De Milà a Nàpols. Les 10 ciutats més boniques d’Itàlia.

En aquest post us parlarem de les ciutats més boniques d’Itàlia segons el nostre parer. Recordo el meu primer viatge a Itàlia com quelcom meravellós. Tenia poc més de 18 anys i era una de les primeres vegades que tenia l’oportunitat de viatjar fora d’Espanya sense la família.

Aquell viatge va tenir una mica de iniciàtic. Per descomptat, no vaig tornar canviat ni res per l’estil com comenten aquells que han tingut l’oportunitat de fer un viatge de diversos mesos al voltant del món o alguns dels que tornen de l’Índia també amb aquest sentiment. No obstant això, va ser la primera vegada que realitzava un viatge més enllà de la Península Ibèrica (a excepció d’una escapada d’un parell de dies a Londres) i vaig tornar convençut que, després d’aquest, vindrien molts més viatges.

I així ha estat. Han passat més de 25 anys d’aquell viatge a Itàlia i al país transalpí l’han succeït més de 90 països visitats. I a Itàlia hi hauré tornat no menys de 10 vegades. Un país que m’encanta, que traspua art i història per cadascun dels seus porus i del qual no crec que mai em cansi de tornar.

Us explico aquí les que són, al meu entendre, les 10 ciutats més boniques d’Itàlia. Podria dir que es tracta del quelcom  així com les 10 ciutats que cal veure a Itàlia en un primer viatge. Però això requeriria d’una mica més de 15 dies que, a diferència d’altres destinacions com els asiàtics, sol ser el màxim que el viatger mitjà espanyol dedica a una primera aproximació al país.

QUÈ VEURE A ITÀLIA EN 10 CIUTATS IMPRESCINDIBLES.

MILÀ

La capital de la Llombardia va ser la primera ciutat que vaig visitar d’Itàlia. A ella hi he tornat en dues ocasions i la veritat és que cada vegada m’agrada més. No pocs viatgers expliquen que no és una de les ciutats més interessants que cal veure a Itàlia. No obstant això, no puc estar d’acord amb aquesta afirmació. La seva catedral és una de les més meravelloses catedrals gòtiques d’Europa, per exemple. No menys interessant resulta l’església de Santa Maria delle Grazie, on trobareu una de les més famoses pintures de la història: el Sant Sopar de Leonardo.

Els amants de l’art i, particularment de la pintura, tampoc deixaran escapar la possibilitat de visitar a Pinacoteca Ambrosiana; i els de la lírica, el Teatre de la Scala, un dels més importants temples de l’òpera a nivell mundial. En aquest post podeu llegir sobre els llocs imprescindibles de Milà.

VENÈCIA

Ningú deixaria d’incloure a Venècia en una llista de les ciutats més belles que cal veure a Itàlia. És també la més fràgil de totes, situada en els pantanosos terrenys de la seva llacuna. La Plaça de Sant Marc deu ser una de les més belles del món. I gran part de la culpa la té la meravellosa Basílica de Sant Marc, de curioses i originals formes i amb un interior replet d’alguns dels millors mosaics bizantins que existeixen.

Qui disposi d’una butxaca folgada podrà gaudir d’un dels cafès més cars del món, el Florian de la mateixa plaça de Sant Marc, abans de llogar un passeig en góndola pels canals venecians. Qui vagi més escàs, haurà d’acontentar-se a passejar pels carrerons de la ciutat, panini en mà, abans de prendre un dels vaporettos que solquen el Gran Canal i que els permetrà passar per sota el pont de Rialto. Ni uns ni altres s’haurien de perdre, però, l’església de Santa Maria de della Salutte, la Galeria de l’Acadèmia o el Palau Ducal, potser el més meravellós dels palaus gòtics civils que cal veure a Itàlia.

FLORÈNCIA

No és d’estranyar que Stendhal patís els deliris que el van portar a descriure la seva síndrome davant l’allau d’art que ens regala Florència. I si non è vero, è ben trovato, que dirien els propis italians.

La capital de la Toscana no només és una de les grans ciutats que cal veure a Itàlia sinó que és reconeguda com la capital del Renaixement Mundial. Els més grans artistes de l’època van convertir Florència en la bellesa que és actualment. Ghiberti, Brunelleschi, Giotto, Giambologna o Miguel Ángel van ser només alguns dels que van deixar la seva empremta aquí. De la mà, dit sigui de pas, d’algunes de les famílies més influents de l’Europa del moment, com els Mèdici.

La Piazza de la Signoria, amb el Palau Vell, i la plaça del Duomo, amb la seva meravellosa catedral, són només dos dels llocs imprescindibles de Florència. Els Amants dels Museus hauran d’ajustar la seva agenda per donar cabuda a museus de la talla de la Galeria Ufizzi, l’Acadèmia (on caldrà rendir homenatge al David de Miquel Angel) o el Palazzo Pitti. Ningú deixarà de passejar pel Pont Vecchio, potser de camí a la Piazzale Michelangelo, situada en un proper pujol i des d’on s’albiren unes meravelloses vistes de la ciutat.

PISA

Pisa no és la més bella ciutat d’Itàlia. I, en realitat, la majoria de viatgers que fins allà s’acosten no passen més enllà d’una plaça. No obstant això, Pisa hauria d’estar inclosa en tot primer viatge a Itàlia i és que a la Plaça dels Miracles es troba un dels monuments més populars que cal veure a Itàlia: la Torre de Pisa. Es tracta del campanar romànic de la no menys meravellosa catedral adjacent.

La fama a Pisa li ha arribat per la quasi venerable inclinació que pateix gairebé des dels primers anys la famosa torre (en realitat des d’abans que fos acabada). No obstant això, es tracta d’un dels campanars romànics més bells que mai hem visitat. I ara que, de nou, és possible pujar fins a la terrassa superior, ningú hauria de perdre-se’l, encara que per això calgui reservar les entrades amb antelació.

No menys meravellós em sembla el baptisteri situat davant del Duomo o el Cementiri, el quart dels monuments de la plaça que ningú s’hauria de perdre.

BOLÒNIA

L’anomenen, la Rossa. És a dir, la Roja. No només pel predominant color de les seves teulades i construccions si no per haver estat bastió de la Itàlia comunista durant anys. Però també li diuen la Docta i la Grossa. El primer perquè és a Bolonya on trobem una de les universitats més antigues d’Europa. El segon el deu a la seva fama com a lloc de bon menjar. I és que de Bolonya són originaris tant la salsa que porta el nom de la ciutat, com els tortellini o la mortadel·la.

No deixeu de visitar la Universitat de la qual ja hem parlat i, particularment, el seu teatre anatòmic, un dels pocs que queden a Europa. Passejant entre porxos (és la ciutat d’Europa amb més quilòmetres de porxos) us trobareu amb alguns dels seus més importants temples, com l’Església de Sant Petroni de la meravellosa Piazza Maggiore, o el conjunt de Sant Stefano, format en realitat per set esglésies . Els més atrevits voldran pujar a dalt de la Torre dels Asinelli, encara que per això hagin de superar gairebé 500 graons. Les recompenses fan bo l’esforç, ja que el permetrà entendre perquè la ciutat és coneguda com la Roja.

RAVENNA

Es tracta una altra de les més meravelloses ciutats que cal veure a Itàlia. La fama li ve en aquest cas perquè de Ravenna podríem dir que es tracta de la Capital Mundial dels mosaics bizantins. Només Roma o Istanbul podrien qüestionar aquest apel·latiu, encara que no crec que puguin arribar a comparar-se. I és que Ravenna va ser, en el seu moment, capital de les regions occidentals de l’Imperi Bizantí. Fins i tot abans, en temps de l’Emperador Honori, Ravenna va ser capital de l’Imperi Romà d’Occident. És a dir, la història ha estat prolífica en aquesta meravellosa ciutat.

No és estrany, doncs, que fins a vuit dels seus venerables llocs d’aquesta ciutat formin part de la llista del Patrimoni Mundial. La Basílica de Sant Vital és un dels temples més meravellosos que hem tingut l’oportunitat de conèixer. Suposa un dels moments cims de l’Art Bizantí. Però no li van a la saga el petit Mausoleu de Gala Placídia, el Baptisteri Neonià o la Capella Arquebisbal que s’ubica al Museu Arcivescovile.

Gairebé ningú inclou a Ravenna en un primer viatge a Itàlia. Probablement sigui normal, ja que els dies de viatge no solen donar per a tant. No obstant això, un segon viatge sí que mereixeria incloure aquesta ciutat i a tota la Regió de l’Emília Romanya, on podreu gaudir de la també esmentada Bolonya o de les no menys imprescindibles Ferrara o Mòdena. En aquest post us parlem sobre els llocs imprescindibles a veure a Ravenna.

URBINO

No voldria deixar d’incloure en aquesta llista de ciutats més boniques d’Itàlia una altra de les capitals del Renaixement Italià. Em refereixo a la bella Urbino, ciutat natal de Rafael Sanzio, un dels més cèlebres pintors de la història.

Urbino estava dominada per la família Montefeltro, que primer van ser senyors del lloc i posteriorment Ducs de la ciutat. Ells van convertir la vila en una de les més boniques d’Itàlia. Cal no perdre’s els oratoris de Sant Giovanni i San Giuseppe on es van pintar alguns dels més majestuosos frescos del gòtic. Però és la Catedral així com el Palau Ducal, convertit en Galeria Nacional de les Marques, els veritables focus d’atenció d’aquesta població que no se sol incloure entre els llocs que cal veure a Itàlia en un primer viatge però que us asseguro que mereix una visita.

ROMA

Què dir de Roma? Hem parlat llargament de la ciutat en diversos posts dedicades als llocs imprescindibles de Roma, als seus museus o els abundants vestigis de l’Antiga Roma. Per a nosaltres no només és la gran ciutat que cal veure a Itàlia, si no la més meravellosa de tota Europa. Amb totes les seves imperfeccions, amb les seves façanes escrostonades, amb la irregularitat dels sòls i amb els seus massa turistes que han expulsats als romans del centre històric de la ciutat que els va veure néixer. Però és que més de dos mil anys d’història és el que atresora aquesta ciutat que té en els vestigis de la seva època clàssica i en el fervor urbanístic de la Roma Papal dels temps barrocs, les seves millors cartes de presentació.

Cal dedicar-li un mínim de tres dies a Roma per a un primer viatge a Itàlia, encara que la ciutat es queda curta amb tan poc temps. Els vols low cost ens han permès tornar-hi fins a en cinc ocasions. I sempre descobrim nous racons.

NÀPOLS

Si Roma és desordenada, Nàpols ho és elevat a la cinquena potència. O l’estimes o l’odies. I nosaltres vam optar per la primera opció. Es tracta d’una altra de les ciutats més interessants que cal veure a Itàlia. I és, sovint, el punt final a un viatge a Itàlia. No obstant això, també pot servir de base per a gaudir de la Campània, una regió rica en vestigis històrics de l’Antiguitat clàssica com Paestum o Pompeia, paradisos naturals com el Volcà Vesuvi o la Solfatara i llocs de preciós interès on s’imposa el tan italià dolce far niente, com a la costa Amalfitana.

Nàpols, però, mereix d’un parell de dies sencers. Cal no perdre’s la plaça del plebiscit, el seu museu arqueològic (un dels més extraordinaris del món sencer), les seves diverses esglésies o el Castell Nou. Els amants de la pintura tenen la seva cita al fenomenal Museu de Campodimonte, que conserva alguns llenços dels més importants mestres de la pintura occidental, Rafael i Caravaggio inclosos.

PALERM

Probablement Palerm no formi part d’un primer viatge a Itàlia perquè, en realitat, Sicília té prou interès com per dedicar-li un viatge sencer. No obstant, això no és obstacle per a considerar Palerm com una de les ciutats més boniques d’Itàlia. I com Roma i Nàpols, amb totes la seva imperfeccions, quelcom que es repeteix en gairebé totes les grans urbs del sud d’Itàlia i de Sicília.

El llegat normand situa, però, a Palerm com una de les grans ciutats que cal veure a Itàlia. La Capella Palatina és un dels més notables exemples d’aquest art normand que va beure, a parts iguals, de fonts àrabs i bizantines. No menys meravellosa resulta la Capella de la Martorana, amb els seus mosaics bizantins que cobreixen gairebé del tot el seu interior, o la curiosa Catedral, d’original traçat i considerada també un dels punts culminants de l’art àrab normand.

I amb Palerm acabem aquesta llista de les ciutats més boniques d’Itàlia. Es tracta d’un grup gens homogeni de ciutats que seran difícils de compatibilitzar en un primer viatge a Itàlia, però que mereixen ser visitades algun cop a la vida. Com ja he comentat, la proliferació de vols lowcost que ens porten fins a Milà, Florència, Roma, Pisa o Nàpols, per posar només uns exemples, ha propiciat que tornar al país transalpí s’hagi convertit en una constant per a nosaltres en els darrers quinze anys. Són massa els llocs que cal veure a Itàlia i no volem deixar de gaudir-los.