en honor a la festivitat que avui se celebra amb un cor de més d’una vintena de nois que, per com canten, més aviat semblen àngels. La tradició ens imposa buscar la granota que se situa en una de les piles de l’església.
Ni tres minuts de camí separen l’església de Sant Pau de la Casa de les Tres Nodrisses, un dels més bells exemples del renaixement a Narbona. Val la pena no perdre detall de la seva fabulosa finestra decorada amb cariàtides de voluptuosos pits, que han acabat per donar nom a aquesta mansió de mitjan el segle XVI.
Seguim direcció sud per arribar a una altra església, Notre Dame de Lamourguier, un altre exemple del gòtic. Aquest temple porta dessacralitzat des de fa més de 100 anys i és la seu del Museu Lapidari que, lamentablement, no podrem visitar tampoc.
Just davant de l’absis de l’església es localitza el mercat principal de la ciutat i una altra de les atraccions que cal veure a Narbona. Les Halles, que així és com es coneix el mercat, no és només un lloc on venir a comprar viandes, que també. És un bon lloc per gaudir de l’excel·lent menjar que la ciutat ofereix. A Les Halles trobem peixateries que ens ofereixen les excel·lències de la Mediterrània, apetitoses formatgeries sempre presents en els mercats francesos, carnisseries dedicades a la venda de carn de cavall i vedella i un bon nombre de botigues que venen tot tipus d’articles gourmet o algunes temptadores pastisseries . No obstant això, a els Halles es pot venir també a prendre l’aperitiu o a menjar directament, ja que són més d’una desena dels bars i restaurants que localitzem en el mercat i que, per cert, estan a rebentar a aquesta hora de passat el migdia.
Són gairebé les dues de la tarda de manera que asseiem en un dels llocs més populars: Chez Babelle. El lloc està regentat per un ex-jugador de rugbi molt popular en aquestes terres, de nom Gilles Belzons, encara que sembla que avui s’ha pres el dia festiu. Tot tipus de carns a la brasa és el que serveixen a Chez Babelle. El curiós del cas és que les viandes les demana la veu cantant del restaurant, megàfon en mà, a les carnisseries de davant. I aquestes, les envien embolicades en paper literalment per via aèria, des de 4 o 5 metres de distància. El jove que les recull no dóna l’abast, però la veritat és que durant l’hora que serem a Chezz Babelle no li caurà un sol paquet a terra.
La carn, per cert, espectacular. Tant el magret d’ànec que escull la Isa com el meu entrecot de vedella estan deliciosos. A més, ho completem amb un plat d’embotits i formatges francesos i un parell de cerveses.
Després de dinar, encara donarem una última volta per la ciutat. La veritat és que Narbona mereix la visita d’un dia sencer encara que nosaltres no hem tingut sort en escollir data i tant la Catedral com els museus del Palau Arquebisbal romanien tancats. Tampoc hem pogut visitar un altre dels llocs que cal veure a Narbona: el Horreum, una mena de galeries subterrànies de l’època romana, és a dir amb més de dos mil anys d’història, que sembla que podrien haver estat utilitzades com a magatzems. Per les fotografies que hem vist sembla que recorden als criptopórticos d’Arlés. La seva visita quedarà per a una altra ocasió.
LOS GRANDS BUFFETS, UNA VISITA IMPRESCINDIBLE DE NARBONA.
Un dels llocs que cal veure a Narbona és un restaurant. Em refereixo els Grand Buffets, el més gran dels bufets lliures de França. Ja sabeu, la fórmula que després de pagar un preu fix es pot menjar tant com es desitgi dels plats que serveixen. La qüestió és que Els Grands Buffets, que ja fa anys que és motiu suficient de visita a Narbona per part de molts francesos, s’ha popularitzat a Espanya aquests darrers anys arran d’haver sortit per televisió en un episodi del famós programa Mastercheff que va ser vist per més de tres milions d’espectadors.
Des de llavors són legió els espanyols que creuen la frontera per visitar els Grands Buffets. I, en qualsevol cas, s’ha convertit en una visita imprescindibles d’aquells que recorren el País Càtar.
Als Grand Buffets es pot gaudir d’una enorme quantitat de receptes tradicionals franceses cuinades amb el màxim rigor i afecte. Més de 300 plats diferents trobem en els Grands Buffets. I no us penseu que parlem de menjar de batalla. Estem parlant de cuina d’altíssima qualitat elaborada amb productes de primera i que ha estat lloada per diversos xef estrellats.
Són diverses les zones que trobem en els Grands Buffets.
- La zona de mar, amb tot tipus de peix i marisc, inclosos bou de mar o boníssimes ostres de Montpeller.
- La zona dedicada als embotits, pernils i formatges, on es disposen més de 50 varietats de tot tipus de formatges, la majoria d’ells francesos que gaudeixen de l’etiqueta de la denominació d’origen protegida i afinats pel mestre Xavier, el més important dels afinadors francesos. No falta en aquesta zona fins a sis varietats de paté, que la Isa considera espectaculars, i que són preparats especialment per al restaurant.
- La zona calenta trobem tot tipus de carns i peixos. No donem l’abast a mirar i menjar. Senglar, cargols, vedelles, calamarsets, musclos cuinats de diferents maneres, vedella amb diferents tipus de salses. Un veritable festí.
- La Rostisserie. En aquest rostidor es cuinen una trentena de plats, al moment, i a gust del comensal. Plats espectaculars tots ells. Entre els que vam degustar (admeto que gastem la nostra ració anual de gola en els Grands Buffets) destaquen la riquíssima petxina de pelegrí, la llagosta a la graella i el magret d’ànec, que és un dels nostres plats francesos favorits.
- La zona dedicada a les postres, amb més de 50 varietats, a més de la dotzena de gelats de diferents gustos (el mar de cava, espectacular també). I és que quan t’has fet un tip de menjar cal buscar un raconet per aquesta crema catalana, un parell de macarons, un geladet i un parell de pastissos.
El que s’ha dit, que menjar en aquest restaurant que té una capacitat per a uns 250 comensals, és quelcom que cal fer en Narbona si o si. El cost, 32.90 euros (la meitat per als nens de fins a 10 anys) amb les begudes a part. Em sembla d’allò més ajustat per un restaurant que és quelcom més que un simple lloc per menjar, ja que s’ha convertit en la principal atracció turística que cal veure a Narbona.
DONDE DORMIR EN NARBONA.
HOTEL LA RESIDENCE. Magnífic, amb una habitació bastant àmplia, situat a dos minuts de la catedral, en un edifici antic amb molta solera i amb un molt bon esmorzar casolà amb el qual començar amb bon peu la jornada. Val molt la pena. Estareu ben situats, dormireu bé i desayunaréis millor.
COMO LLEGAR A NARBONA
En cotxe: una mica menys de 3 hores separen Barcelona de Narbona per autopista. La AP7 en el tram espanyol i l’A-9 en el francès.
En tren. El consorci entre RENFE i SNCF permet agafar un tren d’alta velocitat a Barcelona i plantar-se a Narbona en dues hores de trajecte. Espectacular. Per descomptat, des de Barcelona es pot enllaçar amb els AVE amb destinació als distints punts de la geografia espanyola. Nosaltres vam agafar el tren fins a Narbona i vam tornar des de Perpinyà, que també és estació del tren d’alta velocitat a França. Des de l’estació de tren s’arriba al centre històric de Narbona en 10 minuts. La veritat és que el tren ens va semblar una manera comodíssima de visitar el sud de França en un cap de setmana, on Narbona i Perpinyà van ser els nostres objectius.