SALAMANCA en 10 patis i claustres.

Ja he comentat en més d’una ocasió que Salamanca em sembla la més bella de les ciutats d’Espanya. L’elegància i l’harmonia de les seves pedres no tenen parangó en cap altra població de la Península Ibèrica. I això són paraules majors, per descomptat, en un territori tan dens en monumentalitat i amb ciutats tan boniques com Santiago de Compostel·la, Granada o Toledo, per posar només tres exemples.

Però així són les coses. Salamanca em té el cor robat des que tingués l’oportunitat de visitar la per primera vegada fa ja una quinzena d’anys. En aquest post no us parlaré de les visites més importants que fer a Salamanca. D’això ja us en vaig parlar. Aquesta vegada vull comentar un aspecte que em va deixar perplex durant l’última visita que vaig realitzar fa uns pocs mesos. Es tracta de l’enorme quantitat de patis i claustres, de diferents gustos i estils, que poblen els diferents monuments d’aquesta ciutat castellana.

Patis i claustres gòtics, renaixentistes, neoclàssics, barrocs o platerescs, com no podria ser d’una altra manera a la ciutat que va consagrar aquest estil a mig camí entre el gòtic i el renaixentista i que a Salamanca aconseguir el seu moment més àlgid.

Poc explicaré dels diferents patis i claustres de Salamanca. I menys sobre els monuments que els alberguen, ja que això ja ho vaig fer en el post dedicat a les visites imprescindibles de Salamanca. Encara que sóc conscient que, al final, m’acabo enrotllant més del compte.

Comentar, finalment, la no tan òbvia diferència entre claustre i pati, tot i que aquesta és més formal que estilística. Com claustre se sol definir al conjunt de galeries que envolten el pati interior d’un edifici. Encara que no sempre és quadrat, aquesta sol ser la seva disposició més habitual. I encara que tampoc la seva relació és unívoca, se sol associar a edificis de caràcter religiós, com catedrals, col·legiates o monestirs. El pati, en aquest cas seria el que queda just al mig del claustre i envoltat per aquest. També se sol utilitzar la paraula claustre, encara que no sempre, per referir-nos a les galeries que envolten el pati de les universitats. I en realitat, d’aquí deriva l’accepció de la paraula que fa referència a la junta constituïda pel rector i els representants dels diferents estaments de la Universitat. Si els religiosos dels monestirs solien dirimir els assumptes importants de la seva congregació a la Sala Capitular habitualment situada al claustre del cenobi, els estaments universitaris feien el mateix en el claustre universitari que no fa referència a un lloc en concret, sinó a la reunió en si.

Per a la resta d’edificis civils se sol utilitzar, directament, la paraula pati. Encara que no sigui incorrecte parlar també de claustres si estan disposats de les formes esmentades anteriorment.

En fi, que us deixo amb 10 dels patis i claustres de Salamanca que ens van cridar l’atenció.

ELS PATIS I CLAUSTRES MÉS BONICS DE SALAMANCA

PATI DEL COL.LEGI ANAYA

Malauradament no ha arribat als nostres dies l’antic Col·legi Anaya del segle XV, un dels primers col·legis majors que es van fundar a Salamanca. L’actual Col·legi Anaya, just davant de la Universitat, és una obra neoclàssica.

El pati del Col·legi Anaya es distribueix en una doble galeria. La superior, amb 16 columnes jòniques i la inferior, amb 16 columnes dòriques. Gairebé més impressionant que el propi pati resulten sengles escales imperials que permeten accedir a la planta superior.

PATI DE L’HOSTATGERIA ANAYA

En aquest edifici adjacent al principal del Col·legi Anaya s’allotjaven els estudiants amb menys possibles, que es pagaven la carrera universitària servint als estudiants més benestants, generalment nobles. Es tracta d’una obra atribuïda a Churriguera, que data de principis del segle XVIII.

El claustre del pati és quadrangular, amb dos pisos i cinc arcs per costat. Els arcs de les galeries inferiors són de mig punt i els de la galeria superior, lleugerament rebaixats. Un pou presideix el centre del pati, cobert de gespa.

Actualment, l’Hostatgeria Anaya és seu de diferents departaments universitaris, com els de filologia moderna i francesa.

CLAUSTRE DE L’EDIFICI HISTÒRIC DE LA UNIVERSITAT DE SALAMANCA

Probablement sigui aquest un dels edificis més famosos de Salamanca. Encara que la seva bella façana plateresca és el més destacat de la Universitat de Salamanca, també el seu claustre és destacable. Ca no confondre-ho amb el Pati de les Escoles que és el que queda davant de la façana del carrer libreros, per fora de l’edifici històric.

Al voltant del claustre de les Escoles Majors de la Universitat es disposen les diferents aules i despatxos, com ara el paranimf de la Universitat, potser la més emblemàtica de totes, la capella o la biblioteca, aquesta última situada al primer pis.

El claustre de les Escoles Majors té dos pisos. El primer pis, per cert, és bastant posterior al primer, ja que va ser edificat al segle XIX. Cada pis es decora amb 23 arcs. De mig punt a la galeria inferior i contracorbs a la del primer pis. A les parets del claustre podem observar els típics vítors, les figures amb els noms dels doctorats per la Universitat. Un ritu que, per desgràcia, actualment queda reservat per personalitats d’especial rellevància.

Al centre del claustre descobrim l’existència d’una sequoia, que va ser plantada en 1870.

PATI DE LES ESCOLES MENORS

Un altre dels edificis que s’obren al Pati de les Escoles és el de les Escoles Menors, un edifici del primer terç del segle XV. El seu pati central és un dels més senzills de tota Salamanca, però també un dels més elegants. Destaca la bonica balustrada del segle XVIII i el conjunt d’arcs mixtilinis, una constant en els patis de Salamanca. Aquesta vegada no podrem visitar la Casa de les Petxines per estar en obres, però el seu pati també està decorat amb aquest tipus d’arcs.

PATI DEL COL.LEGI FONSECA

El Col·legi Fonseca va ser fundat per Alonso de Fonseca, arquebisbe de Santiago de Compostel·la, el 1519 i era un dels quatre Col·legis Majors de la ciutat. L’edifici es disposa al voltant d’un pati o claustre de dos pisos. A la part inferior, els arcs són de mig punt; i en la primera planta, rebaixats. Trobem al pati detalls renaixentistes i platerescs i dues bellíssimes escales que permeten accedir al primer pis. Aquest pati està considerat una de les obres cims de Diego de Siloé.

Des del pati podem observar el cimbori de la gòtica església de l’edifici.

CLAUSTRE DE LA UNIVERSITAT PONTIFÍCIA

Es tracta d’un dels pocs patis barrocs d’aquesta ciutat castellana i també mereix estar en aquesta llista dels més bells claustres i patis de Salamanca. Encara que en el seu disseny també va intervenir Churriguera, l’autor principal del mateix va ser Andrés García de Quiñones. Va ser acabat en 1730.

El pati o claustre de la Universitat Pontifícia de Salamanca està format per columnes d’ordre compost que abasten la planta baixa i el primer pis. No obstant això, aquest pati, a diferència dels anteriors, té un tercer pis. A la planta baixa, la galeria està composta per arcs, mentre que al primer pis trobem balcons i òculs. En el segon pis es disposen balcons entre pilastres planes, a diferència dels dos primers pisos on són les columnes compostes les que separen arcs, balcons i òculs.

PATI DEL PALAU DE LES SALINES

Val la pena entrar en aquest edifici plateresc ni que sigui per admirar el seu meravellós pati. Es tracta d’un dels patis més irregulars de Salamanca pel que fa a disposició. En una de les galeries es disposen arcs de mig punt que es sustenten sobre columnes. No obstant això, en un altre dels costats, unes mènsules bellíssimament llaurades sustenten una esplèndida balconada. En el tercer dels costats, els  arcs són mixtilinis a la planta baixa i rebaixats a la primera planta. El quart dels costats del pati és el que s’obre a l’exterior de l’edifici, per sota d’un gran arc que sustenta una meravellosa galeria. Diversos medallons, tan típics del plateresc, decoren el conjunt monumental.

L’autor d’aquesta obra tan descomunal és Rodrigo Gil d’Hontañón, un dels més grandiosos arquitectes espanyols del segle XVI, si no el millor.

CLAUSTRE DEL CONVENT DE SAN ESTEVE

És aquest claustre del Convent de Sant Esteve un dels més originals entre els patis de Salamanca. Trobem aquí elements gòtics i renaixentistes, sent un claustre transicional. És una obra atribuïda a Fra Martín de Santiago. El curiós és que mentre les voltes de les crugies tenen una disposició en creueria, típica del gòtic, els arcs que separen el claustre del jardí o pati interior, tenen un disseny ja protorenacentista o de transició.

El primer pis és molt més senzill, amb arcs de mig punt i la coberta tancada mitjançant enteixinats. Val la pena fixar-se en els capitells de les pilastres que sustenten els 40 arcs del primer pis. Enmig del jardí es disposa un bonic templet.

CLAUSTRE DEL CONVENT DE LAS DUEÑAS

Aquest claustre de dos pisos és un dels més bells i originals de Salamanca. La seva originalitat ve donada pel seu disseny en dues plantes, amb una planta pentagonal irregular que el converteix, probablement, en únic al món. Es tracta d’una obra del segle XVI. A la planta inferior, els arcs sostinguts sobre les columnes són escarsers o rebaixats. A la planta superior, tanmateix, són de llinda. El disseny de les eixutes i dels capitells és, potser, el més bell de tota la ciutat. El claustre rep la influència de l’obra de Rodrigo Gil d’Hontañón, sigui seva o no l’autoria directa del mateix.

CATEDRAL VELLA DE SALAMANCA

Per sort, quan es va construir la Catedral Nova de Salamanca no es va demolir la vella. Ni tampoc el seu claustre que és un dels exemples més antics entre els claustres i patis de Salamanca. Va ser construït durant l’últim terç del segle XII. Es tracta d’un claustre bàsicament romànic, amb una sèrie de belles capelles que s’obren, fonamentalment, en les ales est i sud del claustre. La primitiva Sala Capitular, convertida en Capella de Talavera, és probablement la més antiga de totes. Altres de les capelles que s’obren al claustre de la Catedral Vella de Salamanca són ja d’estil gòtic.

Un dels llocs més bells d’aquest claustre és precisament la seva entrada, la portalada romànica està flanquejada per sengles arcosolis renaixentistes i que donen fe de l’amalgama d’estils amb la qual està dissenyat el claustre.

I amb el claustre de la Catedral de Salamanca acabem el nostre repàs a aquests 10 patis i claustres de Salamanca que mereixen ser vistos. Com he dit, no són aquests els únics que podem trobar a Salamanca. En concret no he afegit el pati de la Casa de les Petxines per trobar-se aquesta vegada en obres. No obstant això, quan aquestes estiguin finalitzades, no oblideu de visitar-lo si acudiu a Salamanca, ja que també aquest és un dels més bonics patis de Salamanca.