GDANSK, POLÒNIA. La capital de l'ambre.

Gdansk va tancar la nostra tríada de ciutats poloneses que vam tenir l’oportunitat de visitar durant el nostre recorregut per aquest país de l’est d’Europa (les altres dues van ser Varsòvia i Cracòvia). Arribem a la històrica ciutat bàltica després de fer una breu parada al castell teutònic de Malbork, una de les més extraordinàries construccions que el gòtic civil ens ha llegat.

BREUS APUNTS HISTÒRICS SOBRE GDANSK

Abans de parlar-vos sobre els monuments més importants que cal veure a Gdansk, permeteu-me quatre pinzellades sobre la seva història. I particularment sobre dos fets importantíssims esdevinguts a Gdansk durant els últims 70 anys.

Se sap de l’existència de la un assentament humà en el que avui és Gdansk des de fa gairebé 2000 anys, tot i que la data reconeguda com de la fundació de Gdansk és la de 997.

No obstant això és durant el segle XX quan a la ciutat de Gdansk se succeeixen una sèrie d’esdeveniments d’extraordinària importància històrica. I no parlem només d’història local, si no mundial. És per això que fem un tremend salt en el temps i ens situem a finals del segle XVIII.

Des de 1772 fins a 1920 la ciutat va formar part de Prússia, amb el nom de Danzig, de manera que la majoria d’habitants de la ciutat eren alemanys (fins a un 85% segons alguns censos de l’època) i no polonesos. El Tractat de Versalles, que va segellar el final de la Primera Guerra Mundial, va establir que la ciutat passaria a estar sota la tutela de la Societat de Nacions (el germen que derivaria en l’ONU) amb el nom de Ciutat Lliure de Danzig. Polònia passaria a ser, en qualsevol cas, l’estat que assumiria major influència sobre Gdansk, que es convertia en una mena de protectorat polonès.

El destí de Gdansk va tornar a donar un gir de 180 graus el 1939, quan la ciutat és novament incorporada a Alemanya, que en aquell temps vivia ja sota el règim nacionalsocialista. Finalment, després de la derrota nazi, Gdansk és reincorporada, ja de manera definitiva a Polònia.

No obstant això, explicava l’existència d’alguns assumptes històrics de tremenda importància mundial esdevinguts a Gdansk. El primer és que el 1939, quan l’Alemanya de Hitler exigeix ​​l’annexió de Danzig al Tercer Reich (i, en realitat, la Ciutat Lliure de Danzig fa el mateix), l’estat polonès s’oposa. Això comporta el bombardeig del fort polonès de Westerplatte per part del cuirassat alemany SMS Schleswig-Holstein. És aquest el moment és que es dóna per iniciada la Segona Guerra Mundial.

El segon moment d’importància que ha situat a Gdansk en els noticiaris de tot Europa va ser durant la dècada dels anys 80 del segle XX, quan es funda, a les drassanes de la població, el sindicat Solidaritat, dirigit per Lech Walesa. Es tractava d’un sindicat d’arrels cristianes, indispensable pilar de la resistència contra el poder establert, durant uns anys en que Polònia es trobava sota el jou socialista i l’auspici de la Unió Soviètica. Després d’una sèrie d’esdeveniments que van derivar en diverses vagues capitanejades per Solidaritat, el llavors cap d’estat, Wojciech Jaruzelski va tirar per la tangent, declarant la llei marcial i empresonant a diversos dels dirigents de Solidaritat. Malgrat tot, encara que sumit en la clandestinitat, el sindicat va resistir per, ja a finals de la dècada dels vuitanta i un cop incorporat a l’escena política, guanyar les eleccions i fer-se amb el govern de Polònia. Va ser el final de l’auspici soviètic sobre Polònia, un dels primers països del llavors anomenat Teló d’Acer que s’alliberarien del jou soviètic. En els tres anys següents, la Unió Soviètica s’ensorraria com un castell de cartes.

VISITAR GDANSK. LA VIA REIAL DE GDANSK.

Gdansk és, actualment, una ciutat de mida mitjana el centre històric de la qual es pot visitar en un dia. En aquest apartat us comentaré sobre els carrers, places i monuments més importants que cal veure a Gdansk.

Entrem al centre històric de Gdansk per la Porta Alta, decorada amb emblemes que fan referència a la Ciutat Lliure de Danzig. Just darrere, un enorme edifici va fer les funcions de presó entre els segles XVII a XIX i ara exerceix les de Museu de l’Ambre, important indústria que va proporcionar enorme riquesa a aquesta ciutat a la vora del bàltic.

És aquest l’inici de la coneguda com a Via Reial de Gdansk que travessa tot el centre històric fins a la Porta Verda, ja a la vora dels molls de la ciutat. Diversos dels edificis que cal veure a Gdansk es localitzen en aquesta Via Reial.

Poc després de passar la Porta Alta creuem la Porta Daurada, disposada a manera d’arc del triomf, que suposa l’inici del Carrer Dluga (o Carrer Llarg), el principal de la Via Reial. Es tracta d’un carrer actiu a totes hores, on podem meravellar-nos amb les cases burgeses dels rics comerciants que havien escollit aquesta zona de la ciutat per edificar els seus habitatges. Molts dels habitatges estan decorats amb bells remats d’ondulades formes. Són un tipus d’edificis que recorden als que podem trobar en algunes ciutats flamenques, com ara Bruges i Gant. No és estrany, doncs Bruixes formava part també de la Lliga Hanseàtica, de manera que és possible que això suposés una via per on fluïssin els diferents corrents artístics de l’època.

A mig carrer hi trobem l’Ajuntament de Gdansk, un edifici del segle XVI que disposa d’una bellíssima i esvelta torre campanar, decorada amb un rellotge. La torre està rematada amb una estàtua del rei Segimon, un dels més importants de la història de Polònia. No passa desapercebuda una font situada just al costat de l’ajuntament. Es tracta de la Fontana de Neptú, decorada amb el déu en qüestió, trident en mà.

És aquesta una zona on el carrer Dluga s’ha eixamplat de manera que passa a denominar-Dluga Targ (mercat llarg). Els edificis en aquesta plaça allargada són especialment uniformes encara que pintats de diferents mides. Vindria a ser la típica plaça que es pot trobar en gairebé totes les ciutats poloneses, com Cracòvia, Wroclaw o Varsòvia, només que en aquesta ocasió té morfologia allargada i no quadrangular o rectangular, com sol ser habitual.

Un edifici ens crida especialment l’atenció. Es tracta de la coneguda com a Cort d’Artur, una construcció on la llegenda es conjuga amb la realitat. Es tracta d’una mansió gòtica del segle XIV, tot i que reconstruït en diferents ocasions, que va fer les funcions de lloc de reunió de les diferents confraries de la ciutat durant diversos segles. Encara que és possible visitar el seu interior i, segons sembla, val la pena, nosaltres seguim la nostra ruta per la Via Reial.

Dluga Targ acaba amb la bellíssima Porta Verda, la tercera que trobem en aquesta Via Reial. Es tracta d’un altre bellíssim edifici que recorda als dels Països Baixos. Passant per alguna de les quatre enormes portalades arribem a la vora del Riu Motlawa, canalitzat al seu pas per Gdansk. En aquest lloc, trobem, de fet, part dels molls de Gdansk.

DELS MOLLS DE GDANSK FINS L’ARSENAL, PEL CARRER MARIACKA.

Aquest passeig del Moll de Gdansk suposa una de les més belles estampes de la ciutat. Passem de llarg la Porta de Maria, per on entrarem posteriorment, per apropar-nos fins a una altra de les construccions que cal veure a Gdansk. Es tracta de l’enorme grua medieval, un dels orgulls de la ciutat. Aquest és un artefacte que data del segle XIV, moment en el qual era la major grua d’Europa. Actualment, forma part del Museu Marítim.

Ara sí, retrocedim unes desenes de metres per entrar per la Porta de Maria. Estem en un carreró de vianants, de nom Mariacka o Carrer de Maria, que ens dirigeix ​​fins a la Basílica homònima i que està jalonat per desenes de joieries que venen el producte estrella de la ciutat. Gdansk és, ni més ni menys, que la capital mundial de l’ambre, aquesta resina fòssil ataronjada que té la consideració de pedra semipreciosa. Segons sembla, en aquestes latituds es localitzava o produïa el 80% de l’ambre mundial sent aquest material el que més va influir en el florir econòmic de la població. Qui vulgui saber més sobre la relació de Gdansk amb l’ambre haurà de visitar el museu dedicat a això que es localitza en el Carrer Llarg.

Arribem, ara sí, a l’altre dels grans edificis que cal veure a Gdansk. La Basílica de La nostra Senyora o de Santa Maria. Es tracta d’un temple construït gairebé enterament en maó durant el segle XIV. Es davant, en realitat, de l’església més gran edificada mai en aquest material. L’interior és més aviat auster encara que ens agrada molt el bonic rellotge astronòmic, una autèntica joia que data del segle XV i quina bellesa només és superada per la precisió del seu mecanisme. Se sap el nom del mestre rellotger responsable d’aquesta meravella. S’anomenava Hans Düringer i es coneix que també va dissenyar el rellotge astronòmic de la localitat alemanya de Rostock.

Més enllà d’aquest rellotge, ningú ha de deixar de pujar els diversos centenars de graons que ens porten fins al punt més alt de la torre de la Basílica de Santa Maria. Des de vuitanta metres d’altura les vistes de tota la ciutat, però particularment de la Via Reial, mereixen l’esforç.

Després de sortir del temple, l’envoltem i seguim pel carrer Piwna, paral·lel a la Via Reial, que ens acosta a un altre dels edificis que no ens hem de perdre. Es tracta del Vell Arsenal, un edifici molt en la línia de la Porta Verda i el Renaixement flamenc, que es va construir a inicis del segle XVII i que va complir la seva comesa fins al XIX. Actualment, el vell Arsenal de Gdansk està ocupat per l’Acadèmia de Belles Arts al primer pis i per unes galeries comercials a la planta baixa.

.

CAMÍ DEL MOLÍ DE GDANSK

El nostre proper destí és el Vell Molí. Abans, però, parem en un altre dels edificis que cal veure a Gdansk. Es tracta de la Torre de Sant Jacint, una mole octogonal que s’alça fins als 36 metres d’altura i que va ser construïda sobre l’any 1400. La torre va exercir diferents funcions com ara magatzem durant èpoques de setge o masmorra. Però el seu motiu principal de construcció, com testifica l’enorme alçada, no era altre que fer les tasques de torre de guaita davant de possibles invasions.

Gairebé davant de la Torre de Sant Jacint es localitza una altra església, la Basílica de Sant Nicolau, un dels temples més antics de Gdansk, doncs va ser alçat a la fi de la XII. L’estil gòtic inicial es veu modificat en el seu interior amb una sumptuosa decoració barroca. Val la pena entrar-hi.

Ara sí, en poc més de tres minuts arribem al final del recorregut per la ciutat vella de Gdansk. Ens trobem davant del Vell Molí, un edifici de diversos pisos d’alçada, dissenyat també en maó i amb un característic teulada a dues aigües que arriba fins a molt pocs metres del nivell del sòl. L’edifici se situa en una petita illa enmig d’un canal, que l’envolta per dos dels seus costats, per tal d’aprofitar la força de l’aigua per fer funcional el mecanisme del molí de farina. A més, el molí també feia les funcions de graner de la ciutat. La veritat és que és una autèntica meravella.

I amb aquesta visita acaba el nostre recorregut pels més importants monuments que cal veure a Gdansk, una població plena d’història i el centre històric és una veritable meravella.