LA CERDANYA. Una de les comarques més belles de Catalunya.

La Cerdanya és una de les comarques més interessants de Catalunya pel que fa a paisatge de mitja muntanya, petits poblets amb encant i possibilitat de gaudir de caminades i esports a l’aire lliure (i el particular, d’esquí durant els mesos hivernals).

En aquest sentit, aquest any hem optat per una de les estacions d’esquí més emblemàtiques de l’estat espanyol, situada en aquesta comarca, per gaudir de la nostra jornada anual d’esquí. Solem dedicar un cap de setmana a l’any a l’esquí. No obstant això, intentem combinar-ho amb una ruta per la zona, que ens permeti compatibilitzar l’esport blanc amb el coneixement del territori.

Aquest any, hem dedicat el dissabte a recórrer alguns dels petits pobles de la Cerdanya i el diumenge a esquiar a les pistes de La Molina que, com us explicaré en un altre post, són les deganes del territori espanyol pel que fa a la pràctica del esquí alpí es refereix.

LA CERDANYA, UNA COMARCA A CABALL ENTRE CATALUNYA I FRANÇA.

La comarca històrica de la Cerdanya és un territori que s’estén a banda i banda de la frontera des de que que l’any 1659 el Tractat dels Pirineus la dividís formalment en dues zones: al nord va quedar la qual és coneguda com Cerdanya francesa o Alta Cerdanya pertany per França. Al sud, la coneguda com Cerdanya catalana forma part de la Comunitat Autònoma de Catalunya. La seva capital, és Puigcerdà.

Fins i tot més curiós és que un petit enclavament situat ja a França, Llívia, roman sota administració i sobirania espanyola. I per si fos poc aquesta divisió, la mateixa comarca de la Cerdanya catalana està igualment fraccionada en dues parts adscrites a les províncies de Barcelona i Girona, partició que data de 1833.

En aquest post ens centrarem a la Cerdanya catalana. És aquest un territori, com deia, ple de petits pobles de muntanya amb encant, com Bellver de Cerdanya, Das o Alp, per exemple. Una comarca que es presta a ser recorreguda en calma, gaudint de les verdes prades a l’estiu i els blancs paisatges a l’hivern. I gaudint, igualment, de la seva meravellosa cuina amb plats tan emblemàtics com el simplíssim però exquisit Trinxat de la Cerdanya, a base de patata, col i bacó.

No és estrany que la Cerdanya sigui una de les comarques catalanes amb major nombre de segones residències. Es calcula que entre 15.000 i 20.000 habitatges tenen aquest ús a la Cerdanya. A una incipient burgesia arribada de Barcelona ja fa més d’un segle, atreta per la bellesa dels paisatges cerdans, s’ha unit bona part de la classe mitjana catalana que agrada de gaudir per igual de les belles rutes senderistes que la comarca proporciona (una de les més emblemàtiques és la del Llac Malniu, a Meranges) i dels esports hivernals amb base a les estacions d’esquí de la Molina i Masella.

LA NOSTRA RUTA PER LA CERDANYA.

BELLVER DE CERDANYA

La nostra ruta per la Cerdanya comença per la població de Bellver de Cerdanya. El túnel del Cadí facilita l’accés des de Barcelona, ​​de manera que en menys de dues hores hem cobert el trajecte fins aquest petit poble de muntanya.

El Túnel del Cadí és, precisament, el que ens permet salvar amb facilitat l’obstacle de la Serra del Cadí. Al sud del túnel queda la comarca del Berguedà, una altra de les imprescindibles de Catalunya. Al nord, la Cerdanya. I és just al sortir del túnel quan ens adonem que el paisatge ha canviat per complet, motivat per les copioses nevades que han esdevingut al llarg de l’última setmana. La bellesa d’un territori ja de per si bonic, queda especialment realçat pel mantell blanc que cobreix prats, muntanyes i edificis.

Bellver de Cerdanya és una de les localitats de major importància de la comarca encara que la seva població no supera els dos mil habitants. Es té referències d’una fortificació a Bellver que dataria del segle X, quan la població se situava en zona fronterera entre els comtats de l’Urgell i la Cerdanya.

La fundació de la ciutat, però, es remunta a 1225, quan es converteix en capital de la Batllia, la subcomarca en la qual es localitza la població. Part del conglomerat medieval, inclosos les restes de la muralla, així com la bellíssima plaça porticada ens recorden aquella època. L’església de Santa Maria i Sant Jaume completa el conjunt monumental d’aquesta bonica plaça.

És Bellver un bon lloc per esmorzar, ja que havíem partit de casa amb l’únic suport d’un cafè amb llet. Són diverses les pastisseries i fleques que trobem a la població, de manera que fem un recés per gaudir d’una riquíssima ensaïmada amb una xocolata ben calentet.

LLIVIA

Després de visitar Bellver de Cerdanya prenem novament el cotxe per acostar-nos a Llívia, en ple territori francès, encara que a poc més de cinc minuts de la frontera amb Espanya. La població, a 1221 metres sobre el nivell del mar, té una llarga història al darrere. Se sap, per exemple, que va estar sota dominació celta i, posteriorment, romana. En aquell moment, i sota el nom de Iulia Lybica, Llívia era la població de més rellevància de la comarca.

Llívia, va mantenir la seva importància durant l’edat mitjana, ja que ostentava la capitalitat del Comtat de la Cerdanya. I, encara que els comtes van traslladar la capitalitat a Cornellà de Conflent a la fi del segle XI, Llívia es va mantenir com la població de major importància fins que a finals del segle XII es va fundar Puigcerdà.

Com ja he explicat, amb la partició de la Cerdanya promulgada al Tractat dels Pirineus, Llívia va quedar en territori de l’Alta Cerdanya, a França. No obstant això, la població havia rebut el títol de vila el 1528, el que va permetre que aquest poble romangués sota sobirania espanyola.

Passegem pel bonic nucli històric de Llívia fins arribar a la bella església de Nostra Senyora dels Àngels, del segle XVI. En aquesta població es pot visitar, també, una de les més antigues farmàcia d’Europa. Aquí expliquen que és de 1425 i que és la més antiga d’Europa, però la veritat és que aquesta afirmació l’hem sentit mantra vegades des Dubrovnik a Tallin. Actualment, la Farmàcia Esteve de Llívia no és més que un museu que custodia una bonica col·lecció de vells de pots farmacèutics de ceràmicq així com alguns antics armaris. La Farmàcia Esteve va tancar el 1942 per traslladar-se a Puigcerdà.

Ens crida l’atenció un dolç que es repeteix a diverses pastisseries de Llívia. Són les orelletes, unes cruixents tortites de sucre amb gust d’anís. Riquíssimes.

PUIGCERDÀ

Puigcerdà és la capital de la comarca de la Cerdanya catalana i la més populosa, encara que la seva població no arribi als 10.000 habitants. Alfons I de Catalunya la va fundar en 1177 i la va dotar de privilegis que van permetre el ràpid augment de la població en la nova plaça.

Actualment, Puigcerdà és una vila de molt agradable passeig, amb zones comercials que la doten d’un evident aire de capital de comarca, malgrat que es tracta d’una petita població. Un dels edificis més emblemàtics de la capital de la Cerdanya és el vell campanar de la ciutat, que no són més que les restes de l’església parroquial destruïda en 1936, a principis de la Guerra Civil. És possible pujar al campanar d’aquesta església de Santa Maria i gaudir de les vistes de 360 ​​graus de tota la comarca. No obstant això, quan hi arribem, l’accés està tancat ja que tanca al migdia.

Ens acostem al bell estany de Puigcerdà, un llac artificial del qual es té constància de la seva existència des de mitjan segle XIII. Les baixes temperatures dels últims dies han convertit la superfície lacustre en una pista de gel. Tot i que aquesta pràctica està actualment prohibida, l’estany va acollir, el 1956, el primer partit d’hoquei gel de la població. Puigcerdà és una de les capitals de l’hoquei gel de l’estat espanyol. El seu equip va ser un dels participants de la primera Superlliga espanyola d’Hoquei Gel, el 1972, i disposa d’un bon nombre de trofeus a les seves vitrines, incloses 5 Superlligues i 11 Copes del Rei.

Puigcerdà va ser un dels primers nuclis urbans de la comarca a ser colonitzats per la incipient burgesia barcelonina. I la zona del llac va ser un dels epicentres d’aquest primer turisme estiuenc. Podem comprovar-ho en el bon nombre de bellíssimes mansions i cases que circumden el llac i de noms tan poètics com Villa Paulita o Vila Dionisia.

Passegem al voltant del llac i observem, curiosos, el poc espai que el gel ha deixat a la colònia d’ànecs que té al llac de Puigcerdà seu hàbitat.

DAS Y ALP

Das i Alp són dos dels municipis més petits de la Cerdanya i, en realitat, de tot Catalunya. Das, per exemple, té uns 200 habitants. Alp, és una mica més gran, amb més de mil i, de fet, ja es té constància de la seva existència des del segle IX. La veritat és que són dos bonics poblets de muntanya, de fàcil i ràpid recorregut, on gaudir d’una arquitectura a base de pedra i amb teulades de pissarra. Són diverses les fonts que adornen aquests petits municipis. Ens sorprenem, també, amb l’existència de sengles safareigs públics. Les seves aigües estan completament gelades al dia d’avui. No és estrany, doncs aquesta nit el termòmetre no ha superats els 5 graus sota zero i és habitual que el nucli de Das sigui indicat com un dels més freds de Catalunya al mapa del temps de la televisió autonòmica.

I així acaba el nostre primer dia de visita a la Cerdanya, on hem recorregut alguns dels més encantadors pobles del Pirineu Català. Demà serà el dia escollit per gaudir d’una jornada d’esquí a les pistes de la Molina, una de les més emblemàtiques del país.