Almati va ser la capital de Kazakhstan fins que aquesta va ser traslladada a la flamant ciutat de Astanà el 1997 i ha estat la segona gran ciutat que hem visitat durant el nostre viatge per Uzbekistan, Kirguizistan i Kazakhstan.
Per a gairebé tots els kazakhs, Almati segueix sent la més bonica i interessants de les ciutats kazakhs, encara que poc a poc es vagin enlluernant per la fascinant modernitat d’Astanà. La seva situació entre muntanyes de més de 4000 metres d’altura és francament envejable, per descomptat. No obstant això, poc trobarem de la Almati de l’Edat Mitjana. Gairebé tot el que visitarem en aquesta ciutat es deu a la influència russa duta a terme a partir de mitjans del segle XIX. Fins i tot bona part del disseny de la urbs es deu a la, encara més recent, època soviètica. És a dir, ens trobarem amb una ciutat d’àmplies avingudes (ens dóna la sensació que amb més trànsit que en Bishkek), amples parcs i amb un seguit de visites puntuals d’interès.
No obstant això i com vam dir ja amb la capital kirguisa, tampoc Almati es tracta d’una de les ciutats més belles d’Àsia. A aquesta conclusió ha contribuït, també, que part del centre de la ciutat es troba en obres durant la nostra visita, inclosa la Catedral Ortodoxa, el seu element patrimonial més bell. Malgrat això, sí que resulta interessant dedicar-li un mínim d’un parell de dies a Almati. Un per gaudir de la ciutat i un altre per conèixer algun dels diversos llocs d’interès que es localitzen en els seus voltants. Nosaltres vam pujar a Shumbulak, que a l’hivern no és més que una estació d’esquí però que a l’estiu permet gaudir d’una excel·lent excursió de muntanya entre pics i glaceres a més de 4000 metres d’altura sobre el nivell del mar. No obstant això, d’haver disposat de més dies, la visita al Gran Llac de Almati o al Canó de Charyn haguessin resultats dues possibles tours de mig dia i d’un dia, respectivament, des de l’antiga capital kazakh. Haurem d’esperar una altra ocasió per poder conèixer aquests paratges.
PARC PANFILOV I CATEDRAL DE D’ALMATI
Almati està plena de grans avingudes i parcs, al més pur estil soviètic. Entre aquests últims el més bell és el Parc Panfilov. Està dedicat als 28 soldats de Almati que van morir als afores de Moscou lluitant contra els nazis durant la Segona Guerra Mundial.
No falta en aquest parc un bon nombre de conjunts escultòrics al més pur estil realista soviètic així com una eterna flama, en aquest cas, dedicada tant a les víctimes de la Guerra Civil Russa com a la Segona Guerra Mundial.
Al centre del parc es localitza el més bell dels monuments que cal veure a Almati. Es tracta de la Catedral de l’Ascensió o Zenkov, un bonic temple ortodox que sense tenir la mida de les esplendoroses catedrals russes de Sant Petersburg o Moscou resulta d’una bellesa francament commovedora. Més si tenim en compte que es tracta d’un dels temples més grans del món dissenyat enterament en fusta i que per la seva construcció no va ser utilitzat un sol clau.
Per desgràcia, els obligats treballs de restauració que estan tenint lloc ens impedeixen gaudir de la seva façana en la seva totalitat. Sí que ens meravellem amb l’iconòstasi del seu interior així com amb la celebració litúrgica que es porta a terme al seu interior. Particularment amb les melodies cantades per un especialment harmoniós cor que se situa en el primer pis de la catedral.
En aquest mateix parc Panfilov localitzem un segon edifici construït en fusta. Es tracta del Museu d’Instruments Musicals, del qual no visitem el seu interior.
GREEN BAZAR
El Green Basar és el gran mercat que cal veure a Almati i francament, ens agrada fins i tot més que el ja molt interessant Osh Basar de Bishkek. Es tracta d’un mercat de proveïments tancat on es pot trobar gairebé de tot. Com ja vam veure al Kazakhstan i veurem més endavant a l’Uzbekistan sembla que els centreasiátics tenen especial apetència per la fruita seca, tenint en compte la gran quantitat de llocs que es dediquen a la seva venda. Aquest cop sucumbim davant uns saborosos pistatxos.
Una altra cosa que ens crida l’atenció en el Green Basar és la gran quantitat de carnisseries que venen carn de cavall. Res a veure amb la venda d’aquest producte a Espanya que sol ser una raresa o, almenys, bastant menys habitual. La carn, per cert, llueix un aspecte formidable malgrat ser presentada ja tallada (en grans porcions) i sense existència de refrigeradors. Però la veritat és que la temperatura dins el mercat és molt agradable.
Com a Bishkek, també en el Green Basar de Almati trobem una zona dedicada a la llet i els seus derivats. Particularment formatges frescos. No podem evitar demanar que ens deixin provar el Shubat, la llet de camell que per als kazakhs és un autèntic menjar. No obstant això, el seu sabor amarg producte de la fermentació a la qual és sotmesa converteix en una quimera el passar del primer glop. Amb aquestes, ja no ens atrevim amb el kumys, la llet fermentada d’euga. Està clar que el nostre gust no està habituat a aquests extrems.
RESPUBLICA ALANI
Es tracta d’una de les més importants places de l’antiga capital kazakh i un altre dels llocs que cal veure a Almati. Es tracta de la clàssica gran plaça d’estil soviètic que tant abunden a les antigues capitals de les repúbliques de l’extinta URSS. Els centres de poder més importants es localitzaven en aquest punt des d’abans de la independència fins el trasllat de la capitalitat a Astanà.
Un dels monuments que més sobresurten en aquesta plaça és el Monument a la Independència. Es tracta d’una columna de pedra de 28 metres d’altura. A la part alta se situa la imatge del guerrer saka conegut com Home d’Or. Es tracta de la troballa arqueològica esdevingut a uns 50 quilòmetres de AlmatI. Ni més ni menys que un home (o una dona, no queda clar) que va ser enterrat amb ni més ni menys de 4000 objectes d’or. L’Home d’Or en qüestió es sustenta als lloms d’un lleopard alat.
Diversos patracols soviètics envolten la Plaça Respublica Alani. El major de tots, queda davant de l’estàtua. Parlem del que va ser Palau Presidencial abans del trasllat de la capitalitat a Astanà.
No podem acostar-nos al mateix així com tampoc podem accedir al centre comercial que es localitza en els subterranis de la plaça per trobar-se, pel que sembla, en obres.
No podemos acercarnos al mismo así como tampoco podemos acceder al centro comercial que se localiza en los subterráneos de la plaza por encontrarse, al parecer, en obras.
TURÓ DE KOK-TOBE
Una de les visites que més agraden als nens, de manera que la incloem durant la nostra visita a Almati. S’accedeix a aquest turó que se situa a uns 1100 metres sobre el nivell del mar gràcies a un telefèric (2000T anada i tornada) que parteix des dels voltants de l’Hotel Kazakhstan, un altre dels patracols de l’època soviètica i un dels més coneguts de la ciutat.
Les vistes des de dalt són estupendes però el que més atrau els més petits és el parc d’atraccions que se situa a la part alta del turó. Algú s’ha atrevit a dir que es tracta d’un Tibidabo en petit. En realitat, no és més que un grapat d’atraccions que semblen tretes dels anys vuitanta, encara que tant Marc com jo gaudim amb la més popular de totes, una mena de muntanya russa molt semblant al tobotronc en què ens vam muntar a Naturlandia (1500T per dues persones). També localitzem un rocòdrom molt decent, alguns simuladors 3D, diversos llocs que conviden a disparar amb escopetes de balins i un petit i vergonyós zoo on els animals viuen apinyats com a bé poques ocasions hem vist.
Un altre dels punts que més porta als turistes i també als vilatans és l’estàtua dels Beatles que es va instal·lar aquí el 2007. Hem d’esperar uns minuts a que arribi el nostre torn per poder fotografiar-nos al costat dels 4 de Liverpool.
MEDEO I SHIMBULAK.
L’últim dels llocs que comentaré en aquesta llista de llocs que cal veure a Almati es localitza, en realitat, a una trentena de quilòmetres del centre de la ciutat.
Hem deixat aquesta visita per al segon dia a Almati ja que en realitat es requereix de, almenys, mitja jornada. És aquí on podrem testificar la proximitat de la ciutat amb les muntanyes, ja que a menys de mitja hora d’autobús des del centre de Almati es localitzen les pistes de patinatge de velocitat més altes del món. És el Medeo, un bonic estadi situat a 1691 metres d’altitud sobre el nivell del mar i entre bellíssims paisatges alpins. Tot i que es tracta d’una instal·lació inaugurada fa més de 60 anys durant el període de la URSS, Medeo va ser renovat el 2011 amb motiu dels Jocs Asiàtics d’Hivern que van esdevenir a Almati. Durant 7 mesos a l’any es disputen aquí competicions de patinatge de velocitat. Però a més, els mateixos habitants d’Almati (i qui aquí s’acosti, per descomptat), pot fer ús de les instal·lacions que, segons tenim entès, són unes de les millors del món per a la pràctica d’aquest esport. No obstant això, no podem entrar a l’estadi per romandre tancat durant els mesos d’estiu (encara que posteriorment ho veurem des de les altures en prendre la gòndola a Shumbulak).
Precisament Shimbulak és el nostre següent destí. Es tracta d’una estació d’esquí a la qual s’accedeix des del Medeo. Per a això cal prendre el telecabina que surt de l’estació situada a 300 metres del Medeo.
Per gaudir d’aquest bellíssim paisatge de muntanya no cal ser un expert esquiador ni tan sols acudir a l’hivern, ja que el telecabina roman obert durant tot l’any, incloent l’estiu quan les neus ja s’han retirat.
Així fem nosaltres. Comprem el bitllet per al telecabina que en realitat són tres de consecutius per 3500T (menys de 9 euros) i que ens portarà, després de dos transbords, fins al Pas Talgar que se situa ja a 3300 metres d’altitud. No cal dir que la temperatura dalt ha baixat diversos graus, de manera que la Isa agraeix haver-se emportat una mica de roba d’abric. Des d’aquest punt són diverses les excursions que es poden iniciar, encara que la més comuna és accedir al cim que queda just davant de l ‘estació superior del telecabina i que ens portaria fins als 3500 metres.
Així ho intentem nosaltres, però la veritat és que el pendent és bastant empinat i relliscós de manera que ens quedem a uns 50 metres de fer cim, desistint als 30 minuts de començar el recorregut.
Des d’aquest punt, i en realitat també des de la mateixa estació superior del telecabina, el paisatge és bellíssim, amb un bon nombre de pics de més de 4000 metres d’altura a l’abast dels nostres ulls, així com almenys tres o quatre glaceres que descendeixes turó avall.
La veritat és que l’estació de Shimbulak és un dels llocs que cal veure a Almati. Una excursió que resulta barata i que ens proporcionarà una bonica mitja jornada pels paisatges muntanyosos del voltant d’Almati.
I amb aquesta visita acabem el nostre recorregut per Almati i pels voltants. A més d’aquests llocs passegem moltíssim per la ciutat, com no podria ser d’una altra manera. Com escrivia, una població d’àmplies avingudes i parcs, encara que no molt agradable de passejar causa de l’important nombre d’obres que s’estan duent a terme a la ciutat durant la nostra visita.