MUSCAT. Visita d'un dia a la capital d'Oman.

Muscat, la capital d’Oman, suposa l’entrada natural al país per via aèria i la nostra primera visita del recorregut d’una setmana de durada que farem per aquest bell país de la Península Aràbiga.

Abans de fer un repàs sobre els llocs més importants que cal veure a Muscat, farem un breu repàs a la seva història.

MUSCAT EN UNA BREU PINZELADA HISTÒRICA.

Les parts més antigues i atractives de Muscat (o Masqat) estan disposades en sengles badies. És allà on trobem Mutrah i la Ciutat Vella. I on haurien arribat els primers pobladors, procedents de la mar, que probablement haurien estat tribus àrabs procedents del Iemen.

La vella Muscat s’hauria convertit en un port de relativa importància a partir del segle XVI, moment en el qual la ciutat va ser conquerida per la llavors potència marítima de Portugal. En realitat, els lusitans no tenien molt interès al país, que era més aviat erm i desèrtic. No obstant això, els ports omanís suposaven una excel·lent escala de camí a l’Índia, el veritable objecte de desig per als mercants portuguesos de l’Edat d’Or de la Navegació portuguesa. D’aquella època podem observar diversos forts al litoral omanita. Dos d’ells, imponents, es localitzen a la Ciutat Vella de Muscat, ben a prop del Palau del Sultà: els forts Al-Mirani i Al-Khalili.

No obstant això, els àrabs van reconquerir la població i la resta del litoral a mitjans del segle XVII i van poblar tota la costa omanita d’un inacabable rosari de petites torrasses que pretenien defensar el territori dels seus enemics, ja fossin portuguesos o pirates, que arribaven de manera gairebé única des del front marítim. Testimoni d’aquells anys, centenars d’aquelles torres defensives, de planta circular, s’han conservat i són visibles per tot el país.

Encara que Muscat es va convertir en capital del Sultanat d’Oman a la fi del XVIII, la veritat és que fins a la segona meitat del segle XX va romandre, com la resta del país, més aviat adormida. Es tractava d’una societat eminentment rural i més aviat poc desenvolupada pel que fa referència a infraestructures i tecnologia.

L’arribada al poder del Sultà Qaboos, figura clau de la Oman moderna i, pel que sembla, estimada de forma gairebé unànime per tota la població, va permetre un enorme salt endavant tant de Muscat com del país sencer.

Les infraestructures es van multiplicar, l’electricitat va arribar fins als punts més remots del país i la sanitat i l’educació gratuïta i de qualitat es van convertir en innegociables. Un gens menyspreable miracle si es té en compte que Oman no disposa de les reserves petrolíferes d’altres països de la Península Aràbiga. Tot això es va acompanyar d’una progressiva aproximació a occident però sense perdre les essències de la cultura omanita, a diferència d’altres països propers, com Qatar o els Emirats Àrabs Units, que semblen haver abraçat el capitalisme més desenfrenat de la mà dels petrodòlars.

No espereu trobar a Oman grans gratacels en una cursa sense fi per convertir el desert en una mena de Manhathan. Ni tampoc els centres comercials de Dubai o Abu Dhabi, encara que per descomptat també n’hi  hagi, tot i que molt menys ostentosos. Oman, amb Muscat al capdavant, ha sabut mantenir amb orgull la tradició pel seu passat tant en el seu estil de vida com en el respecte per les tradicions i això es nota en el caràcter del omanita i en l’enorme respecte que professa davant el viatger , vist aquí com algú a qui cal ajudar. Tot això fruit de l’enorme tradició d’hospitalitat del poble àrab que, fins ara, el segle XXI no s’ha emportat per davant.

Sense més preàmbuls us deixo amb els llocs més importants que cal veure a Muscat, la capital omanita, encara que ja us dic ara que el relat no fa referència exacta a com es va desenvolupar la jornada de manera cronològica.

VISITAR MUSCAT EN 1 DÍA

MUTRAH

Mutrah és, sens dubte, la zona més interessant de Muscat. Situada en una bella badia, té prou punts d’interès com per passar un matí sencer. No obstant això, l’espai és aquí més aviat reduït, ja que el passeig marítim no s’allarga més enllà del quilòmetre i, al cap   la fi, el més interessant acaba sent el passejar pels diferents mercats de Mutrah.

Aparquem el cotxe a prop del mercat del peix de Mutrah que serà la nostra primera visita. És aquest, per descomptat, un dels llocs que cal visitar a Muscat. Particularment, a primera hora del matí quan la zona bull d’activitat amb la mercaderia nouvinguda. Peix fresc, molts d’ells de varietats desconegudes per nosaltres. Mentre alguns comerciants es dediquen a la venda altres semblen dedicar-se a tallar i rentar el peix i treure-li les vísceres. Cap peixater posa cap problema en ser immortalitzat per la nostra càmera. I ens crida l’atenció una cosa que, en els dies següents, comprovarem que es tracta d’un fet habitual a tot el país. Tant peixaters com compradors són tots, de manera gairebé universal, homes. La dona a Oman és gairebé invisible, alhora que extremadament esquiva quant ens creuem amb elles. Als matins gairebé és impossible trobar-se amb dones i només després de la caiguda del sol, podrem topar-nos amb algunes d’elles, gairebé sempre acompanyades de la seva família i ocultes darrera del seu xador o el seu nicab. Extremadament rar serà creuar-se amb grups de dones soles o prenent un cafè a la Corniche de Muscat o un altre lloc del país.

Després de visitar el mercat del peix fem una passejada pel bell front marítim de Mutrah, la Corniche, amb els seus habitatges emblanquinats de forma gairebé universal, algun bell minaret decorat amb rajoles esmerilades de tons blaus, fantasioses cúpules i diversos cafè on agafar-se un refrescant lemon mint, una mena de deliciosa beguda nacional de nou encuny.

No entrem al Museu Bait Al Baranda, localitzat en un històric habitatge construït fa gairebé 100 anys, i ens dirigim al Soc de Mutrah, potser el més interessant del país. La veritat és que Muscat és una ciutat més aviat oblidada pel turisme de masses, de manera que són ben pocs els viatgers amb els que ens creuarem durant el nostre passeig, més enllà dels creueristes procedents d’un enorme vaixell que avui ha arribat a la costa de Muscat però que partirà de nou després posar-se el sol.

El Soc de Mutrah conserva les essències dels antics mercats àrabs tot i que ha estat reformat en els darrers anys. Ens crida l’atenció les diferents botigues d’artesania i antiguitats, gairebé totes elles de molt bon gust. Però, particularment, els establiments que es dediquen a la venda de khanjar, el famós punyal omanita que és un dels símbols del país fins al punt d’aparèixer tant en l’escut d’Oman com en la seva bandera.

Molts són també els comerços dedicats a la venda de roba omanita. Parlem de la dishdasha, la llarga túnica sense coll, i el muzzar, el turbant que es disposa per sobre d’un capell tradicional. En Marc acaba vestit de dalt a baix amb la vestimenta nacional. El que aquest relat escriu es conforma amb ser vestit amb el muzzar en qüestió.

No obstant això, potser és l’encens el rei dels comerços del Soc de Mutrah. Bàsicament, perquè és una mercaderia menys habitual en altres mercats àrabs i perquè es tracta de la resina d’un arbre autòcton de la regió. Com és sabut, l’encens era un dels regals que, segons la tradició, els Reis d’Orient van portar al Nen Jesús després del seu naixement. Es tracta d’una resina aromàtica que en cremar-se desprèn una olor molt agradable i que els omanís fan servir de forma indiscriminada en gairebé totes les llars i establiments. Hi ha centenars de resines diferents amb olors més o menys semblants.

Les dones solen vestir el nicab comentat (o la abeyya), gairebé sempre de rigorós color negre i que els cobreix braços i cames. Algunes, fins i tot, amaguen les seves mans sota sengles guants i la seva cara sota una gasa de cotó negre o una màscara. Al soc, en canvi trobem botigues que vénen niqabs de colors, segurament destinats a ocasions especials.

Confrontant al Soc de Mutrah es localitza el Soc de l’Or. La veritat és que quedem sorpresos de la quantitat d’or que es disposa als aparadors de les desenes de botigues, una darrera l’altra, que es dediquen a la venda d’aquest metall. Se’ns ocorre entrar a un dels comerços i preguntar pels preus. Es tracta de braçalets i collarets de diversos quilos d’or, el preu dels quals arriba a suficients zeros com perquè mai puguem comprar-ne cap. Una altra cosa és el gust que, la veritat ja és molt personal.

Amb tant encens i tant or, un acaba per pensar que els Reis d’Orient es van passar pel Soc de Mutrah de camí a Betlem. Això sí, de la mirra, ni rastre, encara que sent també originària d’aquest país, és possible que ens haguem creuat amb ella i no l’haguem reconegut.

Es poden passar hores gaudint dels diferents socs de Mutrah, però és hora de prendre rumb a la Ciutat Vella, un altre dels barris que cal visitar a Muscat.

VELL MUSCAT O CASC ANTIC DE MUSCAT

El segon dels llocs que cal veure a Muscat és el Casc Antic. Es localitza en una badia contigua a la de Mutrah, a uns 5 quilòmetres de distància.

Abans d’arribar, ens aturem al Parc Al Riyam, una zona força extensa on algunes famílies han vingut a fer el pícnic. En aquest parc ens sorprenem amb un vetust parc d’atraccions, oxidat més no pode, i que no concorda per a res amb la resta del país. En un petit turó del parc trobem un curiós encenser, les formes esfèriques del qual ens recorden les d’un ovni, de bastants metres d’altura. Les visites des d’allà, de tota la Corniche de Mutrah, són fabuloses.

Entrem a la Vella Muscat per la Porta de la Vella Muscat, de nou encuny. El Barri Vell és l’origen de la ciutat però, tot i això, és de menys interès que el de Mutrah. És cert que roman parcialment emmurallat i que disposa de dos vells forts que ens recorden l’època de dominació portuguesa. Però el Vell Muscat ens sembla encara més adormit que el barri de Mutrah, les ombres són més aviat poques i els llocs on descansar o prendre un simple cafè brillen per la seva absència.

Després d’aparcar el cotxe ens apropem fins al Museu Bayt-Al-Zubair. Es tracta d’un museu privat bastant interessant que ens presenta un recorregut sobre el més important de l’art omanita tradicional i de les diferents ètnies o tribus que es distribueixen pel país. Aquí trobarem enormes cafeteres, tan importants per a la societat omanita, velles espases i khanjars (la comentada daga) o molts vestits que fan referència a les diferents tribus de les variades regions del país.

El museu disposa de diversos edificis, algun dels quals representa com seria una casa tradicional omanita; un altre d’ells, un petit palau. La veritat és que val la pena i és dels pocs llocs en aquest barri on poder-se prendre un refresc.

Després del museu ens dirigim fins al Palau del Sultà. Només tenim l’oportunitat de visitar-lo per fora i de sorprendre’ns davant les seves modernes formes difícils de descriure i classificar. Gairebé que us deixo unes fotos del mateix.

Seguim passejant entre edificis de blanc immaculat. Diversos d’ells formen part de dependències oficials. També trobem alguna bonica mesquita, de nom Al Khor, com sempre amb unes cúpules i minarets esplendorosament decorats, i els dos forts esmentats, Al-Mirani i al-Jalali, testimonis del moment d’ocupació portuguesa i, per tant, amb més de quatre segles a l’esquena.

Per desgràcia, tampoc està permesa l’entrada al fort de manera que ens quedem sense poder gaudir de les boniques vistes que segur que des d’allà dalt es poden contemplar. Més enllà d’aquests dos forts portuguesos, són diverses les torres de vigilància que es disposen en les diferents turons de la Vella Muscat.

MESQUITA DEL SULTÀ QABOOS I OPERA REIAL DE MUSCAT

Dos són els edificis moderns que cal veure a Muscat. Parlem de la Mesquita del Sultan Qaboos, l’única del país la entrada està permesa als no musulmans, i l’Òpera Reial, un edifici esplendorós que també ofereix visites guiades.

No obstant això, tot i que us deixo unes fotos d’aquestes dues construccions, permeteu-me que us citi a un proper post per parlar-ne.

ROTONDA D’AL BUSTAN I AL BUSTAN PALACE

La capital omanita és una ciutat molt extensa, de manera que alguns dels llocs que cal veure a Muscat disten diversos quilòmetres de Mutrah, que podríem dir que és l’epicentre de la població. Tal és el cas de l’esmentada Mesquita del Sultan Qaboos o de l’Al-Bustan Palace Hotel, que ens ocupa.

Efectivament, l’Al-Bustan Palace es tracta només d’un hotel, però es tracta d’un dels més sumptuosos de la Península Aràbiga fins al punt que la mateixa guia Lonely Planet recomana la seva visita. Va ser construït amb motiu que Muscat fos designada seu de la Cimera del Consell de Cooperació del Golf de 1985 i la veritat és que el hall d’entrada, a manera d’espectacular atri amb cúpula inclosa és espectacular.

La qüestió és que l’hotel, que forma part de la cadena Ritz-Carlton, disposa de diversos restaurants i la nostra visita al mateix coincideix amb el nostre desè aniversari de casament, el 14 d’abril. Per això, hem decidit reservar taula en un dels restaurants de l’Al-Bustan Palace, de nom Al-Khiram Terrace, que se situa just al costat d’una bonica piscina disposada fins a la bella platja de l’Al-Bustan Palace.

El sopar de l’Al-Khiram Terrace consisteix en un bufet temàtic que varia cada dia de la setmana. Encara que ens hagués agradat gaudir del bufet dels dijous, dedicat a la cuina àrab, el nostre aniversari coincideix en divendres, de manera que podem degustar el completíssim bufet anomenat “Nit de la Barbacoa”. No cal dir que les diferents carns, a quina més tendra, con les estrelles de l’àpat, però és que la quantitat i qualitat del bufet és, com correspon a la categoria del restaurant i de l’hotel, d’excepció. Desenes d’entrants de tot tipus i postres amb predomini de la rebosteria culminen la festa. El preu, per cert, és de 22 OMR, és a dir més que acceptable per tractar-se d’un lloc excepcional.

A menys de 200 metres de l’hotel hi ha la Rotonda Al-Bustan, on se situa el Sohar. Es tracta d’un vaixell que commemora les gestes d’Ahmed bin Majid, un mariner d’enorme fama al país. La qual cosa no és poc, si es té en compte que els omanís s’atribueixen el mateix Simbad el Marí com a conciutadà. Ahmed bin Majid era natural de Sohar, motiu pel qual el navili en qüestió rep aquest nom.

No obstant això, el vaixell és una rèplica de l’utilitzat per arribar a la ciutat xinesa de Guangzhou a mitjan segle VIII per part d’un altre navegant, de nom Abdullah Bin Gasm. Com no podia ser d’una altra manera, l’embarcació va ser construïda a les drassanes de Sur, les més famoses del país i les úniques que segueixen en funcionament, i que tindrem l’oportunitat de visitar quan trepitgem aquesta ciutat.

I amb l’Al-Bustan Palace i la Rotonda Al-Bustan acabo aquest primer post sobre els llocs que cal veure a Muscat i us emplaço a un segon post on us parlaré de l’Òpera de Muscat i la Mesquita del Sultan Qaboos.