Bukharà ha estat la nostra segona parada en aquesta tríada de ciutats imprescindibles d’Uzbekistan que ens portarà a conèixer, també, Samarcanda i Khivà.
Samarcanda ha deixat el llistó molt alt. Una ciutat que la Unió Soviètica no va poder arrasar per complet i que va deixar un bon nombre de llocs que deixen empremta en qualsevol viatger, començant per la famosa plaça del Registan.
No obstant això, gairebé tot aquell que ha visitat Samarcanda i Bukharà ens ha comentat que el conjunt monumental de Bukharà és fins i tot més impressionant que el de Samarcanda, de manera que aquí ens trobem nosaltres per donar fe d’això.
En aquest post us comentaré les 20 visites imprescindibles que cal veure en Bukharà i que vam poder visitar durant la nostra primera jornada a la ciutat. Abans, però, us comentaré 4 detalls sobre la història d’aquesta ciutat de la Ruta de la Seda.
BUKHARÀ A LA HISTÒRIA.
Igual que comentàvem amb Samarcanda, l’origen de Bukharà cal trobar-lo diversos segles abans de Crist. Alexandre el Gran o els selèucides van passar per aquí. Però van ser particularment les diferents dinasties d’origen persa qui més influència van exercir durant gairebé un mil·lenni i mig, arribant a ser capital dels Sassànides allà pel segle X. Va ser aquest un dels moments de màxim desenvolupament cultural de la vella Bukharà, quan no només exerceix com a capital de l’Imperi Sasánida si no com un dels màxims exponents de món islàmic.
També Gengis Jan, amb la seva tasca destructora va deixar la seva empremta a Bukharà, en aquest cas del tot negativa. Va ser durant el segle XIII tot i que, posteriorment, la ciutat es va refer del pas del aguerrit cacic. Com a Samarcanda, els timúrides van prendre el control a partir del segle XIV i XV i, posteriorment, els uzbeks van arribar a aquestes terres a partir de la XVI establint un Khanat amb capital a Bukharà. En aquest període, Bukharà torna a convertir-se en sant i senya del món islàmic, amb gran profusió de mesquites i madrasses, la majoria de les quals són alguns dels monuments que cal veure a Bukharà a l’actualitat.
La independència del Khanat i posterior Emirat de Bukharà va arribar a la fi amb l’arribada de la influència Russa. Primer en forma de protectorat però després sota la pura i dura annexió, Bukharà va passar a formar part de l’Imperi Rus i, posteriorment, de la República Socialista Soviètica de l’Uzbekistan, una de les que formava part de l’extinta URSS.
Uzbekistan va adquirir la independència després de la caiguda de la Unió Soviètica en 1991.
VISITAR BUKHARÀ EN 1 DIA.
Quants dies són suficients per conèixer els monuments més importants que cal veure en Bukharà? La veritat és que el centre històric de Bukharà és relativament petit (jo diria que de cap a cap ha d’haver com una hora caminant) i, a més, molts dels llocs són de ràpida visita. Amb aquestes premisses, probablement amb un sol dia sigui suficient per conèixer els monuments més importants que cal veure en Bukharà i, sobretot, passejar sense rumb fix per aquesta ciutat que sembla treta d’un conte de les mil i una nits.
PLAÇA LYABI-HAUZ. MADRASSES NAVIR DIVANBEGI I KUKULDASH I KHANAKA NADIR DIVANVEGI.
Comencem la nostra visita a Bukharà per la Plaça Lyabi-Hauz que és una cosa així com la plaça principal del nucli antic de Bukharà i que, a més, la tenim a menys de 150 metres del nostre allotjament.
És aquest un bonic emplaçament que cobra vida a mesura que cau la tarda i, especialment, a la nit, quan diversos dels restaurants que envolten un petit estany artificial s’omplen de comensals.
Aquí trobem diverses de la madrasses que visitarem en Bukharà i ja observem un parell de característiques que serà comú en moltes d’elles. La primera és que tot i la magnificència d’aquests monuments cap arriba a l’extraordinari magnetisme i bellesa de les madrasses de la plaça del Registan de Samarcanda. La segona és que, com diverses de les madrasses visitades a Taixkent i Samarcanda (i em temo que així serà en khivà) han estat convertides en mercats de souvenirs i artesanies. Les més afortunades tenen els mateixos artesans treballant en les velles cel·les dels estudiants d’antany. Moltes altres són ocupades per simples botiguers que venen similar mercaderia en totes elles.
En aquesta plaça localitzem la Madrassa Nadir Divanbegi que, per cert, s’està preparant per a albergar un casament aquesta mateixa nit i la Madrasa Kukeldash, al nord de la plaça que quan es va construir a mitjans del segles XVI era la més gran de l’Àsia Central. Entrem al vestíbul principal i fem un breu cop d’ull al pati interior on antany es distribuïen les cel·les dels estudiants.
No obstant això, el que més ens crida l’atenció és el fabulós pishtaq o portalada d’entrada de la Nadir Divanvegi, amb la seva ceràmica vidriada donant color a la façana i, particularment, amb la representació d’un parell d’aus i del sol en els angles superiors del mateix, cosa ben poc habitual en l’art islàmic i que ara veiem que no és exclusiu de la Madrassa Sher Dor de Samarcanda.
A l’oest de la plaça l’edifici que s’alça davant de l’estany és la Khanaka Nadir Nivanbegi, construïda en maó cuit. També fem una breu ullada interior al que va ser un allotjament per als sufís que s’apropaven fins a la vella Bukharà. És un edifici bastant més auster, desproveït del clàssic pishtaq ornamentat amb rajoles verdmarines vidriades, però francament digne.
MADRASSA CHOR MINOR
Visitada aquesta plaça principal del nucli antic de Bukharà ens desplacem cap a l’est per buscar un altre dels edificis més bells i singulars que cal veure en Bukharà. Em refereixo al Chor Minor. Es tracta d’un monument francament curiós i molt fotogènic amb 4 torrasses construïda en les cantonades d’una construcció més aviat petita i que podrien semblar minarets encara que no ho són. 4 cupuletes blavoses culminen aquests torrasses. A més, una cúpula central se situa al mig de tots. L’edifici sembla estar en obres. Els mateixos paletes ens conviden a pujar a la cúpula per tal de gaudir des de prop de les quatre torretes.
El Chor Minar, un dels monuments més bells de Bukharà, no és tan antic com la traça medieval del mateix podria fer pensar. Es tracta d’una madrassa del segle XIX, però el seu magnetisme és indubtable.
MESQUITA MAGOKI ATTORI
La destinació final del matí ens ha de portar fins al Minaret Kalon, que ja albirem de lluny quan tornem a travessar la Plaça Lyabi-Hauz per dirigir-nos direcció oest. Després de passar per alguns basars sense parar-nos (després en tindrem temps) vam passar per davant de Magoki Attori, una altra mesquita dissenyada amb el gairebé exclusiu ús dels maons cuits, tot i que també disposa d’alguns detalls ceràmics que van ser inclosos a la façana. Es tracta d’un temple més aviat petit i en el qual no entrem, doncs el seu interior està ocupat per un museu de tapissos que sembla més aviat poc interessant.
MADRASSES ABDULAZIZ KHAN I ULUGH BEG
Seguim en direcció nord buscant una plaça on s’ubiquen dues noves construccions ben cridaneres. Es tracta de dues madrasses, la Abdulaziz i la Ulugh Beg. La que porta el nom del nét de Tamerlà, la Ulugh Beg va ser construïda en 1417 i resulta ser la més antiga d’Àsia Central. Part de les cel·les del seu pati interior estan dedicades, una vegada més, a la venda d’artesania i souvenirs. Potser en part això desllueixi una mica aquests temples però sembla ser que és una manera que té el govern de conservar aquests monuments: els cedeix a botiguers o artesans que s’encarreguen del manteniment de la seva part a canvi de disposar d’un lloc on vendre la seva mercaderia .
Tant el pishtaq de la Ulugh Beg com el de la Abdulaziz Jan, amb el seu brillant colorit de tonalitats blavoses ens atrauen, un cop més com a autèntics imants. Particularment, la Ulugh Beg, que és la que queda a hores d’ara més il·luminada gràcies a la posició del sol.
També entrem a la Madrasa Abdulaziz Khan, més o menys similar a l’anterior per als profans en la matèria.
COMPLEX POI KALON. MESQUITA I MINARET KALON. MADRASSA MIR-ARAB.
Ara sí, després de passar per un altre dels diversos basars de Bukharà, arribem a la plaça on s’ubica un dels més extraordinaris complexos d’Àsia Central. Es tracta del Complex Poi Kalon, format per una madrassa, una mesquita i particularment, per un dels més bells minarets alçats mai amb un diàmetre a la base de 9 metres i de 6 metres en la seva part més alta. Construït amb maons cuits, és el sant i senya de la ciutat i el monument més important que cal veure a Bukharà. És una pena que no es permeti accedir a dant de tot perquè les visites de la ciutat i concretament del complex adjunt han de ser fabuloses.
Com dic, el complex el completa la mesquita del mateix nom, l’entrada està també decorada amb un bonic pishtaq construït amb ceràmica vidriada, i la madrassa Mir-Arab, que segueix funcionant com a escola alcorànica i que assorteix d’imants a les principals mesquites del país, una vegada que els estudiants han superat la seva formació. No es pot accedir al seu interior de manera que ens hem de conformar a observar el pati des d’una reixeta. Donem fe que, en aquesta ocasió, es tracta d’un monument més viu que mai i no d’un mer record del passat.
ARK. LA FORTALESA DE BUKHARÀ.
De camí a la mesquita Bolo Hauz passem per davant de la Fortalesa Ark, una immensa fortalesa les muralles de la qual han estat recentment restaurades i criden francament l’atenció. Va ser aquí on residien durant l’hivern els emirs de Bukharà fins que els russos es van fer amb el control de la ciutat. Per cert, qui vulgui visitar el Palau d’Estiu, ho té ben fàcil, perquè es localitza a 6 quilòmetres del centre de la ciutat i a 1 sol euro de taxi. A nosaltres ens va agradar, tot i que cal reconèixer que el seu estil un tant kish no concorda per a res amb la resta de Bukharà.
MESQUITA BOLO KHAUZ.
Ara sí, arribem a la mesquita Bolo Khauz, l’entrada és una de les més singulars de la ciutat perquè en lloc de l’enorme portalada o pishtaq, en aquesta ocasió és una doble filera de columnes de fusta, bellament ornamentades i amb capitells molt originals que sostenen el pòrtic.
Hem d’esperar uns minuts a que acabi la celebració religiosa que s’està celebrant per conèixer el seu interior que, tot i ser bell, no destacada tant com aquesta doble filera columnada de la façana. Tornarem a l’endemà per fer una foto quan la llum de les primeres hores incideix directament en la mateixa.
COMPLEX MODARI KHAN. MADRASSES MODARI KHAN I ABDULLA JAN.
Ni deu minuts ens porta arribar fins a una altra plaça on es troben, novament, dos monuments gairebé idèntics enfrontats. Es tracta de dues madrasses, de nom Modari Khan i Abdulla Jan. Aquestes sembla que han estat menys restaurades que les anteriors de manera que les seves façanes llueixen una mica menys.
MAUSOLEUS ISMAIL SAMANI I CHASMA-AYUB
La tarda va caient però no volem acabar el passeig sense conèixer dos bonics mausoleus. El primer, és el d’Ismail Samani al qual arribem a través d’un frondós parc on s’ha instal·lat un petit parc d’atraccions per als més petits. Aquest mausoleu és el més antic dels molts que es conserven a Bukharà. En ell, s’honra la figura del fundador de la dinastia Samánida que va conquistar la ciutat a finals del segle IX. Es tracta d’una senzilla edificació construïda en maó, decorada amb múltiples formes geomètriques i amb una gran cúpula semiesfèrica. L’entrada és de pagament de manera que ens conformem en fer una ullada des de fora.
A cinc minuts d’aquest localitzem un segon mausoleu, dedicat a Chasma Ayub. Actualment el mausoleu ha estat transformat en Museu de les Aigua. Aquest mausoleu va ser construït al segle XII durant el regnat de la dinastia dels Karakhanides. Posteriorment, Tamerlà es va portar a mestres del Khorezm perquè acabessin la feina, de manera que aquest mausoleu té característiques pròpies del Khorezm o Corasmia, la regió de la qual Khivà en va ser la seva capital.
Tampoc entrem a l’interior que sembla més aviat poc atractiu. I tornarem, igualment, al matí per prendre millors fotos.
MERCATS DE BUKHARÀ. ELS BAZARES TAKI ZARGARON, TAKI SARRAFON I TAKI TELPAL FURUSHON.
Gairebé que amb aquests dos últims mausoleus donem per acabat aquest passeig pels llocs i monuments més bonics que cal veure en Bukharà. No obstant això, hem deixat per al final, recórrer la ciutat sense rumb fix, per tal de gaudir dels seus múltiples racons. I entre ells, com no podia ser d’una altra manera a Àsia, els seus molts basars. Els reconeixem pels seus jocs de cúpules que es poden distingir des de la llunyania. Convertits en reclam turístic i amb tot tipus de mercaderies per fer les delícies del viatger, ens perdem per alguns d’ells, amb noms tan suggeridors com Basar Taki Zargaron, Taki Sarrafon o Taki Telpal Furushon.
La veritat és que separant en gra de la palla som capaços de trobar algunes boniques antiguitats. Del seu valor real ja no us diem res ja que poc entenem. Com tampoc sabem apreciar les múltiples catifes exposades que, en alguns casos, són ben boniques també.
El que s’ha dit. És Bukharà una ciutat per perdre’s i amarar-se de la seva història, que trobem a cada cantonada. En les seves mesquites, mausoleus, madrasses o minarets. I també per amarar-se de la seva gent doncs, com ja hem dit, ens hem trobat a l’Uzbekistan un poble amable i hospitalari, disposat a conèixer al visitant.
La veritat que, més enllà dels molts monuments que cal veure en Bukharà, és el propi esperit de la ciutat el que ens acaba enamorant.
ON DORMIR A BUKHARÀ.
HAFSI KABIR. Nosaltres ens allotgem en aquest cèntric allotjament a tres minuts caminant de la plaça principal de Bukharà, Lyabi Hauz. Vam escollir una habitació familiar (per a 4) amb bany interior. També disposen de dormitoris. Excel·lent relació qualitat-preu i amb un suculent esmorzar casolà. Podeu mirar aquí els preus actuals.
COM ARRIBAR A BUKHARÀ.
Igual que per arribar a Samarcanda, la millor opció per arribar a Bukharà és prendre un dels dos trens d’alta velocitat que cada matí parteixen de l’estació central de Samarcanda. Els bitllets de tren es posen a la venda uns dos mesos abans però no és possible comprar els passatges directament des del web de Uzbekistan Railways.
Nosaltres vam adquirir els bitllets a través de Advantour, l’empresa més fiable del país en aquests menesters. Una altra possibilitat és arriscar-se a comprar els bitllets a la mateixa estació. No obstant això, el comboi anava ple i les possibilitats de no trobar plaça en temporada alta són reals.