Què veure a Milà en 1 dia. Aquest és el temps que solen dedicar els viatgers a la capital de la Llombardia. Una ciutat que té més interès que el que sovint se li suposa i que mereixeria d’una visita una mica més pausada que l’habitual visita exprés que sol fer el turista per aquestes latituds abans de buscar altres al·licients del país transalpí com Florència o Roma.
He tingut l’oportunitat de visitar Milà en tres ocasions. L’última, fa només uns pocs dies. Fruit d’aquestes tres visites us proposo una ruta per gaudir dels llocs més interessants que cal veure a Milà en 1 dia.
VISITAR MILÀ EN 1 DIA.
1. CATEDRAL DE MILÀ
Per descomptat es tracta del més famós entre els monuments imprescindibles de Milà. Una fenomenal catedral gòtica alçada a partir del segle XIV que es troba entre les més grans de tot el món, amb 158 metres de longitud i 93 d’amplada.
Dues característiques ens criden poderosament l’atenció en la seva façana. La primera, el brillantíssim blanc fruit del marbre de Candoglia, sense parangó en el món sencer. No és possible trobar una catedral més lluent que la de Milà. El segon que crida l’atenció és la singularitat de l’estructura de la seva façana, acostumats com estem amb façanes l’altura supera en un molt a la seva amplitud gràcies a l’habitual existència de sengles torres. La façana de la Catedral de Milà destaca bastant més, però, per la seva amplada que per la seva alçada. Això sí, decorada amb bellíssims pinacles. Tampoc trobem les tres portalades típiques de les catedrals d’Ille de France, com a Reims o Amiens. Es tracta, en qualsevol cas, d’una façana del segle XIX realitzada per ordre de Napoleó i en estil neogòtic, per tal de respectar l’estil del temple. No us perdeu la porta principal, dedicada a la Mare de Déu i elaborada en bronze. És una meravella.
Per visitar el seu interior haureu de comprar el bitllet de 3 euros que es ven en un edifici de la plaça lateral. Ja no resulta gratis visitar la catedral de Milà. Per una mica més de diners es pot pujar a les seves teulades, encara que jo no vaig disposar de suficient estona.
Sorprenen els molts llenços penjats de la nau central així com els curiosos i immensos capitells que decoren les columnes que sostenen la creueria gòtica. Igualment belles són les vidrieres, algunes antigues i altres més modernes, i especialment lluent el marbre de color que decora els sòls de la catedral.
2. GALERIA VITTORIO EMANUELE II
Un altre dels llocs que cal veure a Milà. L’entrada es localitza a la mateixa plaça del Duomo i queda emmarcada en un immens pòrtic disposat a manera d’arc triomfal. En una obra de Giuseppe Mengori de mitjans del segle XIX i està considerada una autèntica joia en el seu tipus. L’espai central es recobreix amb una cúpula vidriada a 39 metres d’altura i que ens recorda que estem en plena època daurada del ferro com a material de construcció.
Els restaurants i botigues de la Galeria Vittorio Emanuele no són precisament les més econòmiques de la ciutat, però passejar per aquest lloc que traspua història i luxe és quelcom imprescindible a la capital llombarda.
Per cert, no oblideu trepitjar els testicles del Toro de Torí que es localitza just sota la cúpula. Trepitjar-los amb el taló i donar tres voltes sobre si mateix sembla que assegura la bona sort.
3. TEATRE SCALA DE MILÀ
La Galleria Vittorio Emanuelle s’obre a la Piazza de la Scala, decorada amb el monument de Leonardo. Aquí es localitza un altre dels llocs que cal veure a Milà. Em refereixo al teatre de la Scala, un autèntic monument mundial de la lírica a l’altura de les òperes de Budapest o Viena.
Si no us arriba el pressupost per a gaudir d’un espectacle, podeu fer una visita guiada al museu i al propi teatre.
4. SAN BERNARDINO ALLE OSSA
Ben a prop del Duomo es localitza aquesta església que passaria desapercebuda si no fos per la seva Ossera. Es tracta d’un dels llocs aparentment més macabres de Milà, però la veritat és que a mi em va agradar visitar-lo.
El més bonic de la capella és la bellíssima volta decorada al fresc. No obstant això, el més sorprenent és la decoració de les parets laterals, a força de tot tipus d’ossos humans, particularment cranis. Per descomptat, no és tan espectacular com la ossera de Kutna Hora, però val la pena acostar-se fins allà.
5. PINACOTECA DI BRERA
Si us agrada l’art, i particularment la pintura, no us oblideu de visitar aquest fantàstic museu. Se situa al Palau de Brera, de mitjan segle XVII i que disposa d’un preciós pati central a manera de claustre de dos pisos. La Pinacoteca es funda a principis del XIX, moment en què Milà havia caigut a mans franceses. De fet, l’escultura que decora el pati central del palau representa Napoleó I.
Alguns dels més famosos pintors de les escoles europees estan representats a Brera, inclosos Canaletto, Tiziano, Mantegna, Veronese, El Greco o Rembrandt. No obstant això, l’estrella de la col·lecció és el llenç de Caravaggio El sopar d’Emaús, una obra per la que val la pena pagar el preu de l’entrada a la pinacoteca.
6. CASTELLO SFORZESCO I PARCO SEMPIONE
Aquest castell situat al centre de la ciutat es va alçar a partir del segle XV. Ens recorda la importància i poder d’una de les famílies més importants de l’Europa de l’època, els Sforza. Va ser residència ducal en els temps de màxim apogeu de la ciutat i en l’actualitat és la seu de diversos museus, inclosos el d’art antic i l’egipci.
La veritat és que mai he arribat a entrar a cap dels museus. No obstant això, passejar pels diferents patis del Castell dels Sforza és gratuït i és quelcom que cal fer a Milan, ja que es tracta d’un recinte superb.
Just per darrere del Castell Sforzesco localitzareu el més gran dels parcs que cal veure a Milà. Em refereixo al Parco Sempione, ple de senders, llacs i ponts. Un lloc amb abundants ombres a l’estiu i amb bellíssims colors a la tardor. Al final del parc es troba l’Arc de la Pau, d’estil neoclàssic i construït el 1807. Molt menys famós que l’arc del triomf de París o els de Roma, en els quals s’inspira, la veritat és que un monument molt bonic i que passa desapercebut per a la majoria de viatgers, per quedar una mica allunyat.
7. CENACOLO VINCIANO I SANTA MARIA DELLE GRAZIE
No dedicaré molt de temps al Cenacolo i a l’església de Santa Maria delle Grazie perquè ja li he dedicat aquest post. Només dir-vos que es tracta de l’església on es localitza una de les obres més famoses de la història de la pintura. Em refereixo al celebèrrim Sant Sopar de Leonardo da Vinci, que ocupa una de les parets del refectori de l’antic convent dominicà de Santa Maria delle Grazie.
No cal dir que es tracta del gran lloc que cal veure a Milà, fins al punt que tant el Cenacolo com l’església estan inclosos dins la llista del Patrimoni de la Humanitat. Això sí, si voleu fer la visita reserveu el bitllet amb temps, ja que només es permet l’entrada a reduïts grups cada 15 minuts i els tiquets s’acaben aviat. De fet, jo he pogut gaudir d’aquesta obra sublim només en la tercera ocasió en què he visitat Milà.
8. BASÍLICA DE SAN AMBROSIO
És la segona gran església que cal veure a Milà després de la Santa Maria delle Grazie. I es tracta, a més, d’una de les més antigues de la ciutat ja que la seva construcció va ser iniciada l’any 379. Per descomptat, el que ens ha arribat als nostres dies és bastant posterior, ja que es deu a les reformes esdevingudes a partir de l’ segle IX.
No obstant això, està considerada com la gran joia del romànic llombard a Milà. A l’interior de l’església cal no perdre’s detall de diversos dels tresors que conté. Per exemple el bellíssim altar d’or d’època carolíngia que data de l’any 835 o els mosaics bizantins del segle V de l’Oratori de Sant Vittore in Ciel d’Oro, una capella paleocristiana annexa a la nau central i per la qual cal pagar una petita entrada. Els mosaics de San Vittore estan a l’altura dels que vam poder visitar a Ravenna.
9. SAN MAURIZIO AL MONASTERO MAGGIORE
Una altra església que ens sembla imprescindible a Milà i que també sol passar desapercebuda per a molts turistes.
Es tracta d’un temple del segle XVI construït en dos ambients. En l’extern era on se situaven els fidels, mentre a l’interior es disposaven els monjos de clausura del Monestir Major.
No obstant això, el veritablement sorprenent d’aquesta església són el conjunt de frescos que cobreixen completament tots dos ambients. Es considera el conjunt de frescos llombards més important que s’han conservat fins als nostres dies i que recobreixen cada un dels racons de les diferents capelles laterals de l’església. No us perdeu aquesta església que, a més, és d’accés gratuït.
10. PINACOTECA AMBROSIANA
I per tancar el cercle i ja de tornada a la plaça del Duomo, arribem fins a l’últim dels llocs que cal veure a Milà. Em refereixo a la Pinacoteca Ambrosiana i la Biblioteca adjunta.
Potser no és un museu tan espectacular com la Pinacoteca de Brera, de manera que si no disposeu de prou temps i heu d’optar per un de sol no dubteu en visitar Brera. No obstant això, entre tot de teles d’autors italians desconeguts per a mi i entre alguns altres ja més populars com Tiziano, es pot gaudir d’una veritable joia. Es tracta del quadre Cistell amb fruits de Caravaggio. Un llenç de molt petita grandària que representa l’única natura morta del genial pintor llombard que ha arribat als nostres dies.
Tan bell com aquest delicat quadre ens va semblar l’adjunta Biblioteca Ambrosiana, que rep el nom del Sant Patró de Milà, i que va ser construïda al segle XVII. Aquí s’exposa el Còdex Atlàntic de Leonardo, una col·lecció de dibuixos i escriptures de Leonardo da Vinci en 12 volums. Però a mi em va semblar bastant més excitant la biblioteca en si mateix que el Còdex en si mateix. Per desgràcia no es permet fotografiar l’interior.
I amb la Pinacoteca Ambrosiana acabem aquesta llista dels 10 llocs que cal veure a Milà, una ciutat amb molt més interès del que s’espera sovint i al que val la pena dedicar-li la visita d’un dia sencer.