Què veure a Bixkek en 1 dia. Aquest sol ser el temps que els viatgers dediquen a la capital del Kirguizistan que sense ser, per descomptat, la ciutat més bonica del món, sí que mereix una visita de, almenys, una jornada. A més, Bixkek, sol ser l’entrada natural al país, almenys pels qui ho fan per via àrea. I així serà en el nostre cas en aquest viatge a l’Uzbekistan, Kirguizistan i Kazakhstan.
Comentar primer de tot que la nostra idea de visitar Bixkek va venir donada perquè els vols a aquesta ciutat resultaven bastant més econòmics que els vols a Taixkent. D’aquesta manera, tot i que l’objectiu número u d’aquest viatge per Àsia Central era recórrer Uzbekistan, tindríem la possibilitat de conèixer Bixkek i els seus voltants així com fer una pinzellada per Almati i Astanà, les dues poblacions més importants de Kazakhstan.
QUÈ VEURE A BIXKEK EN 1 DIA. ELS IMPRESCINDIBLES QUE CAL NO PERDRE’S A LA CAPITAL KIRGUISA.
Aterrem a l’aeroport internacional Manas, de Bixkek, a les 4 de la matinada i els tràmits en immigració són rapidíssims, de manera que després d’una carrera de taxi de menys de mitja hora ens plantem a l’Hotel Ambasador a les 6 del matí.
Hem dormit només 3 o 4 hores durant el vol (des de l’escala a Istanbul) i estem mòlts però, per sort, la recepcionista ens ofereix una habitació i, a més, ens convida amb l’esmorzar. Un 10 per l’hotel.
Amb aquestes, decidim estirar-nos per dormir 3 horetes més i aixecar-nos gairebé a les deu del matí. Visitar Bixkek no requereix de més d’un dia, particularment si la idea no és embolicar-se amb els museus, de manera que tindrem temps suficient per recórrer la ciutat.
DE LA PLAÇA ALA TOO A LA PLAÇA DE LA VICTÒRIA.
El nostre primer objectiu és la plaça més important de la capital del Kirguizistan i un dels punts més importants a veure a Bixkek. De seguida ens adonem de diverses coses. La primera és que Bixkek respon al prototip de ciutat soviètica d’àmplies avingudes i parcs, amb multitud d’estàtues de tipus realista que tant abunden a les ciutats ex-soviètiques. La segona és que el trànsit és, aparentment, molt menor al d’altres ciutats asiàtiques. Bastants taxis, marshrutkas i troleibusos però molt menys cotxes particulars que per a res col·lapsen la ciutat. Desconeixem si això es deu a que estem en dates estiuenques (mitjans d’agost) o si és un fet habitual en aquesta ciutat. La tercera de les circumstàncies que ens criden l’atenció és la notòria tranquil·litat que es percep. Els cotxes, per exemple, no transiten donant-li al clàxon contínuament ni la gent (inclòs en els basars, com posteriorment veurem) crida sense parar com en altres ciutats asiàtiques. També ens adonem de la neteja dels carrers així com de l’amabilitat de la gent que no sembla massa acostumada a rebre moltes visites d’Europa Occidental i es mostren amables amb nosaltres, fins i tot quan els demanem posar per a la càmera.
La Plaça Ala Too és una enorme superfície dividida en dos pel pas de l’Avinguda Chuy, la més important de la ciutat. Enmig de la plaça s’ubica l’estàtua de Manas, veritable heroi nacional per a la població kirguisa. A prop de l’heroi s’aixeca una enorme bandera del Kirguizistan. Alguns edificis governamentals tanquen la plaça per diversos dels seus costats però el més important de tots és el que queda a l’altre costat de l’Avinguda Chuy. Es tracta del Museu Històric Estatal, que resulta que està tancat per reformes. Gairebé que ho agraïm.
El dia és calorós i aprofitem per prendre el nostre primer got de kvas, aquesta beguda tan habitual d’aquestes latituds que resulta de la fermentació del sègol i les pomes i que té una graduació molt suau. Al llarg del dia ens creuarem amb una venedora de kvas gairebé a cada cantonada. La veritat és que fresquet entra molt bé.
Passem per darrere del Museu Històric i ens trobem una altra enorme estàtua. En aquest cas resulta ser la d’un dels capitostos de la Revolució Soviètica, Lenin, que segueix gaudint d’un lloc d’honor dins de la ciutat. Observem durant la nostra visita a Bixkek que molts dels edificis segueixen presentant els antics símbols soviètics, inclosos la falç i el martell, cosa que posteriorment no trobarem ni a Almaty ni a Taixkent. Almenys, tan sovint. Diversos edificis governamentals s’ubiquen també en aquesta zona, com la Cort de Justícia.
Ens dirigim ara a través d’un frondós parc, un dels diversos que trobarem durant el nostre passeig per Bixkek. És l’Oak Park. Com en gairebé tots ells, moltes estàtues, algunes de l’època comunista, d’altres més recents, així com diversos sortidors serà el que ens creuem.
Arribem de seguida al Teatre d’Òpera i el Ballet, un bonic edifici neoclàssic que programa, segons sembla, estupendes representacions. Per desgràcia, agost és l’època de descans per a les companyies residents de manera que no podem acudir a cap d’elles.
Una mica més al nord arribem fins a un edifici amb forma d’ovni. Es tracta del circ estatal, que també té una reputació interessant. Tampoc tenim sort ja que les dues nits en què pernoctarem a Bixkek no coincidiran amb representació alguna.
Ni cent metres separen el circ estatal de la Plaça de la Victòria on s’ubica un monument on en la base localitzem una flama perpètua. Va ser inaugurat un 9 de maig (dia de la victòria davant el feixisme) de 1985. Tres arcs que s’uneixen en el seu vèrtex representen una iurta, la tenda nòmada per antonomàsia d’Àsia Central. Una estàtua d’una dona kirguisa davant del foc etern espera el fill que mai va tornar del front.
Aquesta Plaça de la Victòria és un altre dels llocs que cal veure a Bixkek. Al davant del monument es disposen diversos parterres amb rosers, quelcom que s’anirà repetint també en diverses de les places que anem recorrent.
EL BASAR DE OSH
Després d’aquestes primeres visites és moment per desplaçar-nos uns quatre quilòmetres en direcció oest per visitar un altre dels llocs que cal veure a Bixkek. Parlo del mercat més important de la ciutat, el Basar d’Osh.
Encara que diverses marshrutkas acosten als locals (i a algun viatger) fins allà per 10 soms, decidim agafar un taxi que ens cobra 100 (poc més d’1 euro), de manera que en 10 minuts hem arribat fins a la porta d’aquest enorme mercat.
La algaravia és notable en el Basar d’Osh, com correspon a tot mercat, però no sembla ser-ho menys l’ordre. Res a veure amb les empentes i crits d’altres basars d’Àsia. La veritat és que recórrer-lo és fàcil en el sentit que no és per res aclaparador. No obstant això, trobar un recorregut més o menys ordenat ja no ho és tant davant la mida del laberint. Es tracta, en tot cas, d’un mercat dedicat a la gent local ja que els turistes no abunden per res a Bixkek.
El primer que recorrem és la zona dedicada a tot tipus d’estris per al parament de la llar per seguir amb la zona dedicada al tèxtil. Aquí ens sorprenem amb un bon nombre de botigues que venen un curiós barret que resulta ser una mena de peça nacional pels homes kirguisos. Molts d’ells segueixen portant aquest Ak kalpak, que així es diu. I no només gent d’edat avançada sinó també joves, la qual cosa ens alegra especialment. I la veritat és que llueixen aquest gorra amb important orgull ja que no dubten a posar davant nosaltres quan els hi demanem. També criden l’atenció unes curioses sabatilles de feltre que a ben segur ajuden a passar els durs hiverns kirguisos.
Posteriorment passem a la zona dedicada al menjar. Aquí predomina, sobretot, un bon nombre de botigues dedicades a la venda de fruits secs. Comprem una mica de pistatxos, dàtils i panses, encara que els primers són iranians i els segons de l’Aràbia Saudita. Exquisit i a excel·lent preu. Ens crida l’atenció la varietat de dolços, així com la pasta que no sembla elaborada amb blat. Hi ha menys fruita i verdura i no sabem trobar, i desconeixem si realment té el seu espai, ni peixateries ni carnisseries. El que sí trobem són diverses botiguetes dedicades a la venda d’espècies. Alguns productes cridaners en aquest Osh Basar són el típic pa kirguís, arrodonit i de blat. En diuen nan i es ven a en grans quantitats en aquest mercat. És més dolç que el nostre pa. Un altre producte curiós són unes boles blanquinoses de totes les mides (i en algunes ocasions d’altres formes). Quan preguntem sobre què es tracta ens contesten que llet. I la veritat és que als kirguisos els deu encantar donat la gran quantitat de boletes que compren. No obstant això, a nosaltres no ens agrada per res el seu gust a llet fermentada. En diuen kurut. També aquesta llet fermentada té la seva versió líquida, que provem igualment al preu de 10 soms el gotet. En diuen kumus i es troba en gairebé totes les cantonades de la capital i, com no, al basar. No passem del primer glop. I us asseguro que no som per res llepafils amb el menjar.
Com dic, aquest Basar d’Osh és un dels llocs que cal veure a Bixkek sense cap dubte.
Són gairebé les tres de la tarda de manera que ens quedem a dinar a un dels diferents restaurants ubicats en el propi basar. Són restaurants per als locals i per a res pensats per als turistes occidentals, de manera que les cartes solen estar escrites en kirguís o rus i, com a molt, algunes fotografies ajuden en l’elecció. Triem tres plats: uns fideus (molt gruixuts) amb verdures i carns, un plat de xai amb patates i ceba i unes broquetes també de xai (els shashliks que trobarem per tot Àsia Central). La veritat és que tot està riquíssim i mengem per menys de 7 euros els tres. Per cert, gairebé tots els comensals beuen te amb el menjar. Com a màxim, et fred.
RETORN A LA PLAÇA ALA TOO
Després de l’àpat donem una última volta pel Osh Basar abans de prendre el retorn cap a la Plaça Ala Too. Aquest cop no prenem ni taxi ni marshutka sinó que caminem els gairebé quatre quilòmetres que els separen. Passegem per l’Avinguda Chuy, encara que en algunes ocasions ens desplacem per la seva paral·lela, Kíev, o ens desviem si observem algun edifici interessant. Algunes de les construccions més cridaneres són les de l’Ajuntament de Bixkek, de formes neoclàssiques i en la mateixa avinguda Chuy, i la Universitat Nacional, un edifici groc, també dissenyat en estil neoclàssic, és francament bell.
Abans de tornar a l’hotel entrem en un modern centre comercial que res ha d’envejar a qualsevol dels que puguem trobar a occident. Les marques internacionals més conegudes estan representades en aquest Bixkek Park que també disposa de cinema i d’una zona dedicada al gaudi dels joves, amb diversos simuladors i un mínim parc d’atraccions.
Abans de sortir a sopar, descansarem una miqueta a l’hotel; aquesta nit no hem dormit gairebé i estem mòlts.
La veritat és que la capital del Kirguizistan no impressiona però sí que mereix una visita. Més enllà dels diferents llocs que cal veure a Bixkek, el realment interessant resulta passejar sense presses per aquesta ciutat amable i summament agradable.