KHIVÀ, UZBEKISTAN. Visita a una ciutat de conte.

Khivà ha estat la nostra última parada en aquest viatge a Uzbekistan que ens ha portat per les tres grans ciutats que formaven part de la celebèrrima Ruta de la Seda, juntament amb Samarcanda i Bukhara.

Arribem a Khivà procedents de Bukharà, una altra ciutat de conte que ens ha enamorat i que ha deixat el llistó de la bellesa en un lloc que semblava inaccessible.

Doncs bé, abans d’explicar-vos els llocs més importants que cal veure a Khivà ja us avanço que aquesta ciutat és encara més meravellosa que les bellíssimes Samarcanda i Bukhara. Cert és que la seva Ciutat Vella, que és el veritable motiu que ens ha portat fins aquí, sembla una ciutat-museu, ja que la majoria d’habitants de Khivà viuen fora del recinte emmurallat. I veritable és també que les majoria de monuments que cal veure a Khivà van ser construïts bastant més tard que els grans tresors de Bukharà i Samarcanda. No obstant això, un no pot deixar de pensar mentre passeja pel casc antic d’aquesta bella ciutat, particularment quan s’ha fet de nit i la majoria dels turistes s’han retirat als seus hotels, que Aladí podria aparèixer en qualsevol moment per sorprendre, un cop més , al visitant.

KHIVA A LA HISTORIA

Com ja vam veure en el cas de Bukharà, també per Khivà s’hi anar passant les diferents civilitzacions al llarg de diversos segles, particularment d’ètnies túrquicas i iranias. Més poètica és la llegenda que atribueix la fundació de la ciutat a Sem, fill del bíblic Noè.

A partir del segle X, la ciutat passa a formar part del Regne de Corasmia, la capital del qual era la històrica Köneürgenç situada avui dia al veí Turkmenistan. No obstant això, a la fi del XVI, Khivà es converteix en capital d’aquest regne.

Com també vam veure en el cas de Bukharà, Khivà manté la seva independència fins que durant l’últim terç del segle XIX l’Imperi Russa pren la ciutat i la sotmet a vassallatge. Aquest protectorat dura fins que, finalment, tant el Khanat de Jiva com el de Bukharà són annexionats a la Unió Soviètica.

Amb el desmembrament de l’URSS, Khivà passa a formar part de la nova República de l’Uzbekistan, el 1991.

VISITAR KHIVÀ. ELS LLOCS IMPRESCINDIBLES.

Khivà és una ciutat especialment adequada per a passejar sense rumb fix, entrant en els diferents llocs que ens anem trobant al nostre pas (si compreu el bitllet conjunt -veure la nota adjunta- gairebé que podreu entrar a tots els monuments).

Pràcticament tots els llocs destacats que cal veure a Khivà es localitzen a la Ciutat Vella o Ichan Kala. Però m’atreviria a dir que, de tots ells, els veritablement imprescindibles no són més que un grapat que no arriba a la desena.

Aquesta Ciutat Vella de Khivà està completament emmurallada. Es tracta d’una construcció de tova amb bastants segles d’història a l’esquena però que va ser reconstruïda gairebé per completa al segle XVIII. Les posteriors remodelacions han aconseguit que llueixi com mai. A aquest recinte emmurallat s’entra per qualsevol de les 4 portes, situades en els 4 punts cardinals.

I la pràctica totalitat dels grans monuments de Khivà es localitzen a la part mitjana d’aquesta ciutadella. El recinte és absolutament abastable en un passeig a peu, fins al punt que durant una estada a Khivà d’un o dos dies s’acaba passant de forma repetida pels mateixos carrerons.

Dins d’aquesta ciutadella de Khivà, el carrer Polvon Kori exerceix la funció d’eix principal o longitudinal. És la via que va des de la Porta Oest (Ota Darvoza) a la Porta Est (Palvau Darvoza). Les dues entrades corresponen al segle XIX. En aquest eix principal es troben diversos dels minarets que cal veure a Khivà i particularment, el Kalta Minor, un dels més bells de l’Àsia Central i veritable símbol de la ciutat.

Al sud d’aquest eix també trobem diverses madrasses i mesquites a les que podrem anar entrant amb el nostre bitllet combinat. Dos són, però, les diferències principals que trobem en aquestes construccions en relació a les de Samarcanda o Bujara. La primera és que, gairebé sempre, es tracta de madrasses o mesquites més petites i molts menys decorades. En cap cas trobarem a Khivà cap mesquita com la Bibi Khanum de Samarcanda. Ni per grandària ni per ornamentació. Encara que molts llueixen les seves portalades en forma del pishtaq i decorades amb les clàssiques rajoles de ceràmica vidriada, res tenen a veure amb les que ostenten les grans mesquites de Bukharà o Samarcanda. El mateix passa amb les madrasses.

D’altra banda, la pràctica totalitat de madrasses de Khivà han estat convertides en museus de diferent índole. I, lamentablement, a quin menys interessant. Si en un s’expliquen les virtuts de l’estat Uzbek en el següent es presenta un museu de ciències naturals on lamentables espècimens d’animals dissecats són els protagonistes. Només algun museu té un mínim de nivell, com el d’Arts Decoratives. Això aprofundeix, més si és possible, en aquesta sensació de ciutat-museu que el visitant adquireix de Khivà. Això sí, de preciosa ciutat-museu.

Sense més preàmbul i reiterant que el millor en Khivà és deixar-se perdre pels seus carrers gaudint de les seves encantadors passejos, us deixo amb aquesta breu llista dels monuments més importants que cal veure a Khivà de forma imperativa.

Com anar de Bukharà a Jiva? El més fàcil és fer el trajecte en taxi compartit. El preu de cadascuna de les 4 places és de 15 €. Nosaltres vam completar el taxi amb un noi de Madrid. En el mateix hotel de Bukharà ens van facilitar el taxista. El trajecte dura unes 6 hores incloses dues breus parades.

ARCA KUNHA

Era aquí on els Jans que Khivà tenien la seva residència. Es tracta d’una mena de fortalesa enganxada a la muralla, al costat de la porta oest de la ciutadella. Curiosament, el primer dia en què arribem a Khivà s’està celebrant aquí un esdeveniment en commemoració del dia de la independència a la que deixen entrar els turistes sense cap problema. Podem gaudir d’un curiós xou folklòric completament en playback i que sembla més aviat una festa de cap d’any de nens dels primers cursos de primària més que una celebració oficial. Per descomptat, res a veure amb l’ortodòxia coreana quan es tracta de representacions de masses.

L’endemà sí que podem  recórrer diverses de les dependència de l’Arca Kunha, inclosos el zindon o terrible presó adjunta o la bella mesquita d’estiu, decorada amb rajoles blavoses el sostre de la qual s’assembla al d’un enteixinat morisc. Es tracta, en qualsevol cas, d’una construcció del segle XIX. És a dir, no gaire antiga.

MINARET KALTA MINOR

El minaret Kalta Minor és el gran monument que cal veure a Khivà i en realitat, el viatger es topa amb el mateix moltes vegades durant els seus passejos per Khivà. Es localitza al carrer que fa d’eix major de la Ciutat Vella de Khivà i la seva grandària (el particular el seu enorme perímetre a la base) així com la seva decoració a força de la clàssica ceràmica vermarí vidriada tan típica de l’Àsia central el converteixen en el símbol de la ciutat. També és una construcció bastant recent, del segle XIX, com la gran majoria de llocs que cal proveir a Khivà.

Per cert, la grandesa d’aquest minaret es va quedar a mig camí ja que mai van poder completar els 80 metres d’altura previstos. Després de la mort de Muhammad Amin Jan, el seu promotor, les obres van ser posposades i mai represes.

Hi ha una entrada conjunta que permet entrar en 17 dels monuments que cal veure a Khivà. Gairebé totes les madrasses, mesquites i museus d’importància estan inclosos en aquest tiquet. No així, algun dels minarets o el mausoleu de Makhmud Pakhlavan l’entrada del qual s’ha d’abonar a part. El preu del bitllet conjunt és (2017) de 12 USD o 50.000 sums.

MESQUITA DEL DIVENDRES O MESQUITA JUMA

Un altre dels minarets que sobresurten de les teulades de la Ciutat Vella de Khivà és el de la Mesquita del Divendres o Mesquita Juma, probablement la més important de la ciutadella. En Marc conta una mica menys de 100 graons per pujar a la part alta del minaret en qüestió. Des de dalt es pot gaudir d’una bellíssima vista d’aquesta ciutat de conte. Això sí, cal no ser claustrofòbic i cal anar una mica amb compte amb el cap. Jo m’emporto el meu cop de testa corresponent per no haver estat prou a l’aguait. El minaret, dit sigui de passada, sembla que a poc a poc va sucumbint al pas del temps tal Torre de Pisa.

La Mesquita del Divendres, al qual pertany el minaret, és d’una bellesa commovedora gràcies al seu pati de 228 columnes de fusta totes decorades amb diferents ornamentacions, algunes amb capitells i altres sense. Tot i que el temple actual és del segle XVIII, durant aquella reconstrucció es van utilitzar algunes de les velles columnes existents a la mesquita anterior, de manera que les més velles daten del segle X.

COMPLEX I MINARET ISLAM KHODJA

El tercer dels minarets que cal veure a Khivà és el que pertany a la Madrassa Islam Khodja. Com en el cas anterior es pot pujar al seu cim encara que en aquesta ocasió l’ascens no està inclòs en el bitllet conjunt i hem d’abonar 6000 soms. No cal dir que la vista des de dalt, amb la Ciutat Vella als nostres peus, és veritablement espectacular. Particularment a primera hora del matí, quan amb el sol a les nostres esquenes, la vella ciutadella queda completament il·luminada. En aquesta ocasió la decoració del minaret alterna files construïdes amb els clàssics maons cuits (que és l’estil dominant en Khivà) amb files que fan servir les més vistoses rajoles esmerilades. Per arribar fins als 56 metres d’altura del minaret cal superar aquest cop una mica més de 100 graons. Val la pena l’esforç i l’import pagat. La cúpula blavosa del mausoleu de Mahmud Pahlavon es mostra des de dalt imponent.

Com gairebé totes les madrasses que anirem recorrent durant la nostra visita a Khivà, també aquesta està ocupada per un museu. No obstant això, la veritat és que el de la Madrassa Islam Khodja (també ho llegim escrit com Islom Hoxa) alberga el més interessant de tots els museus de Khivà. Es tracta del Museu d’Arts Decoratives, on podem trobar tapissos, instruments, atuells, columnes, mobiliaris i altres objectes elaborats a la zona de Khivà. Encara que, curiosament, no sempre antics ni valuosos, ja que entre algunes peces de força interès també trobem molts dels souvenirs que es venen per tota la ciutat. I a més els cartellets ho indiquen ben clar: “Segle XXI”.

Tant la madrassa com el minaret són del segle XIX.

PALAU TOSH-HOVLI

Aquest palau és l’edifici civil més bell de la ciutat i una altra de les visites imprescindibles de Khivà. La seva construcció de deu a Khan Allakuli, mandatari conegut amb l’àlies del Constructor i data del 1841. L’edificació és coneguda com la Casa de Pedra, la qual cosa indica ja força en una població on gairebé la totalitat d’edificis civils eren construïts en tova. L’interior és sumptuós, amb una mena de galeries decorades amb rajoles blavoses amb decoracions geomètriques i els sostres se sostenen per grans columnes de decorada fusta culminades amb capitells ornamentats amb mocàrabs.

Podem visitar l’interior d’algunes de les dependències del Palau de Tosh-Holi, amb una decoració ostentosa també. És, per descomptat, un altre dels llocs que cal veure a Khivà.

MAUSOLEU DE MAHMUD PAHLAVON

I entre passeigs, petites mesquites, alguns caravareralls i moltíssimes madrasses de mitjana grandària, arribem a l’últim monument imprescindible de Khivà. I a punt estem de no visitar-lo doncs l’entrada s’ha d’abonar a part (al cap i a la fi, són només 6000 soms).

Aquí es ret homenatge al sant patró de la ciutat de Khivà, Mahmud Pahlavon, poeta i filòsof en vida i ascendit a sant després de la seva mort. Va ser enterrat aquí al 1325 tot i que l’edifici actual correspon al segle XIX, com la major part dels que hem pogut visitar a Khivà. Aquí sí que trobem un sumptuós pishtaq, la portalada monumental d’entrada bellament decorada amb rajoles de vidre esmerilat, alhora que la cúpula està ornamentada en el clàssic blau-verdós tan del gust d’Àsia Central.

La qüestió és que, encara que durant tota la jornada Khivà tindrem la sensació d’estar passejat per una ciutat-museu, aquí al Mausoleu sí que podem observar com la segueix viva i bategant. Els fidels no paren d’entrar en aquest indret durant la nostra estada, a més de dedicar-li les seves oracions i realitzar les respectives ofrenes amb solemne devoció. Fins al punt que la majoria abandonen la sala on el sepulcre del sant s’ubica (una saleta a l’esquerra) caminant d’esquena sense donar mai l’esquena al mausoleu.

I amb aquest bell mausoleu que, com dic, no està inclòs en el preu de bitllet conjunt però que considero imprescindible acabo aquesta llista de llocs que cal veure en Khivà, una ciutat que ens deixa un sabor molt dolç i que suposa un extraordinari fermall d’or al nostre viatge per Uzbekistan, Kazakhstan i Kirguizistan.

Després de completar la visita a Khivà l’endemà al matí, encara tindrem temps de fer una excursió de mig dia per descobrir què ha quedat l’antic Jorezm o Corasmia, una vella civilització extinta les ruïnes de la qual es troben en un estat bastant lamentable i al qual aviat pocs viatgers gosen arribar. Després d’això serà moment de prendre els diferents vols que ens portaran de tornada a casa amb escales a Taixkent, Almati i Istanbul. És a dir, el més dur del viatge.

ON DORMIR A KHIVA.

BED & BREAKFAST MEROS. Un lloc d’estupenda ubicació, al centre de la ciutadella i portat amb molt d’afecte per una família local. La decoració és preciosa, les habitacions àmplies i l’esmorzar extraordinari. Algunes de les habitacions tenen balcó.

Es tracta d’un dels millors allotjaments dins de la Ciutat Vella i amb preus molt competitius. Podeu mirar els preus actuals i contractar en aquest enllaç.