MONS. Visita a la Ciutat Capital de la Cultura Europea de 2015.

Mons és la segona ciutat que visitarem, després Tournai, en aquest viatge a Valònia. Es tracta d’una ciutat mitjana, d’uns cent mil habitants, capital de la província belga d’Henao i que va tenir un dels seus moments de major glòria recentment, doncs Mons va obtenir el 2015 la capitalitat cultural europea. Va ser aquest un esdeveniment que va situar a Mons al mapa turístic europeu com mai fins llavors havia succeït, a més de inundar-la d’oferta cultural. Una proposta, per cert, que es manté gairebé dos anys després de l’esdeveniment.

Per descomptat atractius no li falten a aquesta població, doncs no són pas pocs els racons que cal veure a Mons. És per això que mereix ser inclosa en un viatge a Valònia, com així hem fet nosaltres.

VISITAR MONS EN 1 DIA. UN PASSEIG RECORRENT MONS.

Després de deixar el nostre equipatge a l’Hotel Dream, on ens allotjarem aquesta nit, ens apropem fins a un dels punts més destacat de la població. Es tracta de la Grand Place, la plaça central de Mons que no desmereix a algunes de les millors places del país. Per a això hem pujat la costa de la Rue de la Grand Triperie que se segueix de la Rue de la Coupe, que s’obre a la plaça en qüestió. De seguida ens adonem d’una de les característiques de la ciutat de Mons: costes de carrers empedrats amb bonics racons que s’obren a espais oberts. Un d’aquests espais, el més important que cal veure a Mons, és la Grand Place.

L’edifici que domina la Grand Place de Mons és l’Hotel de Ville. És a dir, l’ajuntament o municipalitat de Mons. Un edifici neogòtic coronat per una torreta que no desmereix la tradició de bells edificis consistorials que trobem a Bèlgica, tant a Flandes com a Valònia. Per desgràcia l’edifici no és visitable i tan sols podem entrar al pati interior del mateix on s’ubica un jardinet. Es tracta del Jardin du Mayeur, un espai especialment tranquil, en una població ja per si prou assossegada.

Al davant de l’Hotel de Ville una figura de bronze amb el cap desgastat ens crida l’atenció. Es tracta d’un mico que, segons sembla, té una història de més de tres segles a l’esquena tot i que ningú sembla saber del cert a què es deu el seu presència en tan significativa localització. La qüestió és que la brillantor del seu cap és a causa de la llegenda que explica que tocar el cap del mico amb la mà esquerra dóna bona sort. I la veritat és que del ser quelcom bastant arrelat a la població, ja que durant l’estona que estem davant del mico en qüestió per tal de retratar-lo per a la posteritat, un parell de transeünts que passen davant del mateix no ho fan sense tocar-li el cap com està manat.

Cal dir que aquests dies s’estan preparant les festes de Nadal per aquestes contrades. Els mercats nadalencs són tota una tradició en els pobles i ciutats valons i el de Mons s’ubica, precisament, a la Grand Place. Més enllà d’un bon nombre de casetes on serviran tot tipus de menjar i beguda (particularment, el tradicional vi calent), un gran arbre de Nadal i una petita pista de gel dominen el centre de la plaça. Això ens impedirà, per cert, treure una bona foto de la plaça sencera. Una pena.

Després de visitar la Grand Place pugem una altra costa, la Rue des Clercs que ens acostarà fins a un dels grans monuments que cal veure en Mons. Es tracta del campanar civil o Beffroi, dominant la població des de dalt d’un monticle. És aquest un altre més dels diversos campanars que formen part del Patrimoni de la Humanitat i que estan repartits per França i Bèlgica. En aquest mateix viatge, visitarem els de Namur i Tournai. En aquest cas, la característica que el fa una mica diferent al Beffroi de Mons és que es tracta d’una torre d’estil barroc que, es clar, va substituir a una torre anterior que va sucumbir al foc durant el segle XVII.

El Beffroi de Mons s’alça fins als 82 metres d’altura i és visible des de gairebé tota la ciutat. No només per la seva altura sinó també, com deia, per estar construït a la part alta d’un petit turó. Pugem al campanar en qüestió des d’on es gaudeix d’unes boniques vistes de la ciutat, encarades als quatre punts cardinals. En aquesta ocasió no ha estat necessari vèncer centenars de graons com en el cas de Tournai, ja que un modern ascensor puja al viatger fins, més o menys, la meitat dels 82 metres d’altura del Beffroi. La imatge del campanar és una de les més belles de Mons i no és difícil enquadrar des de les diferents pujades de la població, al costat dels carrerons medievals, per obtenir algunes de les més belles estampes de Mons.

Des de dalt del campanar i mentre escoltem tocar el carilló compost per 48 campanes ens fixem en el que serà el nostre proper objectiu i que es troba just per sota del Beffroi. Es tracta de la Col·legiata de Santa Waudru, un altre dels grans edificis que cal veure a Mons. Per arribar fins a aquest temple prenem la Rampa de Santa Waudru. De seguida quedem meravellats amb la mida i la magnificència d’aquest edifici gòtic que si no té la categoria de catedral es deu al fet que aquest títol només el tenen les seus episcopals. Quina meravella d’església. Es tracta, d’un dels temples gòtics més meravellosos que hem tingut l’oportunitat de conèixer, més enllà de les catedrals.

L’enorme bellesa del seu exterior (particularment de les façanes nord i sud i de la capçalera, ja que curiosament la façana occidental és la menys espectacular de totes) empal·lideix, fins i tot, a l’entrar a l’interior de la Col·legiata de Santa Waudru. Es tracta d’un bellíssim exemple del gòtic més tardà, amb uns vitralls que fan caure d’esquena i amb un conjunt escultòric en alabastre, obra de Jacques du Breucq, que és considerat una autèntica obra mestra del renaixement. El curiós és que el conjunt en qüestió està repartit per tot l’edifici des que va ser destrossat durant la revolució. Abans de la mateixa, formava una mena de retaule situat entre la nau i el cor. Altres peces que ens criden l’atenció en la Col·legiata de Santa Waudru (Santa Valdetrudis en espanyol) són les dues peces d’orfebreria que guarden les seves relíquies. En una capella lateral trobem el cap. I en el cor, la resta. Un dels moments més esperats de l’any per als ciutadans de Mons és durant les festes patronals, quan el cofre de plata que conté les restes de la santa és baixat i situat a sobre d’una bonica carrossa (que es conserva, igualment, en la mateixa col·legiata) per a ser exhibit per les carrers de Mons.

Sortim de la Col·legiata de Santa Waldru per dirigir-nos novament fins a la Grand Place. Seguirem per Rue de Nimy, un dels carrers que s’obren fins a la mateixa, per apropar-nos fins a l’Església de Santa Elisabet, una altra de les més belles de Mons, encara que de mida molt més reduïda que la Col·legiata. Es tracta d’una església gòtica de finals del segle XVI. També aquí ens criden l’atenció les vidrieres.

Gairebé davant de Santa Elisabet es localitza la Maison Losseau, una autèntica joia de l’Art Noveau. El curiós és que mai havíem sentit a parlar d’ella i tampoc a la nostra guia trobem informació relativa a aquesta. Per a més inri, la façana de l’habitatge no crida per a res l’atenció de manera que si no arriba a ser per un fullet que hem trobat a l’hotel no l’haguéssim visitat.

Doncs el que deia, que l’interior de la Maison Losseau mostra un interior sumptuós en l’artístic però senzill en les formes que, segons sembla, ha estat restaurat recentment. Després d’enfundar-nos unes polaines recorrem els bonics salons, habitacions i despatxos d’aquesta meravella. Part del mobiliari ens recorda, per cert, l’obra d’alguns dels millors ebenistes del modernisme català, com Gaspar Homar. Destacada és també la bonica cúpula vidriada del saló central de la Maison Losseau. Pel meu gust, un dels edificis que cal veure a Mons. Menys interessant és l’annex Centre d’Interpretació de la vida del Lleó Losseau, amb objectes personals fruits de les col·leccions particulars del personatge, un doctor en dret que va exercir com a advocat a la ciutat de Mons.

MUSEU DEL DOUDOU, PATRIMONI INMATERIAL DE LA HUMANITAT.

Si unes festes són importants a Mons són les de la Doudou. Es tracta d’unes celebracions que han estat incloses dins la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat. I no és per menys, ja que cal tenir en compte que alguns dels moments de la Ducasse de Santa Waldru, com també es denomina, com la processó del carro d’or que passeja les restes de la santa patrona de la ciutat pels voltants de la col·legiata, tenen una antiguitat de 657 anys.

Un altre dels moments més importants de les festes és el Combat de Lumeçon que esdevé a la Grand Place de Mons. La multitud s’amuntega a la plaça més important de Mons per gaudir del moment àlgid de les festes. En aquesta festa medieval es representa la llegenda de Sant Jordi gràcies a l’actuació d’una sèrie de comparses que es remunta a un bon grapat de segles.

Com és molt possible que la visita a Mons no tingui lloc durant les festes patronals, una possibilitat és visitar el Museu de la Doudou o de la Ducasse de Mons, just darrere de l’ajuntament de la Ciutat, on un es pot fer la idea del que són aquestes jornades i la importància que té per a la població de Mons. Per cert, després de visitar la ciutat i revisar diversos dels vídeos sobre el Combat de Lumeçon, hem trobat una semblança bastant important amb les festes de la Patum de Berga, el museu del qual vam poder visitar durant el nostre viatge pel Berguedà, i que també estan incloses dins la llista del Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

ON DORMIR A MONS.

LA CASA DE VAN GOGH A CUESMES

Hi ha un últim lloc que cal veure a Mons, tot i que aquest es troba, en realitat, en una població veïna. A només uns 10 quilòmetres de Mons, a la tranquil·la població de Cuesmes, es troba la Casa de Van Gogh. O millor dit, una de les diverses cases de Van Gogh que hi ha repartides per Europa. En aquest habitatge, el genial pintor va estar residint durant una mica més d’un any, durant una època en què va exercir de predicador.

La veritat és que sembla ser que va ser aquí, a Cuesmes, on Vincent va descobrir la seva veritable vocació com a pintor. Així li ho explica al seu germà Theo, amb qui l’unia una enorme amistat que superava la fraternal. Molts dels paisatges que Van Gogh va pintar al llarg de la seva vida fan referència als temps que va passar en aquest lloc.

A la Casa de Van Gogh A Cuesmes podrem saber com va viure per aquestes contrades, apartats del soroll i al costat de gent humil, gairebé tots treballadors de les mines del Borinage, l’àrea de Valònia on s’ubica la població i coneguda per les diferents mines de carbó que van donar feina a milers de belgues al llarg dels segles.

I amb aquesta casa de Van Gogh en Cuesmes acabem aquest post sobre els llocs que cal veure a Mons (i com veieu, prop de Mons també), una ciutat que mereix ser inclosa dins d’una ruta per Valònia.