Dinant és una bella població a la vall del Mosa que mereix una parada en el nostre viatge per Valònia. No es tracta ni d’una gran capital ni d’una població amb grans museus o monuments d’excepció. No obstant això, la seva situació geogràfica, encaixonada entre el riu Mosa i uns penya-segats de vertigen, és meravellosa i la converteixen en una de les postals més belles de Valònia. No és estrany que Dinant sigui coneguda com la Perla del Mosa.
Mig dia és suficient per recórrer Dinant. Arribem procedents de la bonica població de Mons, després d’una mica més d’una hora de trajecte. Aparquem el cotxe en el que podríem anomenar l’altra riba. És a dir, la riba contrària a on es localitza la pràctica totalitat de la població i els seus edificis més singulars. Just davant hi ha l’oficina de turisme, on ens ofereixen un mapa i ens expliquen sobre els monuments més importants que cal veure a Dinant. I de passada, ens comenten que un d’ells, la fortalesa que domina la població des de dalt del penya-segat, té en els divendres el seu dia de festa, de manera que no serà possible visitar-la.
VISITAR DINANT. UNA RUTA PEL SEU CENTRE HISTÒRIC.
Explicava que Dinant està encaixonada entre el riu Mosa i uns penya-segats d’impressió. És a la part alta d’aquests penya-segats on es localitza la Ciutadella de Dinant, a la qual es pot accedir a peu (si un està disposat a assumir els més de 400 esglaons que porten fins al cim) o en funicular. Es tracta d’una edificació del segle XI erigida pel llavors Príncep-Bisbe de Lieja i amb una important història militar a l’esquena. En qualsevol cas, l’edifici actual és del segle XIX. Com explicava, la Ciutadella de Dinant té darrere seu una història ben concorreguda. No obstant això, aquesta ha donat els últims cops de cua durant el segle XX quan va ser conquerida sengles vegades per l’exèrcit alemany, tant durant la Primera Guerra Mundial com en el transcurs de la Segona. En ambdues ocasions, els combats van ser aferrissats i el setge es va saldar amb centenars de morts civils. Queda clar, per tant, la importància com a punt estratègic que tenia l’edifici en qüestió. Segur que les vistes des de dalt del penya-segat mereixen molt la pena. Una pena que no puguem gaudir-les.
Travessem el pont sobre el riu Mosa. Les vistes des d’aquí són també precioses, amb la filera d’edificis de tres pisos disposats en la primera línia i amb l’estampa de la Col·legiata, l’altre gran edifici que cal veure en Dinant, dominant la situació.
Mentre creuem el pont ens crida l’atenció la quantitat saxofons de colors, a manera d’estàtues que el decoren. Aquesta és una constant que es repetirà durant tota la nostra visita a Dinant. Es veu que els conciutadans de la població estan especialment orgullosos del personatge més notable que ha donat Dinant. Si parlem d’Adolphe Sax probablement no sapiguem situar-lo. No obstant això, amb tants saxofons per tota la població ja és una mica més fàcil endevinar-ho. Es tracta, ni més ni menys, que l’inventor del saxòfon. D’ell parlaré posteriorment.
La Col·legiata de Notre Dame és el nostre següent objectiu. Com hem dit es tracta del gran edifici que cal veure en Dinant, al costat de la Ciutadella. La Col·legiata de Notre Dame és una notable construcció gòtica que va substituir un antic temple romànic que va col·lapsar. Res queda d’aquella primera església. Si de cas, a la porta nord ens sembla intuir una portalada romànica. Sorprèn veure aquesta col·legiata gòtica coronada per un capitell en forma de bulb de ceba. Per descomptat, un afegit bastant posterior a la construcció del temple gòtic però que la converteix en un edifici certament original. Podem visitar el seu lluminós interior on ens crida l’atenció les vidrieres. Particularment, la que es troba en el braç sud, d’unes dimensions poc habituals. Podem distingir fàcilment algunes escenes bíbliques com l’expulsió d’Adam i Eva del Jardí de l’Edèn. Alguna cosa devien haver fet.
Sortim de la Col·legiata de Dinant i prenem la Rue Adolphe Sax. Ni cinc minuts triguem a arribar a la que va ser la casa natal del músic en qüestió. Així ho testifica una bonica escultura de bronze on el personatge descansa pacientment acompanyat de l’instrument al que va donar el seu nom. La Maison Sax, està adaptada com a centre d’interpretació de la vida i obra d’Adolphe Sax. Val la pena la seva visita. A més és petita i la seva entrada és gratuïta, de manera que en pocs minuts s’haurà conegut una mica més sobre la persona d’Adolphe Sax. Aquí llegim que el tal Sax va passar a la història per ser l’inventor del saxòfon, però que a més va concebre altres instruments de vent i va ser un precursor en el desenvolupament de diferents tècniques musicals. L’espai interactiu permet escoltar alguns famosos temes interpretats amb el saxofon, com el Bolero de Ravel.
LES COUQUES DE DINANT
Tornem per on hem vingut per, després de tornar a passar per la Col·legiata, prendre la Rue Gran, que és la més comercial de la ciutat. De seguida ens crida l’atenció que en els aparadors de diverses pastisseries sw mostren una mena de galetes gegants. Entrem a una d’elles i ens informen que es tracta d’un producte autòcton de nom Couques de Dinant. Ens conviden a conèixer el procés de fabricació d’aquest menjar elaborat únicament amb dos ingredients: farina i mel. En ocasions, s’utilitza també sucre, encara que no sempre és així. La qüestió és que la Couque de Dinant té el seu origen al segle XV. Concretament, quan Carles el Temerari va prendre possessió de Dinant, en 1466. Van ser temps de penúries, de manera que els ciutadans d’aquesta ciutat s’ho van arreglar per tirar endavant amb els pocs ingredients de què disposaven. Farina i mel, com dic. Amb això elaboraven una pasta contundent, que coïen. El resultat és una espècie de galeta, duríssima, que no es mastega si no que s’ha de deixar dissoldre a la boca. Actualment, la recepta és la mateixa, encara que ja no s’utilitza ni el vell pastador de fusta ni el corró que estenia la pasta resultant de la mescla. Amb mètodes més moderns, aprenem com s’elabora la Couque de Dinant que és decorada gràcies a un motlle de fusta de perera que imprimeix en una de les cares de la galeta, un disseny relacionat, sovint amb la ciutat.
Apresa la tècnica, vam gaudir de la Couque de Dinant. Acompanyada, això sí, d’un cafè amb llet, ja que la contundència de la massa ho mereix. La veritat és que la galeta és saborosa i, efectivament, el seu sabor s’aprecia molt millor deixant-desfer a la boca.
En aquest mateix carrer ens crida l’atenció un bonic edifici a mà esquerra. És l’Hotel de Ville. És a dir, l’ajuntament de Dinant. Al davant del mateix, un bonic saxofon de vidre, domina la placeta on s’ubica l’edifici.
MAISON LEFFE, EN BUSCA DELS ORÍGENS DE LA FAMOSA CERVESA D’ABADIA.
Com explicava, no hi ha molts grans edificis a veure en Dinant. Es tracta, simplement, de passejar i gaudir de la població. No obstant això, no volem deixar aquesta petita ciutat sense visitar la qual és coneguda com Maison Leffe i que se situa en l’altra riba del riu Mosa.
No es tracta d’un simple caprici comercial, ja que la cervesa Leffe, una de les més famoses de Bèlgica té el seu origen en Dinant. En concret, a l’Abadia de Nostra Senyora de Leffe, fundada el 1152 ni més ni menys.
És cert que després de moltes vicissituds, l’actual cervesa Leffe ja no es fabrica aquí en Dinant si no a Flandes, a la ciutat de Lovaina, des que els seus drets fossin comprats per la mateixa cervesera responsable de l’elaboració de Stella Artois, però la veritat és que fins a mitjan segle XX va estar elaborant-se en l’abadia de Notre Dame.
A la Maison Leffe, que es localitza a l’altra riba del riu Mosa però només a uns quinze minuts de passeig des del centre històric de Dinant, ens expliquen sobre la vida i miracles de l’Abadia de Notre Dame de Leffe, origen de l’beuratge i de la cervesa en si mateix. La veritat és que l’exposició interactiva està molt ben aconseguida, amb espai per a tots els gustos, des del visual, l’olfactiu, a l’tàctil i finalment, i com no podria ser d’altra forma, a l’gustatiu.
Quan vam acabar de gaudir de l’exposició de la Maison Leffe ens delectem amb la degustació de 4 varietats d’aquesta famosa cervesa d’Abadia, a quin més deliciosa. Per cert, amb l’entrada a l’exposició no només va inclosa la degustació sinó també un regal que, com era previsible, es tracta d’una preciosa copa de cervesa.
La Maison Leffe, per cert, no es troba en una nau industrial sense més. Es localitza en el que antany fos un convent caputxí, de nom Convent de Betlem. És a dir, es tracta d’un edifici històric amb força interès. És possible, fins i tot, dinar al mateix cenobi. I la veritat és que hagués estat molt bé perquè la carta era molt desitjable. Però el temps ens apressa i vam decidir agafar el cotxe i seguir la nostra ruta cap a Mons.
La perla del Mosa és una ciutat petita. Sense ser molts els grans monuments que cal veure en Dinant, la veritat és que la seva visita val la pena i ha de ser inclosa dins de la ruta d’un viatge a Valònia.